L'Hostalot - Grau d'Olot


Recorregut:
L’Hostalot – Mina dels Bandolers – Hostal del Grau – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – Torrent del Puig – La Cirera – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – L’Hostalot

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Olot per la C-153 passant per Cantoni i Rupit; poc abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe on hi ha una senyal de pàrking (P). Prop de la casa de l’Hostalot.
Total: 40 km.

Introducció:
Avui fem un tram del recorregut de l’antic camí ral de Vic a Olot, dins el sector de les Marrades del Grau d’Olot, un tram especialment singular en pendent que s’enfila des dels Hostalets d’en Bas fins a l’Hostal del Grau superant la cinglera que limita l’altiplà del Collsacabra amb un desnivell de 400 metres.

Recentment (Abril de 2010) el DPTOP de la Generalitat de Catalunya ha rehabilitat un tram de 3’8 quilòmetres de longitud, entre l’Hostalot i el Molí Vell d’Hostalets d’en Bas.

Aquesta actuació suposa la recuperació de la vialitat a peu del camí original a partir de l’antic traçat on sigui possible.

Les accions dutes a terme han estat les següents:
S'ha instal•lat una nova senyalització de panells al llarg del tram per a informar sobre la ubicació i orientació, així com d'altres punts d'especial interès al llarg del camí, com ara el Coll del Pixador dels Matxos, la Mina dels Bandolers, la Font de les Marrades, la Font del Grau, i l'Hostal del Grau, entre d'altres.

Variant del traçat a prop de l’Hostalot. Rehabilitació del Pont Vell de l’Hostalot . Condicionament de la Font de les Marrades. Rehabilitació del paviment de pedra. Neteja i esbrossada. Eixamplament del camí.

Reportatge sobre els treballs de recuperació de l’antic camí ral:
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=7236

El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l’única via de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Aquest pas, apte per a vianants i cavalleries, esdevé una obra d’enginyeria precisa integrada en una orografia especialment abrupta.

Aquest històric camí, molt concorregut durant dècades per persones i animals, ara ja fa anys que està en desús. El declivi va començar a la dècada dels anys quaranta quan, es va construir la carretera que enllaçava Vic i Olot per la Salut.


Breu descripció del Camí Ral de Vic a Olot:
Durant els dos primers mil·lennis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Per aquest camí va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques, van passar el comerç i el progrés, els traginers i el bandolers, van entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres.
Una d’aquestes vies d’origen romà fou la Via Francisca (o camí de França), que venia de França pel coll d’Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí es convertí a l’edat mitjana en el camí ral de Vic a Olot i es va recuperar per reforçar les comunicacions tant per motius d’índole militar com per la incipient xarxa econòmica de mercats i fires comarcals. (1)

L’activitat d’aquest camí propiciaria la consolidació de tres pobles: l’Esquirol i Cantonigròs, a Osona, i els Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa. Tots tres naixerien i creixerien en funció d’aquest camí: l’Esquirol a mig aire del coster o pla inclinat que enllaça la Plana de Vic amb el Collsacabra; Cantonigròs gairebé al cim de l’altiplà, molt a la vora del coll o pas de muntanya que donaria nom al territori. Finalment, els Hostalets d’en Bas, situat a l’extrem meridional del pla d’en Bas, just al peu de la famosa pujada, que en realitat és un veritable ‘mal pas’, del grau de Pruit.
A més a més d’aquests tres pobles, a tot el llarg de l’antic camí ral hi havia una munió d’hostals, com el Pont de Sant Martí Sescorts, la Rotllada de Cantonigròs o el Grau, a Pruit, entre molts altres. Tot això fa pensar que aquest camí devia ser un dels més transitats de Catalunya entre el segles XVI i XIX, convertint-se també en un eix de poblament. (2)

Qüestions legals
Un camí ral és un camí principal de comunicació històrica entre poblacions, d’ús públic
des de temps immemorial. Això, d’acord amb la doctrina jurídica que emana dels articles 339 i 344 del Codi Civil espanyol, converteix aquests camins en béns de domini públic de titularitat municipal. Aquests camins gaudeixen de la protecció pròpia dels béns de domini públic que empara directament la Constitució espanyola i que recull la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Per tant són inalienables, inembargables i imprescriptibles. (3)

Valors naturals i culturals
Els elements del patrimoni arquitectònic i cultural s’han anat creant al llarg dels anys de pervivència del camí. Podem citar el poblat ibèric de l’Esquerda, els dolmens de Puigsespedres o de Puigseslloses, les esglésies romàniques de Sant Martí Sescorts, Sant Andreu de Pruit, Sant Llorenç Dosmunts, Sant Joan de Fàbregues, Sant Andreu de Falgars o Sant Simplici, el grau d’Olot, els ponts medievals de l’Hostalot, de l’Esquirol, del Bruguer, de Roda o de les Palanques, els antics hostals de les Palanques, can Perai, la Rotllada, l’Hostalot, l’Hostal del Grau… i pobles amb el tipisme de Rupit i Pruit o els Hostalets d’en Bas.
Per un altre cantó, el patrimoni natural d’aquestes contrades és certament fantàstic. La Plana de Vic i la vall d’en Bas, els espadats de Cabrera i el Pla d’Aiats, els cingles i boscos del Collsacabra, els engorjats de la riera de les Gorgues, els salts de la Foradada, la Barra de Ferro, el Sallent o la Coromina, la serra de Mateus, la mina dels Bandolers, etc, són elements imprescindibles que complementen notablement els atractius per als nous usuaris del camí.

Font:
1 Extracte de la conferència feta per Assumpta Serra i Clota, sota el títol: “Els camins medievals al Collsacabra”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.
2 Extracte de la conferència feta per Jaume Font i Garolera sota el títol: “El camí ral de Vic a Olot com a eix de poblament (segles XIX i XX)”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.
3 Extracte de la conferència feta per Xavier Campillo i Besses sota el títol: “Fonaments jurídics per a la recuperació del camí ral de Vic a Olot”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.


D'altra banda, el DPTOP i l'Ajuntament d'Olot van presentar recentment "La guia del camí ral de Vic a Olot", editat de manera conjunta. La guia permet recórrer el camí amb la necessària informació de les diverses fites patrimonials i paisatgístiques al llarg del mateix, tram a tram, en un total de nou etapes a peu. L'Ajuntament d'Olot en fa la distribució.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un dia totalment assolellat. Un panell informatiu ens descriu el traçat del camí ral.

Inici excursió

Ens trobem davant de L’Hostalot (890 m.), antiga casa que havia estat un hostal al peu del camí ral de Vic a Olot; baixem cap el torrent del Grau i passem per el pont Vell de l’Hostalot. Aquest pont és d’origen romànic, de finals del segle XI. Podem veure que s’ha reforçat l’estructura i s’hi ha col.locat una barana per garantir la seguretat.

Informació sobre el pont de l'Hostalot

Podem veure que s’ha recuperat l’antic paviment i s’ha netejat totalment la seva estructura.

Pont de l'Hostalot

Desprès de passar una tanca podem observar que en aquest tram s’hi veuen molts trossos ben empedrats, sencers i ben conservats amb pilones al marge de l’antic camí ral.

Empedrat del camí ben conservat

Anem seguint el camí amb lleugera pujada passant per un bosc de roures fins arribar a una clariana que desemboca en un prat. Travessem aquest prat cap a l’esquera i arribem davant de l’Hostal del Grau. Actualment restaurat i dedicat a segona residència. Antic hostal del camí ral. Punt obligat de parada dels traginers abans d’emprendre l’última etapa cap Olot. És un gran edifici, quadrat i molt bonic amb vestíbul i arcs porxats a la planta baixa i pis. Magnífica situació.

Hostal del Grau


Al costat mateix de l’Hostal del Grau, comença a baixar el Grau d’Olot. Tot seguit trobem un indicador on diu: Mina dels Bandolers. Deixem el camí i ens desviem cap a la dreta creuant un petit torrent i passant per una roureda seguim per sobre les marrades del grau fins arribar a trobar un filat espinós que acaba en un roure prop de la carena. Tenim la Mina dels Bandolers sota els nostres peus. Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall.

Mina dels Bandolers

Desfem el camí i enllacem de nou cap el camí ral en el tram del grau. Aquest grau que permetia els pas dels carros, conserva encara l’empedrat amb fortes i atrevides rampes. L’indret és misteriós i salvatge. Altes parets de pedres aguanten el camí enmig d’una fageda i d’una vegetació molt tupida.
Les Marrades

El camí va baixant fent llaçades. Sota el camí i a l’esquerra veiem un pedró amb una inscripció que diu: Laudetus Nomen Domini, la creu de Sant Jordi i l’any 1731.

Pedrò commemoratiu

Aquest indret molt concorregut era conegut, malauradament, pels atacs dels bandolers als vianants.

Continuem baixant i al arribar en un revolt, podem observar monumentals parets i tot un seguit de ziga zagues que fa el grau. En aquest tram s’ha pogut recuperar el bonic empedrat el camí.

Empedrat del camí molt ben conservat

Poc desprès passem per la font de les Marrades, situada a la dreta del camí i al peu d’unes roques. Veiem que hi ha una àrea de descans i una nova senyalització.

Font deles Marrades


Al damunt hi ha un bonic pessebre amb imatges de fusta ben treballades.

Arribem a una clariana, som al Coll del Pixador dels Matxos. Cruïlla de camins.

Lloc on deixem el camí ral

Deixem el camí ral i seguim un camí cap a l’esquerra. En un pi hi ha una “X” de color groc. Anem seguint aquest estret camí en lleuger descens fins arribar a trobar-ne un altre de transversal que el seguim per la dreta. Anem baixant fins que trobem una monjoia. Deixem el camí i trenquem a l’esquerra.

Anem baixant cap a la riera per una zona molt espessa

Baixem per aquest camí en forta pendent enmig d’esglaons de roques i arribem a la Riera del Puig. Uns pocs metres més avall veiem la font de la Cirera (segons el mapa de l’Alpina s’escriu amb r), font a tocar al riu.

Font de la Cirera

Hi ha un petit relleu de la Verge i el Nen; amb una roda de molí al davant que fa de taula. És un lloc amb un bonic bosc de ribera i molta vegetació.

Voltants de la font


Travessem la riera enmig de les grans pedres i deixant la riera a la dreta seguim el camí en direcció Nord, sortim del bosc i arribem a la masia de la Cirera. Gran masia deshabitada però rehabilitada recentment.

Al fons, la raconada del Grau d'Olot

La Cirera

Fins aquí hem tardat 2 hores.

Estem aproximadament a la meitat de la ruta i a 500 m. d’alçada. Esmorzem al costat mateix de la casa tot contemplant la gran vista panoràmica de la Vall d’en Bas, S. Miquel de Castelló, el Puigsacalm, el Canigó.

Bonics racons de la Vall d'en Bas

Poc abans d’arribar a la casa (lloc per on veníem), girem a la dreta, per una pista que ens torna a portar a la riera; la travessem i passem pel mig d’un camp on al final girem a la dreta per anar a passar pel davant de la casa de El Solans.

El Solans

En aquesta casa comença el tram del camí ral de Vic a Olot. Hi ha un plafó indicatiu del camí ral. A trossos l’empedrat del camí està molt ben conservat i s’enfila fent llaçades.

Camí de tornada pel camí ral

Desprès de passar per una drecera del camí ral, arribem de nou al Coll del Pixador dels Matxos.

Coll del Pixador dels Matxos

Aquí deixem el camí principal, que és el que puja, i agafem el de l’esquerra. Aquest camí que està força desdibuixat per les fulles va planejant primerament i ràpidament comença a enfilar-se per guanyar el grau.

Tram poc transitat i ple de branques en el camí

Només veiem un parell de senyals de color vermell pintats en uns faigs. Camí molt dret i directe.

Racons molt ferèstecs

Al arribar en un pla i desprès de passar una tanca amb fil ferro espinós girem a la dreta enmig d’una roureda fins a trobar la crta. que va a la casa de l’Hostal del Grau.

Arribem a dalt el pla

Seguim un tram per aquesta crta. fins arribar en un rètol on diu: Mina dels Bandolers. El seguim però en sentit contrari, és a dir cap a l’esquerra i enllacem de nou al camí ral, a tocar al pont de l’Hostalot.

Passem el pont i finalment arribem a la crta. de Falgars. Final de l’excursió d’avui.

Sota el Pont de l'Hostalot

Marxem a ¾ d’una i a 2/4 de 2 arribem a Vic.

Recorregut: 7’4 km
Alçada màxima: 941 m
Alçada mínima: 507
Ascensió Acumulada: 507 m

Avui ha estat un variat i complet itinerari. Hem pogut gaudir de cingleres, del bonic camí empedrat del Grau, recentment rehabilitat, diverses font atapeïdes de vegetació i d’esplèndids panorames en diferents punts de la ruta.

Sortida realitzada el dia 28 d’Abril de 2010

Per acabar, podeu fer el tastet d'una llegenda

LA BIGA DELS PENJATS
El camí ral que en altre temps unia Vic amb Olot i que permetia el pas dels carros, quan arribava a l’extrem del Collsacabra, abans de baixar el cingle, trobava l’antiga masia del Grau de Pruit.
Aquesta masia que, llavors servia d’hostal, parada obligatòria per a molta gent que passava per aquest indret, abans o després d’haver passat el grau. Les marrades i revolts del camí que, en aquest punt baixa amb fort pendent la cinglera coberta de frondosa vegetació, amb forats, i esqueis per tot arreu, fan que en temps del bandolerisme, particularment els segles XVII i XVIII, fos un lloc molt insegur i perillós.
Encara els més vells de la contrada recorden que en dies de fires i mercats importants hi havia vigilància per part de les autoritats del país. A tocar el camí i penjat a les penyes hi ha la mina dels Bandolers. Aquest nom ja indica per si sol la inseguretat del Grau per part dels negociants i pagesos que acudien als mercats i fires dels pobles veïns.
Aquesta mina és un gran call natural d’uns 50 metres de llarg per un i mig d’amplada i una altura de 2 a 4 metres. Avui es troba destapada, però fins no fa pas gaire temps estava coberta per una teulada natural feta de terra, branques, arrels i mates que en feien un seguríssim amagatall.
Doncs bé, aquest era el lloc escollit per una colla de bandolers per als seus assalts i escomeses. La justícia, ajudada pels camperols, havien organitzat moltes batudes per caçar els malfactors, però cap no havia donat resultats positius, ja que els lladres s’escapolien com per art del diable fent-se esmunyedissos quan menys ho esperaven.
Així va passar molt de temps fins que es va poder esbrinar que una pastora que guardava el ramat de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un dels bandolers, era la lloca, o sigui, la que informava els bandits de tot el que passava i es deia per la contrada. Un bon dia es va agafar la pastora com a sospitosa. La varen fer cantar i explicà el secret de com els bandolers es feien fonedissos, descobrint així el lloc de l’amagatall. Això permeté atrapar, si no tots, sí alguns d’ells, i sense gastar gaires embuts foren penjats d’una de les grosses bigues del menjador-sala de l’Hostal del Grau, anomenada des de llavors, la biga dels Penjats.

Del llibre: “Paisatges i Llegendes del Collsacabra”.
Autor: Miquel Banús i Blanch
Farell Edicions

2 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Hola Josep Mª, estem mirant de tornar a posar en marxa el portal de l'Osonosfera. Encara està en proves però si vols ja hi pots apuntar el bloc.

www.osonosfera.cat

Salut!

Ferran ha dit...

Avui hem anat a fer un tram d'aquesta ruta, ha estat fantastic! El cami ral, sobre tot el tros de les marrades es espectacular, no puc imaginar-me la feinada que devia soposar en aquella epoca fer tal obra! I la mina dels bandolers brutal! Moltes gracies per fer-nos coneixer aquest paratge.
Ferran Gil (i familia)