Sant Julià de Saltor (Campdevànol)

14 d’Octubre de 2009

Recorregut:
Colònia Molinou – S. Martí Vell – Coll de Graus – S. Julià de Saltor – Coll de Saltor – Corones – Pedrera – S. Grau – Colònia Molinou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 3/4 de 8. Prenem la C-17 en direcció a Puigcerdà fins arribar a la població de Campdevànol. Seguim fins a la Colònia Molinou. Deixem el cotxe al trencall que surt a la dreta de la Crta. N-260, just abans del pont que travessa el riu. Total: 42 km

Introducció:
Itinerari de natura senyalitzat per l’Ajuntament de Campdevànol. Passa per les antigues parròquies de S. Martí d’Armàncies i S. Julià de Saltor, al voltant del turó de Corones, tot passant per l’ermita de S. Grau encinglerada dalt d’un turó. Indrets deshabitats, però que han tingut una importància històrica remarcable.

Durant el recorregut podrem observar una magnífica fageda a l’obaga del turó de Corones i una interessant roureda al sector de S. Grau.

També trobem vestigis de l’impactant intervenció de l’esser humà en l’activitat extractiva de les pedreres per la fabricació de ciment.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9, amb un dia totalment assolellat. Ens trobem davant el plafó informatiu de la ruta de Saltor.

Inici excursió

Comencem seguint per una pista ampla que poc desprès i a la dreta i veiem un gran mur de pedra que servia per abocar dins de vagonetes o camions la pedra cimentera que s’extreia de les pedreres.

Anem seguint el camí principal (senyalitzat). Baixem per un camí i creuem la riera; davant nostre observem la Font de S. Grau.

Font de S. Grau

Un cop creuada la riera pugem per uns plans i seguim paral·lels a la riera. Al final del prat enfilem de forma constant fins arribar a un collet al mig del bosc; ens trobem al collet de Capdevila.

El camí va seguint per unes antigues feixes avui cobertes de roures i arribem a una zona oberta on hi veiem les restes de l’antiga parròquia de S. Martí Vell. Per sobre nostre i ha les restes de la casa de S. Martí de Dalt

S. Martí de Dalt

Enfilem pels prats seguint un corriol i arribem a la font de S. Martí. És una bonica font, amb un petit canal al davant.

Font de S. Martí

Pugem fort cap a la dreta de la font fins a trobar la pista que seguíem. Desprès d’una bona estona de camí i amb fort pendent arribem al collet dels Graus.

Collet dels Graus

Aquest coll (1.172 m) és un pas natural entre la vall de S. Martí i la vall de Saltor. Esdevé un mirador excepcional amb el Pedraforca com a teló de fons.

Vista des del Collet dels Graus

Ens dirigim cap a l’esquerra en direcció als cingles dels Graus. Passem una tanca i més endavant arribem al Pas dels Graus.

Pas dels Graus

Es un camí antic fet a la roca calcària; encara avui podem veure vestigis en l’empedrat del camí. Anem enfilant-nos fent ziga-zagues entre les roques. Al fons de la vall hi veiem la masia de Maiols.

Al fons, la masia de Maiols

Davant nostre veiem el vessant de Saltor i el turó de Vidabona.

El camí transcorre per un corriol enmig de la fageda fina arribar al torrent.

Ens endinsem dins el torrent on just a l’esquerra s’aixeca la Pedra Dreta.

Pedra Dreta

Seguim per aquest indret molt humit. El camí s’enfila passant per la densa vegetació fins a trobar una pista que seguim cap a l’esquerra.

Som als prats de Saltor. Contemplem al damunt d’un petit turó l’església de S. Julià de Saltor i la seva rectoria. Seguim pujant tot passant per el costat d’una casa deshabitada i arribem a Saltor després de caminar 2 hores.

S. Julià de Saltor

Sant Julià de Saltor és una antiga parròquia rural del municipi d’Ogassa. Lloc pintoresc situat en uns planells molt bonics, a 1350m. d'altitud al peu de Sant Amand i el turó de Corones. S'hi arriba per una pista forestal des de Campdevànol.

Masia de Saltor

Format per vàries construccions, en destaquen una masia i l’església de Sant Julià. Per la seva estructura cal situar la construcció de l’actual església romànica entre els segles XI-XII, es tracta d’una nau coberta amb volta de canó; va perdre l’absis que fou substituït per un cos més enlairat cobert a dues vessants. Al punt d’unió amb la rectoria hi ha un petit campanar de torre d’un sol pis . L’església primitiva surt documentada el 890 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll. Al segle XIV, es produí un fort despoblament de la parròquia, fins a l’extrem que no pogué mantenir capellà propi. Al segle XVII li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants; hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis del segle XX.

Avui està deshabitada amb l’excepció de l’antiga rectoria, adossada a l’església, que, des de fa uns anys l’han rehabilitat.

Sant Julià de Saltor és el punt d’inici de nombroses excursions

Esmorzem en uns prats al darrera de Saltor, contemplant la bellesa de l'indret.
Disfrutem d’un dia esplèndid, sense cap núvol.


Després d’una parada per esmorzar, a les 11 reprenem el camí de tornada seguint la pista d’accés a Saltor provinent de Campdevànol.

Seguim la pista fins arribar a la collada de Saltor (1.394 m); és una veritable cruïlla de camins. Des d’aquest punt podem anar a Ogassa, Bruguera, Vall de Ribes.

Des del coll podem contemplar grans vistes panoràmiques; amb el Pedraforca i les serralades de ponent.

Coll de Saltor amb el Pedraforca al fons

El camí gira 90º, tot seguint un filat. El corriol segueix entre prats i s’endinsa a la fageda.

Més endavant arribem a una zona lliure d’arbres que obre davant nostre un balcó sobre la Vall del Ter.

Mirador sobre la vall del Ter

Ens dirigim a l’esquerra cap el mirador de la Vall del Ter. Hi ha un plafó informatiu. Contemplem la Serra de S. Amand, el turó de Vidabona, i al fons la vall de Saltor.

S. Amand i la vall de Saltor

La pista va rodejant el turó de Corones i a poc a poc s’obre la vista cap a ponent.

Arribem al mirador de Corones. D’es d’aquest punt gaudim d’una de les vistes més interessants de la serra de Montgrony i la vall del Freser.

Mirador de Corones

Seguim el camí sempre amb baixada i entrem de nou dins la fageda seguint els senyals.

Sortim de la fageda i arribem a uns prats. Ens trobem als Llisos de Corones. Eren antics camps de conreu.

Continuem baixant i passem per davant de la casa de Corones, deshabitada, i voltada d’uns grans freixes.

Mas Corones

Anem baixant pel camí fins a l’alçada d’una antena. Aquí ens cal deixar el camí principal i seguir cap a l’esquerra per anar a buscar la cinglera.

Campdevànol al fons

Deixem el prat i per un pas natural l’anomenat Pas del Cargol, adequat des de molt antic amb un mur i esglaons podem baixar enmig de la cinglera.

Pas del Cargol


Més endavant entrem en una roureda. S’hi veuen antigues feixes que eren ocupades per antics camps de conreu.


Seguint el camí arribem a una pista que ens portarà a una antiga pedrera.

Antiga pedrera rica en calç

Arribem a un petit collet i deixant la pista ens enfilem, enmig de la pineda en direcció a l’ermita de S. Grau. Seguim un corriol que ràpidament s’enfila molt vertical.

L'ermita de S. Grau

Som a l’ermita de S. Grau.(960 m). Es troba a dalt d’un turó del terme de la masia de Molinou. Gaudim d’una vista privilegiada sobre Campdevànol i de totes les muntanyes de l ‘entorn.

Vista de Campdevànol

Documentada des del 1366, es tracta d’una construcció ben conservada amb actuacions cap el segle XVII, tot i que molt possiblement ja existia una església o oratori en aquest punt elevat. Consta d’una sola nau, absis de tradició romànica i campanar frontal d’espadanya.

Ermita de S. Grau
Interior ermita
Baixem per un corriol en forta pendent enmig d’un bosc de roures fins arribar als quintans de Molinou.

Al arribar a una cruïlla de camins i després de passar una tanca, deixem la pista i seguim cap a l’esquerra. Passem la riera i enllacem en el camí de l’anada.

Seguim uns pocs metres més i arribem de nou davant el plafó de la sortida, punt final de l’excursió d’avui.
Fem el camí de baixada en 2h 15’.

Recorregut: 12’08 km
Desnivell: 683 m
Ascensió Acumulada: 722 m

Marxem de l’aparcament a 2/4 de 2 i arribem a Vic a les 2 tocades.

En l’excursió d’avui hem pogut gaudir d’una gran diversitat d’entorns. Una ruta recomanable per passar una bona matinal.

1 comentari:

Francisco ha dit...

Una excursió molt maca, fa 32 anys que no he tornat. Hi anavem la colla molt sovint quan el refugi estava abandonat. Potser tornem, ens hem retrobat al facebook.