Sant Julià de Saltor (Campdevànol)

14 d’Octubre de 2009

Recorregut:
Colònia Molinou – S. Martí Vell – Coll de Graus – S. Julià de Saltor – Coll de Saltor – Corones – Pedrera – S. Grau – Colònia Molinou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 3/4 de 8. Prenem la C-17 en direcció a Puigcerdà fins arribar a la població de Campdevànol. Seguim fins a la Colònia Molinou. Deixem el cotxe al trencall que surt a la dreta de la Crta. N-260, just abans del pont que travessa el riu. Total: 42 km

Introducció:
Itinerari de natura senyalitzat per l’Ajuntament de Campdevànol. Passa per les antigues parròquies de S. Martí d’Armàncies i S. Julià de Saltor, al voltant del turó de Corones, tot passant per l’ermita de S. Grau encinglerada dalt d’un turó. Indrets deshabitats, però que han tingut una importància històrica remarcable.

Durant el recorregut podrem observar una magnífica fageda a l’obaga del turó de Corones i una interessant roureda al sector de S. Grau.

També trobem vestigis de l’impactant intervenció de l’esser humà en l’activitat extractiva de les pedreres per la fabricació de ciment.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9, amb un dia totalment assolellat. Ens trobem davant el plafó informatiu de la ruta de Saltor.

Inici excursió

Comencem seguint per una pista ampla que poc desprès i a la dreta i veiem un gran mur de pedra que servia per abocar dins de vagonetes o camions la pedra cimentera que s’extreia de les pedreres.

Anem seguint el camí principal (senyalitzat). Baixem per un camí i creuem la riera; davant nostre observem la Font de S. Grau.

Font de S. Grau

Un cop creuada la riera pugem per uns plans i seguim paral·lels a la riera. Al final del prat enfilem de forma constant fins arribar a un collet al mig del bosc; ens trobem al collet de Capdevila.

El camí va seguint per unes antigues feixes avui cobertes de roures i arribem a una zona oberta on hi veiem les restes de l’antiga parròquia de S. Martí Vell. Per sobre nostre i ha les restes de la casa de S. Martí de Dalt

S. Martí de Dalt

Enfilem pels prats seguint un corriol i arribem a la font de S. Martí. És una bonica font, amb un petit canal al davant.

Font de S. Martí

Pugem fort cap a la dreta de la font fins a trobar la pista que seguíem. Desprès d’una bona estona de camí i amb fort pendent arribem al collet dels Graus.

Collet dels Graus

Aquest coll (1.172 m) és un pas natural entre la vall de S. Martí i la vall de Saltor. Esdevé un mirador excepcional amb el Pedraforca com a teló de fons.

Vista des del Collet dels Graus

Ens dirigim cap a l’esquerra en direcció als cingles dels Graus. Passem una tanca i més endavant arribem al Pas dels Graus.

Pas dels Graus

Es un camí antic fet a la roca calcària; encara avui podem veure vestigis en l’empedrat del camí. Anem enfilant-nos fent ziga-zagues entre les roques. Al fons de la vall hi veiem la masia de Maiols.

Al fons, la masia de Maiols

Davant nostre veiem el vessant de Saltor i el turó de Vidabona.

El camí transcorre per un corriol enmig de la fageda fina arribar al torrent.

Ens endinsem dins el torrent on just a l’esquerra s’aixeca la Pedra Dreta.

Pedra Dreta

Seguim per aquest indret molt humit. El camí s’enfila passant per la densa vegetació fins a trobar una pista que seguim cap a l’esquerra.

Som als prats de Saltor. Contemplem al damunt d’un petit turó l’església de S. Julià de Saltor i la seva rectoria. Seguim pujant tot passant per el costat d’una casa deshabitada i arribem a Saltor després de caminar 2 hores.

S. Julià de Saltor

Sant Julià de Saltor és una antiga parròquia rural del municipi d’Ogassa. Lloc pintoresc situat en uns planells molt bonics, a 1350m. d'altitud al peu de Sant Amand i el turó de Corones. S'hi arriba per una pista forestal des de Campdevànol.

Masia de Saltor

Format per vàries construccions, en destaquen una masia i l’església de Sant Julià. Per la seva estructura cal situar la construcció de l’actual església romànica entre els segles XI-XII, es tracta d’una nau coberta amb volta de canó; va perdre l’absis que fou substituït per un cos més enlairat cobert a dues vessants. Al punt d’unió amb la rectoria hi ha un petit campanar de torre d’un sol pis . L’església primitiva surt documentada el 890 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll. Al segle XIV, es produí un fort despoblament de la parròquia, fins a l’extrem que no pogué mantenir capellà propi. Al segle XVII li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants; hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis del segle XX.

Avui està deshabitada amb l’excepció de l’antiga rectoria, adossada a l’església, que, des de fa uns anys l’han rehabilitat.

Sant Julià de Saltor és el punt d’inici de nombroses excursions

Esmorzem en uns prats al darrera de Saltor, contemplant la bellesa de l'indret.
Disfrutem d’un dia esplèndid, sense cap núvol.


Després d’una parada per esmorzar, a les 11 reprenem el camí de tornada seguint la pista d’accés a Saltor provinent de Campdevànol.

Seguim la pista fins arribar a la collada de Saltor (1.394 m); és una veritable cruïlla de camins. Des d’aquest punt podem anar a Ogassa, Bruguera, Vall de Ribes.

Des del coll podem contemplar grans vistes panoràmiques; amb el Pedraforca i les serralades de ponent.

Coll de Saltor amb el Pedraforca al fons

El camí gira 90º, tot seguint un filat. El corriol segueix entre prats i s’endinsa a la fageda.

Més endavant arribem a una zona lliure d’arbres que obre davant nostre un balcó sobre la Vall del Ter.

Mirador sobre la vall del Ter

Ens dirigim a l’esquerra cap el mirador de la Vall del Ter. Hi ha un plafó informatiu. Contemplem la Serra de S. Amand, el turó de Vidabona, i al fons la vall de Saltor.

S. Amand i la vall de Saltor

La pista va rodejant el turó de Corones i a poc a poc s’obre la vista cap a ponent.

Arribem al mirador de Corones. D’es d’aquest punt gaudim d’una de les vistes més interessants de la serra de Montgrony i la vall del Freser.

Mirador de Corones

Seguim el camí sempre amb baixada i entrem de nou dins la fageda seguint els senyals.

Sortim de la fageda i arribem a uns prats. Ens trobem als Llisos de Corones. Eren antics camps de conreu.

Continuem baixant i passem per davant de la casa de Corones, deshabitada, i voltada d’uns grans freixes.

Mas Corones

Anem baixant pel camí fins a l’alçada d’una antena. Aquí ens cal deixar el camí principal i seguir cap a l’esquerra per anar a buscar la cinglera.

Campdevànol al fons

Deixem el prat i per un pas natural l’anomenat Pas del Cargol, adequat des de molt antic amb un mur i esglaons podem baixar enmig de la cinglera.

Pas del Cargol

Més endavant entrem en una roureda. S’hi veuen antigues feixes que eren ocupades per antics camps de conreu.


Seguint el camí arribem a una pista que ens portarà a una antiga pedrera.

Antiga pedrera rica en calç

Arribem a un petit collet i deixant la pista ens enfilem, enmig de la pineda en direcció a l’ermita de S. Grau. Seguim un corriol que ràpidament s’enfila molt vertical.

L'ermita de S. Grau

Som a l’ermita de S. Grau.(960 m). Es troba a dalt d’un turó del terme de la masia de Molinou. Gaudim d’una vista privilegiada sobre Campdevànol i de totes les muntanyes de l ‘entorn.

Vista de Campdevànol

Documentada des del 1366, es tracta d’una construcció ben conservada amb actuacions cap el segle XVII, tot i que molt possiblement ja existia una església o oratori en aquest punt elevat. Consta d’una sola nau, absis de tradició romànica i campanar frontal d’espadanya.

Ermita de S. Grau
Interior ermita

Baixem per un corriol en forta pendent enmig d’un bosc de roures fins arribar als quintans de Molinou.

Al arribar a una cruïlla de camins i després de passar una tanca, deixem la pista i seguim cap a l’esquerra. Passem la riera i enllacem en el camí de l’anada.

Seguim uns pocs metres més i arribem de nou davant el plafó de la sortida, punt final de l’excursió d’avui.
Fem el camí de baixada en 2h 15’.

Recorregut: 12’08 km
Desnivell: 683 m
Ascensió Acumulada: 722 m

Marxem de l’aparcament a 2/4 de 2 i arribem a Vic a les 2 tocades.

En l’excursió d’avui hem pogut gaudir d’una gran diversitat d’entorns. Una ruta recomanable per passar una bona matinal.

Castell de Montesquiu - Castell de Besora

7 d’Octubre de 2009

Recorregut:
Castell de Montesquiu – Bassa – Pla del Revell – Masia del Revell – Collet de la Mongia – Castell i església de Sta. M. de Besora

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-17 en direcció a Puigcerdà fins arribar a la població de Sant Quirze de Besora. Trenquem a la dreta, creuant el pont direcció Vidrà per la BV-5227, just després del pas a nivell a l’esquerra. Hi ha un rètol. Enfilem la crta. i arribem a l’aparcament del Parc del Castell de Montesquiu. Total: 26 km

Introducció:
El castell de Montesquiu (650 m) i els jardins que l’envolten presideixen un espai protegit, el parc al qual donen nom un paratge suggeridor del Prepirineu català.
És la seu principal del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, creat l’any 1986 per la Diputació de Barcelona.
El castell de forma quadrada, s’ha adequat com a museu i centre de recursos. Els orígens del castell és el resultat d’un llarg procés històric que ha durat més de deu segles.
El procés d’edificació del castell comença el segle IX, amb una torrassa solitària que va fer edificar el comte Guifré el Pelós, pare de l’abadessa Emma, personatge documentat a l’arxiu del castell.
A mitjan del segle XIV. Arnau Guillem de Besora va ser el primer personatge de la seva nissaga que va habitar al castell.
Al segle XVII, Lluís Descatllar, va ampliar i ennoblir el casal, i s’hi afegí una capella dedicada a Santa Bàrbara
A principi del segle XX, Emili Juncadella, va donar a l’antic casal l’aparença de castell que té en l’actualitat i el completà amb els jardins.

Des de l’any 1972 la Diputació de Barcelona el té al seu càrrec i en garanteix la conservació.

La troballa de l’arxiu del castell, l’any 1987, ha permès comprendre la realitat quotidiana de senyors i camperols al llarg dels segles.

L’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu ocupa una superfície protegida de 547 ha formant part dels termes de quatre municipis: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Sora, que juntament amb Vidrà constitueixen el Bisaura.

S’han senyalitzat camins i itineraris de gran interés natural i paisatgístic.

El castell es pot visitar tots els caps de setmana i diàriament a l’estiu. L’audiovisual que es projecta narra la història del castell, de manera dramatitzada, a través dels fantasmes dels quatre personatges més significatius que hi han tingut relació.

Castell de Montesquiu

Itinerari:
La sortida que fem avui forma part del “Sender dels Tres Castells”, que amb sortida del Castell de Montesquiu i arribada al Castell de Milany té un recorregut total de 16 km. En una altre ocasió ja varem fer l'excursió fins al Castell de Milay.
Veure l'enllaç: http://fermuntanya.blogspot.com/2008/12/castell-de-milay-el-barret.html

Iniciem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un dia totalment assolellat. Ens trobem a l’aparcament del castell (655 m), on localitzem uns plafons informatius del parc.

Prenem la pista asfaltada que ens duu a l’accés del castell i els seus jardins, que deixem a l’esquerra. Caminem per un bonic passeig envoltats de nogueres, freixes i roures.

Jardins del castell

Deixem a l’esquerra el castell i en una cruïlla deixem a l’esquerra la font del Castell Xic. A partir d’aquí el camí està totalment senyalitzat.

Senyalització de diferents rutes

Seguim recte i amunt enmig d’un bosc de pins. Més endavant i en una corba passem pel costat d’una gran bassa quadrada i anem seguint sempre amunt.


Sortim en una cruïlla on hi ha la pista que prové de Santa Maria de Besora. Poc a poc anem guanyant alçada i gaudint de les vistes panoràmiques sobre la comarca d’Osona.

La plana de Vic amb la boira al fons

Arribem al Pla de Revell. A sota el cingle hi veiem la façana del mas del Revell.

El mas Revell sota la cinglera

Anem seguin per la vora de la cinglera. Baixem per un corriol molt herbat i visitem la masia. Només en resta pràcticament l’estructura del davant. A pocs metres de la casa i sota la cinglera hi ha la font que brolla enmig de les roques. El lloc és molt feréstec i rebuscat.

Mas Revell

Font del mas Revell

Al damunt del Pla del Revell hi ha el Cortal del Revell actualment deshabitat.

Aquest extens pla amb un color verd molt intens, cal contemplar-lo des de la part més alta. Ofereix una panoràmica esplèndida fins el Pedraforca, Puigmal, Serra de Bellmunt i Montseny.

Pla del Revell

Prosseguim el camí passant pel costat d’una bassa. Al davant mateix hi tenim el turó del castell de Besora.

Al fons, el turó del castell de Besora

Desprès de passar per una clariana entre el bosc fem un gir cap a la dreta (hi ha una pal indicador).


Baixem per un corriol i anem a sortir en un estret coll tot passant per una carena pelada i formada per margues grises.

Esmorzem en aquest coll. Tenim ven a prop el turó on hi ha es castell de Besora.

Acabem de passar fins a l’altre costat i a seguint els senyals que indiquen “al Castell” arribem al Collet de la Mongia a 910 m.

La masia del Pla, camí del castell

Ara comença la suau ascensió al castell. El camí s’endinsa cap a la baga de la muntanya passa per una espessa roureda amb boix. Desprès d’unes quantes ziga-zagues arribem al al cim del castell.

El Pla del Revell vist des del turó del castell

Actualment tot el pla del castell es troba molt ben cuidat. S’ha netejat tot l’entorn i s’hi han col·locat diferents plafons informatius dels llocs que es contemplen.

Serra de Milany

Al fons, El Puigsacalm

Avui podem contemplar una magnífica vista panoràmica.

Santa Maria de Besora

Breu esbós històric del Castell de Besora:
Les restes del castell de Besora i de l’església romànica de Santa Maria es troben sobre una plataforma elevada, a uns 1025 m d’alçada, envoltada en bona part de la cinglera. Al peu mateix del castell hi ha el poble de Santa Maria de Besora.

Castell de Besora

Els historiadors situen la construcció del castell a finals del s. IX, sota les ordres de Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Cerdanya, quan portava a terme la seva política de repoblament d’aquestes terres. L’antiga parròquia de Santa Maria és la resta més vistosa del puig del castell de Besora. L’església consta que va ser consagrada l’any 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare l’any 885. Destaca el campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, segurament del segle XII.

Església de Santa Maria de Besora

Inicialment castell del comtat d’Osona, els vassalls dels comtes van viure al castell de Besora fins a finals del s. XIII, passant després a habitar el castell de Montesquiu.

Aquest castell, era defensiu, a diferència del de Montesquiu, que la família Besora feia servir més com a palau residencial.

Fou en època del noble castlar Gombau de Besora (aprox. 992-aprox. 1050), fill d’Eremir de Besora, que el castell tingué el seu màxim esplendor. Va ser senyor dels castells d’Eramprunyà, Cubelles, Pacs, Montbui, Montornès i d’altres territoris.

Gombau de Besora va ser conseller dels comtes de Barcelona, i home influent i preuat a la cort de la comtessa de Barcelona, de Girona i d’Osona, Ermessenda de Carcassona. A comtessa visitava el castell de Besora en diverses ocasions i va mori a Sant Quirze de Besora l’u de març de l’any 1058. Fou enterrada a la catedral de Girona. És a partir d’aquest moment que el castell de Besora entra en el seu declivi.

Fou abandonada com a parròquia l’any 1759, quan s’acabà la nova església de Santa Maria de Besora, construïda al “Pla de la Teia”, i va perdre del tot el seu culte l’any 1838, durant la guerra carlina (1833-1840), quan fou destruïda la volta de l’església per evitar que servís d’amagatall als carlins

Fruit del resultat de les excavacions arqueològiques s’ha pogut documentar part de la necròpolis d’època medieval i moderna a l’entorn de l’església.

El castell de Besora -el castro Bisaura de l’època- fou el que donà origen a la població de Sant Quirze de Besora.

Esperem que si la projectada restauració arribés mai a ésser una realitat, podria reprendre el caràcter important que tingué.

Conjunt de l'església de Sta. M. de Besora

Actualment el castell és de propietat privada.

Iniciem el camí de tornada a ¾ de 12 seguint el mateix camí de l’anada.

Sant Quirze de Besora al fons

Pla del Revell

Abeurador prop del Pla del Revell

Castell de Montesquiu

Marxem de l’aparcament a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¾ de 2.

Recorregut: 10’6 km
Desnivell: 406 m
Ascensió Acumulada: 478 m

Avui hem tingut un dia totalment assolellat

Aquest itinerari ens donarà una idea general de com és la Subcomarca del Bisaura.
Mereix la visita tant pel seu valor arquitectònic i històric, com pel geogràfic. El sinuós sender per arribar al castell de Besora, el qual s’aixeca en un esperó de roca a 1025 m sobre la població de Santa Maria de Besora és de gran bellesa i la vista panoràmica des del cim és magnífica.