Serra de Mateus i masies de Pruit

Recorregut:
Trencall masia del Bosc – Pla de Bertajol - Coll de Pixanúvies – Coll de Pruit – Renyins – l’Alou – El Bosc – Cruïlla inicial.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 8 amb molt de fred però amb un dia clar. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim cap el Coll de Comajoan. Continuem la pista de la dreta, ara sense asfaltar, que coincideix amb Camí Ral de Vic a Olot. Deixem el cotxe en una cruïlla tot just desprès de passar una tanca. Total 30 km.

Introducció:
Agradable itinerari circular que discorre en part per l’antic camí ral de Vic a Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.

La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m. i força emboscada. Fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius Ter i Fluvià i combina boscos encisadors amb àmplies panoràmiques de la zona de Falgars, Puigsacalm i els Pirineus, al nord, i els frondosos boscos de Rupit i Pruit, al sud. Aquesta serra és íntegrament a la comarca d’Osona i el seu sostre és el puig d’Afra, de 1.077 m.

La segona part de l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins quasi oblidats.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9, amb una temperatura de 2ºC., però amb un sol esplèndid; comencem a caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem.

Lloc de sortida

La sorpresa d’avui la tenim amb la neu que trobem al llarg del recorregut.

Comencem a trepitjar neu

Seguim amb lleuger ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves.

Entrem a la Serra de Mateus

Poc a poc el camí comença a carenajar la Serra de Mateus, per dins d’una roureda.


En pocs minuts caminem sobre un tram empedrat d’uns 60 m, amb talús de pedra seca. És l’empedrat dels Alous. Un tram del camí ral en que recupera bona part de la seva pretèrita esplendor.

Arribem en un petit collet. En aquests llocs obacs encara hi ha força neu. Continuem carenajant i arribem al Grau Xic. En aquest punt deixem el traçat del camí ral que devalla per a l’esquerra cap a la casa de la Serra. Hi ha un pilonet de pedres.

En aquest punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí.

Àmplies vistes

Vall d'en Bas amb el Canigò al fons

Més endavant passem per un coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m. Antigament coll de Renyins.

Vistes del Montseny i Collsacabra

Falgars i la Vall d'en Bas

El nom d’aquest coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars, probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.

Cingle d'Aiats, omnipresent des de tota la Serra de Mateus

Continuem el camí en fort descens i ens endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant nord.

Vorejant el Puig d'Afra per l'obaga

Deixem el bosc i arribem al Coll de Pruit amb unes àmplies vistes sobre la Valld’en Bas i el Pirineu.

Vista des del Coll de Pruit

Masia del Coll de Pruit, actualment hi ha un restaurant

Entrem a la crta. que va cap a Falgars i seguim cap a la dreta.

Veiem el Puig d’Afra, de 1.077m., coronat per una senyera; un cim modest però molt panoràmic. Hi han les ruïnes d’una torre, anomenada del Coll o dels Carlins, a la qual s’ha atribuït un origen romà o medieval però que va ser una de les que formaven la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i definitivament abandonada 14 anys més tard.

Puig d'Afra

Aarribem a una cruïlla. Hi ha un rètol amb els noms de Renyins i Rovira.


Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta. Poc desprès fem una parada per esmortzar. Contemplem al fons el Montseny i el Collsacabra.


Seguint la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que
surt cap a la dreta, en direcció a Renyins.

Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i en un indret mol bonic.

Renyins, enmig d'una petita vall sota el coll de Pixanùvies


Seguim un rètol per anar a trobar un camí ample que puja a un petit coll, a ponent de la casa, fent dues marrades.

Continuem per aquest camí, en suau descens, pel marge dret del torrent. Anem seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada.

Seguint la riera, encara amb força neu


Arribem en una cruïlla amb una carretera, continuem per aquesta sense canviar de direcció, riera avall.

Un tram completament glaçat

Passem per davant de la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors ajuntada al mas.

l'Alou

Poc desprès arribem a la casa del Collell. Gran edifici molt vistós.

El Collell

Seguint la crta., passem pel costat de la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la riera.


Trobem la riera completament glaçada i ens cal fer una gran volta per poder-la creuar.

Font al costat de la riera

En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR, sovint una mica esborrades.

Atents als senyals del GR

El camí segueix per uns vessants coberts amb una densa vegetació i oferint uns bonics racons.


Seguim en lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del Bosc.

Arribant a la casa del Bosc

Aquesta casa, actualment deshabitada, és remarcable pel seu tipisme i construcció. Porta dovellada i amb uns corrals anexes molt grans. Situada en un indret molt joliu i amb el cingle d’Aiats com a teló de fons.

Masia del Bosc

Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 1 i arribem a les 2 tocades.

Recorregut: 9’8 km
Alçada mínima: 918 m
Alçada màxima: 1074
Ascensió Acumulada: 257m

Sortida realitzada el dia 2 de Febrer de 2011

Informació:
Camí Ral Vic-Olot:http://fermuntanya.blogspot.com/2010/08/lhostalot-grau-dolot.html
El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.