Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montseny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montseny. Mostrar tots els missatges

Pla de la Calma - Sant Cebrià de la Mora - La Figuera

Recorregut:
Pla de Bassau – Sant Cebrià de la Mora – Carena Xica – Ermita de Sant Isidre – La Figuera – Bauma de Can Pere Coix – Corral d’en Perera – Pla del Cafè – Pla de Bassau

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i arribem a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
A partir d’aquí seguim la pista en direcció al Pla de la Calma durant 3’7 km. fins al Pla de Bassau. Total 29 km.

Introducció:
La sortida d’avui ens permet accedir a l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora seguint una ruta circular molt variada. Aquesta fou l’antiga parròquia del poblet de masies (avui dia quasi totes en runes) de la Mora. Pertany al municipi de Tagamanent i està situada a 975 metres d’altitud, des d’aquí es pot veure una bonica panoràmica.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a ¼ de 9 sortint del Pla de Bassau. Deixem seguidament el Camí del Pla de la Calma (GR 5.2) i trenquem a la dreta.

Inici excursió

Seguim per una pista que va fent giragonses i podem retallar el camí fent drecera fins arribar a la masia de la Caseta.

La Caseta

Passem pel costat de la casa i continuem baixant per la pista. Arribem a un collet i veiem l’ermita de Sant Cebrià.

Ermita de St. Cebrià dalt el turó

Deixem la pista i anem baixant seguint pels corriols marcats pels ramats de les ovelles.

Ens trobem davant de l’ermita de Sant Cebrià de la Mora.

L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra està situada sota el pla de la Calma a 975 m d’altitud, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l'antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l'Avençó. El lloc ofereix una extens panorama sobre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat.

Sant Cebrià de la Mora

La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l'església de Sant Cebrià el 1099. L'edificació actual és romànica del segle XII, d'una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació. El 1515 tenia cinc famílies, 10 el 1686 i arribà a un màxim de 12 famílies el 1782.

Interior de l'ermita

Una mica més enllà de l’ermita veiem el Clot, un mas habitat, pertanyent a l’antic poblet de masies de la Mora.

El Clot

Continuem la ruta, en fort descens, passant per la casa del Clot i poc desprès de passar una riera,

Passant per la riera

entrem dins el bosc i anem seguint per la Carena Xica fins a sortir en una clariana on veiem la masia de la Figuera.

Dins la Carena Xica


Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

La Figuera

La Figuera a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats.

En Joan Maragall, va escriure aquest poema, dedicat a la Lola de la Figuera.
Ara les flors ja han passat.
més el record ha restat
entorn meu com una flaire.
I tu de goig que m'has dat
te n' has enrrecordat gaire

Veure més informació sobre l’estada de Joan Maragall a la masia de la Figuera:

http://paper.avui.cat/sup_cultura/detail.php?id=85425

http://alexfigueras.blogspot.com/2008/04/el-pla-de-la-calma-reps-de-poetes.html


La Figuera el 1902, amb Rusiñol davant i Casas (darrere, també amb un bastó). (Diari Avui)

Esmorzem al costat de l’ermita de Sant Isidre, tot contemplant la gran masia de La Figuera.

Sant Isidre

Continuem la ruta seguint en direcció cap a la Carena de la Perera. Passem per davant de la petita masia de la Perera situada en un pla amb grans vistes.

La Parera

Seguim la pista forestal que tenim a l’esquerra. Poc desprès i sota unes roques situades a la dreta de la pista accedim a la Bauma o Balma de Pere Coix.

Sota aquesta roca hi ha la bauma de Pere Coix

Aquesta balma, actualment en un estat molt precari, és una construcció del segle XVII.
L’accès per arribar-hi està molt tapat per la vegetació.

Bauma de Pere Coix

Desprès de visitar aquesta casa troglodita només ens cal d’anar seguint la llarga pista forestal tot passant per davant del Corral d’en Perera i finalment arribar al Pla del Cafè.

Pla del Cafè

Aquest bonic pla està rodejat de prats i amb les runes d’una casa que era una antic hostal, ofereix grans vistes sobre el Matagalls i el massís del Turó de l’Home.

En aquest punt enllacem de nou a la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2) . Seguim la pista en lleuger descens enmig de grans vistes panoràmiques fins arribar al Pla de Bassau. Punt final de l’excursió d’avui.

Pla de Bassau

Recorregut:10’13 km
Ascensió Acumulada: 400 m
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Sortida realitzada el dia 21 d’Abril de 2010

Matagalls (Coll de Joan)

18 de Novembre de 2009

Recorregut:
Coll de Joan – Coll Pregon – Coll de l’Home Mort – Matagalls – Prat Llis – La Bauma – Font Rupitosa – Font de Llops – Coll de Joan

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal (C-25) fins a la sortida de Coll de Revell. Crta. GI-543 i al arribar al km 17, en una cruïlla prendre a l’esquerra la Crta. GIV-5201 direcció a Santa Fe del Montseny. Al arribar al Coll de Borderiol seguim la pista de la dreta fins al Coll de Joan.
Total 31 km.

Introducció:
Una de les característiques principals del massís del Montseny és la rica varietat de paisatges que presenta. Caminant pel Parc Natural del Montseny podem trobar des de boscos mediterranis fins a castanyedes, fagedes i avetoses.
El coll de Borderiol és el punt de partida per fer l’ascensió més còmoda i fàcil a la Creu de Matagalls. Fins a coll Pregon es puja per una pista forestal que transcorre en bona part per l’interior de la fageda.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 1/4 de 9. Avui el dia es presenta força assolellat. Situats al Coll de Joan a 1.135 m. contemplem la silueta del Matagalls. Passem pel costat de l’oratori dedicat a Sant Francesc i enfilem la pista de l’esquerra, tancada per una cadena.

Coll de Joan i oratori de S. Francesc.

Anem seguint la pista en suau pujada per dins d’una fageda i arribem al coll Sabènia de Baix. Continuem pujant i al cap de poc arribem al coll Sabènia de Dalt.

Entrada dins a fageda

Seguim la pista amunt fent un seguit de ziga-zagues per dins el bosc totalment encatifat de fulles i arribem a una cruïlla. Fins aquí arriba la pista.

La pista tapada per les fulles

Cap a la dreta aniríem a la font dels Mosquits. En un replà hi veiem una poua de glaç.

Vessant nord del Matagalls

El camí continua en forta pujada i arribem a Coll Pregon. Aquest coll és molt ampli i envoltat de faigs. Un pedró basàltic dedicat a Pau Casals al mig del prat ens pot servir per trobar el camí de pujada. Hi conflueixen els camins que pugen de Viladrau, Sant Marçal i Sant Bernat.

Coll Pregon
Seguim en fort ascens per dins la fageda i sortim a la carena a l’indret del collet de l’Home Mort.
Grans vistes sobre el Pla de la Calma. Tenim el Matagalls ven visible.

Collet de l'Home Mort
Anem seguint per la carena i arribem al cim del Matagalls (1.697 m). Avui podem disfrutar de grans vistes panoràmiques. El vent però bufa de valent.

Gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. A banda d’oferir la millor panoràmica del massís, ja que permet veure a la perfecció els altres dos cims més alts, el Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors de Catalunya ja que, en els dies clars, es tenen unes fabuloses vistes des del mar fins al Pirineu

Al fons, el Coll de Joan i el Coll de Borderiol

El massís del Matagalls es dreça a la part central del Montseny, aconseguint una altitud de 1.696 m.

Viladrau i el Collsacabra

Al cim del Matagalls hi ha instal·lada una creu de proporcions destacables. La famosa creu claretiana. Des de fa més de cinquanta anys, el segon diumenge de juliol, al cim del Matagalls, es fa un concorregut aplec amb motiu del qual s’arranja cada cop un nova font. Poques muntanyes hi ha a Catalunya amb tantes fonts.

Creu de Matagalls

Esmorzem sota una roca arrecerats del fort vent que fa.

Fem el descens dirigint-nos cap a un turó gros i arrodonit, el Turó Gros d’en Pujol, seguint per el gran llom de la carena. Anem baixant per el prat herbat dels Ginebrons, sense camí fresat, però sempre a les envistes de Viladrau.

El Turó Gros al davant

Al arribar al collet del Turó Gros, deixem la carena i comencem a baixar per la dreta en diagonal per un tram molt costerut i relliscós degut a la gran quantitat de fulles que hi ha al terra.

Cal anar en compte en la baixada


En ple descens passem pel costat de la Bauma. Petita cavitat formada per un esquei que en cas de mal temps pot aixoplugar unes poques persones.

La Bauma

El camí ple de rocs segueix en fort descens fins arribar a les Rassoles del Pujol. Aquí fa un gir de 180º i poc desprès desemboca a una pista forestal.

Bonics racons dins la fageda


El faig Elefant

Anem seguint per la part obaga dins una bonica fageda i es van succeint diverses fonts.

Primer trobem la font de la Rupitosa. Font sòlida que, esberlant el gran penyal que li fa de mare, brolla vigorosa entre el fosc fullam de les capçades. Bosquerola i esquerpa ha estat arranjada pel CEA Santa Marta l'any 2000 i dedicada als educadors ambientals.

Font Rupitosa

Més endavant la font de Llops. La font, abundosa tot l'any, pren el nom dels últims llops morts al Montseny, ara fa més de cent anys. L'Associació d'Amics del Montseny l'arranjà l'any 1986.

Font de Llops

Aquest tram és molt frondós i solitari. Continuem seguint per aquesta pista i finalment arribem al Coll de Joan.

Arribant al coll, val la pena aturar-se un moment i admirar la visió del paisatge. A l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere nostre, les cingleres del Collsacabra amb el Pirineu al fons.

Recorregut: 10’63 km
Desnivell: 567 m
Ascensió Acumulada: 614 m

Finalitzem l’excursió a 3/4 d’una i arribem a Vic a 1/4 de 2.

La tardor és la millor època per gaudir d’aquest indret, quan els arbres canvien les fulles i els colors del bosc són encisadors.

Qui no hagi transitat per aquests corriols desconeix la poesia del caminar i la inquietud de perdre’s”. Prudenci Bertrana; del llibre, Els bells camins que no menen enlloc

Font de Passavets - Les Agudes

19 d’Agost de 2009

Recorregut:
Font de Passavets – Pou de neu – L’avetada – Collet dels Rocs Cremats – Turó de l’Home – Coll Sesbasses – Les Agudes – Font del Briançó – Riera de Passavets – Font de Passavets

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal (C-25) fins a la sortida de Coll de Revell. Crta. GI-543 i al arribar al km 17, en una cruïlla prendre a l’esquerra la Crta. GIV-5201 direcció a Santa Fe del Montseny. Poc abans d’arribar a Santa Fe, a la dreta, hi ha la font de Passavets, amb aparcament per deixar-hi el cotxe. Total 41 km.

Introducció:
Una de les característiques principals del massís del Montseny és la rica varietat de paisatges que presenta. Caminant pel Parc Natural del Montseny podem trobar des de boscos mediterranis fins a castanyedes, fagedes i avetoses. Un dels itineraris que permet observar aquesta diversitat en la flora i en la fauna és el que va des de la font de Passavets, a la vall de Santa Fe, fins al cim del Turó de l’Home, situat a 1.706 m d’altitud.

Es tracta d’una forta però agraïda ascensió que comença en una fageda, passa per una avetosa, arriba a una zona de prats i culmina a dalt de la muntanya, el punt més elevat del Montseny.

Plafó informatiu

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Ens trobem a l’aparcament de la font de Passavets. Hi ha un plafó indicatiu de la ruta fins al Turó de l’Home. Camí senyalitzat amb biguetes de ferro.
La font, situada uns metres més amunt, està molt ben arranjada i envoltada de grans exemplars de faigs. El lloc constitueix una bella raconada

Font de Passavets

Comencem el camí remuntant la riera per una pista que passa per la font. Es qüestió d'anar seguint les biguetes que senyalen el camí. Sempre per dins la fageda, passem pel costat d’un pou de neu, una gran concavitat a terra que tradicionalment s’utilitzava per acumular la neu per tal que es convertís en gel. L’espai es tapava amb terra i branques.

Pou de glaç

La pista gira a migdia i comença a enlairar-se en contínues llaçades. Seguim el camí principal. Ascens lent i monòton. Gaudim de la frescor dins els bosc de faigs.

Força amunt sortim en una clariana i arribem al lloc nomenat Avetada. És una magnífica i espessa avetosa amb exemplars de dimensions considerables que poden arribar als 50 metres d’alçada i fins a 150 anys d’edat. Lloc molt bonic.

L'avetosa

Anem seguint els senyals. La pista, amb moltes roques, va dibuixant encara unes darreres llaçades. Arribem en un petit turó amb un prat que s’anomena els Rocs Cremats.

El Turó de l'Home
Les Agudes

Passem pel collet dels Rocs Cremats i arribem a la carretera del Turó de l'Home, a l'indret de Coll Pregon. Per un camí empedrat pugem fins al cim.

El Turó de l'Home des de Coll Pregon

Dalt del cim, hi havia un important observatori meteorològic. Actualment es veu totalment desmantellat.

El cim del Turó de l'Home de 1.706 m es la cota més alta del Montseny i de la Serralada Prelitoral. La panoràmica és grandiosa; s'estén des dels Pirineus fins a les muntanyes de Tarragona i des del mar fins al cimals del Pallars. L’ambient és el prop de l’alta muntanya, amb un fort contrast diari de temperatures molt elevades durant el dia i molt baixes a la nit.
Avui podem disfrutar d’un dia totalment assolellat i amb molta vista.

Vista panoràmica des del Turó de l'Home

Al fons, Les Agudes

Desprès de contemplar tot aquest extens panorama continuem la ruta tot baixant fins a trobar la crta. al Coll Sesbasses. A partir d’aquí s'inicia un corriol carener, molt planer, ben fressat i retolat (continuem trobant les biguetes), que gaudeix d’un ampli horitzó durant tot el recorregut i que ens portarà a les Agudes.

Senyalizació camí de Les Agudes

Inicialment, el camí baixa, però a continuació es bifurca (a la dreta, camí a la font del Briançó.) Per aquí iniciarem el camí de baixada de retorn a les Agudes. Estem al Coll Sacarbassa.

Camí de Les Agudes

Anem seguint amb lent ascens en per carena culminant. Ja pel llom de la serra, el camí voreja per l'esquerra l'espadat puig Sacarbassa i arriba, pel mig d'una tartera (compte amb aquest tram a l'hivern, ja que pot estar gelat) al coll de les Agudes.

Passant per la tartera

Camí de les Agudes saludem els companys de la colla “poca pendent”. Avui hem coincidit fen la mateixa excursió.

Colla "poca pendent"

Per una rampa ampla i fàcil, arribem al cim en pocs minuts.

Les Agudes és la segona cota del Montseny de 1.704 m, encara que per molt pocs metres de diferència respecte al Turó de l'Home. És un cim de caràcter alpí, abrupte, descarnat i rodejat d’estimballs per tots indrets. La seva silueta és molt atractiva. L'absència de construccions, pistes i vehicles fan l'ascensió molt més gratificant.

Cim de Les Agudes

El cim està coronat per una gran creu de ferro i un rellotge de sol en forma de llibre.

Rellotge de sol

La panoràmica es molt completa.

Collsacabra i el Pirineu al fons

Avui el cim està totalment “invadit “ per una gran munió de formigues alades. Ens cal buscar un altre indret per poder esmorzar tranquil·lament.

Retornem al coll de les Agudes, fins a trobar el camí de baixada per un corriol fressat i marcat amb vermell que ens durà fins a la font del Briançó.

Font del Briançó

A partir de la font hi ha tot un laberint de pistes. Nosaltres seguim en tot moment la ruta marcada amb monjoies i que seguint una pista en fort descens desemboca finalment en un corriol al costat de la riera de Passavets.

Senyalitzant el camí

Anem seguint la riera en paral·lel i arribem a la Font de Passavets.

Entrebanc abans d'arribar a la font de Passavets

Recorregut: 9’21 km
Desnivell: 595 m
Ascensió Acumulada: 682 m

Finalitzem l’excursió a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Dia esplèndid i amb força calor.