Baumes dels Ferrers (Santa Maria de Besora)

1 d’Octubre del 2008

Trencall a la dreta amb una tanca – Font dels Ferrers – Baumes dels Ferrers – Crta. de Milany – Font dels Ferrers – Els Ferrers – Crta. de Llaers – Trencall a l’esquerra i tanca.

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Avui també sortim a 2/4 de 8 de Vic, com ja és costum, en direcció a St. Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí continuem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Poc després de passar pel poble de Santa Maria de Besora agafem el desviament a l’esquerra on hi ha un rètol que indica “a Ripoll per Llaers”; seguim aquesta pista encimentada fins a trobar, en un revolt molt obert, un primer desviament a la dreta; fàcilment identificable amb una tanca dins la pista forestal i amb un pal indicador. Aquí deixem el cotxe. Total: 32’5 kms.

Avui hem traçat una ruta circular, més aviat en forma de doble circular, sobre el mapa de l’Alpina. Caldrà veure doncs si els tracks s’ajusten a la realitat.

El temps és força bo encara que de moment fa un sol espantadís. Comencem a caminar a ¼ de 9. Seguim aquesta pista forestal anomenada camí dels Gorgs. Va seguint per tota la baga de la Riera dels Ferrers. Més endavant deixem un camí a la dreta i aquí ens cal travessar la Riera en el lloc anomenat Gorg Negre. Ara seguim el camí dels gorgs als Cingles de la Barretona.

Seguim pel Bosc de la Coma i arribem fins al final d’aquesta pista. No calía arribar-hi. Desfem un tros de la pista i estar molt atents a l’entrada del camí que ens cal seguir. El lloc anomenat Sot del Cirerer està molt tapat per la vegetació just a l’entrada,

Cal obrir camí

però hi ha un tros de tub de plàstic de color butà lligat en una mates. Després de passar les primeres mates ja trobem el camí força fresat.

Ja tenim el camí

Ara anem seguint per aquest camí força estret i molt pintoresc que poc a poc va pujant i anem guanyant alçada.


Després de seguir-lo durant uns 30’ arribem a la Font dels Ferrers. Hi fem una parada per observar tot l’entorn. En la façana feta bàsicament de pedra, hi ha un quadre on, de ben segur, hi havia una inscripció, que resulta actualment il·legible. Aquesta font fa molt de temps que no hi raja aigua.

Font dels Ferrers

Continuem la ruta, i poc després de passar per la font sortim a l’antiga crta. que des de Santa Maria de Besora puja al Pla de Maranyol, Barretó i Milany . Seguim ara per aquesta crta. fins arribar en un revolt força obert on hi ha un desviament a la dreta que és per on seguim.

Ens trobem al davant mateix dels Cingles de la Barretona. Sota aquest faldar de roca hi ha les Baumes dels Ferrers. No veiem un camí clar per arribar-hi; però hi ha un pilot de pedres al costat del camí com a referència; pugem pel dret i cap amunt.

Lloc on cal deixar el camí

Arribem en unes baumes petites però ben conservades amb les parets de tancament al davant. Ens preguntem si són aquestes les Baumes dels Ferrers.


Interior de les baumes

De moment ens quedem aquí per esmorzar.

Anem seguint per sota de la cinglera i poc després trobem un camí molt fresat que ens porta, ara sí, a les Baumes dels Ferrers.

Una balma o bauma (com es pronuncia a la comarca) és essencialment una cavitat natural a la roca derivada de l’erosió, que pot tenir una boca de desenes de metres, tant d’alt com d’ample però amb menys profunditat que una cova.

Aquestes baumes, molt àmplies, segueixen tota la lleixa de la cinglera. Sovint eren habitades per pagesos que tenien pocs recursos i, per això, feien a la bauma la seva llar; aprofitant-ne el sostre i les parets, només havien de procurar-se la paret que feia de tancament i les divisòries interiors. Solien ser camperols que conreaven les terres de les cases veïnes: els Ferrers, el Teixidor, la Vila, la Serra, etc. Al costat dels habitatges i dins mateix de la bauma, els pagesos hi tenien la cort del bestiar. Al davant, hi solia haver les feixes de conreu.

Hi veiem moltes restes de paret i vàries divisions on demostra clarament que havien estat habitades.



Després de visitar les baumes seguim el camí que, a partir d’aquí, està senyalitzat amb pintura blanca i verda i arribem a dalt el Cingle de les Baumes. Fem un tomb fins al capdamunt del pla per observar la vista sobre Santa Maria de Besora i el castell de Besora.

Les baumes vistes des de dalt del cingle

Al fons, Sta. Mª de Besora i la casa dels Ferrers

Més endavant sortim a un collet on hi passa la crta. cap a Milany. Només ens cal anar baixant per aquesta crta. que són tot un seguit de corbes, inevitable per anar guanyant el fort pendent. Aquesta baixada es força llarga i monòtona. Passem pel davant del trencall que hem fet en la pujada.

Arribem a la casa dels masovers dels Ferrers i veiem un pagès treballant a l’hort i preguntem per el nom de la primera bauma que hem trobat i que es veu des d’aquí, al fons sota la cinglera; ens diu que s’anomena Bauma de Can Burra.

A dalt al fons podem veure la "Bauma de Can Burra"

Anem seguint i més endavant fem una parada per contemplar la gran casa pairal del Ferrers.

Els Ferrers

Finalment i després de passar per la tanca oberta de la casa dels Ferrers arribem a la crta. de Llaers. Ara només ens cal seguir-la en forta pendent i arribar al cotxe. Final de la ruta d’avui.

Val a dir que la ruta que havíem traçat sobre el mapa abans de l’excursió ha estat completada en la seva totalitat.

Recorregut total: 10’88 kms.
Desnivell acumulat: 399 m.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.

CONCLUSIÓ: Si el que es vol és anar directament a les Baumes dels Ferrers el trajecte més curt es el següent:
A partir de Santa Maria de Besora, seguir la crta. de Llaers durant 1’5 kms i desviació a la dreta fins arribar a la tanca de la casa dels Ferrers on hi ha un rètol indicatiu que diu: Baumes dels Ferrers. A partir d’aquí la ruta està senyalitzada amb marques blanques i verdes.

Avui ha estat un excursió on hem conegut un nou indret que és tot un símbol de la cultura i la història del Bisaura.

Una breu informació sobre El Bisaura extreta d’un fulletó (Ajuntament Sta. Mª de Besora).

Santa Mª de Besora

El Bisaura és al pre-pirineu català. Situat al nord de la comarca d’Osona, a uns 20 km de Vic i a uns 12 km de Ripoll, llinda amb zones de gran tradició turística i gran qualitat paisatgística com el Ripollès al nord, amb la Garrotxa a l’est, amb el Lluçanès a l’oest i amb la Plana de Vic al sud.

La vinculació amb Osona és clara, ja que Vic, la capital, és un fort pol d’atracció a tots nivells (comercial, laboral, d’ensenyament, serveis).

En la zona de transició entre la serralada Transversal i la depressió de l’Ebre, la subcomarca del Bisaura està formada, d’oest a est, per els municipis de Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà; els seus pobles tenen més de 1000 anys d’història i formen part del naixement de Catalunya. Els cinc municipis ocupen una superfície de poc més de 100 km2 i tenen una població total aproximada de 3400 habitants.

El Bisaura gaudeix d’un emplaçament estratègic dins la Catalunya central, pel que fa a les comunicacions. A poc més de 90 km de Barcelona, es troba al bell mig de l’eix del Ter i de la C-17, que uneix l’àrea metropolitana de Barcelona amb el Ripollès i la Cerdanya. A uns 80 km de Girona, d’on es pot accedir a través de l’eix transversal (C-25) per Vic; a 90 minuts de la Costa Brava tant per l’eix C-25 com pel C-26, Túnels de Capsacosta, passant prop d’Olot, i a poc menys de dues hores de Lleida per l’eix transversal.

Amb un tarannà particular i unes característiques geogràfiques ben diferents d’un extrem a l’altre, els cinc municipis estan units, a més de la història, per la realitat actual.

L’accessibilitat i els serveis són els elements aglutinadors d’aquest territori.

Sant Quirze és el poble que concentra la major part dels serveis, de les indústries i comerços. Des d’aquí s’accedeix a Santa Maria de Besora i a Vidrà, ambdós petits pobles rurals dels quals destaca el seu entorn natural d’indrets feréstecs i paisatges sensacionals.

Montesquiu, més petit que Sant Quirze i a 1 km d’aquest, també disposa d’alguns serveis i indústries. El seu gran atractiu és sens dubte el Parc del Castell de Montesquiu. Des d’aquí arribem al petit poble de Sora que és principalment rural tot i tenir un discret polígon industrial en un extrem del terme.

El paisatge del Bisaura es dibuixa amb petites valls excavades per les rieres, especialment a la part de llevant, que és molt més muntanyós. No hi trobarem grans planes, sinó un terreny suaument ondulat a ponent que es va accentuant a mesura que ens dirigim cap a llevant. Els boscos es barregen amb els camps de conreu i les pastures, els quals s’assenten damunt les antigues feixes que els pagesos van haver de dissenyar per salvar els pendents i així poder conrear en un terreny més planer.

El Bisaura és un territori rural i tranquil, del qual destaca el seu entorn natural de gran bellesa paisatgística i important qualitat ambiental; d’indrets feréstecs i paratges sensacionals; amb conreus i prats de pastura; amb cims panoràmics; amb boscos de pi i roure a les vessants assolellades i amb denses fagedes a les bagues més altes; amb rieres rocalloses i salts d’aigua amagats.

La meitat de la superfície de medi natural del Bisaura, 52,44 km2, està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt, i Parc del Castell de Montesquiu.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaig seguint amb atenció les seves interessants i detallades ressenyes, per les quals el felicito.
Tot i que he fet algunes sortides pel Bisaura em consta que puc fer encara moltes "descobertes", entre les quals la que avui explica.
Salutacions.

Pol M. ha dit...

Vaig estar a aquesta zona fa 2 setmanes i em meravellar!! Impressionant Biasaura!!
Felicitats per les cròniques!!

juanjotapia ha dit...

lA RESENYA ES CORRECTA, PERÒ HI HAN 2 VARIANTS.
si es puja des dels ferrers i es segueix la pista que surt darrera dùn monument que hi ha darrera la casa d'els Ferrers, en arribar gairebé a dalt un cartell a l'esquerra del camí ja ens indica el camí de les baumes.

Just dessota de la baume que vas veure hi ha un altre, que no esta netejada però que es molt més gran, s¡agafa en el primer revolt d'esquerres que trobem si baixem el corriol des de la Bauma dels Ferrers, s'ha de seguir el corriol, marcat en verd i blanc uns 100 mts i aleshores pùjar cap a la dreta en el lloc on ja s'entreveu la balma.

Juanjo Tapia