Matagalls (Collformic)

3 de Febrer del 2008 (Opel R)

Excursió al Matagalls

Sortim de Vic a 2/4de 8 en direcció cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Total 28 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Seguim els senyals indicats per fer la ruta del Matagalls des de Collformic. És la ruta clàssica: Pla de la Barraca, Turó Gros, Coll dels Llops i cim del Matagalls.

El temps no acompanya massa, doncs no podem veure el cim perquè està tapat amb boires. Fem la pujada a molt bon ritme. Al arribar al turó Gros comencem a trobar una boira molt espessa i amb un fort vent molt fred que ens acompanyarà fins a dalt al cim.

Tardem només 1h i 20’ en arribar a dalt. Ha estat una ascensió totalment hivernal. Fem la foto de rigor i ràpidament iniciem la baixada amb un vent molt fort i amb boira fins al Collformic. El temps ha anat empitjorant. No ha estat un bon dia.

Total recorregur: 9’16 kms.

A 2/4 11 ja som a baix. Esmorzem a Collformic i a les 11 tocades som a Vic.

18 comentaris:

miquel ha dit...

Ostres, quina excursió!
Semblava que anéssim cap al pol nord, o a fer un cim d'aquests de més de 6000 metres.
Ara, que com l'esmorzar que vam fer després no hi ha res. És el que val més la pena de les excursions!

Lluís Balasch ha dit...

Trobo a faltar una descripció detallada de l'esmorzar. Mes que res per comprovar si era tant bo com diuen.

Lluís ha dit...

També caldria saber qui dels quatre va passar més fred. Per les cares es impossible esbrinar-ho.

miquel ha dit...

Esmorzar del Matagalls
======================
- Entrepà de llonganissa (vegeu nota)
- Recull de fruits secs del BonPreu
- Suc de fruita

Nota
Els diversos talls de llangonissa de l'entrepà estaven solapats els uns amb els altres.


Pel que fa al fred no puc opinar pels altres. En el meu cas el fred va ser d'un 8 sobre 10.


Aquesta excursió va originar un debat: és millor menjar l'entrepà a dalt de la muntanya o a baix quan ja s'ha tornat?

pilar ha dit...

Renoi! quin fred, quina boira! quin perill baixar sense clavar-vos de cap!

Campro ha dit...

Ostres si!!

Va ser impressionant la boira que hi havia. Sort que ens coneixiem el camí i que anavem amb un parell d'experts, perquè si no...

A veure Lluís, tu ets partidari de solapar els talls de llangonissa de l'entrepà o és millor que cadascún tingui el seu lloc?

Per últim, vull dir que el fet de menjar l'entrepà un cop a baix va ser una cosa interessant, ja que l'excursió va ser un puja i baixa, un plis plas. A més a més, l'entrepà va ser més bo perquè no pensavem que ja no havíem de fer més esforç físic i el vam poder disfrutar més.

Lluís Balasch ha dit...

Quan al dilema de si s'han de solapar els talls de llonganissa jo opino que no ja no saps mai si en menges un o dos, en tot cas es poden fer els talls més gruixuts.

També en referencia al moment de menjar l'entrepà, si es fa a la tornada això implica fer el camí de manera més ràpida pensant en el menjar, però al no tenir de fer cap més esforç físic et pot portar a preguntar-te si val la pena menjar-te'l amb la qual cosa no el disfrutes degudament. Opino que s'ha de menjar a mig camí.

Si amb les imatges del gel que es veuen només vares passar un 8 sobre 10 de fred ja pots anar al Pol Nord, però ràpid abans que es desglaci.

Voldria saber si lo de "Recull de fruits secs del Bon Preu" és perquè us varen caure i els vareu tenir de recollir.

Campro ha dit...

A veure Lluís:
L'enciclopèdia catalana diu el següent:
RECULL:
[de recollir]
1 Acció de recollir o aplegar;
2 Reunió de coses recollides. Un recull de cançons populars.

Els fruits secs tan podien ser fruits secs recollits per nosaltres com una reunió de fruits secs comprats al bon preu. Doncs bé, el nostre cas és el segon.

Quant als talls de llagonissa, has comentat que poden ser més gruixuts. Jo no sé amb quines dents mossegueu vosaltres l'entrepà, però jo amb les del davant. I es clar, quan queixalo i arribo a la llangonissa necessito ajuda dels queixals dels laterals per mastegar-ho amb més eficiència. Amb això vull dir que els talls de llangonissa han de ser prims.

A més a més, és un entrepa de llangonissa i no una mica de pa amb la llangonissa. D'acord?

Lluís Balasch ha dit...

Hola

Queda clar la mena de recull que portaveu (ara que, si era la bossa que jo havia vist en una sortida anterior ja estava oberta i podia molt ben ser que us hagessin caigut);però tornant als talls de llonganissa, ara entenc que us mengessiu l'entrepà al cotxe. No va pas ser pel fred si no pel vent, ja que el talls eren tant prims que us haurien volat només desembolicar-lo. El que deia, opino que han de ser gruixuts i sense solapar i d'aquesta manera no has d'esperar a tornar a ser al cotxe per esmorzar en cas de vent.

miquel ha dit...

Permeteu-me que entri en aquesta discussió sobre els talls de l'entrepà. Només voldria dir que a vegades s'han de tenir en compte altres factors. Per exemple, en el meu cas, com que tinc una dent no gaire valenta, els talls han de ser com més prims millor, ja que si els talls són gaire gruixuts corro el risc de deixar-hi una dent, com ja m'ha passat alguna vegada.

Lluís Balasch ha dit...

Bona nit

Veig que les meves reflexions sobre el gruix dels talls de llonganissa porten polèmica i opinions contraries als meus raonaments. Ara se'm posa com a excusa per fer-los prims, que i pot haver algú amb una dent feble. Doncs això crec que no te res a veure amb el gruix, si no amb el temps de curació de la llonganissa. Si es te una dent feble i es vol complir amb el requisit de tall gruixut per que no se'l emporti el vent, doncs es compra una llonganissa tendre i problema solucionat, si no sempre tindrem el problema de que si mirem a dintre l'entrepà, al lloc on ni hi hagi solapament ens pensarem que no hi hem posat res amb el consegüent desencant a l'hora de menjar-lo.

Si trobeu alguna raó de més pes per fer-los prims m'ho dieu però que siguin més consistents.

Campro ha dit...

A veure Lluís,

Et veig molt convençut amb el tema de la llangonissa gruixuda. Els teus arguments son bastant bons i (malgrat que em costi) et donaré una mica la raó.

Així doncs, al pròxim dia que anem d'excursió hem de mirar de no ser més de 4 perquè sinó haurem d'anar amb 2 cotxes.

Lluís Balasch ha dit...

Hola de nou

Gracies per abandonar la polèmica dels talls de llonganissa (ja no hi havia gaire més a dir) i encetar-ne una altre de nova. Si no vaig errat en un cotxe i poden anar fins a cinc persones sense por de perdre punts i tu parles de no ser més de quatre. Agrairia un aclariment per part teva ja que no entenc el que vols dir ni que te a veure amb els talls de llonganissa. Agraït.

Campro ha dit...

Et dibuixo l'esquema dels ocupants del cotxe quan tu vagis d'excursió.
____________________________________
|Conductor.................Copilot|
|3r ocupant....Entrepa...4tocupant|
|.............d'en lluís..........|
|---------------------------------|
|...........Motxilles.............|
|---------------------------------|

Tenint en compte la groxudaria dels teus tall de llangonissa, hem de destinar el seient del mig de darrera a tot el teu entrepà.

Lluís Balasch ha dit...

Amb això no hi havia atinat i el que es pitjo, ara tinc el dubte de si els entrepans han de posar-se el cinturó i si també necessiten cadireta en cas de no ser de bagguette sencera. Per si de cas el proper dia el faré de pernil i així no tindre aquests problemes i hi cabrà una persona més.

Ramon ha dit...

Permeteu-me, si sus plau, que per "alusions"intervingui per primera vegada en aquest debat tan interessant sobre la gruixudària que ha de tenir la llangonissa que es menja quan es fa un matinal a la muntanya ja que aquest és el moment indicat per explicar-vos un secret que a mi no m'ha fallat mai. Abans de fer l'entrepà, miro semnpre quina és la pressió atmosfèrica del dia i tallo la llangonissa conseqüentment. Això vol dir: si la pressió atmosfèrica és alta, òbviament la tallo gruixuda perquè el dia es presenta pletòric, pujaré més animat i, encara que porti mes pes, ho compenso amb la ilusió de pensar amb l'àpat que m'espera a dalt; si la pressió es baixa, sempre porto la llangonissa tallada finíssima, talment només per dir que porto quelcom dins de l'entrepà. Això em suposa una doble avantatge: 1ª: disminueix el pes de l'esquena, amb la qual cosa es fa més còmoda la pujada i 2ª: menjo mes depressa l'entrepà, donat que el temps no hi acompanya. (De vegades m'ha passat que la pressió és tan baixa, tan baixa, que els talls no són visibles, però és que, en aquest cas, tampoc és visible l'excursionista).
Aquest és un dels secrets més ben guardats que tenia respecte al tema de les axcursions. Em va costar molt de trobar l'quilibri pressió-gruixudària, pò us asseguro que des que l'he trobat, i d'això ja fa anys,sempre m'ha funcionat i per demostrar-ho, quí és sempre el primer de fer cim?

Lluís Balasch ha dit...

Crec Ramon que l'exposició que has fet l'enviaré als homes del temps de TV3 per que a l'hora de fer els pronòstics es fixin en el gruix dels teus talls de llonganissa. Ara que no se si fiar-me'n massa ja que parles d'augment o disminució del pes a l'esquena i tots sabem que tu a l'esquena no hi portes mai res.
De totes maneres reconec que el primer de fer el cim ets tu; alguna cosa hi deu haver de veritat, ja em fixaré el proper dia si es per que els talls son prims i no pesen o son gruixuts i et venen mes de gust, també miraré la pressió atmosfèrica.
Be, us comunico que demà me'n vaig de vacances i no podré seguir fins la setmana que ve les disertacions. Per si de cas ja marxaré esmorzat de casa no fos cas que l'entrepà no passi el control de l'aeroport.

Lluís Balasch ha dit...

Hola companys,ja torno a ser aquí.

Si voleu encetar un nou tema de controversia estic disposat a fer-ho. Abans però m'agradaria comentar que allà a Itàlia, un dia que fèiem carretera ens vàrem aturar en un bar de carretera en que s'hi veien molts cotxes però va resultar que només feien entrepans. Doncs be, en vaig demanar un de fuet i la sorpresa va ser molt gran al comprovar que els talls eren d'un gruix d'almenys mig centímetre el més prim. Amb això no vull dir res només us ho explico.