Coll de Jou-Sant Julià de Saltor-Sant Amand

Recorregut:

Coll de Jou – Pista de Ribamala – Collet del Vent – S. Julià de Saltor – Sant Amand o Amanç – Coll de Jou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:

Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Puigcerdà per la C-17. Passem per Ripoll. Continuem ara per la N-260 fins a Ribes de Freser.  A l'entrada de Ribes, en el primer pont del poble, a la dreta creuem el riu, i trobarem l’indicador de Bruguera. Seguim per la crta. uns 5 km fins al poble de Bruguera. Passem per dins el nucli urbà i seguint recte (hi ha un rètol a l’entrada)  continuem cap amunt ara per una pista encimentada fins al Coll de Jou. En aquest lloc deixem el cotxe.

Total: 61 km

Introducció:

La Serra de Sant Amand és una muntanya de característiques ben diferents a les del Taga i Serra Cavallera. És com una fantàstica columna de pedra suspesa entre l’obaga atapeïda de vegetació i la blavor del cel.

Les robustes cingleres que n’emergeixen i que alternen amb les prades vellutades de verdor i els boscos espessos, fan de Sant Amand una mola singular, de visió fascinant, sobretot per la variada policromia i la sorprenent gama de tons i matisos colorístics.

Serra de S. Amand (Coll de Corones)

Itinerari:

Ens trobem al Coll de Jou (1.637 m.) Aquest coll situat entre la Serra de S. Amand i la muntanya del Taga (Serra de Conivella), separa els cursos dels rius Ter i Freser.

Coll de Jou. Inici Excursió

Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Dia esplèndid i sense cap núvol. Des del coll continuem per la pista en direcció a Ogassa. Durant la baixada contemplem una magnífica visió del Taga i més endavant la Serra Cavallera, amb el cim del Puig Estela al fons.

El Taga

La Garrotxa, al fons

 

Refugi St. Jordi

Desprès de recórrer uns 2 km per aquesta pista, prenem un trencall a la dreta i seguim per la pista que va a Ribamala (entre Ripoll i S. Joan de les Abadesses) durant uns 100 m.

Trencall

 Lloc on deixem la pista

En un revolt abandonem la pista i enfilem cap a la dreta per dins el bosc. Poc desprès sortim en una clariana. Comencem de veure monjoies indicant-nos el camí. Cal estar atents, doncs el començament és un xic confús.

Per a on continuem ?

Tornem a entrar dins el bosc i seguim els senyals de color vermell que anem  trobant al llarg del camí. Aquest tram passa  per sota els Cingles de Comalenya; uns llocs molt ombrívols i molt bonics. A mesura que anem avançant es van ajuntant nous camins. De fet estem seguint l’antic camí per anar d’Ogassa a Saltor. Anem trobant senyals de tots colors.

Bonic camí d'Ogassa a Saltor

Sortim del bosc i arribem seguidament al Collet del Vent (1.389 m). Aquest coll situat en una clariana uneix la Serra de Vidabona amb la Serra de S. Amand. Cruïlla de camins important. Senyals del GR i d’Itinerària (grogs).

Collet del Vent

Des del coll anem seguim els senyals grocs. Mentre passem per uns prats observem al damunt nostre la creu del cim de S. Amand.

Serra de S. Amand amb la creu al cim

Entrem de nou dins el bosc passant per una bonica fageda i seguidament arribem al Coll de Canyamars ja a les envistes de Sant Julià de Saltor.

Grans exemplar de faigs

Vista des del Coll de Canyamars

Sant Julià de Saltor (1.393 m), és una antiga parròquia romànica del segle XI. Situada en uns planells molt agradables i al peu de S. Amand.

S. Julià de Saltor

El lloc havia estat força poblat. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.

Les qua­tre edificacions que hi queden estan situades enmig d’una gran clariana sense massa forestal. Al oest, hi tenim el turó de Corones, al nord, la serra de Sant Amand i a l’est, la serra de Vidabona.

Tardem  2h. en arribar a Saltor.

Més informació:

http://fermuntanya.blogspot.com/2009/11/sant-jula-de-saltor-campdevanol.html

Esmorzem a Saltor tot contemplant la bonica vall.

Vall de Saltor

Continuem la ruta i ens dirigim cap el darrera de les cases, al peu de la muntanya, on trobarem un camí que amb marques vermelles s’enfila cap a S. Amand.

Camí cap a S. Amand

El camí s’enfila amb força pendent fins arribar a un collet, on hi ha un abeurador sota unes roques. Seguim el camí cap a l’esquerra. 

Poc desprès i en un petit pla hi trobem un faig centenari de mesures considerables (faig monumental). 

Faig monumental

Aquest faig l'any 1926 va ser catalogat com el més monumental de la seva espècie a Catalunya. 30 m. d'alçada i un diàmetre de 1,40m i 23 Tm. Actualment la seva estructura està força malmesa degut a les fortes ventades de l’any 2002.

Seguim el camí fins a trobar una tartera encastada entre roques,es el pas anomenat de la Xemeneia on al capdamunt tenim la font del Pi o de Pena. 

 

Indret de la xemeneia
 

 Font de Pena

Enfilem un petit tram entre roques i arribem al Pla de Pena. Pla al cim de la muntanya on possiblement hi havia el castell de Pena.

 Pla de Pena

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s XIV

Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església. 

Grans vistes abans d'arribar al cim

Al cap d'uns 15 minuts arribem al pla de S. Amand on hi ha un altar. I al pic del cim (1854 m) una creu del C.E.R. amb llibre de registres. 

Creu de S. Amand

El cim de S. Amand és conegut com la “balconada del Ripollès”

Vista extraordinària. Des d'aquesta talaia podrem gaudir d'unes vistes de mitja Catalunya. Per l'est fins al Montgrí i la costa, pel sud la plana de Vic amb el Montseny i Montserrat al fons i per Ponent tota la serralada del Port del Comte, la Serra del Cadí i el Pedraforca.

Desprès de contemplar aquesta magnífica panoràmica deixem el cim de Sant Amand seguint en direcció nord fins al pla de Pena. 

Vistes des de la carena

Anem seguint per el pla de la carena. Al arribar en una bifurcació de camins seguim cap a la dreta. Hi han marques vermelles i blaves al llarg del recorregut.

Bonics racons

Baixem per uns graus de pedra i entrem dins la fageda.  Anem baixant pel corriol fins a sortir finalment al Coll de Jou (1.634m).

Dins la fageda 

 El Taga i el Coll de Jou

A ¼ de 2 marxem del Coll de Jou.

Recorregut: 9’6 km

Alçada mínima: 1.348 m

Alçada màxima: 1.852 m

Ascensió Acumulada: 529 m

Sortida realitzada el dia 5 d’Octubre de 2011

Sant Amand tot i no ser un gran cim és un lloc molt bonic i acollidor. Juntament amb el Taga i La Serra Cavallera formen un conjunt paisatgístic envejable, la visita al qual recomanem decididament.

Informació:

   Ruta guiada (Palau Robert)

   Guia del Ripollès (J. Sala Sivillà)

Ermita de La Pertusa - Congost de Mont-Rebei

Recorregut:
Aparcament Collet de La Pertusa – Mas de La Pardina – Mas de Carlets – Estret de Mont-Rebei – Pont penjat.

Recrregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Lleida per la C-25. Continuem cap a Tàrrega per la A-2. Seguim en direcció a Balaguer per la C-12. Creuem la ciutat i el pont sobre el riu Segre i a la sortida del pont girem a la dreta i seguim per la C-12, fins que uns 2 km abans d’arribar a la població d’Àger, girem a l’esquerra fins a Agulló, des d’on s’arriba a Corçà.
Arribats al petit poble de Corçà continuem per una crta. molt estreta que ens portarà a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Deixem finalment el cotxe a l’aparcament que hi ha al davant. (676 m)
Total: 186 km

Introducció:
El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya.

El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular tot aquest indret. Un paisatge que no deixa indiferent al viatger.
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, excavat uns 30 m per sobre d’ell i que data de l’any 1982. Des de l’any 1999 aquesta zona forma part de la reserva natural gestionada per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que s’ha preocupat d’acondicionar i preservar el camí i el seu entorn.
Amb 7 km de llargària, el congost denota una solitud tan feréstega com espectacular.

Itinerari:
Amb un dia totalment assolellat iniciem l’excursió d’avui a ¼ de 10 pujant a l’ermita de la Pertusa (674 m).

Inici excursió

Per l’esquerra de l’aparcament (hi ha un rètol) seguim un sender de 300 m que, desprès d'una baixada, remunta la cresta rocosa fins al peu de l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, ubicada a dalt d'un penya-segat, mirador excepcional sobre l'embassament de Canyelles.

Panoràmica pantà de Canelles

Al costat d'aquest temple romànic es troben també les restes d'un antic castell medieval.

La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d'una roca que s'alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.

Ermita de la Pertusa

Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, actualment es una ermita del poble de Corçà.
És un edifici construit en un lloc espectacular i només accessible pel costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l'espadat.
La petita església, documentada el 1162 amb el nom de La Pertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses. Es conserva força bé.

La porta d'accés es a la banda nord, ja que al sud hi ha el penya-segat. Fou la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrrar el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d'ermita i es celebra un aplec a començaments d'estiu.

La vista és magnífica. Podem contemplar a l’altre costat del riu, ja en terres d’Aragó, l’ermita de Santa Quitèria encimbellada damunt un penya-segat.

Ermita de Santa Quitèria

Desprès de contemplar la gran vista panoràmica des de l’ermita, retornem a l’aparcament. Per continuar el trajecte només cal seguir les marques vermelles i blanques del GR-1. Hi ha un pal indicador al principi del recorregut. No hi ha ,doncs, cap possibilitat de pèrdua.

El penya-segat sobre el qual s'assenta l'ermita de la Pertusa

La ruta comença passant per un camí força ample fins a un petit collet. A partir d’aquí comença a baixar fins al fons del Barranc de la Pardina a 563m d’alçada. Passem pel mas abandonat de la Pardina (gairebé en ruïnes). A l’esquerra surt un camí que porta a la font de la Pardina. Hi ha un indicador a la paret del mas.

Mas de La Pardina

Seguim remuntant suaument. Més endavant el camí comença a fer llaçades per superar més fàcilment el pendent, estem a la part més dura del recorregut.

Balmes, al costat del camí

Un cop superada, la pendent es suavitza i ja per la Feixa de Carlets arribem al punt més elevat de l’excursió, el Pas d’Aguilé a 804 m. Aprofitem aquest indret per esmorzar. És un bonic mirador de tot el nostre entorn.

Gran vista panoràmica

Des d’aquest coll podem albirar per primera vegada les parets verticals del Congost de Mont-rebei. El camí davalla lleugerament fins arribar a Mas de Carlets.

Parets del Montsec, prop del congost

Es tracta d’un antic mas amb dues grans alzines al davant. Bona ombra i a més dues taules. Un tub porta aigua d’una font propera. Lloc ideal per fer-hi un descans. Durant un temps aquest mas havia fet de refugi, però actualment està tancat.

Mas de Carlets

Continuem baixant pel mig d’un bosc. Més endavant sortim del mateix i sense deixar de baixar continuem avançant. Cada cop tenim més a prop l’estret i la visió de les parets d’Aragó (a l’esquerra) i de Catalunya (a la dreta). Entre les dues muralles verticals, formades pel Montsec de l'Estall, i el Montsec d'Ares, veiem, al fons, sobre un turó la torre circular del castell de Girbeta.

Veiem el camí del congost excavat a la roca

Una petita pujada final i arribem a El Portell o estret de Mont-Rebei. a 555 m. Del fantàstic paratge obert en què ens trobàvem, passem a un camí estret excavat i suspès a la roca viva.

Davant l'entrada del congost

Travessem per diferents trams excavats a la roca. Un cable ancorat a la paret ens dóna seguretat, sobretot quan ens creuem amb altres excursionistes; al llarg del congost hi ha diversos “seients”, situats estratègicament per poder gaudir am tranquil•litat de la majestuositat de l’entorn.

Inici del congost

Passem per un curt túnel de reforç i més trams excavats a la roca fins arribar al final del congost.

Tram del túnel de reforç

Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Diferents vistes del Congost de Mont-Rebei

Arribem a una bifurcació del camí conegut com l’indret de les Freixoles. Seguim el camí de la dreta.

Vista des de la sortida del congost i el pantà de Canelles

Poc desprès passem per el pont penjant metàl•lic. Salva el barranc de Sant Jaume o de de la Maçana que queda negat quan l’embassament és ple.

Pont penjat

Creuem el pont i arribem a un replà sobre la cua de l’embassament. Gran vista de tot el congost.

El congost al fons

Nosaltres, arribats en aquest punt desfem el camí. Portem recorreguts uns 8 km.

De fet encara es pot allargar la ruta fins a l’aparcament de la Masieta, prop d’Alsamora.

Àrea de lleure situada en un petit bosc de roures sobre la Noguera Ribagorçana. Hi ha un punt d’informació, un aparcament i plafons i cartells indicatius.
És l’altre opció per accedir al Congost de Mont-Rebei

Creuem de nou el pont i seguim pel mateix camí que hem vingut.

Aproximadament a meitat de camí del congost i un cop passat el túnel de reforç i en un revolt a ma esquerra, veiem una canal que puja molt dreta equipada amb cadenes, i grapes que ens condueix ala boca de la Cova Colomera o de es Gralles.

Pujant a la Cova Colomera

Amb un fort desnivell d’uns 40 m de pujada, arribem a la boca de la cavitat de la gran Cova de la Colomera o de les Gralles. Conta d’una gran entrada que s’obre com una finestra sobre l’abisme.
De fet, la cova, situada al fons de la balma, consta d’un túnel descendent d’una longitud d’uns 150m. Actualment està tancada provisionalment.

Vista des de l'entrada de la cova

Passem de nou per els diferents trams del congost.

Vistes del congost

Continuem la ruta amb una calor molt intensa.

Escaladors en la paret vertical del congost

Al arribar al mas de Carlets hi fem una merescuda parada per dinar. En aquest lloc hi ha una bona ombra, taules, bancs i una font.

Mas de Carlets

Desprès del descans i amb molta xafogor iniciem l’ùltim tram de la ruta que ens portarà fins a l’aparcament del Collet de la Pertusa. Punt final de l’excursió d’avui.

Marxem a 2/4 de 6 i arribem a Vic a les 8

Recorregut: 17’34km
Alçada mínima: 535 m
Alçada màxima: 803 m
Ascensió Acumulada: 719 m

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

El congost de Mont-Rebei amaga un impressionant espectacle natural tant per la seva bellesa com per la biodiversitat que delimiten les seves escarpades parets. Es tracta d’un pas natural que fa de frontera amb Aragó en obrir-se al pas de la Noguera Ribagorçana.

Una última mirada abans de marxar

Sortida realitzada el dia 25 de Maig de 2011.

Informació:
madteam.net
Puntdetrobada.tk
Fundacio Territori i Paisatge. CaixaCatalunya
Lleida Turisme-Ara Lleida