L'Hort de Getsemaní - Els Rònecs

Recorregut:
Cruïlla riu Ges – PR – Collet de la Fenaiola – Baumes de la Vila – Els Rònecs – L’Hort de Getsemaní – Can Mic.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

Track de la ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a les 8 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí ens desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Siuret per la GIP-5227 i
en poc més d’1 km després de Vidrà, de la nostre dreta, surt una pista forestal (hi ha un indicador de La Barraca, la Vila Vella, Sant Bartomeu de Covildases). Seguim per aquesta pista que en baixada i direcció sud ens apropa al riu Ges. Deixem el cotxe desprès de passar el pont.

Introducció:
Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.
Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)

Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il.luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”

En motiu de la segona Caminada del Vidranés cel.lebrada el maig del 2010 s’ha inaugurat un nou sender, és l’anomenat Sender Local de Vidrà.
Recorregut circular de 18 km senyalitzat amb marques blanques i verdes; d’una gran bellesa amb molts bons miradors i llocs únics com l'Hort de Getzemaní.

Itinerari:
Comencem la ruta a les 9 tocades amb una temperatura de 2’5 ºC i amb un cel amb núvols alts. Deixem la pista de Sant Bartomeu i seguim per una pista a l’esquerra.

Inici excursió

Enfilem ara una pista forestal per la part obaga amb el terra completament glaçat i poc desprès arribem en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Hort de Getzemaní.

Aquí enllacem amb PR


En aquest indret ens incorporem al sender senyalitzat que prové de Vidrà.

Veiem al fons la riera dels Rònecs.

Seguim els senyals verds i blancs. Passem una tanca molt estreta i entrem al bosc. És un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs.

En Joan passant la tanca

Al passar per aquest lloc ens recordem que el gener de 2009 i degut a les intenses nevades va ésser totalment impossible poder seguir per aquest tram degut a la gran quantitat d’arbres tapant el camí. En tota aquesta zona, la neu hi va fer grans destrosses.

Actualment encara podem veure al passar per dins el bosc les destrosses que va fer la neu en tota aquesta fondalada.

Seguint els senyals

Anem guanyant alçada i seguidament arribem a una crta. construïda per facilitar l’explotació forestal.

Pista totalment glaçada

Més endavant deixem la pista forestal i seguim per un corriol, que s’enfila decididament i anem a sortir al Collet de la Fanaiola a 1.004 m. Grans vistes sobre la Serra de Curull.

Contemplant la Serra de Curull

Seguint els senyals ens porten davant una cruïlla amb un rètol metàl·lic: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.

Cruïlla de camins

Aquesta bauma està situada en un lloc molt humit i feréstec. Formada per varies cavitats i conserven encara parets i pilars. S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, amb alguns dels murs encara ben sencers fins a trobar la part superior de la bauma, que serviria de sostre.

Bauma de la Vila

La bauma té 50 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d’alçada. Era habitada encara el 1.880, però no pas el s. XX. Hi ha qui diu que l’autèntic “Rònecs” eren aquestes tres baumes i quan es va fer la casa, aquesta li va manllevar el nom.

Diverses estances dins la bauma


Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal desfer el camí fins arribar al rètol de nou.

Seguim cap a l’esquerra. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs.

Camí dels Rònecs

Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa.

Davant la casa dels Rònecs

El nom “rònecs” ja ho diu clarament l’Enciclopèdia Catalana: “Dit d'una casa abandonada, d'un camp erm, d'un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d'abandó, ruïnós, malsà, etc.”

Voltants dels Rònecs

Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní.

L'Hort de Getsemaní

El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Un lloc ple de misteri i encant, encastat entre unes penyes enormes cobertes de vegetació. Aquest indret era l’hort de la casa dels Rònecs, les ruïnes de la qual encara s’aguanten en un costat. Recentment s’ha netejat de bardisses tot l’entorn, recuperant una mica el seu aspecte esplèndid d’altres temps.
Ens recorda l’indret de “Les Roques Encantades”

Esmorzem al costat mateix de la casa.

Desprès d’observar tots el voltants, continuem seguint els senyals del PR i pujant en direcció cap a la carena arribem en una gran esplanada amb força vegetació.

Bonics racons

Si ens decantem cap a la dreta veurem les ruïnes de la casa del Pla d’en Roca.

Ruïnes de la masia del Pla d'en Roca


Passem pel costat d’un exemplar de tell monumental.

Un bonic tell monumental

Deixem el PR en trobar una tanca de filferro a la dreta. Passem la tanca i entre boixos davallem cap a la casa de Can Mic.

Can Mic

Can Mic és una masia deshabitada a 1.215m d’alçada. Situada enlairadament entre dues fondalades. Té al costat les ruïnes de la casa de Sant Tomàs, que deu el nom a un antic priorat de frares.

El lloc està emmarcat per un paisatge deliciós. Al darrera el Puig Cubell i al davant s’observa tota la Serra de Curull.

Puig Cubell, al darrera de la masia

La Serra de Curull. Hi veiem el Puig de les Àligues i el Puig de Curull

Desprès de contemplar tot aquesta bonic panorama, iniciem la tornada seguint el mateix camí que hem fet a l’anada.

Comencem a baixar tot passant entre roures avellaners, freixes i arços.

Exhuberant vegetació

Contemplem de nou els bonics exemplars de tells monumentals.

Davallem cap a l’Hort de Getsemaní; travessem l’hort i prenem un corriol que va baixant enmig de les feixes.

Hort de Getsemaní

Travessem per una tanca torrent dels Rònecs i al cap de poca estona trobem la cruïlla de la la Bauma de la Vila .

Anem seguint el corriol entre faigs, roures i boixos.


Més endavant arribem al Collet de la Fanaiola amb unes vistes de la Serra de Curull i del veïnat de Sant Bartomeu de Covildases, amb el Puig Tosell com a teló de fons.

Vista des del Collet de la Fanaiola

Seguint els senyals del PR, girem cap a la dreta per la pista de desemboscar.


Poc desprès la deixem i seguim per un corriol que baixa decididament fins enllaçar en una altra pista que ens portarà al torrent dels Rònecs. Cruïlla de camins.

Agafem la pista que segueix la part obaga. Ara la trobem totalment enfangada

Continuem en lleuger descens fins arribar a l’encreuament de la pista que va a Sant Bartomeu, al costat del pont sobre el riu Ges. Punt final de la sortida d’avui.

Recorregut: 7’2 km
Alçada mínim: 885 m
Alçada màxima: 1.205 m
Ascensió Acumulada: 320 m

Marxem a la 1 i a les 2 arribem a Vic.

Sortida realitzada el dia 19 de Gener de 2011.

A partir d’ara tots aquests llocs deixaran de ser mig perduts i oblidats; però tot i així, l’encant de l’Hort de Getsemaní està intacte i val la pena arribar-s’hi aprofitant alguna sortida per aquesta bonica zona del Bisaura.

Serra de Mateus i masies de Pruit

Recorregut:
Trencall masia del Bosc – Pla de Bertajol - Coll de Pixanúvies – Coll de Pruit – Renyins – l’Alou – El Bosc – Cruïlla inicial.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 8 amb molt de fred però amb un dia clar. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim cap el Coll de Comajoan. Continuem la pista de la dreta, ara sense asfaltar, que coincideix amb Camí Ral de Vic a Olot. Deixem el cotxe en una cruïlla tot just desprès de passar una tanca. Total 30 km.

Introducció:
Agradable itinerari circular que discorre en part per l’antic camí ral de Vic a Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.

La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m. i força emboscada. Fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius Ter i Fluvià i combina boscos encisadors amb àmplies panoràmiques de la zona de Falgars, Puigsacalm i els Pirineus, al nord, i els frondosos boscos de Rupit i Pruit, al sud. Aquesta serra és íntegrament a la comarca d’Osona i el seu sostre és el puig d’Afra, de 1.077 m.

La segona part de l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins quasi oblidats.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9, amb una temperatura de 2ºC., però amb un sol esplèndid; comencem a caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem.

Lloc de sortida

La sorpresa d’avui la tenim amb la neu que trobem al llarg del recorregut.

Comencem a trepitjar neu

Seguim amb lleuger ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves.

Entrem a la Serra de Mateus

Poc a poc el camí comença a carenajar la Serra de Mateus, per dins d’una roureda.


En pocs minuts caminem sobre un tram empedrat d’uns 60 m, amb talús de pedra seca. És l’empedrat dels Alous. Un tram del camí ral en que recupera bona part de la seva pretèrita esplendor.

Arribem en un petit collet. En aquests llocs obacs encara hi ha força neu. Continuem carenajant i arribem al Grau Xic. En aquest punt deixem el traçat del camí ral que devalla per a l’esquerra cap a la casa de la Serra. Hi ha un pilonet de pedres.

En aquest punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí.

Àmplies vistes

Vall d'en Bas amb el Canigò al fons

Més endavant passem per un coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m. Antigament coll de Renyins.

Vistes del Montseny i Collsacabra

Falgars i la Vall d'en Bas

El nom d’aquest coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars, probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.

Cingle d'Aiats, omnipresent des de tota la Serra de Mateus

Continuem el camí en fort descens i ens endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant nord.

Vorejant el Puig d'Afra per l'obaga

Deixem el bosc i arribem al Coll de Pruit amb unes àmplies vistes sobre la Valld’en Bas i el Pirineu.

Vista des del Coll de Pruit

Masia del Coll de Pruit, actualment hi ha un restaurant

Entrem a la crta. que va cap a Falgars i seguim cap a la dreta.

Veiem el Puig d’Afra, de 1.077m., coronat per una senyera; un cim modest però molt panoràmic. Hi han les ruïnes d’una torre, anomenada del Coll o dels Carlins, a la qual s’ha atribuït un origen romà o medieval però que va ser una de les que formaven la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i definitivament abandonada 14 anys més tard.

Puig d'Afra

Aarribem a una cruïlla. Hi ha un rètol amb els noms de Renyins i Rovira.


Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta. Poc desprès fem una parada per esmortzar. Contemplem al fons el Montseny i el Collsacabra.


Seguint la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que
surt cap a la dreta, en direcció a Renyins.

Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i en un indret mol bonic.

Renyins, enmig d'una petita vall sota el coll de Pixanùvies


Seguim un rètol per anar a trobar un camí ample que puja a un petit coll, a ponent de la casa, fent dues marrades.

Continuem per aquest camí, en suau descens, pel marge dret del torrent. Anem seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada.

Seguint la riera, encara amb força neu


Arribem en una cruïlla amb una carretera, continuem per aquesta sense canviar de direcció, riera avall.

Un tram completament glaçat

Passem per davant de la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors ajuntada al mas.

l'Alou

Poc desprès arribem a la casa del Collell. Gran edifici molt vistós.

El Collell

Seguint la crta., passem pel costat de la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la riera.


Trobem la riera completament glaçada i ens cal fer una gran volta per poder-la creuar.

Font al costat de la riera

En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR, sovint una mica esborrades.

Atents als senyals del GR

El camí segueix per uns vessants coberts amb una densa vegetació i oferint uns bonics racons.


Seguim en lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del Bosc.

Arribant a la casa del Bosc

Aquesta casa, actualment deshabitada, és remarcable pel seu tipisme i construcció. Porta dovellada i amb uns corrals anexes molt grans. Situada en un indret molt joliu i amb el cingle d’Aiats com a teló de fons.

Masia del Bosc

Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 1 i arribem a les 2 tocades.

Recorregut: 9’8 km
Alçada mínima: 918 m
Alçada màxima: 1074
Ascensió Acumulada: 257m

Sortida realitzada el dia 2 de Febrer de 2011

Informació:
Camí Ral Vic-Olot:http://fermuntanya.blogspot.com/2010/08/lhostalot-grau-dolot.html
El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.