Sant Martí de Querós - Santuari de Montdois

9 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla de Montdois – Casa Nova de Montdois – Carena de la Rectoria – Sant Martí de Querós – Santuari de Montdois – Pla de Montdois

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Vilanova de Sau. Deixem el trencall de Sant Joan de Fàbregues. Seguim aquesta pista uns tres kilòmetres fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un pal indicador. Ens trobem al Coll del Pendís (725 m). Seguim per la pista de terra en direcció a Montdois. Passem pel costat d’un bosc d’eucaliptus i arribem al Pla del Pendís davant un senyal indicador abans d’arribar a Montdois. És aconsellable deixar el cotxe en aquest lloc si no és un TT.
Total 45 km.

Seguim amb el cotxe; abandonem la pista que segueix a Montdois i continuem cap a la dreta, per una pista en molt mal estat. Travessem una pineda molt espessa. Passem pel costat de la casa del Vilar de Querós. Casa en ruïnes però això si té llum. Seguim en forta baixada, ignorant un ramal a l’esquerra i més endavant un altre a la dreta. Anem seguint la pista fins que s’acaba. La baixada és llarga i amb força desnivell. Arribem al final de la pista on hi ha lloc per deixar-hi el cotxe. Val a dir que hem fet uns 4 km amb el cotxe i estalviar-nos 1h. de camí.

Introducció:
“Visitar Querós significa retrocedir en el passat un munt d’anys. És un lloc on el temps resta absolutament aturat. L’itinerari permet seguir un recorregut d’un altre temps. L’atractiu i alhora tortuós i costerut camí que permet accedir a Querós, era la millor via de comunicació que tenia aquest nucli per arribar fins el cor d’una zona de natura encara indòmita”
Xavier Junquera i Segarra en el llibre “El present d’un passat”.

Itinerari:
Ens posem a caminar a ¾ de 9. El dia continua força tapat i amb boira alta. Ens trobem al final de la pista.

Final de la pista. Inici del corriol de baixada a Querós.

Aquí surt el corriol enmig de la vegetació, senyalitzat amb marques vermelles, que tot resseguint la Carena de la Rectoria baixa a Sant Martí de Querós. Ho fa amb una baixada considerable, fent giragonses i perdent altitud en la major part. Cal anar seguint en tot moment les marques i no equivocar el camí. Fa pocs anys van netejar aquest camí; però actualment està força tapat per la vegetació.

Vista del pantà de Susqueda, prop de Querós

Desprès de superar una forta baixada arribem finalment a la parròquia de Sant Martí de Querós (351 m). És un lloc molt bonic pel paisatge, feréstec i salvatge. Ens trobem al cor de les Guilleries en tot l’esplendor d’una naturalesa primitiva. El silenci només es trencat pel soroll de les branques o per el cant d’un ocell.

Vall de Querós submergit dins el pantà de Susqueda

Turó del Mal Sopar

Querós és un poble que actualment ha quedat sota les aigües del pantà de Susqueda.
De l'antic poble de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, per sobre el nivell màxim del pantà i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes.

La parroquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que ha estat objecte recentment d'accions de preservació endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany.

Església de Sant Martí de Querós

L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes.

Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.

Interior de l'església

A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.

L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes.

En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt.

Porta d'accés

El campanar es de torre. Sant Martí de Querós resta abandonat des del 1966.

És una llàstima l'estat de conservació d'aquest edifici, que fins fa una mica més d'un segle encara es conservava en bon estat.

Antiga fotografia amb la rectoria al costat de l'església

Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà.

Turó del Mal Sopar vist des del campanar

Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.

Turó del Mal Sopar i al fons S. Martí de Querós (voltants del1960)

La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.

La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.

El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.

Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries.

Evocar Querós equival a recordar el més cèlebre dels bandolers catalans: Joan Sala, àlies Serrallonga, pubill del mas Serrallonga per casament (1618) amb la pubilla Margarida Tallades o Serrallonga. Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas.

Desprès d’esmorzar i d’haver contemplat l’aspecte salvatge on s’amaga la Vall de Querós, reprenem el camí de tornada. Seguim el mateix camí de baixada. És un antic corriol que en forta pendent, va pujant per dins el bosc fent giragonses, fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe.

De pujada cap a Montdois, enmig de la boira

Al arribar al Pla de Montdois ens desviem cap a la dreta ver visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montois.

L'anomenat Pla de Montdois (amb els antics masos de l'Aulet, les Serres i el Casal) és un extens pla inclinat que va del Riu Pregon (a uns 600 m d'altitud) al cim de Montdois (el Monte Dulios esmentat l'any 968), a 930 m d'altitud, que s'acaba bruscament a l'indret del santuari i baixa en fort pendent fins al llit del Ter (ara ocupat pel pantà de Susqueda), a 300 m d'altitud.

Des de Montdois podem gaudir d’una magnífica panoràmica cap al pantà de Susqueda, els cingles del Collsacabra i el Canigó. Tradicionalment s'hi accedia des de Sau, però el 1976 fou oberta una pista que davalla de Rupit per la cinglera de Fàbregues i el Pendís.

Pla de Montdois i els cingles de Collsacabra al fons

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerès , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

El principal testimoni de la devoció i importància del seu passat és la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

Santuari de la Mare de Déu de Montdois

El santuari de Montdois fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, i es convertí, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes. Les primeres notícies de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu daten del 1263.

L’església actual es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra d'un cambril, una sagristia i altres dependències. Tot ell és testimoni de la gran devoció de la comarca a Montdois, però l’obra era tan ambiciosa, que no es va acabar mai del tot.

Interior de l'església


Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes. Té l'aparença d'una gran masia, amb un petit pòrtic i una precària balconada de pedra (pertany a la parròquia de Rupit), però no té cap element de valor, havent-se perdut (1936) la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar.

Esperem que no s’hagi de completar la inscripció de la seva llinda que diu: LA CARITAT ME A FETA amb unes altres que diguin: I L’ABANDÓ M’HA DEIXAT CAURE.

Marxem de Montdois a 3/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’6 km
Desnivell: 563 m

Les Guilleries, precisament pel seu caràcter muntanyós i boscà, han estat durant molt de temps un espai inhòspit i desconegut. Avui hem recorregut un indret oblidat del nostre país amb un passat que fora bo de donar a conèixer.

Juli Serra (tinent topògraf de l’exèrcit espanyol) l’any 1890 va recórrer aquestes contrades i va escriure les seves reflexions en una obra que recentment ha estat magníficament revisada i reeditada sota el títol “Un viatge per les Guilleries i el Montseny”. Col.lecció Camí Ral, nº. 20. Editor Rafael Dalmau. Eina imprescindible per a conèixer com era la vida fa més de cent anys.

Per tal de poder preservar tot aquest entorn, s’ha creat l’Associació “Amics de Querós” ( http://queros.org/index.htm) amb la finalitat, entre d’altres, de recuperar la memòria històrica dels pobles i paisatges que es troben sota les aigües del pantà de Susqueda.

Esperem que no els desencoratgi l’entusiasme de la seva entrega.

P.D. Llegeixo en el nº 62 (darrer exemplar) de la revista Els Cingles: "L'església de Montdois, tan malmesa, serà objecte de la restauració de la teulada per evitar que continuï el procés d'enfonsament". Enhorabona.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Hola!

Celebro que tornin les excursions! És una bona distracció i ja les trobàvem a faltar.

juditcatkric ha dit...

Aquesta setmana em anat a Sant Martí de Querós,els corriols estan una mica emboscats però val la pena obrir-te camí per arribar-hi,és molt xulo.
El teu blog ens va anar molt bé per trobar el camí.

JoanBenet ha dit...

També vora 25 anys després es feu la de sobre

https://picasaweb.google.com/106959788067453195890/XXXCAMINADARUPITTARADELL

I la pàgina d'amics de Querós, sembla que no funcions

Salut

Francisco Gingivitis ha dit...

Una ruta i una vista meravellosa que malauradament no conec però no trigaré a descobrir gràcies a aquest article tan bo que tant m'ha agradat.
Felicitats per aquest espai.
Una salutació cordial.