Sauva Negra - Castell de la Popa

31 de Març de 2010

Recorregut:
Coll de Prims – Font de Sauva Negra – Casanova del Castell – Castell de Castellcir – Coll de Prims.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Marxem de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 en direcció Barcelona i la deixem a la sortida de Centelles. Poc abans d’arribar a Centelles i a la dreta i ha un cartell on diu: Urbanització Puigsagordi. Enfilem per aquesta carretera encimentada que ens portarà damunt de l’altiplà del Puigsagordi. Deixem el cotxe al Coll de Prims a 953 m d’alçada. Total 29 km.

Introducció:
El recorregut escollit és força complet i variat. Transcorre per una zona relativament desconeguda, ja que, llevat del primer sector, gairebé no existeixen senyals i no obstant ens permet descobrir punts molt interessants com els boscos de faigs de la Sauva Negra i el castell de Castellcir o de la Popa entre els límits de les comarques d’Osona i el Vallès Oriental (subcomarca del Moianès).

El turó del Puigsagordi és un excel.lent mirador sobre la plana de Vic i el Montseny.
Les vistes d’aquest bonic paratge són espectaculars.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment assolellat. Tindrem un bon dia.

Inici excursió

Sortim del Coll de Prims situat sobre l’altiplà del Puigsagordi. Creuem la pista encimentada i seguim per una pista en forta pendent tot passant pel costat d’una línia elèctrica. Deixem una casa a l’esquerra i anem seguint per aquesta pista que transcorre per la part obaga.

"Entrada" a la Sauva Negra

Més endavant passem una tanca amb una porta. A partir d’aquí observem un canvi radical en la vegetació; estem entrant a la Sauva Negra. El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt., que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Vallès Oriental), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona). Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit a la capçalera torrent de Sauva Negra) . Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Bonica raconada de la Sauva Negra

Poc desprès de seguir el camí per dins el bosc arribem a la font sulfurosa de Sauva Negra. Aquest lloc de gran bellesa conserva una important fageda, alternant amb roures martinencs. La seva situació aïllada i sense cap senyalització fan que la visita a la font sigui obligatòria.

Font de la Sauva Negra

Continuem seguint per aquesta pista, ara per un camí més estret i poc desprès arribem als camps de la Casa Nova del Castell.

Seguim el camí que és molt planer i ens apropem fins a la masia. La Casa Nova de Castell havia estat una casa de colònies. Actualment presenta un estat de total abandonament.Des d’aquest indret tenim una vista magnifica del Castell de la Popa.

Casa Nova del Castell

Deixem la casa i baixem en direcció a uns camps i desprès de creuar una tanca sortim en una pista que seguirem fins al castell.

Al fons, la Casa Nova del Castell

Arribem a les envistes de la Popa. Tot i que des de lluny encara presenta un aspecte de fermesa i contundència, l’edifici es troba en un llastimós estat d’abandonament i mig enrunat.

Turó del castell de la Popa

Per anar dalt del Castell agafem un corriol a la dreta fins arribar a una escala ample que ens porta a l'entrada.

Entrada al castell

Temps d'anada fins al castell: 1h 30'

El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada, que sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com «castell de la Popa», perquè corona un turó que és un contrafort del massís o muntanya de Sauva Negra.

Castell de la Popa

Les ruïnes es componen del cos central del castell, al qual s’accedeix per una solemne escala situada a la part nord i que dóna a un portal i entrada amb volta de tipus romànic.

Dins l'entrada del castell

Aquest nucli central fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat .

Conjunt del castell encara habitat

La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX. Hi ha fotos de l’any 1920 on encara es veia en bon estat. Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.

Ermita de Sant Martí

Una altre element destacable és la cisterna a on, tot i la seva antiguitat, s’observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs (enlloc d’anar vistes, com era el costum a l’època).

Interior del castell

Parets del castell

Tant sols afegir que esperem i desitgem que ben aviat puguem veure com es consolida i es restaura aquest castell.

Alguna referència sobre el castell de Castellcir.
L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.
Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.
La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.
Se’l coneix també com el "castell de la Popa" per la seva forma de vaixell

Desprès de fer una detinguda visita donem la volta per la banda esquerra i així haurem encerclat tota la fortificació.


Esmorzem dalt d’aquest penyal tot contemplant àmplies vistes panoràmiques.

Casa Nova del Castell i Santa Coloma Sasserra

Fem la tornada seguint la ruta circular cap a llevant. Anem seguint per dins el bosc amb una vegetació molt espessa, tot passant dues tanques per el bestiar i envoltats de miradors molt bonics de tota aquesta zona.

Panoràmica ruta de tornada amb el Montseny al fons

Al darrera podem contemplar la silueta del castell de la Popa que presideix el turó.

Al fons, el castell de la Popa

Al arribar al coll passem pel costat d’una gran bassa que recull l’aigua de la pluja. La voltem i continuem cap a l’esquerra per enllaçar amb la pista que ens portarà fins al punt de sortida.

Bassa pluvial

Tardem 1 hora en fer la tornada.

Recorregut: 7’4 km
Desnivell acumulat: 197 m
Arribem a Vic a 2/4 d’una.

Avui ha estat per fi un dia totalment assolellat.

Font de Passavets - Les Agudes

19 d’Agost de 2009

Recorregut:
Font de Passavets – Pou de neu – L’avetada – Collet dels Rocs Cremats – Turó de l’Home – Coll Sesbasses – Les Agudes – Font del Briançó – Riera de Passavets – Font de Passavets

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal (C-25) fins a la sortida de Coll de Revell. Crta. GI-543 i al arribar al km 17, en una cruïlla prendre a l’esquerra la Crta. GIV-5201 direcció a Santa Fe del Montseny. Poc abans d’arribar a Santa Fe, a la dreta, hi ha la font de Passavets, amb aparcament per deixar-hi el cotxe. Total 41 km.

Introducció:
Una de les característiques principals del massís del Montseny és la rica varietat de paisatges que presenta. Caminant pel Parc Natural del Montseny podem trobar des de boscos mediterranis fins a castanyedes, fagedes i avetoses. Un dels itineraris que permet observar aquesta diversitat en la flora i en la fauna és el que va des de la font de Passavets, a la vall de Santa Fe, fins al cim del Turó de l’Home, situat a 1.706 m d’altitud.

Es tracta d’una forta però agraïda ascensió que comença en una fageda, passa per una avetosa, arriba a una zona de prats i culmina a dalt de la muntanya, el punt més elevat del Montseny.

Plafó informatiu

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Ens trobem a l’aparcament de la font de Passavets. Hi ha un plafó indicatiu de la ruta fins al Turó de l’Home. Camí senyalitzat amb biguetes de ferro.
La font, situada uns metres més amunt, està molt ben arranjada i envoltada de grans exemplars de faigs. El lloc constitueix una bella raconada

Font de Passavets

Comencem el camí remuntant la riera per una pista que passa per la font. Es qüestió d'anar seguint les biguetes que senyalen el camí. Sempre per dins la fageda, passem pel costat d’un pou de neu, una gran concavitat a terra que tradicionalment s’utilitzava per acumular la neu per tal que es convertís en gel. L’espai es tapava amb terra i branques.

Pou de glaç

La pista gira a migdia i comença a enlairar-se en contínues llaçades. Seguim el camí principal. Ascens lent i monòton. Gaudim de la frescor dins els bosc de faigs.

Força amunt sortim en una clariana i arribem al lloc nomenat Avetada. És una magnífica i espessa avetosa amb exemplars de dimensions considerables que poden arribar als 50 metres d’alçada i fins a 150 anys d’edat. Lloc molt bonic.

L'avetosa

Anem seguint els senyals. La pista, amb moltes roques, va dibuixant encara unes darreres llaçades. Arribem en un petit turó amb un prat que s’anomena els Rocs Cremats.

El Turó de l'Home

Les Agudes

Passem pel collet dels Rocs Cremats i arribem a la carretera del Turó de l'Home, a l'indret de Coll Pregon. Per un camí empedrat pugem fins al cim.

El Turó de l'Home des de Coll Pregon

Dalt del cim, hi havia un important observatori meteorològic. Actualment es veu totalment desmantellat.

El cim del Turó de l'Home de 1.706 m es la cota més alta del Montseny i de la Serralada Prelitoral. La panoràmica és grandiosa; s'estén des dels Pirineus fins a les muntanyes de Tarragona i des del mar fins al cimals del Pallars. L’ambient és el prop de l’alta muntanya, amb un fort contrast diari de temperatures molt elevades durant el dia i molt baixes a la nit.
Avui podem disfrutar d’un dia totalment assolellat i amb molta vista.

Vista panoràmica des del Turó de l'Home

Al fons, Les Agudes

Desprès de contemplar tot aquest extens panorama continuem la ruta tot baixant fins a trobar la crta. al Coll Sesbasses. A partir d’aquí s'inicia un corriol carener, molt planer, ben fressat i retolat (continuem trobant les biguetes), que gaudeix d’un ampli horitzó durant tot el recorregut i que ens portarà a les Agudes.

Senyalizació camí de Les Agudes

Inicialment, el camí baixa, però a continuació es bifurca (a la dreta, camí a la font del Briançó.) Per aquí iniciarem el camí de baixada de retorn a les Agudes. Estem al Coll Sacarbassa.

Camí de Les Agudes

Anem seguint amb lent ascens en per carena culminant. Ja pel llom de la serra, el camí voreja per l'esquerra l'espadat puig Sacarbassa i arriba, pel mig d'una tartera (compte amb aquest tram a l'hivern, ja que pot estar gelat) al coll de les Agudes.

Passant per la tartera

Camí de les Agudes saludem els companys de la colla “poca pendent”. Avui hem coincidit fen la mateixa excursió.

Colla "poca pendent"

Per una rampa ampla i fàcil, arribem al cim en pocs minuts.

Les Agudes és la segona cota del Montseny de 1.704 m, encara que per molt pocs metres de diferència respecte al Turó de l'Home. És un cim de caràcter alpí, abrupte, descarnat i rodejat d’estimballs per tots indrets. La seva silueta és molt atractiva. L'absència de construccions, pistes i vehicles fan l'ascensió molt més gratificant.

Cim de Les Agudes

El cim està coronat per una gran creu de ferro i un rellotge de sol en forma de llibre.

Rellotge de sol

La panoràmica es molt completa.

Collsacabra i el Pirineu al fons

Avui el cim està totalment “invadit “ per una gran munió de formigues alades. Ens cal buscar un altre indret per poder esmorzar tranquil·lament.

Retornem al coll de les Agudes, fins a trobar el camí de baixada per un corriol fressat i marcat amb vermell que ens durà fins a la font del Briançó.

Font del Briançó

A partir de la font hi ha tot un laberint de pistes. Nosaltres seguim en tot moment la ruta marcada amb monjoies i que seguint una pista en fort descens desemboca finalment en un corriol al costat de la riera de Passavets.

Senyalitzant el camí

Anem seguint la riera en paral·lel i arribem a la Font de Passavets.

Entrebanc abans d'arribar a la font de Passavets

Recorregut: 9’21 km
Desnivell: 595 m
Ascensió Acumulada: 682 m

Finalitzem l’excursió a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Dia esplèndid i amb força calor.

Castell de la Popa o de Castellcir (Sant Martí de Centelles)

11 de Juny de 2008

La ruta al Wikiloc

La Rovira de Cerdans – Castell de la Popa – Sauva Negra – La Rovira de Cerdans

Marxem de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 en direcció Barcelona i la deixem a la sortida de Centelles per anar a buscar la C-1413b en direcció a sant Martí de Centelles. Fem uns 3 kms. d’aquesta crta. fins a trobar un pal indicador a la dreta on diu: La Rovira de Dalt o de Cerdans. Fem 3 kms d’aquesta pista sense asfaltar però en bon estat pujant en fort desnivell i arribem a la Rovira de Cerdans. Deixem el cotxe en un pla i ja a les envistes del castell de la Popa. Estem a 886 m. d’alçada. Fins aquí hi han27 kms.

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta de moment amb boira però sembla que veurem el sol. Tindrem un bon dia.

El recorregut escollit va per una zona relativament desconeguda, ja que, llevat del primer sector, gairebé no existeixen senyals i no obstant ens permet descobrir punts molt interessants dins l’entorn dels Cingles de Bertí: La Popa de Castellcir i els boscos de la Sauva Negra entre els límits de les comarques d’Osona i el Vallès Oriental (subcomarca del Moianès).

Recorregut

El nostre primer objectiu es arribar al castell de la Popa. Només ens cal anar seguint en direcció a ponent. El veiem durant tot el trajecte. Tardem uns 35’ en arribar-hi. No presenta cap dificultat en el seu recorregut.

La Popa de Castellcir (840 m.), data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX. Hi ha fotos de l’any 1920 on encara es veia en bon estat.

Dalt del castell hi queden també les restes de l’ermita romànica de Sant Martí, actualment molt malmeses. Una altre cosa destacable és la cisterna a on, tot i la seva antiguitat, s’observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs (enlloc d’anar vistes, com era el costum a l’època). Tant sols afegir que esperem i desitgem que ben aviat puguem veure com es consolida i es restaura aquest castell.

Entrada al castell de la Popa

Ermita de Sant Martí

Restes del Castell de la Popa

Vista des de la Popa

Alguna referència sobre el castell de Castellcir.

L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.

Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.

La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.

Se’l coneix també com el "castell de la Popa" per la seva forma de vaixell

Desprès de fer una detinguda visita donem la volta per la banda esquerra i així haurem encerclat tota la fortificació.

Anem baixant seguint una camí força estret pel costat de la riera i al arribar a baix al pla, ja

podem contemplar, dalt la carena d'enfront, la bella silueta del castell de la Popa.

Seguim el camí, ara cobert per una vegetació molt ufanosa amb unes herbes molt altes i quedem ben molls de peus i cames.

Cal dir que tota aquesta zona també rep les pluges d’aquests dies, on plou gairebé cada dia.

Ara ens cal creuar la Riera de la Sauva Negra. En aquesta ocasió ho fem passant directament pel mig.

A partir d’aquí observem un canvi radical en la vegetació; estem entrant a la Sauva Negra.

El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt., que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Vallès Oriental), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona). Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit a la capçalera torrent de sauva negra) . Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Dins hi trobarem la font sulfurosa de la Sauva Negra N 41º47.006’ E 2º11.148’

Finalment sortim a una clariana i ja som a la urbanització Puigsagordi. Cal superar una forta pujada per una crta. asfaltada i arribem al punt de sortida de l’excursió d’avui.

Alçada màxima: 953 m.

Alçada mínima: 685 m.

Desnivell total: 393 m.

Recorregut: 11'34 kms.

Avui també hem disfrutat d’un dia esplèndid sense massa calor.

Arribem a Vic a ¾ d’una