Balandrau (Tregurà)

22 d’Agost del 2007 (LR)

Ascensió al Balandrau des de Tregurà

Sortim a ¼ de 8 de Sant Julià i a 2/4 de 8 a Vic fem el canvi de cotxe. L’itinerari d’avui és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Vilallonga, Tregurà i seguir uns 10 kms. en direcció a Pardines per crta forestal. Total anada 81 kms.

Durant el trajecte, en Lluís ens comenta que ara el matí està plovent a Tarragona (ho ha consultat per Internet abans de sortir). El temps no és massa bo però sembla que de moment no hi ha por de pluja Tenim marge per pujar fins el cim amb seguretat.

Deixem el cotxe just desprès d’haver passar el torrent de Fontlletera a 2.000 m. aproximadament.

Ens posem a caminar a les 9.

Enfilem el torrent de Fontlletera; l’anem creuant varies vegades i més endavant al cap de poca estona seguim en direcció a la dreta fins a trobar la crta. forestal que puja fins al Coll dels Tres Pics. La pujada es força sostinguda i seguida fins al Coll.

L’arribada al coll és tot un espectacle; ofereix una gran vista panoràmica des del Coll de la Marrana, el Bastiments, La Coma del Freser i a la fondalada hi veiem el refugi de Coma de Vaca. Portem de camí 50’.
Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal mig tapat per les boires. Una vegada sobrepassat el Tres Pics arribem a un petit coll i ja emprenem la pujada final cap el cim del Balandrau que ja tenim a tocar. El dia no acompanya massa. La creu del cim ha desaparegut i com a elements al cim tenim el bloc geodèsic i una placa sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gaudir d’una àmplia panoràmica… la comarca d’Osona mig tapada. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra i ja a tocar el Taga. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo amb la vista gairebe completament. Al nord veiem el Bastiments.
Tardem 30’ des del Coll fins al Balandrau a 2.585 m. Total pujada 1h 20’.

Busquem un lloc arrecerat per esmorzar tot contemplant la vista que va canviant en funció de les boires que hi ha. Notem que la temperatura ha baixat sensiblement. Uns excursionistes comenten que estem a 5 graus. Cal abrigar-se de valent.

Després de gaudir del paisatge decidim tornar per el mateix lloc de pujada.

Durant la baixada contemplem la gran quantitat de caus de marmotes que hi ha.
Sentim els xiulets que fan quan criden. Ni ha moltes per aquesta zona del torrent de Fontlletera. Durant el camí anem alternant amb la boira.

Fem la baixada en 1h 15’. Val a dir que les marmotes ens han distret molt.

Recorregut: 7,64 kms.
Desnivell: 585 m.

Al arribar al cotxe fem la tornada continuant en la mateixa direcció. És a dir cap a Pardines. Observem que la crta. està passable, vist anys enrere i els últims kms. Està encimentada.

Al passar per Ripoll ja tenim la pluja a sobre i segueix fins a Sant Julià.

Total tornada: 71 kms. Arribem a les 2.

Poc podíem esperar avui fer un cim; doncs ahir, segons les previsions, el temps amenaçava pluja. Un matí ben aprofitat.

Puigsacalm (Collada Bracons)

16 d’Agost del 2007 (206)

Puigsacalm desde la Collada de Bracons (1.132 m.)

Sortim de Sant Julià a ¼ de 8 i a 2/4 de 8 a Vic recollim en Lluís. Tot i que avui el dia es presenta molt núvol decidim de sortir. Anem cap a Sant Pere de Torelló i fem la crta. de la Vola. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons. Total 43 kms.

El temps no ha millorat i els cims es veuen tapats. Ens posem a caminar a 2/4 de 9.

Enfilem el rocam que hi ha en el marge nord de la crta. fins a trobar una fita que ens mena al nostre destí.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc.

Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts.), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca.

Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida.

A partir d’aquí apareix decididament la boira i ens impedeix de veure el panorama; continuem ara en forta pujada i sortim enmig del prat de pastura. En aquest punt la vista és pràcticament nul·la i decidim no continuar. Portem poc mes d’una hora de camí.

Esmorzem prop de la Collada de Sant Bartomeu.

Abans d’arribar al cotxe ens cauen quatre gotes. Tenim els paraigües preparats.

A les 11 ja tornem estar al cotxe.

Avui no ha estat un dia encertat en quant al temps. Però almenys hem pogut caminar una estona. Total 7,04 kms. Esperem tornar-hi en una propera ocasió.

Torre del Mir (Espinavell)

9 d’Agost del 2007 (Corsa)

Espinavell-Coll Pregon-Torre del Mir

A ¼ de 8 sortim de Sant Julià i a 2/4 de 8 recollim en Lluís a Vic. L’itinerari que fem amb el cotxe és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Molló i Espinavell. Total 80 km.

Arribem a 2/4 tocats de 9.

Espinavell és un petit poble escalonat, en el vessant esquerra del riu Ritort, a la capçalera de la vall de Molló a 1.250 m. En aquest poble cada any es fa la Tria de Mulats al mes d’Octubre.

Veiem que han fet reformes a l’entrada del poble i sobretot al carrer principal amb un empedrat molt ben posat.

Ens posem a caminar a ¾ de 9. El camí puja amb forta pendent a partir de les antigues escoles. Passa per davant de l’Església de la M. de Déu de les Neus. Aquí hi ha un pal indicador on diu: a Coll Pregon 41’ i 2,2 km. a partir d’aquí cal seguir les senyals grogues i blanques. Enfilem dret amunt fins al final del poble pujant pel carrer principal; passem per davant del dipòsit d’aigua. Som a 1.320 m. Sortim a les afores del poble i per una crta. forestal anem guanyant alçada. Més endavant abandonem aquesta crta. i per una camí estret arribem a Coll Pregon a 1.535 m. La referència més clara és la fita que hi ha just a la línea divisòria que fa de frontera; és la fita nº 515.

Fins aquí hem tardat 40’ i portem 2,6 km.

A Coll Pregon, les vistes sobre el Costabona, les Esquerdes de Rojà i el massís del Canigó són magnífiques. Comencem a gaudir de l’espectacle. Per aquest Coll hi baixa el PR francès que va al balneari de la Preste. Un pal indicador diu que fins a la Torre del Mir hi ha 1h 30’.

Només ens cal d’anar seguint la carena en direcció Est. Hi passa una crta. forestal i una tanca que fa de línea fronterera. Avui gaudim d’un dia esplèndid amb magnífiques vistes.

Passem per el Puig de la Clapa, El Puig Sec i el Puig de les Basses a 1.634 m. Es aquí on veiem al fons la Torre del Mir; continuem encara per la carena fins arribar a la Collada de Prats i en aquest punt baixem per anar a visitar la Torre.

Un cartell indicador diu que només hi ha 5’. Ja hi som. La vista sobre Prats de Molló i de tota la Vall del Tec val realment la pena.

Des de Coll Pregon hem tardat 1h i15’. Total anada fins a la Torre del Mir: 2h.

La ciutat de Prats formava part d’un dispositiu de defensa important com ho demostren les muralles del segle XVII. Accessible a totes les estacions, la Torre del Mir constitueix un remarcable mirador sobre el Vallespir i el massís del Canigó.

La Torre del Mir data del segle XIII. Originàriament nomenada « Torre de Castellar », fou construïda en aquest lloc estratègic per Jaume II de Mallorca, per vigilar amb les seves veïnes, l’antiga frontera entre el regne d’Aragó i França, desprès de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285.

Restaurada al segle XIV sota Pere IV d'Aragó, serà abandonada com la majoria de les torres a senyals quan el Tractat dels Pirineus el 1659 faci retrocedir el traçat de la frontera.

Fou nomenada Torre del Mir al segle XVI, del nom de la masia situada a sota.

La seva posició, a 1540 m d'altitud, li valdrà d'escapar a les destruccions del XVIIè del qual seran l'objecte la majoria de les fortificacions. Aquestes torres són edificis destinats a comunicar informacions d'ordre militar per focs, a la nit, o fums el dia. La Torre del Mir permetia vigilar el coll d'Àres i comunicar amb les torres de Cabrenç, sobre el municipi de Serrallonga, i la Torre de la Guàrdia sobre Prats-De-Molló.

La Torre del Mir és un edifici de plànol circular amb talussos a la base, de 10 m de diàmetre i 9 m d'alçada; construïda en còdols de calcària i d'esquist de manera sumària escairats. Era abans envoltada d'una plataforma circular proveïda d'arqueres; només el mur de socolada d'aquesta plataforma és encara al lloc. Cap al nord-oest, un fossat a estat condicionat per reforçar l'aïllament de la torre en un sector naturalment mal defensat. La porta, del qual el marc a desaparegut, és cap al sud-est , el seu llindar és establert a aproximadament 1,50 m del sòl .
La copa de l'edifici revela tres nivells encorbats en cúpula. La comunicació entre els pisos és assegurada per una escala a vius molt estret, mesurat en l'espessor de la maçoneria. Propietat de l'Estat, Ministeri de l'Agricultura.
Municipi gestor per arrendament emfitèutic

(Veure informació: www.languedoc-roussillon.culture.gouv.fr/fr/ )

Abans molt nombroses, sobretot en el Vallespir, els Albères, els Corbières i els Fenouillèdes, aquestes torres constituïen una xarxa excepcional d'obres de vigilància .

No subsisteix actualment més que una quinzena d'aquestes obres, a més o menys bon estat, que es visualitzen entre l’un i l’altre costat al llarg del traçat de l'antiga frontera.

Esmorzem al costat mateix de la Torre gaudint d’unes esplèndides vistes sobre el Canigó. Fem el camí de tornada passant per la mateixa ruta que l’anada.

Tardem 1h 30’ en fer tot el camí de tornada.

El recorregut total ha estat de 13,68 km.

Al arribar a Espinavell visitem bonics racons d’aquest rústic poble en que el turisme encara no hi ha arribat de ple.

Sortim d’Espinavell a la una menys 20’ i arribem a Sant Julià a les 2.

Avui hem conegut un nou indret i per cert molt bonic.

Pla de Pruners (Campdevànol)

1 d’agost del 2007 (LR)

Pla de Pruners

Sortida a ¼ de 8 de Sant Julià. Deixo el cotxe a casa d’en Lluís i anem a buscar en Xavier a 2/4 de 8. Fem el següent trajecte: Vic, Ripoll, Campdevànol, Crta. de Gombrèn fins el km. 5 a l’alçada de L’Empalme. Aquí seguim a la dreta en direcció al Mas Pujol fins que s’acaba la crta. encimentada. Seguim ara a l’esquerra cap a la casa del Mir. Passem per davant de la casa i enfilem una carretera forestal en molt mal estat fins aproximadament 2 kms. Total fins aquí hem fet 48 kms.

Ara quan ens posem a caminar són ¾ de 9. Anem seguint aquesta crta. sempre en sentit ascendent. Durant la major part del recorregut no veiem cap referència del lloc on estem. No és fins al arribar en una petita clariana on hi ha una gran monjoia que veiem al fons l’ermita de Sant Pere d’Auïra i tot el conjunt de cases per on hem passat al principi de la crta. formant el veïnat de Pruners (Cal Magnet, El Pujol, El Mir ). Sembla que anem per bon camí.

Finalment arribem a la Collada de Grats a 1.260 m. Per aquest coll passa el camí que be de la Baell a la vall de Ribes i que enllaça amb el Santuari de Montgrony amb la dita vall. A la dreta d’aquest coll s’enfila el camí que hem de seguir. Després d’una petita pujada el camí tomba cap a l’est més planer i s’arriba en un gran pla. Som al Pla de Pruners a 1.280 m. Ample Coll d’extensa vista, amb les valls de Campdevànol i Ripoll al sud i la vall de Gombrèn al nord. A sota veiem Sant Pere d’Auïra sobre un turó (església romànica molt ben conservada); veiem també el Pedraforca i els Rasos de Tubau. Per baixar fins a Sant Pere es pot fer seguint per les irregularitats dels cingles per un bonic caminoi i de bon pas senyalat amb marques grogues.

Continuem encara més amunt pel mig del bosc i arribem fins a les envistes del Taga, Sant Amant, Bruguera, El Saltor i part del Pirineu. Estem ara a tocar al cim de El Cuàs de 1.410 m. Contemplem el panorama i baixem cap el Pla de Pruners. Busquem una bona ombra i esmorzem. Són ara 2/4 11.

A les 11 h. Comencem a baixar i ens arribem fins a un indret concret del Pla de Pruners per autentificar una foto del llibre que porta en Xavier i situar-nos en el mateix lloc. Efectivament hi som; només a canviat la vegetació dels voltants.

Anem seguint per la crta. plena de pedres i que en forta pendent ens porta fins al lloc on hem deixat el cotxe. Fem el camí de baixada en 1 h. Ara el sol apreta de valent.

Avui hem conegut un nou indret dels voltants de Sant Pere i que feia temps que hi volíem anar-hi.

Arribo a Sant Julià a ¼ de 2.

Recorregut: 8,08 kms.

Dia d’un sol esplèndid.