Taga (Sant Martí d'Ogassa)

20 de Març del 2009

Recorregut:
Sant Martí d’Ogassa – Font del Freixe – Abeurador – Portella d’Ogassa – Taga

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció a Camprodon i a l'arribar a Sant Joan de les Abadesses seguim el rètol que hi ha al pont; girem cap a l’esquerra en direcció a Ogassa per la ctra. GIV-5211. Travessem Ogassa i el veïnat de Prat Pinter (antiga colònia minera). Uns centenars de metres més amunt la pista (emporlanada) es bifurca. Per l’esquerra anem a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.
Deixem el cotxe al costat de l’església.
Total: 60 kms

Itinerari:
El Taga, situat al nord oest del municipi d’Ogassa, entre les valls del Ter i del Freser és una de les muntanyes més boniques del Prepirineu. Aquest cim de forma cònica i de grans extensions herbades i amb molta personalitat, ens oferirà una gran panoràmica, amb una perspectiva de primera fila de les serralades més altes del Pirineu Oriental.

La pujada des de Sant Martí d'Ogassa, tot i que no és massa llarga, si que disposa de suficient desnivell per considerar-la prou atractiva als ulls dels excursionistes.

Comencem l’excursió d’avui a ¾ de 9 amb un dia esplèndid de sol.

El camí està degudament indicat amb un cartell al costat de l’església. Uns senyals amb marques circulars blanques amb el centre verd ens guiaran fins al cim.

Als pocs metres d’iniciat el recorregut trobarem un filat amb una tanca. El camí puja costerut per mig d’uns boixos, per arribar a la font del Freixe, una deu d’aigua que surt de la roca.

La font del Freixe

La pujada és forta i segueix el recorregut del torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant fins arribar en 30 minuts a la font del Freixe.

Després de passar la font i amb uns abeuradors (30’), la falta d'arbres ens mostra una gran panoràmica de la serra Cavallera.


Durant la pujada les pastures es fan cada vegada més evidents. Poc a poc anem guanyant alçada, així podem contemplar la immensa vista que ens brinda la feixuga pujada.

Continuem pujant fent curtes marrades i arribem a la Portella d’Ogassa (1.799 m). Portem 1h de camí

La Portella d'Ogassa és un punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d'Olla, és una munió de camins en totes direccions.

Portella d'Ogassa amb el Puigmal al fons

A la nostre dreta hi ha el corriol que s'enfila vers la Serra Cavallera i el Puig Estela, nosaltres girem vers l'esquerra.

Portella d'Ogassa. Davant la Serra Cavallera

Comencem a trepitjar neu. Queden encara grans clapes de l’última nevada.

Al fons, El Taga

En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga la direcció a prendre entre els prats. Només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.

Anem pujant l'ample carena per l'indret anomenat la Comarca, després creuem planejant un petit llom i arribem al coll de Comallonga. Seguim amunt per la carena i ja veiem la Creu que ens assenyala el cim del Taga.

Arribem al Taga a 2.040 m. L’espectacle des del cim compensa sobradament l’esforç realitzat.

Cim del Taga

La vista és espectacular. El cim del Taga és el més elevat de la Serra de Conivella i de tota la regió. El seu cim esvelt i la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre els alts cims del Pirineu oriental, des de el Puigmal fins el Canigó, al nord; Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija, a ponent; i totes les serres de la Garrotxa a llevant. Al sud podem contemplar el coll de Jou als nostres peus, que ens separa de la Serra de Sant Amand i tot el rosari de serres que conformen els límits entre el Ripollès i l’Osona. En dies clars el Montseny i Montserrat, posen taló de fons a l’horitzó.

El Pedraforca, al fons

Vall de Ribes, La Molina, etc.

La important Creu que corona el cim, col·locada l’any 1959, quan hi toca el sol és visible des de força lluny.

Esmorzem dalt el cim. Avui podem gaudir d’una vista panoràmica excel·lent i amb un sol esplèndid.

Després de disfrutar durant una bona estona del paisatge, iniciem el descens pel mateix camí.

Serra Cavallera i el Puig Estela

Tardem aproximadament 1h. en fer la baixada.

Desnivell: 700 m
Recorregut: 7’8 kms

Marxem ¼ 1 i arribem a Vic a 2/4 de 2.


Per acabar:
Val la pena fer una passejada per Sant Martí d’Ogassa. És un nucli format per l’església romànica i diversos masos, alguns deshabitats.

L’ermita de Sant Martí d’Ogassa, a 1.340 m d’altitud, està situada sota els contraforts de la serra Cavallera.

Compte amb un ampli campanar quadrat d'espadanya de doble finestral. L'edifici és d'una sola nau, amb el seu absis i amb capelles laterals. Cal notar la conservació de la volta i els grans carreus. La primitiva església, fou consagrada pel bisbe de Vic, Arnulf (993-1010). Desprès fou refeta, i consagrada el 8 de febrer de l’any 1024 per l’abat Oliba, a petició del seu cunyat Joan Oriol, i de nou modificada en el segle XII, per Ponç de Monells, l'abat de Sant Joan de les Abadesses.

Sant Martí d'Ogassa

S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla d'alabastre del segle XIV, la qual és pot veure al Museu Episcopal de Vic. El dia 11 de juliol de 1981, s’hi reposà una reproducció exacta de la imatge, obra de Francesc Fajula.

M. D. Puig de França (s. XIV)

Encara conserva el forrellat romànic, on hi ha incisions de tipus geomètric. També és de la mateixa època el tirador.

Forrellat entrada església

Voltants de Viladrau (La Solana)

18 de Març del 2009

Recorregut:
La Solana – El Molins – Can Bosc – Ermita de L’Erola – Coll d’Àligues – El Pujol de Muntanya – L’Aremany – Castanyer de les Nou Branques – Viladrau – Serra de Rosquelles – La Solana.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal (C-25) en direcció Sant Hilari Sacalm. Sortida 194 a La Fullaca. Agafem la crta. BV-5251- direcció Viladrau. Cruïlla i trencar a l’esquerra per la crta. GI-520 direcció Viladrau fins el km 1’5 abans d’arribar a Viladrau. Al costat del restaurant La Solana.
Total 23 km.

Itinerari:
Ruta molt variada per la vessant nord del massís del Matagalls. Durant la pujada podrem gaudir de la singular bellesa que ens ofereixen els boscos de castanyers centenaris. També podrem admirar grans masies, que mereixen ser visitades pel seu propi valor.

El punt de sortida de l’excursió d’avui el trobem a la dreta del restaurant La Solana en una explanada de terra (770 m).

Panoràmica des del punt de sortida

Comencem la ruta a les 8 tocades. El dia es presenta magnífic. Des d'aquí surt la pista que hem de seguir. Just en agafar aquesta pista trobarem dues bifurcacions, són pistes menors que queden a la dreta de la principal: no en fem cas. Per un pont creuem la riera.

Més endavant una bifurcació: a l'esquerra la pista segueix cap a Els Molins, hi ha un cartell de fusta vell que ho indica; entrem al recinte de la casa El Molins. Primerament veiem a l’esquerra la font i al fons la casa, amb una gran rellotge de sol a la façana.

Font i casa El Molins

Ens incorporem de nou al camí i agafem un corriol que segueix una mena de torrentera i s‘enfila en direcció sud (hi ha algun indicador).

A escassos metres d’on comença, deixem un camí que marxa a la nostra esquerra.
Anem deixant corriols i pistes de desemboscar, i sempre seguim tenint la carena a la nostra esquerra. Passem pel costat de la mina coneguda com el Cau de les Guilles (hi ha una bassa que recull l’aigua).

Seguim el costat del senyal del Meridià Verd i al arribar a una cruïlla seguim amunt cap a l’esquerra. Passem per un camí pla enmig de grans castanyers i arribem a Can Bosc. Fins aquí el nostre itinerari coincideix amb la ruta del Meridià Verd.

Can Bosc està format per tres construccions de les quals només se n'utilitza una com a lloc per al bestiar de cabres i ovelles, la resta semblen abandonades i les parets principals de les dues cases ja presenten esquerdes considerables.

Masia de Can Bosc

Voregem el frontal de la masia. A mà esquerra hi ha una típica font.

Mina on hi ha la font

Per seguir el camí no hem de tirar per la pista més ampla, de l'esquerra, sinó recte, seguint pel costat de Can Bosc per pista estreta. Passem per un bosc de roures i castanyers.

Més endavant creuem una riera amb bonics salts d’aigua, passem pel costat d'una bassa (ens queda a la dreta) i enfilem un camí de ferradura, ben empedrat i suficientment ampla per permetre el pas de mules.

Arribem a l'Erola (872m.), edifici antic, amb una bonica portalada, i amb un descampat de gespa a la part posterior.

Ermita de L'Erola

Ermita d'acollidora porxada que ja trobem documentada l'any 1571 i que va ser reconstruïda l'any 1641 després d'un incendi per Fra Onofre, que malauradament moria un any més tard. Les darreres obres de conservació s'han realitzat l'any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d'entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d'espinzella.

L'ermita integra en la seva estructura un habitacle que era utilitzat pels ermitans de Sant Segimon, de novembre a maig, quan el fred feia difícil la vida al Santuari. En els últims temps la casa va ser ocupada per gent de pagès. La darrera família que hi va habitar fou la família Aguilar.

Segons la llegenda, la verge fou trobada en aquest mateix indret per un bou de can Gat i era molt invocada perquè protegís els nens de la verola, malaltia endèmica i molt temuda en aquells temps.

Durant la guerra civil la imatge fou amagada a la soca d'un castanyer per tal de preservar-la de la destrucció i el pillatge. Anys més tard es va retrobar en molt mal estat i la imatge actual n'és una fidel rèplica.

L'últim diumenge de maig, s'hi celebra l'aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes.

Al fons, Sant Segimon

Desprès de contemplar l‘ermita de l’Erola, reculem i desfem el camí fins arribar en un trencall a la dreta.

A partir d’aquí el camí es torna menys fressat i sobretot en forta pujada, però sempre segueix el torrent de l’Erola que s’escola entre petites cascades, enmig d’un bosc de castanyers centenaris.


Un lloc d’una gran bellesa i frondositat.



Torrent de l'Erola

Poc abans d’arribar al final de la pujada deixem la riera i ens desviem cap a l’esquerra per anar cap al Coll d’Àligues (1.074 m).

Sortim en un descampat i seguim una pista cap a l’esquerra en forta baixada. Passem una cruïlla (a l’esquerra aniríem al Corral del Pujol i font Rupitosa). Seguim baixant per la pista principal amb una gran vista panoràmica i la creu del Matagalls al fons.

En una cruïlla senyalitzada am monjoies, deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra. En aquest lloc fem una parada per esmorzar-hi. Tenim grans vistes.

Viladrau

Aquest corriol segueix en forta baixada fins a desembocar en una pista forestal.

Arribem a la casa El Pujol de Muntanya (954 m). Masia de grans dimensions, documentada des del s. XIV. Seguim per la pista d’accés a la casa, que passa entremig dels diferents edificis i tomba avall, de cara a l’obaga del Matagalls.

El Pujol de Muntanya

La pista molt ampla i fressada continua fins a Viladrau. Entrem en una extensa perxada i anem perdent altitud.

Passem per la petita masia de L’Aremany (850 m), situada uns quants metres a l’esquerra enmig de feixes. Aquest mas és força interessant, té unes finestres gòtiques.

L'Aremany

Anem seguint la pista i desprès de creuar la riera, enllacem amb el sender del Castanyer de les Nou Branques.

Més endavant trenquem a la dreta per contemplar el Castanyer de les Nou Branques.

Castanyer de les Nou Branques

Antiga imatge del Castanyer amb les Nou Branques

El castanyer de les nou branques és el més emblemàtic dels arbres del municipi de Viladrau, i un dels més grossos del Montseny, té una alçada de 23 metres i un tronc amb un perímetre de 6.5 metres.

L'any 1987 una forta ventada va esberlar la branca més grossa. De les 9 branques principals, dues ja no hi són i de les set branques que en queden, dues són mortes, cinc encara estan vives i donen any rera any una bona collita de castanyes. Altres sorruts castanyers, quasi tan vells com ell, l'envolten al mateix prat, just davant del cim de Matagalls.

Continuem el sender passant per els prats del Solà i amb forta pujada arribem a Viladrau(850 m)

Passeig Ramon Bofill. Som ja en la perifèria residencial de Viladrau. Seguim aquest carrer a la dreta de pla, i en arribar a una cruïlla (pedró amb un poema de Guerau de Liost).


Seguim cap a la dreta fins a una altre cruïlla amb molts rètols.

Ara seguim cap a l’esquerra tot passant per el davant del xalet “Astari”. Seguim la pista cap a la masia de Rosquelles. Deixem la casa a l’esquerra i anem baixant per un corriol en fort descens fins a sortir a una zona industrial.

Passem pel costat d’uns magatzems i entrant de nou al bosc anem a parar a la pista inicial. Seguim uns pocs metres i arribem finalment al punt de sortida.

Marxem a 2/4 de 2 i arribem a Vic abans de les 2.

Desnivell acumulat:610 m
Recorregut: 14’5 km

Viladrau i el seu terme municipal integren un dels sectors més rellevants i característics del Montseny. El propi terme comprèn la totalitat de l’alta conca de la riera Major, des dels faldars de Matagalls fins que s’endinsa a les pregoneses de les Guilleries.

La riquesa forestal de Viladrau, l’excel.lència dels seus paisatges, la seva bondat climàtica estiuenca, l’existència de multitud de fonts amb poètiques dedicatòries, la presència de grans pairalies i sobretot la realització d’interessants excursions, fan de Viladrau un fita d’atracció turística.

Roques del Rei (Sant Hilari Sacalm)

11 de Març del 2009

Recorregut:
Trencall Sta. Margarida de Vallors – Sta. Margarida de Vallors – El Solà – Pedra dels Evangelis – Roques del Rei – Collet dels Republicans – M. de Déu del Pedró – Campdelarit – Collserrador – Trencall Sta. Margarida de Vallors.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Eix Transversal (C-25) en direcció Girona. Sortida 209 Sant Hilari de Sacalm. Agafem la crta. GI-550 i entrem a la població de St. Hilari. Indicador Font del Sastre. Zona industrial girant cap a la dreta. Pista forestal del Subirà i als 4 kms senyal indicador de Santa Margarida de Vallors. Seguim aquesta pista 1 km. Deixem el cotxe en un encreuament.
Total 40 kms.

Itinerari:
En aquesta excursió d’avui podrem contemplar diversos tipus de paisatge. Vegetació de ribera en el tram que ressegueix el curs de la riera de Vallors. Boscos humits de castanyers i d’avets en el sector de les roques del Rei i moltes alzines sureres en les parts solelles. També podrem admirar magnífics i dilatats panorames, principalment a les Roques del Rei.

Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un temps molt tapat per núvols alts. Estem davant d’una cruïlla amb un rètol que va cap a l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Lloc de sortida

Seguim les marques rectangulars blanques per una pista forestal en suau descens fins a trobar la casa del Montalt. És una gran masia. L'edifici principal és de dues plantes i golfes i vessants a laterals, amb les obertures quadrangulars amb llinda monolítica. Adossades altres construccions. Al costat de la casa hi ha una gran bassa d’aigua.

El Montalt

Anem seguint la pista amb fort descens i arribem a Santa Margarida de Vallors.

Camí de Santa Margarida de Vallors

Fins aquí 3’5 kms.

Santa Margarida de Vallors

Antiga parròquia, esmentada el 939. La vella església romànica es consagrà el 1193, però pràcticament no en queda res, degut a una sèrie de reformes dutes a terme entre el 1680 i el 1743, consistents en la construcció de l'actual façana, l'ampliació de les capelles laterals, la construcció de la sagristia i d'un nou presbiteri i d'un campaneret de torre sobre la façana. Davant hi ha el cementiri.

Actualment té un aspecte d'estil indefinit, amb porta rectangular amb ornaments barrocs, un ull de bou, vessants a laterals a diferent nivell i una torreta-campanar, al capdamunt, amb teulada piramidal de teula vidrada. Fou molt dignament restaurada l’any 1992 i recentment resta en bon estat.

En un pal indicador veiem que l’itinerari que fem segueix en bona part la ruta de les 10 ermites. Fins a l’ermita del Pedró hi ha 7 kms. (1h 30')

Ens tornem a incorporar a la pista forestal i desprès de creuar una riera passem per la casa de Can Solà, en molt mal estat i totalment coberta de vegetació.

Can Solà

Seguim en forta baixada cap el Sot del Solà i arribem a la font d’en Nandu. Al costat mateix a 50 m, hi ha un salt d’aigua en el torrent de Santa Margarida en un racó molt humit i ombrívol. Estem en el punt més baix del recorregut.

Font d'en Nandu

La vegetació canvia contínuament, hi ha trams amb pins i castanyers, castanyers sols, i desprès alzines sureres.

Més endavant i en una corba del camí ens desviem a ma dreta, per poder anar a veure la Pedra dels Evangelis, tornarem enrere per seguir el mateix camí per on anàvem.

Pedra dels Evangelis

La Pedra dels Evangelis és una fita de pedra, d'1'5 metres alt per 0'5 d'ample, amb les inicials ML+MA inscrites a la seva cara plana. Marcava els termes de les parròquies de St. Miquel de Cladells (ara Sta. Coloma de Farners) i de Sta. Margarida de Vallors (ara St. Hilari Sacalm) i, alhora, els límits entre els bisats de Vic i de Girona. La seva cronologia és desconeguda. Situada al costat d’un corriol.

Continuem el camí en forta pendent i ja anem veient les Roques del Rei enlairades damunt d’un turó.

Roques del Rei

Arribem en un collet amb una cruïlla i tot passant per la casa de Cal Rei que per cert està habitada seguim per darrera la casa i voltant el cim arribem a can Cigala.

Cal Rei

Masia en molt mal estat i a més ha de suportar la caiguda recent d’un gros pi al damunt.

Can Cigala

Al costat mateix de la casa hi ha un esplèndid bosc de pins amb un indicador on diu que ens queden 200 metres pel cim de les Roques del Rei.

Enfilem el corriol cap a l’esquerra i passant per dins el bosc arribem al cim de les Roques del Rei. Mirador de primer ordre. És un conjunt de roques granítiques que destaquen per la seva composició i bellesa. Hi ha una creu de ferro plantada el 1901 dedicada al bisbe Salvi Huix. Bonica panoràmica de gran part de les Guilleries i també de la serralada del Montseny. Esmorzem en aquest lloc suportant un vent bastant fort. Avui la vista és bastant apagada i el dia força emboirat.

Dalt les Roques del Rei

Baixem pel mateix camí fins a l'esplanada, i seguint les marques blanques continuem en direcció cap a l’ermita del Pedró.

Un pagès tallant perxes per fer-ne bastons

Passem pel Collet dels Republicans i més endavant per una cruïlla amb un bosc molt atapeït de pins i a la sortida del bosc ja veiem l’ermita del Pedró.

El Pedró (915 m) és el punt més alt de la serra del mateix nom. En aquest turó hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, centre de devoció comarcal, està situada a la vessant nord del turó de Goteres i pertanyia al terme de Santa Margarida de Vallors (ara a Sant Hilari Sacalm). Antiga església romànica, d’una sola nau, amb sagristia a migdia. L'edifici, ja esmentat l'any 1285, fou ampliat el 1521 i el 1650, esborrant tota traça de l'edifici primitiu.

L'any 1971 s'hi féu l'última reconstrucció que no té res a veure amb l’original. A l’altar s’hi venera una imatge de la Verge del Pedró, de 50 cms, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Multitudinari aplec el tercer diumenge de juny.

Ermita M. de D. del Pedró

Fem una aturada en aquest lloc per observar tot l’entorn. Fins aquí està senyalitzat amb marques blanques.

Seguim la pista forestal que va al Pedró. Passem pel costat de la casa de Campdelarit i anem a desembocar a la crta. del Subirà.

Masia de Campdelarit

Seguim un tram per aquesta pista fins a trobar un senyal d’una ruta de BTT a l’esquerra. Entrem dins el bosc i anem seguint per una pista que passa pel costat de la casa de Collserrador.

Masia de Collserrador

El camí segueix en forta baixada per arribar finalment a la cruïlla on hem deixat el cotxe. Final de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¾ de 2.
Desnivell: 324 m
Recorregut: 15’88 kms

Cal dir que durant gran part d’aquest itinerari trobem indicacions dels Amics dels Camins i Corriols Colomencs que són de gran ajuda per a poder seguir el camí adequat, donat que tota aquesta zona està farcida de camins i pistes forestals.

Aquest territori de les Guilleries, és un enorme massís de muntanyes velles i gastades i està cobert d'una diversificada massa forestal que presenta tonalitats úniques en qualsevol estació. Castanyers, alzines, roures, faigs, pollancres i tot tipus de coníferes sembla que es disputin el terreny. Això configura un paisatge atapeït, tranquil i feréstec a la vegada, que, en alguns llocs, es fa intransitable.

No es pot pas dir que les Guilleries hagin estat una zona molt poblada, sinó al contrari. Des de fa algunes dècades la gent de les rodalies s'ha anat concentrant al nucli més important que hi ha a la zona, Sant Hilari Sacalm, símbol i capital de les Guilleries.

La solitud, la grandesa i les boscúries inacabables d’aquests indrets transporten el visitant a un estat de serena tranquil•litat.