Torre del Mir (Espinavell)

9 d’Agost del 2007 (Corsa)

Espinavell-Coll Pregon-Torre del Mir

A ¼ de 8 sortim de Sant Julià i a 2/4 de 8 recollim en Lluís a Vic. L’itinerari que fem amb el cotxe és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Molló i Espinavell. Total 80 km.

Arribem a 2/4 tocats de 9.

Espinavell és un petit poble escalonat, en el vessant esquerra del riu Ritort, a la capçalera de la vall de Molló a 1.250 m. En aquest poble cada any es fa la Tria de Mulats al mes d’Octubre.

Veiem que han fet reformes a l’entrada del poble i sobretot al carrer principal amb un empedrat molt ben posat.

Ens posem a caminar a ¾ de 9. El camí puja amb forta pendent a partir de les antigues escoles. Passa per davant de l’Església de la M. de Déu de les Neus. Aquí hi ha un pal indicador on diu: a Coll Pregon 41’ i 2,2 km. a partir d’aquí cal seguir les senyals grogues i blanques. Enfilem dret amunt fins al final del poble pujant pel carrer principal; passem per davant del dipòsit d’aigua. Som a 1.320 m. Sortim a les afores del poble i per una crta. forestal anem guanyant alçada. Més endavant abandonem aquesta crta. i per una camí estret arribem a Coll Pregon a 1.535 m. La referència més clara és la fita que hi ha just a la línea divisòria que fa de frontera; és la fita nº 515.

Fins aquí hem tardat 40’ i portem 2,6 km.

A Coll Pregon, les vistes sobre el Costabona, les Esquerdes de Rojà i el massís del Canigó són magnífiques. Comencem a gaudir de l’espectacle. Per aquest Coll hi baixa el PR francès que va al balneari de la Preste. Un pal indicador diu que fins a la Torre del Mir hi ha 1h 30’.

Només ens cal d’anar seguint la carena en direcció Est. Hi passa una crta. forestal i una tanca que fa de línea fronterera. Avui gaudim d’un dia esplèndid amb magnífiques vistes.

Passem per el Puig de la Clapa, El Puig Sec i el Puig de les Basses a 1.634 m. Es aquí on veiem al fons la Torre del Mir; continuem encara per la carena fins arribar a la Collada de Prats i en aquest punt baixem per anar a visitar la Torre.

Un cartell indicador diu que només hi ha 5’. Ja hi som. La vista sobre Prats de Molló i de tota la Vall del Tec val realment la pena.

Des de Coll Pregon hem tardat 1h i15’. Total anada fins a la Torre del Mir: 2h.

La ciutat de Prats formava part d’un dispositiu de defensa important com ho demostren les muralles del segle XVII. Accessible a totes les estacions, la Torre del Mir constitueix un remarcable mirador sobre el Vallespir i el massís del Canigó.

La Torre del Mir data del segle XIII. Originàriament nomenada « Torre de Castellar », fou construïda en aquest lloc estratègic per Jaume II de Mallorca, per vigilar amb les seves veïnes, l’antiga frontera entre el regne d’Aragó i França, desprès de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285.

Restaurada al segle XIV sota Pere IV d'Aragó, serà abandonada com la majoria de les torres a senyals quan el Tractat dels Pirineus el 1659 faci retrocedir el traçat de la frontera.

Fou nomenada Torre del Mir al segle XVI, del nom de la masia situada a sota.

La seva posició, a 1540 m d'altitud, li valdrà d'escapar a les destruccions del XVIIè del qual seran l'objecte la majoria de les fortificacions. Aquestes torres són edificis destinats a comunicar informacions d'ordre militar per focs, a la nit, o fums el dia. La Torre del Mir permetia vigilar el coll d'Àres i comunicar amb les torres de Cabrenç, sobre el municipi de Serrallonga, i la Torre de la Guàrdia sobre Prats-De-Molló.

La Torre del Mir és un edifici de plànol circular amb talussos a la base, de 10 m de diàmetre i 9 m d'alçada; construïda en còdols de calcària i d'esquist de manera sumària escairats. Era abans envoltada d'una plataforma circular proveïda d'arqueres; només el mur de socolada d'aquesta plataforma és encara al lloc. Cap al nord-oest, un fossat a estat condicionat per reforçar l'aïllament de la torre en un sector naturalment mal defensat. La porta, del qual el marc a desaparegut, és cap al sud-est , el seu llindar és establert a aproximadament 1,50 m del sòl .
La copa de l'edifici revela tres nivells encorbats en cúpula. La comunicació entre els pisos és assegurada per una escala a vius molt estret, mesurat en l'espessor de la maçoneria. Propietat de l'Estat, Ministeri de l'Agricultura.
Municipi gestor per arrendament emfitèutic

(Veure informació: www.languedoc-roussillon.culture.gouv.fr/fr/ )

Abans molt nombroses, sobretot en el Vallespir, els Albères, els Corbières i els Fenouillèdes, aquestes torres constituïen una xarxa excepcional d'obres de vigilància .

No subsisteix actualment més que una quinzena d'aquestes obres, a més o menys bon estat, que es visualitzen entre l’un i l’altre costat al llarg del traçat de l'antiga frontera.

Esmorzem al costat mateix de la Torre gaudint d’unes esplèndides vistes sobre el Canigó. Fem el camí de tornada passant per la mateixa ruta que l’anada.

Tardem 1h 30’ en fer tot el camí de tornada.

El recorregut total ha estat de 13,68 km.

Al arribar a Espinavell visitem bonics racons d’aquest rústic poble en que el turisme encara no hi ha arribat de ple.

Sortim d’Espinavell a la una menys 20’ i arribem a Sant Julià a les 2.

Avui hem conegut un nou indret i per cert molt bonic.