Grau de la Donada - Grau de Casadevall

30 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla del Roquer – Grau de la Donada – La Donada – Les Gleies – Grau de Casadevall – Pla de la Cinglera – Pla del Roquer

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta

Introducció:
Aquesta complerta excursió circular, ens permet recórrer en la seva totalitat, per baix i per dalt, dues de les cingleres del municipi de Rupit, gaudint, per una banda, d’unes àmplies vistes sobre la Vall de Sau i les Guilleries i, per altra, de les espectaculars parets verticals que li donen a aquest altiplà del Collsacabra el seu perfil tan característic.

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, amb pluja. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Sant Joan de Fàbregues. En un ampli revolt, just on la pista es divideix i a la dreta tenim Sant Joan de Fàbregues hi ha un pla per deixar el cotxe. Abandonem la carretera que continua cap a Sau i seguim uns pocs metres per una pista a l’esquerra. Deixem el cotxe al Pla del Roquer. Total 37 km.

Recorregut:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. El temps ha millorat i ja s’obren clarianes. Un cop deixat el vehicle anem baixant per la mateixa pista que finalment s’apropa a l’aigua just en el punt on es troba el Salt de Sallent.

Inici excursió

Degut al gran cabal d’aigua que hi passa, ens cal fer força marrada per poder arribar a l’altre costat de la Riera.

Salt de Sallent

Seguim la pista amunt, fins arribar, per la dreta, al mirador d’aquest impressionant estimball, d’uns 120 m d’alçada, en un punt on s’ha condicionat una barana per evitar ensurts. Apart del salt, veurem també un dels perfils més coneguts del Collsacabra, l’Agullola, enorme roca separada de la cinglera, suspesa sobre la Vall de Sau. Aquesta silueta ens acompanyarà durant tota l’excursió d’avui.

L'Agullola

Tornem a la senda principal en un punt on hi ha un pal indicador. Veurem que la pista s’enfila a l’esquerra, però nosaltres seguirem pràcticament en angle recte a la dreta (al terra hi ha una estaca de fusta que marca els itineraris de la contrada), per sobre una petita esplanada herbada que sembla acabar en el buit. Estem a la part superior del Grau de la Donada. En arribar a aquest punt, veurem com el camí davalla arrapat a la pedra en fortes ziga-zagues, i és per aquí per on s’ha de baixar. Cal anar en compte, ja que és un camí molt inclinat, però no és vertiginós, ja que la vegetació tapa l’estimball. Després d’unes quantes giragonses tancades, s’arriba a una cruïlla, on per la dreta surt un caminet que porta a la Gorja del Salt de Sallent.

Nosaltres seguim baixant sempre en fort pendent cap a la vall. Cal parar atenció a les monjoies que anem trobant al llar del camí; queda encara un tram de baixada força llarg i una mica perdedor i amb un bosc molt espès.

Baixant pel grau de la Donada

Poc abans d’arribar al fons de la vall ja veiem la masia de la Donada. Vista de lluny sembla en força bon estat.

Arribem a la casa de La Donada. Un mas molt antic. Documentat des de l’any 968. Format per dues edificacions en molt mal estat de conservació.

La Donada

Aquesta masia està situada en un lloc isolat però alhora privilegiat, rodejada de les cingleres de Rupit i Casadevall i com a teló de fons la silueta de l’Agullola.

Després de visitar tots els voltants de la casa continuem la ruta seguint la pista forestal. Aquesta pista és la principal via d’accés a tota aquesta vall.

De tant en tant, val la pena parar i mirar enrere i amunt, per veure els característics roquissars que formen aquests cingles.

Vista de les cingleres des de la Donada

Desprès de caminar per aquesta pista forestal durant poc més d’una hora, arribem en una cruïlla de pistes. Deixem la principal i seguim per l’esquerra per un camí força dret i arribem al camí d’accés a la masia de Les Gleies. Aquesta masia abandonada està formada per dues construccions.

Les Gleies (veïnat de Fornils)

Separades de la masia hi veiem les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Pere de Les Gleies. Tot aquest antic veïnat de Fornils estava presidit per el castell de Fornils. Queden encara dempeus una bona part dels murs i sobretot la torre.

Restes de l'emita de St. Pere de les Gleies

Ens trobem a la Vall de Fornils. Un petit racó de les Guilleries, oblidat i allunyat del món, d’una bellesa agresta i salvatge. Es troba situada sota dels verticals cingles de Casadevall i del Far i és solcada de nord a sud per la riera de l’Om. Pertany al municipi de Susqueda, de la comarca de la Selva.

Les Gleies

Esmorzem al davant mateix de la masia de les Gleies.

Des d’aquest lloc val la pena contemplar el paisatge que se’ns obre al nostre voltant; per una banda el Cingle de Casadevall i més al lluny la llarga Cinglera del Far, gran balconada sobre la Vall de Fornils. Al davant tenim la paret vertical que forma el Grau de Casadevall, obstacle que hem de salvar.

Iniciem la tornada a les dotze del migdia, sortint pel darrera de la casa de les Gleies. Cal anar en compte en el moment se seguir el camí de pujada, doncs el corriol puja amagat entre el bosc d’alzines. Està força fresat i assenyalat amb monjoies.

Grau de Casadevall

Anem seguint aquest sender, que va fent giragonses enlairant-se de forma decidida, fins arribar a una petita balconada sobre la Cinglera del Far i la vall que s’obre als nostres peus i que deixa a la vista la paret del grau de Casadevall pel que estem pujant.

Uns pocs metres més amunt, ens trobem de sobte que el camí està empedrat, pujant molt decididament en ziga-zagues continuades, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que passarem, per trobar-nos dalt del cingle, en una cruïlla de camins. Haurem salvat, de cop, un desnivell d’uns 200 metres d’alçada.

Cinglera del Far i la Vall de Fornils

Per aquest grau, molt vertiginós, s’arribava al veïnat de Fornils des de Rupit.

La perspectiva visual canvia completament, d’anar enmig del bosc voltat de roques i d’alzines, que en algun moment ens han obligat a ajupir-nos, ens trobem en una planúria, amb pastures, masies disperses i amb una gran vista. La retallada cinglera del Far, les muntanyes de Les Guilleries, la cua del Pantà de Susqueda, el perfil del Massís del Montseny i l’Agullola en primer terme ens ofereixen una excel·lent panoràmica del nostre entorn. Ens trobem a 930 m.

Pantà de Susqueda

Vista des del pla de la cinglera

Situats ja en el pla només ens cal seguir el perfil de la cinglera, sempre haurem d’anar pel camí més proper al precipici. Veurem un pal indicador i una estaca de fusta com la que hem trobat al baixar el Grau de la Donada.

Seguirem a l’esquerra per la pista, que passa una tanca metàl·lica i que en suau davallada ens apropa a la vora dels cingles des d’on tenim unes vistes panoràmiques àmplies. La pista perd traça i passa per uns prats als peus del Mas de Casadevall, tancats per una filada pel bestiar,

Més endavant passem per sobre el pont del torrent del Ripol i d’aquí ens anem dirigint a Can Miquel.

Excel.lents vistes des del pla

Anem vorejant la cingera amb unes excel.lents vistes, fins que la pista es converteix en un camí, que va perdent alçada i amplada. Anirem per un sender evident, amb moltes fites de pedra a la vista, que s’endinsa a l’altiplà fins arribar al torrent del Gravet, que hem de saltar.

Passada la riera, el camí torna a eixamplar-se i en lleugera pujada ens duu a la part superior de la cinglera de Pujolràs, per començar a baixar en direcció al Salt del Sallent.

Passem una nova cruïlla de camins amb el corresponent pal indicador i en poca estona ja veurem per sota nostre el sender per on hem començat la davallada a aquest cingle.


Seguim el camí principal fins arribar al Salt de Sallent. En aquest punt ens cal travessar-lo.

Arribats a l’altre banda fem la curta pujada fins arribar al cotxe; final de la caminada d’avui. Abans de marxar, contemplem a l’altre banda de la vall el recorregut que hem fet, tant per la part superior com inferior dels cingles de Pujolràs i Casadevall i de tota la Vall de Fornils.

Al fons, la Donada

Recorregut: 12 km.
Desnivell: 427 m
Marxem a 3/4de 2 i arribem a Vic a 2/4 de3.

Recorrent aquests camins un no pot deixar de pensar en els que els van bastir, amb quins mitjans ho van fer, durant quants anys van ser importants i es van mantenir amb cura i... en l’oblit en què han caigut a partir de segle XX.

Sant Martí de Querós - Santuari de Montdois

9 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla de Montdois – Casa Nova de Montdois – Carena de la Rectoria – Sant Martí de Querós – Santuari de Montdois – Pla de Montdois

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Vilanova de Sau. Deixem el trencall de Sant Joan de Fàbregues. Seguim aquesta pista uns tres kilòmetres fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un pal indicador. Ens trobem al Coll del Pendís (725 m). Seguim per la pista de terra en direcció a Montdois. Passem pel costat d’un bosc d’eucaliptus i arribem al Pla del Pendís davant un senyal indicador abans d’arribar a Montdois. És aconsellable deixar el cotxe en aquest lloc si no és un TT.
Total 45 km.

Seguim amb el cotxe; abandonem la pista que segueix a Montdois i continuem cap a la dreta, per una pista en molt mal estat. Travessem una pineda molt espessa. Passem pel costat de la casa del Vilar de Querós. Casa en ruïnes però això si té llum. Seguim en forta baixada, ignorant un ramal a l’esquerra i més endavant un altre a la dreta. Anem seguint la pista fins que s’acaba. La baixada és llarga i amb força desnivell. Arribem al final de la pista on hi ha lloc per deixar-hi el cotxe. Val a dir que hem fet uns 4 km amb el cotxe i estalviar-nos 1h. de camí.

Introducció:
“Visitar Querós significa retrocedir en el passat un munt d’anys. És un lloc on el temps resta absolutament aturat. L’itinerari permet seguir un recorregut d’un altre temps. L’atractiu i alhora tortuós i costerut camí que permet accedir a Querós, era la millor via de comunicació que tenia aquest nucli per arribar fins el cor d’una zona de natura encara indòmita”
Xavier Junquera i Segarra en el llibre “El present d’un passat”.

Itinerari:
Ens posem a caminar a ¾ de 9. El dia continua força tapat i amb boira alta. Ens trobem al final de la pista.

Final de la pista. Inici del corriol de baixada a Querós.

Aquí surt el corriol enmig de la vegetació, senyalitzat amb marques vermelles, que tot resseguint la Carena de la Rectoria baixa a Sant Martí de Querós. Ho fa amb una baixada considerable, fent giragonses i perdent altitud en la major part. Cal anar seguint en tot moment les marques i no equivocar el camí. Fa pocs anys van netejar aquest camí; però actualment està força tapat per la vegetació.

Vista del pantà de Susqueda, prop de Querós

Desprès de superar una forta baixada arribem finalment a la parròquia de Sant Martí de Querós (351 m). És un lloc molt bonic pel paisatge, feréstec i salvatge. Ens trobem al cor de les Guilleries en tot l’esplendor d’una naturalesa primitiva. El silenci només es trencat pel soroll de les branques o per el cant d’un ocell.

Vall de Querós submergit dins el pantà de Susqueda

Turó del Mal Sopar

Querós és un poble que actualment ha quedat sota les aigües del pantà de Susqueda.
De l'antic poble de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, per sobre el nivell màxim del pantà i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes.

La parroquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que ha estat objecte recentment d'accions de preservació endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany.

Església de Sant Martí de Querós

L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes.

Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.

Interior de l'església

A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.

L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes.

En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt.

Porta d'accés

El campanar es de torre. Sant Martí de Querós resta abandonat des del 1966.

És una llàstima l'estat de conservació d'aquest edifici, que fins fa una mica més d'un segle encara es conservava en bon estat.

Antiga fotografia amb la rectoria al costat de l'església

Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà.

Turó del Mal Sopar vist des del campanar

Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.

Turó del Mal Sopar i al fons S. Martí de Querós (voltants del1960)

La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.

La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.

El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.

Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries.

Evocar Querós equival a recordar el més cèlebre dels bandolers catalans: Joan Sala, àlies Serrallonga, pubill del mas Serrallonga per casament (1618) amb la pubilla Margarida Tallades o Serrallonga. Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas.

Desprès d’esmorzar i d’haver contemplat l’aspecte salvatge on s’amaga la Vall de Querós, reprenem el camí de tornada. Seguim el mateix camí de baixada. És un antic corriol que en forta pendent, va pujant per dins el bosc fent giragonses, fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe.

De pujada cap a Montdois, enmig de la boira

Al arribar al Pla de Montdois ens desviem cap a la dreta ver visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montois.

L'anomenat Pla de Montdois (amb els antics masos de l'Aulet, les Serres i el Casal) és un extens pla inclinat que va del Riu Pregon (a uns 600 m d'altitud) al cim de Montdois (el Monte Dulios esmentat l'any 968), a 930 m d'altitud, que s'acaba bruscament a l'indret del santuari i baixa en fort pendent fins al llit del Ter (ara ocupat pel pantà de Susqueda), a 300 m d'altitud.

Des de Montdois podem gaudir d’una magnífica panoràmica cap al pantà de Susqueda, els cingles del Collsacabra i el Canigó. Tradicionalment s'hi accedia des de Sau, però el 1976 fou oberta una pista que davalla de Rupit per la cinglera de Fàbregues i el Pendís.

Pla de Montdois i els cingles de Collsacabra al fons

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerès , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

El principal testimoni de la devoció i importància del seu passat és la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

Santuari de la Mare de Déu de Montdois

El santuari de Montdois fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, i es convertí, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes. Les primeres notícies de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu daten del 1263.

L’església actual es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra d'un cambril, una sagristia i altres dependències. Tot ell és testimoni de la gran devoció de la comarca a Montdois, però l’obra era tan ambiciosa, que no es va acabar mai del tot.

Interior de l'església

Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes. Té l'aparença d'una gran masia, amb un petit pòrtic i una precària balconada de pedra (pertany a la parròquia de Rupit), però no té cap element de valor, havent-se perdut (1936) la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar.

Esperem que no s’hagi de completar la inscripció de la seva llinda que diu: LA CARITAT ME A FETA amb unes altres que diguin: I L’ABANDÓ M’HA DEIXAT CAURE.

Marxem de Montdois a 3/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’6 km
Desnivell: 563 m

Les Guilleries, precisament pel seu caràcter muntanyós i boscà, han estat durant molt de temps un espai inhòspit i desconegut. Avui hem recorregut un indret oblidat del nostre país amb un passat que fora bo de donar a conèixer.

Juli Serra (tinent topògraf de l’exèrcit espanyol) l’any 1890 va recórrer aquestes contrades i va escriure les seves reflexions en una obra que recentment ha estat magníficament revisada i reeditada sota el títol “Un viatge per les Guilleries i el Montseny”. Col.lecció Camí Ral, nº. 20. Editor Rafael Dalmau. Eina imprescindible per a conèixer com era la vida fa més de cent anys.

Per tal de poder preservar tot aquest entorn, s’ha creat l’Associació “Amics de Querós” ( http://queros.org/index.htm) amb la finalitat, entre d’altres, de recuperar la memòria històrica dels pobles i paisatges que es troben sota les aigües del pantà de Susqueda.

Esperem que no els desencoratgi l’entusiasme de la seva entrega.

P.D. Llegeixo en el nº 62 (darrer exemplar) de la revista Els Cingles: "L'església de Montdois, tan malmesa, serà objecte de la restauració de la teulada per evitar que continuï el procés d'enfonsament". Enhorabona.

El Far (voltants)

23 de Setembre de 2009

Recorregut:
Santuari del Far – Grau de Cabrafiga – Masia de Puiggalí – Collet de Sant Martí – Grau de Santa Anna - Santuari del Far

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-153 en direcció a Olot fins el Coll de Condreu, al punt quilomètric 38’8, des don una carretera de 4’3 km ens porta al Santuari del Far. Total: 44 km

Introducció:
El cingle del Far, a 1123 metres d’altitud, està coronat pel bell santuari de la Mare de Déu del Far. S'erigeix a l'extrem de llevant dels cingles de Tavertet i pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm, del terme de Susqueda i del bisbat de Vic. De totes les cingleres del Collsacabra, cap no és com aquesta proa on conflueix el Collsacabra amb les Guilleries i la vall d'Hostoles.

Santuari del Far

Els primers documents que es troben sobre el santuari del Far daten del segle XIII tot i que es creu que anteriorment ja existia. Un devot feligrès, en Pere Jaume de Sesqueions el dia 25 d’Agost del 1269 fa un llegat a Santa Maria del Far.

Sembla que al segle XIV va ser el primer santuari del Collsacabra que tenia confraria i sacerdot propis i aplegava devots d'una gran munió de pobles gràcies a la seva situació estratègica: tant del costat de Girona i la vall d'Hostoles com del cantó de Vic.

L’església actual data del segle XVII, ja que la capella primitiva va quedar totalment enderrocada pels terratrèmols que van sacsejar tot el Collsacabra el 1428. És una obra massissa de volta força apuntada, feta de còdols. Els murs i la volta són extremament sobris i aquesta rusticitat li dòna una bellesa i categoria especials. La façana actual, del 1726, també és molt austera.

Interior de l'església

La imatge que s'hi venera, la Mare de Déu del Far, és una de les més belles mostres d'art gòtic del Collsacabra; és d'alabastre policromat de poc més d’un metre d’alçada i data de finals del segle XV, representa la Mare alletant l'Infant.

El santuari compta amb hostatgeria, restaurant i zona de pícnic.

Mereix una visita obligada la panoràmica que es contempla des del santuari. A l'est es veu el golf de l'Estartit amb les illes Medes, el Montgrí , les Gavarres i la vall d'Aro des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Cap al sud domina l'imponent massís del Montseny, les Guilleries i com a punts emblemàtics el Turó de l'Home i la creu de Matagalls. Més enllà, en dies clars, fins i tot les agulles de Montserrat es distingeixen del cel blau. Cal no oblidar-se de Girona, la plana de la Selva i la vall del Ter. A ponent, s'estén la majestuosa cinglera que delimita el Collsacabra de les Guilleries, des del Far fins a Tavertet, amb L'Agullola de Rupit a mig camí .

Vistes des del mirador del Santuari

Quirze Parés i Ganyet en el llibre “La despoblació rural i les masies del Collsacabra”, sintetitza molt be la panoràmica que s’albira des del Far.

"Estem situats en la mateixa punta del Far, a dret fil de la cinglera; la proa d'aquesta gegantesca nau de pedra s'eleva amb una absoluta i nua vertical de més de 300 metres. [...] El panorama, des dels miradors, és del més impressionant que hom pugui imaginar; i quan fa bo, i bon solet, i el vent està en calma, és una pura delícia. Però les tempestes, aquí, són formidables i paoroses” .

La cinglera del Far

Des d'aquí es poden fer nombroses excursions, cap a Rupit vorejant la cinglera, cap a la Salut, cap als pobles de Sant Martí Sacalm, Amer, les Planes d'Hostoles, etc.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment assolellat. Sortim de l’esplanada de l’aparcament i situats d’esquena al Santuari ens dirigim uns pocs metres cap a una tanca situada a l’esquerra. Passem el filat i de seguida comencem a veure els senyals de color blanc que ens portaran fins al grau de Cabrafiga.

Roca pintada (tòtem) al costat del camí

Anem seguin el camí en lleuger descens, primerament per dins el bosc i poc desprès es dirigeix cap el costat de la cinglera.

Anem resseguint el camí amb unes magnífiques vistes dels cingles de Tavertet amb L’Agullola al fons.

Cingles de Tavertet

Més endavant arribem a la Trona; és un sortint de la cinglera que forma com una balconada amb una vista panoràmica extraordinària sobre la vall del Ter, el cantó de Sant Joan de Fàbregues i tota la vall de Fornils.

Vistes des de La Trona

Anem seguint el corriol arran del cingle ben bé pel fil de l'estimball.


Durant el camí i damunt les roques podem observar la gran quantitat de fòssils (nummulits) que hi ha. Són les típiques “llenties” d’aquestes contrades.

Nummulits (llenties)

El camí arriba en un pla i s’acaba la senyalització que arriba fins El Far.
Veiem un corriol que baixa; l’entrada sol estar obstruïda amb branques per protegir el bestiar. Som a l’entrada del Grau de Cabrafiga. Aquest camí ens permet guanyar la cinglera.

Descens pel grau de Cabrafiga

Baixem per l’estret grau en el seu inici i amb forta pendent. Les darreres pluges ha deixat la baixada força malmesa. Seguim uns senyals de color blau. Fem la baixada enmig d’un bosc d’alzines i pedres caigudes de la cinglera.


Tardem uns 25’ en baixar uns 200 m. El camí desemboca en una pista i seguir-la fins arribar a una gran pedra que hi ha al mig del camí.

Al darrera hi veiem el grau

Continuem seguint els senyals blaus i finalment arribem a la pista principal de la vall de Fornils.

Anem seguint aquesta pista cap a l’esquerra. Més endavant passem una tanca metàl·lica.
Durant el camí anem contemplant la cinglera del Far.

Cinglera del Far amb La Trona al centre

Arribem a la casa de Puiggalí, bellament situada al peu de la cinglera. Ofereix una magnífica perspectiva.

Cinglera del Far i masia de Puiggalí

Esmorzem al costat mateix de la casa.

Puiggalí

A ¾ d’11 reprenem el camí. Continuem seguint la pista i poc desprès ja veiem l’església de Sant Martí Sacalm.

S. Martí Sacalm

Som al Coll de Sant Martí. Des d'aquí tenim una magnífica perspectiva del cingle del Far. Deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra. Hi ha un pal senyalitzat amb un rètol indicant el camí del Far (45’)

Vista del Far des del Collet de S. Martí

La pujada al Far la fem per l’anomenat Grau de Santa Anna.

Deixem una pista que baixa per l'esquerra, als 10 minuts, i continuem recte en direcció nord. A la següent bifurcació cal deixar la pista principal, que va cap a la dreta, i prendre un camí ample amb força herba que remunta el cingle entre alzinars seguint uns senyals vermells que apareixeran durant tota la ruta. Passem una tanca per al bestiar que cal tancar.

Camí del grau

Més endavant el sender s'eixampla: aquí cal seguir un corriol indicat amb una ratlla blanca en una roca que puja dins del bosc.

Anem seguint els senyals i per un darrer tram en forta pujada i diverses giragonses sortim a la crta. d’accés al Far.

Grau de Santa Anna

Seguim per aquesta crta. envoltada de roures i faigs i finalment arribem al Santuari del Far.

Sortim del Far a ¾ d’una i a 2/4 de 2 ja som a Vic

Recorregut: 9'78 km
Desnivell: 400 m
Ascensió Acumulada: 409 m

La bellesa del recorregut a peu de cinglera pel camí de la vall de Fornils enmig de les masies abandonades té un encant especial.

La altiva i majestuosa silueta del Far és inconfusible

Cinglera del Far i la vall de Fornils