Trencall masia del Bosc – Pla de Bertajol - Coll de Pixanúvies – Coll de Pruit – Renyins – l’Alou – El Bosc – Cruïlla inicial.
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortim de Vic a les 8 amb molt de fred però amb un dia clar. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim cap el Coll de Comajoan. Continuem la pista de la dreta, ara sense asfaltar, que coincideix amb Camí Ral de Vic a Olot. Deixem el cotxe en una cruïlla tot just desprès de passar una tanca. Total 30 km.
Introducció:
Agradable itinerari circular que discorre en part per l’antic camí ral de Vic a Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.
La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m. i força emboscada. Fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius Ter i Fluvià i combina boscos encisadors amb àmplies panoràmiques de la zona de Falgars, Puigsacalm i els Pirineus, al nord, i els frondosos boscos de Rupit i Pruit, al sud. Aquesta serra és íntegrament a la comarca d’Osona i el seu sostre és el puig d’Afra, de 1.077 m.
La segona part de l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins quasi oblidats.
Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9, amb una temperatura de 2ºC., però amb un sol esplèndid; comencem a caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem.
La sorpresa d’avui la tenim amb la neu que trobem al llarg del recorregut.
Seguim amb lleuger ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves.
Poc a poc el camí comença a carenajar la Serra de Mateus, per dins d’una roureda.
En pocs minuts caminem sobre un tram empedrat d’uns 60 m, amb talús de pedra seca. És l’empedrat dels Alous. Un tram del camí ral en que recupera bona part de la seva pretèrita esplendor.
Arribem en un petit collet. En aquests llocs obacs encara hi ha força neu. Continuem carenajant i arribem al Grau Xic. En aquest punt deixem el traçat del camí ral que devalla per a l’esquerra cap a la casa de la Serra. Hi ha un pilonet de pedres.
En aquest punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí.
Més endavant passem per un coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m. Antigament coll de Renyins.
El nom d’aquest coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars, probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.
Continuem el camí en fort descens i ens endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant nord.
Veiem el Puig d’Afra, de 1.077m., coronat per una senyera; un cim modest però molt panoràmic. Hi han les ruïnes d’una torre, anomenada del Coll o dels Carlins, a la qual s’ha atribuït un origen romà o medieval però que va ser una de les que formaven la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i definitivament abandonada 14 anys més tard.
Aarribem a una cruïlla. Hi ha un rètol amb els noms de Renyins i Rovira.
Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta. Poc desprès fem una parada per esmortzar. Contemplem al fons el Montseny i el Collsacabra.
Seguint la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que
surt cap a la dreta, en direcció a Renyins.
Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i en un indret mol bonic.
Seguim un rètol per anar a trobar un camí ample que puja a un petit coll, a ponent de la casa, fent dues marrades.
Continuem per aquest camí, en suau descens, pel marge dret del torrent. Anem seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada.
Arribem en una cruïlla amb una carretera, continuem per aquesta sense canviar de direcció, riera avall.
Passem per davant de la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors ajuntada al mas.
Poc desprès arribem a la casa del Collell. Gran edifici molt vistós.
Seguint la crta., passem pel costat de la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la riera.
Trobem la riera completament glaçada i ens cal fer una gran volta per poder-la creuar.
En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR, sovint una mica esborrades.
El camí segueix per uns vessants coberts amb una densa vegetació i oferint uns bonics racons.
Seguim en lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del Bosc.
Aquesta casa, actualment deshabitada, és remarcable pel seu tipisme i construcció. Porta dovellada i amb uns corrals anexes molt grans. Situada en un indret molt joliu i amb el cingle d’Aiats com a teló de fons.
Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de l’excursió d’avui.
Marxem a ¼ de 2 1 i arribem a les 2 tocades.
Recorregut: 9’8 km
Alçada mínima: 918 m
Alçada màxima: 1074
Ascensió Acumulada: 257m
Sortida realitzada el dia 2 de Febrer de 2011
Informació:
Camí Ral Vic-Olot:http://fermuntanya.blogspot.com/2010/08/lhostalot-grau-dolot.html
El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortim de Vic a les 8 amb molt de fred però amb un dia clar. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim cap el Coll de Comajoan. Continuem la pista de la dreta, ara sense asfaltar, que coincideix amb Camí Ral de Vic a Olot. Deixem el cotxe en una cruïlla tot just desprès de passar una tanca. Total 30 km.
Introducció:
Agradable itinerari circular que discorre en part per l’antic camí ral de Vic a Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.
La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m. i força emboscada. Fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius Ter i Fluvià i combina boscos encisadors amb àmplies panoràmiques de la zona de Falgars, Puigsacalm i els Pirineus, al nord, i els frondosos boscos de Rupit i Pruit, al sud. Aquesta serra és íntegrament a la comarca d’Osona i el seu sostre és el puig d’Afra, de 1.077 m.
La segona part de l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins quasi oblidats.
Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9, amb una temperatura de 2ºC., però amb un sol esplèndid; comencem a caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem.
La sorpresa d’avui la tenim amb la neu que trobem al llarg del recorregut.
Seguim amb lleuger ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves.
En pocs minuts caminem sobre un tram empedrat d’uns 60 m, amb talús de pedra seca. És l’empedrat dels Alous. Un tram del camí ral en que recupera bona part de la seva pretèrita esplendor.
Arribem en un petit collet. En aquests llocs obacs encara hi ha força neu. Continuem carenajant i arribem al Grau Xic. En aquest punt deixem el traçat del camí ral que devalla per a l’esquerra cap a la casa de la Serra. Hi ha un pilonet de pedres.
En aquest punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí.
Més endavant passem per un coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m. Antigament coll de Renyins.
El nom d’aquest coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars, probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.
Continuem el camí en fort descens i ens endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant nord.
Masia del Coll de Pruit, actualment hi ha un restaurant
Entrem a la crta. que va cap a Falgars i seguim cap a la dreta.Veiem el Puig d’Afra, de 1.077m., coronat per una senyera; un cim modest però molt panoràmic. Hi han les ruïnes d’una torre, anomenada del Coll o dels Carlins, a la qual s’ha atribuït un origen romà o medieval però que va ser una de les que formaven la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i definitivament abandonada 14 anys més tard.
Aarribem a una cruïlla. Hi ha un rètol amb els noms de Renyins i Rovira.
Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta. Poc desprès fem una parada per esmortzar. Contemplem al fons el Montseny i el Collsacabra.
Seguint la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que
surt cap a la dreta, en direcció a Renyins.
Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i en un indret mol bonic.
Seguim un rètol per anar a trobar un camí ample que puja a un petit coll, a ponent de la casa, fent dues marrades.
Continuem per aquest camí, en suau descens, pel marge dret del torrent. Anem seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada.
Arribem en una cruïlla amb una carretera, continuem per aquesta sense canviar de direcció, riera avall.
Passem per davant de la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors ajuntada al mas.
Poc desprès arribem a la casa del Collell. Gran edifici molt vistós.
Seguint la crta., passem pel costat de la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la riera.
Trobem la riera completament glaçada i ens cal fer una gran volta per poder-la creuar.
En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR, sovint una mica esborrades.
El camí segueix per uns vessants coberts amb una densa vegetació i oferint uns bonics racons.
Seguim en lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del Bosc.
Aquesta casa, actualment deshabitada, és remarcable pel seu tipisme i construcció. Porta dovellada i amb uns corrals anexes molt grans. Situada en un indret molt joliu i amb el cingle d’Aiats com a teló de fons.
Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de l’excursió d’avui.
Marxem a ¼ de 2 1 i arribem a les 2 tocades.
Recorregut: 9’8 km
Alçada mínima: 918 m
Alçada màxima: 1074
Ascensió Acumulada: 257m
Sortida realitzada el dia 2 de Febrer de 2011
Informació:
Camí Ral Vic-Olot:http://fermuntanya.blogspot.com/2010/08/lhostalot-grau-dolot.html
El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada