Pla de la Calma - Sant Cebrià de la Mora - La Figuera

Recorregut:
Pla de Bassau – Sant Cebrià de la Mora – Carena Xica – Ermita de Sant Isidre – La Figuera – Bauma de Can Pere Coix – Corral d’en Perera – Pla del Cafè – Pla de Bassau

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i arribem a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
A partir d’aquí seguim la pista en direcció al Pla de la Calma durant 3’7 km. fins al Pla de Bassau. Total 29 km.

Introducció:

La sortida d’avui ens permet accedir a l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora seguint una ruta circular molt variada. Aquesta fou l’antiga parròquia del poblet de masies (avui dia quasi totes en runes) de la Mora. Pertany al municipi de Tagamanent i està situada a 975 metres d’altitud, des d’aquí es pot veure una bonica panoràmica.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a ¼ de 9 sortint del Pla de Bassau. Deixem seguidament el Camí del Pla de la Calma (GR 5.2) i trenquem a la dreta.

Inici excursió

Seguim per una pista que va fent giragonses i podem retallar el camí fent drecera fins arribar a la masia de la Caseta.

La Caseta

Passem pel costat de la casa i continuem baixant per la pista. Arribem a un collet i veiem l’ermita de Sant Cebrià.

Ermita de St. Cebrià dalt el turó

Deixem la pista i anem baixant seguint pels corriols marcats pels ramats de les ovelles.

Ens trobem davant de l’ermita de Sant Cebrià de la Mora.

L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra està situada sota el pla de la Calma a 975 m d’altitud, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l'antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l'Avençó. El lloc ofereix una extens panorama sobre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat.

Sant Cebrià de la Mora

La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l'església de Sant Cebrià el 1099. L'edificació actual és romànica del segle XII, d'una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació. El 1515 tenia cinc famílies, 10 el 1686 i arribà a un màxim de 12 famílies el 1782.

Interior de l'ermita

Una mica més enllà de l’ermita veiem el Clot, un mas habitat, pertanyent a l’antic poblet de masies de la Mora.

El Clot

Continuem la ruta, en fort descens, passant per la casa del Clot i poc desprès de passar una riera,

Passant per la riera

entrem dins el bosc i anem seguint per la Carena Xica fins a sortir en una clariana on veiem la masia de la Figuera.

Dins la Carena Xica

Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

La Figuera

La Figuera a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats.

En Joan Maragall, va escriure aquest poema, dedicat a la Lola de la Figuera.
Ara les flors ja han passat.
més el record ha restat
entorn meu com una flaire.
I tu de goig que m'has dat
te n' has enrrecordat gaire

Veure més informació sobre l’estada de Joan Maragall a la masia de la Figuera:

http://paper.avui.cat/sup_cultura/detail.php?id=85425

http://alexfigueras.blogspot.com/2008/04/el-pla-de-la-calma-reps-de-poetes.html

La Figuera el 1902, amb Rusiñol davant i Casas (darrere, també amb un bastó). (Diari Avui)

Esmorzem al costat de l’ermita de Sant Isidre, tot contemplant la gran masia de La Figuera.

Sant Isidre

Continuem la ruta seguint en direcció cap a la Carena de la Perera. Passem per davant de la petita masia de la Perera situada en un pla amb grans vistes.

La Parera

Seguim la pista forestal que tenim a l’esquerra. Poc desprès i sota unes roques situades a la dreta de la pista accedim a la Bauma o Balma de Pere Coix.

Sota aquesta roca hi ha la bauma de Pere Coix

Aquesta balma, actualment en un estat molt precari, és una construcció del segle XVII.
L’accès per arribar-hi està molt tapat per la vegetació.

Bauma de Pere Coix

Desprès de visitar aquesta casa troglodita només ens cal d’anar seguint la llarga pista forestal tot passant per davant del Corral d’en Perera i finalment arribar al Pla del Cafè.

Pla del Cafè

Aquest bonic pla està rodejat de prats i amb les runes d’una casa que era una antic hostal, ofereix grans vistes sobre el Matagalls i el massís del Turó de l’Home.

En aquest punt enllacem de nou a la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2) . Seguim la pista en lleuger descens enmig de grans vistes panoràmiques fins arribar al Pla de Bassau. Punt final de l’excursió d’avui.

Pla de Bassau

Recorregut:10’13 km
Ascensió Acumulada: 400 m
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Sortida realitzada el dia 21 d’Abril de 2010

Pont de Malafogassa - Sant Andreu de Bancells

24 de Febrer de 2010

Recorregut:
Pont de Malafogassa – El Riber – Can Noguera – Sant Pere de Castanyadell – Can Mont – Sant Andreu de Bancells – Pont de Malafogassa

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C25 (L’eix Vic-Girona) direcció Girona fins a la sortida 195. Ens dirigim cap a Sant Sadurní d’Osormort per la crta. BV-5201. Desprès de passar per Bojons, entre els km 13 i 14, deixem la crta i trenquem a l’esquerra, en un revolt força pronunciat, i seguim per una pista encimentada que tot vorejant la Riera Major ens portarà al càmping del Pont de Malafogassa. Deixem el cotxe al costat del càmping. Total 21 km

Introducció:
Aquesta ruta circular d’avui visita les antigues parròquies de Sant Pere de Castenyadell i Sant Andreu de Bancells dins del terme de Vilanova de Sau amb sortida i arribada des del pont de Malafogassa, al bell mig de Les Guilleries.

La ruta no està senyalitzada i cal conèixer be aquesta zona degut al gran nombre de camins que últimament s’hi han obert principalment per desemboscar. Recomanem seguir el track o proveir-se d’un mapa de la zona per evitar problemes d’orientació.

Tots aquests indrets, solcats per antics camins de difícil accés i aïllament han permès la seva conservació.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9 amb un dia de força fred i vent. Sortim del darrera del càmping del Pont a 450 m d’altitud. Seguim el rètol en direcció cap el Mas del Silenci;

Inici excursió

més endavant i en una cruïlla deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra; creuem la Riera Major tot passant pel davant de la masia del Ribé.

El Ribé

Poc desprès deixem la pista i seguim cap a la dreta i entrem dins el bosc.

Indret on deixem la pista

Anem seguint per aquest camí en pujada fins arribar a la masia de Can Noguera. Aquesta casa encara està en força bon estat de conservació. Situada en una cruïlla de camins.

Can Noguera

Passem pel costat de la casa i seguim cap a l’esquerra. Entrem dins un bosc d’avets molt espès i ple d’arbres caiguts per les últimes nevades. En aquesta zona molt obaga avancem amb força dificultat.


Poc desprès arribem a Sant Pere de Castanyadell.

Sant Pere de Castanyadell

Estem a Sant Pere de Castanyadell, una antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m. alt, a la vall de Castanyadell (tributària per la dreta, de la riera Major), de les Guilleries. Existia ja al 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau. L'església, fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 i retocada al XIX. El seu cens normal era de 10 masies; el 1885 tingué un màxim de 26 famílies.

Destaca sobre la porta el campanar de torre. És quadrangular i està cobert per una teulada a quatre vessants, a les parets unes finestres d’arc de mig punt. Tant els angles com les obertures estan realitzades amb pedra picada de gres vermellós i ben escairat.

Al costat s’hi adossa l’antiga rectoria. Des de 1999, data en que es va restaurar amb molta cura i respectant l'entorn, està obert, la casa rural, el Mas del Silenci.

Tot aquest sector ofereix racons d’una gran placidesa amb la riera de Castanyadell de companyia, una riera encara força neta.

Continuem la ruta entrant de nou dins el bosc passant per el Sot de Llardons. Deixem la pista forestal i enfilem per un corriol que en forta pendent va pujant decididament per el llom de la carena.

Camí amb forta pendent

Tot fent llaçades anem guanyant altitud i les vistes són molt amplies i obertes.

Vistes de St. Pere de Castanyadell i el Montseny al fons

Som a dalt de la carena; el corriol desemboca a una pista forestal que ens portarà a Sant Andreu de Bancells.

Sant Andreu de Bancells

Veiem a l’esquerra Sant Andreu. Passem pel costat de la casa de Can Mont. Una masia encara habitada i molt ben arreglada i cuidada. Situada sobre una balconada amb unes vistes esplèndides. Es troba al costat de Sant Andreu.

Can Mont

Arribem A Sant Andreu de Bancells a ¾ d’11. Han estat 7 km de pujada.

Aquesta antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme, sofreix també un agut procés de despoblament i actualment únicament hi viuen 10 persones.

L'església, situada a 927 m en un magnífic mirador de les baixes Guilleries, és un notable edifici romànic que, malgrat ampliacions laterals i una façana nova, guarda un bell absis amb les típiques ornamentacions de lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Esmentada des del 1101, existia ja molt abans. L’any 1624 van afegir-s’hi dues capelles laterals. Conserva els murs de la nau romànica i l'antic portal de migdia.

Sant Andreu de Bancells

Rellotge situat a la paret de l'església

Prop seu hi ha la rectoria, restaurada modernament com a habitatge temporal. En direcció a Vilanova de Sau hi ha el mas Bancells, que sembla que donà nom a la parròquia.

L’indret ofereix grans vistes panoràmiques sobre la Plana de Vic i el Montseny.

Esmorzem en aquest indret amb molt fred i un fort vent.

Iniciem la tornada seguint la pista forestal en molt bon estat en direcció al mas Bancells tot passant per la Plaça del Bisbe i poc desprès per la font del Rector.

Al arribar en un revolt força pronunciat deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra.
Des d’aqui podem contemplar una gran vista panoràmica.

Aquesta pista s’inicia amb una molt forta baixada. Anem seguint tot el Serrat de la Bandera i en poc més d’una hora arribem de nou a la Riera Major.

Arribant a la Riera Major

Passem pel costat del pont de Malafogassa que creua la riera Major. Aquest pont era i és encara el punt de partença dels camins tradicionals que portaven a Sant Andreu de Bancells, Vallclara i a la vall de Sant Pere de Castanyadell .

Pont de Malafogassa

Construït vers el 1498 pel mestre de cases Pere Falgueres, de S. Andreu de Bancells, és un notable pont gòtic de dues arcades no homogènies encara molt ben conservat i evocador, en un paratge d'una verdor i bellesa insuperables.


Desprès de contemplar aquest bonic pont donem per acabada l’excursió d’avui.

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’93 km
Ascensió acumulada: 549 m

Sant Miquel de Serarols - Santa Cília

27 de Gener de 2010

Recorregut:
Mirador – Sobiranes – Sant Miquel de Sorerols – Santa Cília – Baumes de la Clota – Grau del Noguer – Sobiranes – Mirador

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de – 4º C, en direcció a l’Esquirol i continuar per la crta. de Tavertet. A uns 5 km hi ha un pal indicador, a la dreta, que condueix a la casa de Sobiranes. Seguim uns 3 km d’aquesta pista que segueix paral·lela a la crta. de Tavertet i deixem el cotxe davant mateix d’un altre senyal indicador. Som al mirador sobre la vall del Noguer. Total 26 km

Itinerari:
Ens posem a caminar a ¼ de 9. El dia de moment es molt fred i amb un terra completament gebrat; però ja veiem el sol. Continuem per la pista i arribem a la casa de Subiranes. Masia molt antiga, amb un finestral gòtic i una típica porxada que ennobleix la façana.

Masia de Subiranes

Passem pel davant i anem seguint la pista que surt a l’esquerra de la casa i passa pel costat d’una granja de porcs.

Més endavant el camí passa sota el turó del castell d Sorerols. Aquest antic castell està documentat a partir de l’any 1072. Important obra de defensa i estatge, de la qual queden només llenques de parets i el basament de la torre, en mig d’una atapeïda vegetació, ben apreciables entre l’alzinar i arrapades vora el cim del turó.

Turó del castell de Sorerols

L'accés a les restes del castell és una mica dificultós, doncs l'espessa vegetació, les fulles mortes del terra, i la forta pendent, tot plegat dificulten una mica la pujada.

Restes de paret del castell

Anem seguint el camí, ample i sense apreciables desnivells. Arribem en una cruïlla de camins, La Creu del Castell, amb un cartell indicatiu. El de l’esquerra baixa cap a Santa Cília. Seguim el camí de la dreta, que segueix de dret fins a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols

Desviació cap a Sant Miquel

Aquesta preciosa església romànica, molt ben restaurada, es troba encimbellada en un petit turó a una altitud de 780 m. Original del segle XI i consagrada el 1095.

L’església manté íntegra l’estructura. És d’una nau amb arcs torals i, en el tram immediat a l’absis, té una fornícula oberta en el gruix del mur de cada banda. L’exterior de l’absis es revesteix amb grups de tres arcuacions entre lesenes .

Exterior de l'ermita

El portal amb doble ressalt sobre l’adovellat de mig punt conserva les portes de roure guarnides amb aplicacions de ferramenta en doble rinxolat.

Portal d'entrada

La bellesa d’aquesta ermita romànica és un al·licient per a la seva visita.
El Museu Episcopal de Vic guarda un encenser d’aram repussat datat al darrer terç del segle XIII.

Ermita de Sant Miquel

Després de contemplar aquesta ermita, desfem un tros del camí fins a la cruïlla i continuem cap a Santa Cília. Anem seguint la pista forestal que arriba fins a Santa Cilia baixant en forta pendent fins al arribar en un revolt mol tancat.

Lloc on deixem la pista

Aquí deixem la pista (per fer drecera) i seguim per l’esquerra un corriol enmig d’un bosc molt espès. Després de passar pel costat d’unes gran roques al mig del bosc arribem a Santa Cília o Cecília de Sorerols.

Voltants de Santa Cília

L’esglesiola de Santa Cília és una humil ermita en ruïnes, romànica del segle XI. Situada a la punta d’un turonell, té al seu davant un panorama formidable i impressionant, vers les fondalades de Sau.

Restes de l'ermita de Santa Cília

Esmorzem en aquest lloc, tot contemplant al nostre davant la magnífica fondalada de la Vall de Sau i les riberes del Ter flanquejades per els alts esperons de roques vermelles.

Vista del pantà de Sau

Seguim la ruta, ara en direcció a les Baumes de la Clota. L’accés és bastant fàcil, seguint el camí que comunica Santa Cília i desviant un curt ramal per un camí carreter molt curt i planer; sota les gegantesques roques.

Sota les Roques del Migdia

A les ruïnes de la Clota, masia-balma aixoplugada sota l’enorme monòlit anomenat la Roca del Migdia, s’hi veuen divisions en estances, i l’emplaçament del forn de pa. Les restes de parets que tancaven completament la gran balma, estaven fetes amb morter de calç i sorra. Aquesta balma és bastant gran i de molta capacitat. Havia estat habitada fins a principis del segle XIX.

Baumes de la Clota

Continuem el camí ara en direcció a la masia del Noguer. Abans d’arribar-hi veiem a la nostra dreta la Roca de l’Abeia. Superba proa roquera d’un llarg contrafort que es desprèn de la muntanya; preciós i aeri mirador sobre la Riera de Balà.

Morro de l'Abeia

Arribem al Noguer i contemplem el conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, i en el que s’aprecien reformes de vàries èpoques. Té una porta adovellada a l’entrada principal. Hi ha una escala exterior i pòrtic molt gran, sota teulada. El conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, s’aprecien reformes de vàries èpoques. En l’actualitat aquesta masia està deshabitada.

Masia del Noguer

Deixem la casa a l’esquerra i ens enfilem per el grau del Noguer (antic camí del Noguer a Sobiranes). Desprès d’una forta però curta pujada sortim al Collet de la Creu. Aquí enllacem amb la pista forestal per on hem passat a l’anada. Estem molt a prop de la casa de Subiranes. Passem pel costat de la casa i en poc més de 20’ arribem al mirador del Noguer. Final de la ruta d’avui.

Grau del Noguer

"Plantacions" de panells solars prop de la casa de Subiranes

Recorregut: 8’8 km.
Alçada màxima: 809 m
Alçada mínima: 652 m
Desnivell: 157 m

Arribem a Vic a ¾ d’una.