Recorregut:
Coll de Jou – Pista de Ribamala – Collet del Vent – S. Julià de Saltor – Sant Amand o Amanç – Coll de Jou
Recorregut i mapa
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
La Garrotxa, al fons
En un revolt abandonem la pista i enfilem cap a la dreta per dins el bosc. Poc desprès sortim en una clariana. Comencem de veure monjoies indicant-nos el camí. Cal estar atents, doncs el començament és un xic confús.
Sant Julià de Saltor (1.393 m), és una antiga parròquia romànica del segle XI. Situada en uns planells molt agradables i al peu de S. Amand.
El camí s’enfila amb força pendent fins arribar a un collet, on hi ha un abeurador sota unes roques. Seguim el camí cap a l’esquerra.
Enfilem un petit tram entre roques i arribem al Pla de Pena. Pla al cim de la muntanya on possiblement hi havia el castell de Pena.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s XIV
El cim de S. Amand és conegut com la “balconada del Ripollès”
Baixem per uns graus de pedra i entrem dins la fageda. Anem baixant pel corriol fins a sortir finalment al Coll de Jou (1.634m).
A ¼ de 2 marxem del Coll de Jou.
Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Puigcerdà per la C-17. Passem per Ripoll. Continuem ara per la N-260 fins a Ribes de Freser. A l'entrada de Ribes, en el primer pont del poble, a la dreta creuem el riu, i trobarem l’indicador de Bruguera. Seguim per la crta. uns 5 km fins al poble de Bruguera. Passem per dins el nucli urbà i seguint recte (hi ha un rètol a l’entrada) continuem cap amunt ara per una pista encimentada fins al Coll de Jou. En aquest lloc deixem el cotxe.
Total: 61 km
Introducció:
La Serra de Sant Amand és una muntanya de característiques ben diferents a les del Taga i Serra Cavallera. És com una fantàstica columna de pedra suspesa entre l’obaga atapeïda de vegetació i la blavor del cel.
Les robustes cingleres que n’emergeixen i que alternen amb les prades vellutades de verdor i els boscos espessos, fan de Sant Amand una mola singular, de visió fascinant, sobretot per la variada policromia i la sorprenent gama de tons i matisos colorístics.
Serra de S. Amand (Coll de Corones)
Itinerari:
Ens trobem al Coll de Jou (1.637 m.) Aquest coll situat entre la Serra de S. Amand i la muntanya del Taga (Serra de Conivella), separa els cursos dels rius Ter i Freser.
Coll de Jou. Inici Excursió
Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Dia esplèndid i sense cap núvol. Des del coll continuem per la pista en direcció a Ogassa. Durant la baixada contemplem una magnífica visió del Taga i més endavant la Serra Cavallera, amb el cim del Puig Estela al fons.
El Taga
La Garrotxa, al fons
Refugi St. Jordi
Desprès de recórrer uns 2 km per aquesta pista, prenem un trencall a la dreta i seguim per la pista que va a Ribamala (entre Ripoll i S. Joan de les Abadesses) durant uns 100 m.
Trencall
Lloc on deixem la pista
En un revolt abandonem la pista i enfilem cap a la dreta per dins el bosc. Poc desprès sortim en una clariana. Comencem de veure monjoies indicant-nos el camí. Cal estar atents, doncs el començament és un xic confús.
Per a on continuem ?
Tornem a entrar dins el bosc i seguim els senyals de color vermell que anem trobant al llarg del camí. Aquest tram passa per sota els Cingles de Comalenya; uns llocs molt ombrívols i molt bonics. A mesura que anem avançant es van ajuntant nous camins. De fet estem seguint l’antic camí per anar d’Ogassa a Saltor. Anem trobant senyals de tots colors.
Bonic camí d'Ogassa a Saltor
Sortim del bosc i arribem seguidament al Collet del Vent (1.389 m). Aquest coll situat en una clariana uneix la Serra de Vidabona amb la Serra de S. Amand. Cruïlla de camins important. Senyals del GR i d’Itinerària (grogs).
Collet del Vent
Des del coll anem seguim els senyals grocs. Mentre passem per uns prats observem al damunt nostre la creu del cim de S. Amand.
Serra de S. Amand amb la creu al cim
Entrem de nou dins el bosc passant per una bonica fageda i seguidament arribem al Coll de Canyamars ja a les envistes de Sant Julià de Saltor.
Grans exemplar de faigs
Vista des del Coll de Canyamars
Sant Julià de Saltor (1.393 m), és una antiga parròquia romànica del segle XI. Situada en uns planells molt agradables i al peu de S. Amand.
S. Julià de Saltor
El lloc havia estat força poblat. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.
Les quatre edificacions que hi queden estan situades enmig d’una gran clariana sense massa forestal. Al oest, hi tenim el turó de Corones, al nord, la serra de Sant Amand i a l’est, la serra de Vidabona.
Tardem 2h. en arribar a Saltor.
Més informació:
Vall de Saltor
Continuem la ruta i ens dirigim cap el darrera de les cases, al peu de la muntanya, on trobarem un camí que amb marques vermelles s’enfila cap a S. Amand.
Camí cap a S. Amand
El camí s’enfila amb força pendent fins arribar a un collet, on hi ha un abeurador sota unes roques. Seguim el camí cap a l’esquerra.
Poc desprès i en un petit pla hi trobem un faig centenari de mesures considerables (faig monumental).
Faig monumental
Aquest faig l'any 1926 va ser catalogat com el més monumental de la seva espècie a Catalunya. 30 m. d'alçada i un diàmetre de 1,40m i 23 Tm. Actualment la seva estructura està força malmesa degut a les fortes ventades de l’any 2002.
Seguim el camí fins a trobar una tartera encastada entre roques,es el pas anomenat de la Xemeneia on al capdamunt tenim la font del Pi o de Pena.
Indret de la xemeneia
Font de Pena
Pla de Pena
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s XIV
Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església.
Grans vistes abans d'arribar al cim
Al cap d'uns 15 minuts arribem al pla de S. Amand on hi ha un altar. I al pic del cim (1854 m) una creu del C.E.R. amb llibre de registres.
Creu de S. Amand
El cim de S. Amand és conegut com la “balconada del Ripollès”
Vista extraordinària. Des d'aquesta talaia podrem gaudir d'unes vistes de mitja Catalunya. Per l'est fins al Montgrí i la costa, pel sud la plana de Vic amb el Montseny i Montserrat al fons i per Ponent tota la serralada del Port del Comte, la Serra del Cadí i el Pedraforca.
Desprès de contemplar aquesta magnífica panoràmica deixem el cim de Sant Amand seguint en direcció nord fins al pla de Pena.
Vistes des de la carena
Anem seguint per el pla de la carena. Al arribar en una bifurcació de camins seguim cap a la dreta. Hi han marques vermelles i blaves al llarg del recorregut.
Bonics racons
Baixem per uns graus de pedra i entrem dins la fageda. Anem baixant pel corriol fins a sortir finalment al Coll de Jou (1.634m).
Dins la fageda
El Taga i el Coll de Jou
Recorregut: 9’6 km
Alçada mínima: 1.348 m
Alçada màxima: 1.852 m
Ascensió Acumulada: 529 m
Sortida realitzada el dia 5 d’Octubre de 2011
Sant Amand tot i no ser un gran cim és un lloc molt bonic i acollidor. Juntament amb el Taga i La Serra Cavallera formen un conjunt paisatgístic envejable, la visita al qual recomanem decididament.
Informació:
Ruta guiada (Palau Robert)
Guia del Ripollès (J. Sala Sivillà)
