Recorregut:
Pont de Papalló – Pla de les Freixes – Pla dels Alemanys – La Salut – Collet de l’Arç – Roques Encantades – Collet de l’Arç – Pont de Papalló.
Recorregut i mapaLa ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Olot per la C-153. Passat l’hostal de la Devesa, just abans de creuar el pont del Papalló i a l’altura del canvi de comarca trenquem per una carretera a l’esquerra. Deixem el cotxe just a l’entrada, al costat mateix de la Riera de l’Om. La boira ens ha acompanyat fins a la sortida de l’Esquirol. Ara tenim un sol esplèndid.
Total: 35 km
Introducció:
Una sortida per l’altiplà del Collsacabra, amb relleus suaus i uns paisatges sedants. Ara, a la tardor, és el moment dels colors.
Itinerari:
Comencem la ruta a 2/4 de 9 amb un dia de sol esplèndid i força fred. Seguim la pista que voreja la riera tot passant pel costat d’uns prats i unes fagedes.
Inici de l'excursió
Al final del prat arribem al Pla del Alemanys. La vista és molt extensa. Tota aquesta zona està plena de bedolls. Aquí el bedoll li dona un caire eminentment centreeuropeu
Cruïlla de camins. Hi ha una torre metàl·lica. Seguim cap a la dreta en lleugera pujada. Entrem de nou dins el bosc i més endavant s’uneix un camí per la dreta.
Seguim per una clariana coberta de bardisses. Poc desprès passem pel costat de grans faigs i arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. (1.030 m)
Santuari de la Salut
El lloc on s’aixeca va ser durant segles el lloc d’encreuament de dos camins rals, el de Vic a Amer i el de Rupit a Sant Feliu de Pallerols.
El 1642, Joan Carbonés, pagès d’una masia propera, col.locà en una balma de la roca d’en Claparols una petita imatge de la Verge. Trià aquest lloc perquè era molt freqüentat pels vianants i perquè dominava tota la vall.
La devoció popular anà augmentant talment que, un any desprès, Carbonés aixecà una petita capelleta. Des d’aquell moment, el santuari s’anà engrandint fins que al segle XVIII es començà la construcció del temple actual i de l’hostal, amb ampliacions posteriors els anys 1832 i 1847 .El 1862 es feu la benedicció de la nova façana neoclàssica de l’església.
L’any 1939 es va obrir la carretera que hi puja, la construcció del qual fou deguda al dinàmic i conegut “Mossèn Llampec”, Mn. Miquel Bruns, que en fou capellà custodi durant 25 anys seguits.
Actualment, a més del santuari, hi ha l’hostatgeria i el restaurant. L’aplec es celebra el dia 21 de setembre.
Pel seu emplaçament gaudeix d'una àmplia panoràmica on podem contemplar dilatats horitzons: del Puigmal al Canigó i del Canigó a les Gavarres. En un terme més proper observem la vall d’Hostoles.
Vistes des del Santuari
Font del Santuari
Més endavant sortim al mig d’uns prats molt extensos que serveixen de pastura i anem seguint per la pista que està vorejada de bedolls.
Extenses pastures
El massís del Canigó al fons
Desviació Roques Encantades
Arribant a les Roques Encantades
Esmorzem en aquest lloc buscant un racó assolellat.
Roques Encantades
De tornada desfem tot el camí de l’anada fins al Collet de l’Arç. A la cruïlla prenem el camí de l’esquerra. Hi ha un indicador. Passem pel costat d’una bassa amb una tanca i anem seguint per una pista que va vorejant uns extensos plans amb gran vistes dels cingles d'Aiats i Cabrera.
Bosc de bedolls
Cingles d'Aiats i Cabrera
Desprès de recórrer uns pocs metres més arribem de nou al punt de sortida. Final de la ruta d’avui.
Marxem a ¾ d’una i a 2/4 de 2 arribem a Vic
Recorregut total: 8’96 km
Desnivell:146 m
Ascensió acumulada: 215 m
La meravella del Collsacabra és la seva vegetació i les seves muntanyes, que, lluny de ser monstruoses, són sedants i estan admirablement posades sobre la terra.
L’escriptor Josep Pla, que coneixia molt be aquestes contrades, ho compara a un magnífic espaiós i finíssim parc anglès. La naturalitat del paisatge és constant i constitueix un dels encants del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada