Falgars d'en Bas (voltants)

4 de Novembre de 2009

Recorregut:
Falgars d’en Bas – Molí de la Faja – Font de la Faja – Coll d’Uran – Sant Miquel de Castellò – Pibernat - Pla de Falgars – Falgars d’en Bas.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la crta. C-153 en direcció a Olot passant per Cantoni i Rupit; just abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe a Falgars.
Fem un total de 43 kms.

Introducció:
Falgars d’en Bas, situat a 950 m, és un poble del municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. Actualment és un petit veïnat situat al voltant de l’explotació ramadera de la masia de la Coromina.

Falgars d'en Bas

L’altiplà de Falgars es troba situat a la zona típica de pastures naturals de mitja muntanya de la Vall d’en Bas.

Al nucli on hi ha l’església hi conflueixen camins des de Joanetes, Hostalets i Osona.
És fàcil acostar-se a Sant Miquel de Falgars o de Castelló, enfilat a l’horitzó, o a Cabrera.

Pla de Falgars

L'església parroquial de Sant Pere de Falgars, romànica, amb absis semicircular i lesenes llombardes típicament romàniques dels segles XI i XII; ampliada al 1536 amb capelles laterals. Pertany al bisbat de Vic.

Sant Pere de Falgars

Al costat de l’església de Sant Pere surt un camí que hi mena. L’altiplà de Falgars esta situat a 954 m. d’alçada

Itinerari:
Ens posem a caminar a 2/4 de 9. De moment el dia es presenta força be. Al costat mateix d’una casa hi ha un indicador de camins. Seguim el camí que va a Cabrera passant pel costat de l’església. Passem una tanca i comencem a pujar per una petita carena deixant un molí de vent a l’esquerra. Veiem a la dreta la casa de la Coma.

La casa de la Coma

El camí està senyalitzat amb monjoies i marques vermelles però poc visibles.

Arribem a un replà de la carena amb una cruïlla de camins. Seguim la pista pedregosa fins arribar a unes roques llises.

La serra de Cabrera

Anem seguint la carena alternant trams de bosc amb altres de clarianes i arribem a un collet. Entre els arbres veiem l’edifici del molí de la Faja.

Deixem un camí a l’esquerra, travessem uns prats i continuem pujant pel mig d’una roureda. Seguim paral·lels pel rierol (riu Fluvià) enmig dels prats i arribem a l’edifici abandonat del moli de la Faja.

Molí de la Faja

La casa del molí és força gran; el seu estat està molt deteriorat. Si no fos per l’encintat de bigues de ferro que hi ha a tot el voltant, l’edifici estaria en ruïnes.
Aquest edifici havia estat l’habitacle més alt del Collsacabra, amb caràcter permanent, situat als 1.115 m. (exceptuant, quan vivien els ermitans de Cabrera).

Està situada a curta distància de les fonts de la Faja i es nodria exclusivament del cabal de les fonts.

Continuem per la pista i poc després, a les rodalies del molí de la Faja, veiem uns petits tolls d’aigua. Es tracta del naixement del Fluvià. Just al costat mateix hi ha un pou per aprofitar l’aigua i una font. Degut a les pluges d’aquestes últims dies el terra torna estar amarat d’aigua i per les rieres i torrents hi baixa aigua.

Fonts de la Faja. Naixement del Fluvià


Seguim el camí en forta pendent i arribem al coll de la Faja; la panoràmica se’ns obre amb les cingleres d’Aiats i Cabrera i amb l’espectacular Puigsacalm en primer terme.

Aquí comença a l’esquerra, una curta però exigent pujada que ens situa al pas de l’Osca de Cabrera. Aquest era l’antic camí al castell de Cabrera, suposadament la seva única comunicació al segle XV.

El camí segueix amunt dins d’una bonica fageda fins arribar al coll d’Uran a 1.196 m

El Puigsacalm al fons

Continuem per aquesta pista amb vistes molt obertes. Entrem a la part obaga i al arribar a una clariana amb una cruïlla de camins, deixem la carena i seguim per la dreta el senyal groc que hi ha en un gran faig.


Ara el camí esdevé un petit corriol que passa pel mig d’una fageda. Està senyalitzat amb senyals de color groc fins a sant Miquel.

Esplèndides fagedes prop de Sant Miquel

Duran el camí trobem un tractor que està netejant el bosc i perdem per uns moments els senyals. Més endavant recuperem les marques i seguim de nou el camí.

En aquest tram, no hi han senyals

Ens trobem als Rasos de Pibernat. Veiem al fons l’ermita de Sant Miquel. Baixem per un grau a troços empedrat que passa per bonics boscos d’extenses fagedes i desemboca al camí que prové de Falgars cap a Sant Miquel.

Ermita de Sant Miquel

Desprès de passar una tanca arribem a Sant Miquel de Falgars o de Castellò. Magnífic mirador abocat a llevant, a 953 m d’altitud. S’hi troben les restes d’un castell medieval. Antiga fortificació dels vescomtes de Bas i avui refugi del GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí).

Esbós històric del castell

Aquest castell ja és documentat al 1.066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric capitost Francesc d Verntallat (1444-1488). La visió en aquest punt de tota la vall, Pirineus i serralades properes és senzillament superba.

L'ermita de Sant Miquel de Castelló és una ermita situada al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas.

L'edifici, d'origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó. S'enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estribacions del nord-est del massís del Collsacabra.

La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. Tenim al davant la muralla del Puigsacalm i les agulles de la serra de Santa Magdalena. La serra de Cabrera. Al fons, els plans i el nucli de Falgars.

Des del 1974 l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG

Sant Miquel de Castelló

Esmorzem en aquesta ermita, ven arrecerats del fort vent que hi bufa.

Situats novament al camí d'accés a l'ermita cal marxar per l'esquerra ja en direcció a Falgars. Seguim el GR-2. Passem de nou la tanca metàl·lica i seguim avall deixant un camí que ascendeix per la dreta. El paisatge s'obre entre algunes arrodonides i grans alzines.

Passem per la font de Pibernat, situada abans d'arribar al mas homònim, que és una bonica construcció amb els corrals i paises separats a l'altra banda de l'edifici principal.

Masia de Pibernat

Actualment està deshabitat i en precari estat de conservació. Travessem el torrent conegut com el Clot de Pibernat.

Masia de Pibernat i Sant Miquel

Travessem per una ampla tanca metàl·lica i més endavant deixem a l’esquerra el mas de la Freixadella, ja amb les cases de Falgars ben properes i finalment arribem al Pla de Falgars i al nucli de Sant Pere de Falgars.

Masia de la Freixadella

De tornada el temps ha anat empitjorant. Fa força fred i molt vent.

Marxem de Falgars a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2 /4 de 2.

Recorregut: 10’2 km
Desnivell: 314 m

A Falgars es té una bona panoràmica de tot l’entorn i constitueix una magnífica balconada, des d’on es domina una panoràmica espectacular.

Panoràmica des de Falgars

Aquest petit poblet està admirablement posat en un planell del Collsacabra i rodejat per l’espectacular cinglera vers la vall d’en Bas

La vista es fon en la grandiositat dels paisatges, mentre passegem pels camins del seu entorn. A Falgars, el temps s’alenteix prou per retornar la pau a l’esperit.

Roques Encantades (Pont de Papalló)

28 d’Octubre de 2009

Recorregut:
Pont de Papalló – Pla de les Freixes – Pla dels Alemanys – La Salut – Collet de l’Arç – Roques Encantades – Collet de l’Arç – Pont de Papalló.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Olot per la C-153. Passat l’hostal de la Devesa, just abans de creuar el pont del Papalló i a l’altura del canvi de comarca trenquem per una carretera a l’esquerra. Deixem el cotxe just a l’entrada, al costat mateix de la Riera de l’Om. La boira ens ha acompanyat fins a la sortida de l’Esquirol. Ara tenim un sol esplèndid.
Total: 35 km

Introducció:
Una sortida per l’altiplà del Collsacabra, amb relleus suaus i uns paisatges sedants. Ara, a la tardor, és el moment dels colors.

Itinerari:
Comencem la ruta a 2/4 de 9 amb un dia de sol esplèndid i força fred. Seguim la pista que voreja la riera tot passant pel costat d’uns prats i unes fagedes.

Inici de l'excursió

Deixem una pista a la dreta que travessa el torrent i continuem amunt per dins el bosc. Aviat sortim del bosc i la pista passa pel costat d’un gran pla de pastura. Al mig dels prats hi veiem grups de bedolls i faigs que ressalten amb una gran varietat de colors.

Al final del prat arribem al Pla del Alemanys. La vista és molt extensa. Tota aquesta zona està plena de bedolls. Aquí el bedoll li dona un caire eminentment centreeuropeu


Cruïlla de camins. Hi ha una torre metàl·lica. Seguim cap a la dreta en lleugera pujada. Entrem de nou dins el bosc i més endavant s’uneix un camí per la dreta.

Seguim per una clariana coberta de bardisses. Poc desprès passem pel costat de grans faigs i arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. (1.030 m)

Santuari de la Salut


El Santuari de la Mare de Déu de la Salut del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), està situat en un replà de la gran cinglera que limita per l'est l'altiplà de Collsacabra i que domina la vall d'Hostoles.

El lloc on s’aixeca va ser durant segles el lloc d’encreuament de dos camins rals, el de Vic a Amer i el de Rupit a Sant Feliu de Pallerols.

El 1642, Joan Carbonés, pagès d’una masia propera, col.locà en una balma de la roca d’en Claparols una petita imatge de la Verge. Trià aquest lloc perquè era molt freqüentat pels vianants i perquè dominava tota la vall.


La devoció popular anà augmentant talment que, un any desprès, Carbonés aixecà una petita capelleta. Des d’aquell moment, el santuari s’anà engrandint fins que al segle XVIII es començà la construcció del temple actual i de l’hostal, amb ampliacions posteriors els anys 1832 i 1847 .

El 1862 es feu la benedicció de la nova façana neoclàssica de l’església.

L’any 1939 es va obrir la carretera que hi puja, la construcció del qual fou deguda al dinàmic i conegut “Mossèn Llampec”, Mn. Miquel Bruns, que en fou capellà custodi durant 25 anys seguits.

Actualment, a més del santuari, hi ha l’hostatgeria i el restaurant. L’aplec es celebra el dia 21 de setembre.

Pel seu emplaçament gaudeix d'una àmplia panoràmica on podem contemplar dilatats horitzons: del Puigmal al Canigó i del Canigó a les Gavarres. En un terme més proper observem la vall d’Hostoles.

Vistes des del Santuari

Continuem la ruta, desfent part del camí de l’anada, sortint des de davant del santuari i passant pel costat de la font. Veiem un indicador: Roques Encantades, Coll de Condreu.

Font del Santuari

Pugem per el camí empedrat i arribem a una bifurcació del camí. Prenem el camí de l’esquerra, pujant per dins la fageda fins arribar a una clariana coberta de prats. Som al coll de l’Arç. Ens trobem rodejats de faigs i bedolls. Seguim un espai de bosc i ens unim a una pista. Hi ha un rètol indicador:Roques Encantades.


Més endavant sortim al mig d’uns prats molt extensos que serveixen de pastura i anem seguint per la pista que està vorejada de bedolls.

Extenses pastures


En aquesta zona podem gaudir d’una formidable panoràmica dels cingles de Cabrera i Aiats i també de tot el massís del Canigó.

El massís del Canigó al fons

Novament entrem al bosc i desprès d’una suau baixada arribem a una bifurcació de la pista. Ens trobem al trencall de les Roques Encantades (hi ha un rètol)

Desviació Roques Encantades

Seguim cap a l’esquerra per una densa fageda i seguidament arribem a un replà amb unes gran roques, de diverses formes i coberts de molses i falgueres. Ens trobem a les “Roques Encantades”. El lloc és força misteriós i sobretot molt tranquil. Convida a descobrir la fesomia de cada roca. Indret amb molta vegetació i humit

Arribant a les Roques Encantades
Esmorzem en aquest lloc buscant un racó assolellat.

Roques Encantades


De tornada desfem tot el camí de l’anada fins al Collet de l’Arç. A la cruïlla prenem el camí de l’esquerra. Hi ha un indicador. Passem pel costat d’una bassa amb una tanca i anem seguint per una pista que va vorejant uns extensos plans amb gran vistes dels cingles d'Aiats i Cabrera.

Bosc de bedolls

Cingles d'Aiats i Cabrera

Al final del pla, la pista entra dins l’obaga de faigs en lleugera pendent. Creuem un torrent i arribem de nou a la pista que hem seguit a l’anada.


Desprès de recórrer uns pocs metres més arribem de nou al punt de sortida. Final de la ruta d’avui.


Marxem a ¾ d’una i a 2/4 de 2 arribem a Vic

Recorregut total: 8’96 km
Desnivell:146 m
Ascensió acumulada: 215 m

La meravella del Collsacabra és la seva vegetació i les seves muntanyes, que, lluny de ser monstruoses, són sedants i estan admirablement posades sobre la terra.

L’escriptor Josep Pla, que coneixia molt be aquestes contrades, ho compara a un magnífic espaiós i finíssim parc anglès. La naturalitat del paisatge és constant i constitueix un dels encants del país.

Sant Julià de Saltor (Campdevànol)

14 d’Octubre de 2009

Recorregut:
Colònia Molinou – S. Martí Vell – Coll de Graus – S. Julià de Saltor – Coll de Saltor – Corones – Pedrera – S. Grau – Colònia Molinou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 3/4 de 8. Prenem la C-17 en direcció a Puigcerdà fins arribar a la població de Campdevànol. Seguim fins a la Colònia Molinou. Deixem el cotxe al trencall que surt a la dreta de la Crta. N-260, just abans del pont que travessa el riu. Total: 42 km

Introducció:
Itinerari de natura senyalitzat per l’Ajuntament de Campdevànol. Passa per les antigues parròquies de S. Martí d’Armàncies i S. Julià de Saltor, al voltant del turó de Corones, tot passant per l’ermita de S. Grau encinglerada dalt d’un turó. Indrets deshabitats, però que han tingut una importància històrica remarcable.

Durant el recorregut podrem observar una magnífica fageda a l’obaga del turó de Corones i una interessant roureda al sector de S. Grau.

També trobem vestigis de l’impactant intervenció de l’esser humà en l’activitat extractiva de les pedreres per la fabricació de ciment.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9, amb un dia totalment assolellat. Ens trobem davant el plafó informatiu de la ruta de Saltor.

Inici excursió

Comencem seguint per una pista ampla que poc desprès i a la dreta i veiem un gran mur de pedra que servia per abocar dins de vagonetes o camions la pedra cimentera que s’extreia de les pedreres.

Anem seguint el camí principal (senyalitzat). Baixem per un camí i creuem la riera; davant nostre observem la Font de S. Grau.

Font de S. Grau

Un cop creuada la riera pugem per uns plans i seguim paral·lels a la riera. Al final del prat enfilem de forma constant fins arribar a un collet al mig del bosc; ens trobem al collet de Capdevila.

El camí va seguint per unes antigues feixes avui cobertes de roures i arribem a una zona oberta on hi veiem les restes de l’antiga parròquia de S. Martí Vell. Per sobre nostre i ha les restes de la casa de S. Martí de Dalt

S. Martí de Dalt

Enfilem pels prats seguint un corriol i arribem a la font de S. Martí. És una bonica font, amb un petit canal al davant.

Font de S. Martí

Pugem fort cap a la dreta de la font fins a trobar la pista que seguíem. Desprès d’una bona estona de camí i amb fort pendent arribem al collet dels Graus.

Collet dels Graus

Aquest coll (1.172 m) és un pas natural entre la vall de S. Martí i la vall de Saltor. Esdevé un mirador excepcional amb el Pedraforca com a teló de fons.

Vista des del Collet dels Graus

Ens dirigim cap a l’esquerra en direcció als cingles dels Graus. Passem una tanca i més endavant arribem al Pas dels Graus.

Pas dels Graus

Es un camí antic fet a la roca calcària; encara avui podem veure vestigis en l’empedrat del camí. Anem enfilant-nos fent ziga-zagues entre les roques. Al fons de la vall hi veiem la masia de Maiols.

Al fons, la masia de Maiols

Davant nostre veiem el vessant de Saltor i el turó de Vidabona.

El camí transcorre per un corriol enmig de la fageda fina arribar al torrent.

Ens endinsem dins el torrent on just a l’esquerra s’aixeca la Pedra Dreta.

Pedra Dreta

Seguim per aquest indret molt humit. El camí s’enfila passant per la densa vegetació fins a trobar una pista que seguim cap a l’esquerra.

Som als prats de Saltor. Contemplem al damunt d’un petit turó l’església de S. Julià de Saltor i la seva rectoria. Seguim pujant tot passant per el costat d’una casa deshabitada i arribem a Saltor després de caminar 2 hores.

S. Julià de Saltor

Sant Julià de Saltor és una antiga parròquia rural del municipi d’Ogassa. Lloc pintoresc situat en uns planells molt bonics, a 1350m. d'altitud al peu de Sant Amand i el turó de Corones. S'hi arriba per una pista forestal des de Campdevànol.

Masia de Saltor

Format per vàries construccions, en destaquen una masia i l’església de Sant Julià. Per la seva estructura cal situar la construcció de l’actual església romànica entre els segles XI-XII, es tracta d’una nau coberta amb volta de canó; va perdre l’absis que fou substituït per un cos més enlairat cobert a dues vessants. Al punt d’unió amb la rectoria hi ha un petit campanar de torre d’un sol pis . L’església primitiva surt documentada el 890 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll. Al segle XIV, es produí un fort despoblament de la parròquia, fins a l’extrem que no pogué mantenir capellà propi. Al segle XVII li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants; hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis del segle XX.

Avui està deshabitada amb l’excepció de l’antiga rectoria, adossada a l’església, que, des de fa uns anys l’han rehabilitat.

Sant Julià de Saltor és el punt d’inici de nombroses excursions

Esmorzem en uns prats al darrera de Saltor, contemplant la bellesa de l'indret.
Disfrutem d’un dia esplèndid, sense cap núvol.


Després d’una parada per esmorzar, a les 11 reprenem el camí de tornada seguint la pista d’accés a Saltor provinent de Campdevànol.

Seguim la pista fins arribar a la collada de Saltor (1.394 m); és una veritable cruïlla de camins. Des d’aquest punt podem anar a Ogassa, Bruguera, Vall de Ribes.

Des del coll podem contemplar grans vistes panoràmiques; amb el Pedraforca i les serralades de ponent.

Coll de Saltor amb el Pedraforca al fons

El camí gira 90º, tot seguint un filat. El corriol segueix entre prats i s’endinsa a la fageda.

Més endavant arribem a una zona lliure d’arbres que obre davant nostre un balcó sobre la Vall del Ter.

Mirador sobre la vall del Ter

Ens dirigim a l’esquerra cap el mirador de la Vall del Ter. Hi ha un plafó informatiu. Contemplem la Serra de S. Amand, el turó de Vidabona, i al fons la vall de Saltor.

S. Amand i la vall de Saltor

La pista va rodejant el turó de Corones i a poc a poc s’obre la vista cap a ponent.

Arribem al mirador de Corones. D’es d’aquest punt gaudim d’una de les vistes més interessants de la serra de Montgrony i la vall del Freser.

Mirador de Corones

Seguim el camí sempre amb baixada i entrem de nou dins la fageda seguint els senyals.

Sortim de la fageda i arribem a uns prats. Ens trobem als Llisos de Corones. Eren antics camps de conreu.

Continuem baixant i passem per davant de la casa de Corones, deshabitada, i voltada d’uns grans freixes.

Mas Corones

Anem baixant pel camí fins a l’alçada d’una antena. Aquí ens cal deixar el camí principal i seguir cap a l’esquerra per anar a buscar la cinglera.

Campdevànol al fons

Deixem el prat i per un pas natural l’anomenat Pas del Cargol, adequat des de molt antic amb un mur i esglaons podem baixar enmig de la cinglera.

Pas del Cargol


Més endavant entrem en una roureda. S’hi veuen antigues feixes que eren ocupades per antics camps de conreu.


Seguint el camí arribem a una pista que ens portarà a una antiga pedrera.

Antiga pedrera rica en calç

Arribem a un petit collet i deixant la pista ens enfilem, enmig de la pineda en direcció a l’ermita de S. Grau. Seguim un corriol que ràpidament s’enfila molt vertical.

L'ermita de S. Grau

Som a l’ermita de S. Grau.(960 m). Es troba a dalt d’un turó del terme de la masia de Molinou. Gaudim d’una vista privilegiada sobre Campdevànol i de totes les muntanyes de l ‘entorn.

Vista de Campdevànol

Documentada des del 1366, es tracta d’una construcció ben conservada amb actuacions cap el segle XVII, tot i que molt possiblement ja existia una església o oratori en aquest punt elevat. Consta d’una sola nau, absis de tradició romànica i campanar frontal d’espadanya.

Ermita de S. Grau
Interior ermita
Baixem per un corriol en forta pendent enmig d’un bosc de roures fins arribar als quintans de Molinou.

Al arribar a una cruïlla de camins i després de passar una tanca, deixem la pista i seguim cap a l’esquerra. Passem la riera i enllacem en el camí de l’anada.

Seguim uns pocs metres més i arribem de nou davant el plafó de la sortida, punt final de l’excursió d’avui.
Fem el camí de baixada en 2h 15’.

Recorregut: 12’08 km
Desnivell: 683 m
Ascensió Acumulada: 722 m

Marxem de l’aparcament a 2/4 de 2 i arribem a Vic a les 2 tocades.

En l’excursió d’avui hem pogut gaudir d’una gran diversitat d’entorns. Una ruta recomanable per passar una bona matinal.