Santa Cília (Mirador del Noguer)

19 de Desembre del 2007 (206)

Mirador – Sobiranes – Sant Miquel de Sorerols – Santa Cília – Baumes de la Clota – Grau del Noguer – Sobiranes – Mirador.

L’excursió d’avui és una ruta circular.

Sortida de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de – 2º C, en direcció a l’Esquirol i continuar per la crta. de Tavertet. A uns 5 kms. hi ha un pal indicador, a la dreta, que condueix a la casa de Sobiranes. Seguim uns 4 km d’aquesta pista que segueix paral·lela a la crta. de Tavertet i deixem el cotxe davant mateix d’un altre senyal indicador. Som al mirador sobre la vall del Noguer.

Ens posem a caminar a ¼ de 9. El dia de moment es força fred però totalment despejat. Continuem per la pista i arribem a la casa de Sobiranes. Passem pel davant i anem seguint, ara en direcció cap a Sant Miquel de Sorerols. En poc més d’un quart d’hora ja hi som.

Aquesta preciosa església romànica, molt ben restaurada, es troba encimbellada en un petit turó a una altitud de 780 m. Original del segle XI i consagrada el 1095. L’església manté íntegra l’estructura. És d’una nau amb arcs torals i, en el tram immediat a l’absis, té una fornícula oberta en el gruix del mur de cada banda. L’exterior de l’absis es revesteix amb grups de tres arcuacions entre lesenes . El portal amb doble ressalt sobre l’adovellat de mig punt conserva les portes de roure guarnides amb aplicacions de ferramenta en doble rinxolat.

El Museu Episcopal de Vic guarda un encenser d’aram repussat datat al darrer terç del segle XIII.

Després de contemplar aquesta ermita, desfem un tros del camí i continuem cap a Santa Cília. L’esglesiola de Santa Cília és una humil ermita en ruïnes, romànica del segle XI. Situada a la punta d’un turonell, té al seu davant un panorama formidable i impressionant. Fins aquí portem 4,26 kms.

Esmorzem en aquest lloc, tot contemplant la fondalada de la Vall de Sau. Poc a poc el sol comença a escalfar.

Seguim la ruta, ara en direcció a les Baumes de la Clota. L’accés és bastant fàcil, seguint el camí que comunica Santa Cília i desviant un curt ramal per un camí carreter molt curt i planer; sota les gegantesques roques. A les ruïnes de la Clota, masia-balma aixoplugada sota l’enorme monòlit anomenat la Roca del Migdia, s’hi veuen divisions en estances, i l’emplaçament del forn de pa. Les restes de parets que tancaven completament la gran balma, estaven fetes amb morter de calç i sorra. Aquesta balma és bastant gran i de molta capacitat. Havia estat habitada fins a principis del segle XIX. En una altre ocasió ja hi haviem estat en aquestes baumes (22-Gen-2002)

Continuem el camí ara en direcció a la masia del Noguer. Abans d’arribar-hi veiem a la nostra dreta la Roca de l’Abeia. Superba proa roquera d’un llarg contrafort que es desprèn de la muntanya; preciós i aeri mirador sobre la Riera de Balà.

Arribem al Noguer i contemplem el conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, i en el que s’aprecien reformes de vàries èpoques. En l’actualitat aquesta masia està deshabitada. Pugem ara per el grau del Noguer i arribem a la pista forestal just davant de la casa de Sobiranes i en poc més de 10’ arribem al mirador del Noguer. Final de la ruta d’avui. Ruta molt complerta.

Recorregut total: 10’35 kms. Arribem a Vic a ¾ d’una.

Santa Magdalena de Cambrils (Collfred)

12 de Desembre del 2007 (LR)

Collada de Collfred – Santa Magdalena de Cambrils

Com ja és costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Amb una temperatura de – 5ºC.

Passem per Sant Quirze de Besora i cap a Vidrà per continuar per una pista asfaltada direcció Siuret i fins a la Collada de Collfred on deixem el cotxe. Fins aquí hi ha 44 kms.

L’excursió d’avui comença en una pista que hi ha a l’esquerra del Coll. Normalment aquesta pista sol estar feta un “poti-poti”, degut al fangueig que hi ha; però avui està completament sec i tot glaçat. Anem seguint per la pista fins que creuem un pal d’alta tensió. Som al Collet del Bosc. Passem per sota de la línia per enfilar-nos cap a l’esquerra per un camí senyalitzat amb marques blanques i grogues fins a dalt a l’ermita. De pujada tardem 50’. Avui el dia també és d’un sol esplèndid, però amb força fred a les parts obagues.

Aquí dalt gaudim d’una gran vista; tot i que faigs de gran corpulència, arrelats en el propi cim, destorben la contemplació d’un extens panorama, presidit pel Puigmal.

Cada vegada que contemplem aquesta ermita, ens dol de veure-la d’aquesta manera amb tanta deixadesa. En l’actualitat es troba als inicis d’un estat ruïnós. I si no s’hi posa remei immediat, la seva recuperació o restauració serà ben difícil. Els veïns de Vallfogona caldria que fessin realitat el que ara només són bons propòsits.

Aquesta església és d’origen romànic i documentada des del 1326. Corona un cim situat a 1.544 m.

Esmorzem a la cara de migdia arrecerats del fort vent que hi ha aquí dalt.

La tornada la fem per el Coll de Trebija. Passem per indrets molt bonics.


Tardem 40’ a fer la baixada.

Total recorregut: 6,12 kms.

Ja de marxada en direcció a Siuret i passada la font de la Martingala, agafem una pista a la dreta que ens portarà fins a l’ermita de Santa Margarida de Cabagès al costat de la masia del Pujol. Passem per uns trams de pista en molt mal estat.

Aquesta ermita està situada a 1.275 m d’altitud, al faldar de migjorn de la serra de Sta. Magdalena, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia. A partir del segle XVIII els veïns acordaren l’edificació d’una nova església a Siuret sota el patrocini de Sta. Llúcia. Fou restaurada l’any 1978.

Continuem per la mateixa pista i passem per la casa de la Coma. A partir d’aquí la pista està en més bon estat. Arribem finalment a la masia de les Escanes i tornem a enllaçar amb la pista asfaltada que ens portarà a Vidrà. En total hem fet uns 10 kms. per aquestes pistes. En Lluís i el Land Rover han estat els protagonistes.

Avui hem caminat poc però aprofitem el trajecte de tornada per visitar el veïnat de Siuret. Ha estat un matí molt complert.

Arribem a Vic a la una del migdia.

La Cau (pont de Samala)

5 de Desembre del 2007 (Opel)

Masia de La Tolosa – PR C-59 – ermita de La Cau

Sortim de Vic a 2/4 de 8 amb boira, en direcció Ripoll per continuar a partir d’aquí direcció Vallfogona per la Crta. N-260. Abans de creuar el pont de Samala (poc més d’haver fet uns 5 kms.); cal trencar a la dreta i agafar una crta. encimentaa que condueix a una explotació d’àrids. Just abans d’arribar-hi seguim per l’esquerra fins arribar a una masia que porta el nom de La Tolosa. Aquí deixem el cotxe. Total 45 kms.

Passem per davant un rètol on diu: La Cau 2 h 8’.

L’excursió d’avui consisteix en seguir els senyals grocs i blancs del PR C-59 que ens portarà a l’ermita de la Cau. Tornem al mateix lloc de la setmana passada, però per un altre indret.

Comencem a caminar a 2/4 tocats de 9 i amb una temperatura de -0,5 ºC. El terra està completament gebrat. Fem tot el recorregut per la part obaga. Anem seguint els senyals del PR que van per la pista fins al arribar en una revolt on ens cal deixar la pista i seguir els senyals cap a la dreta. Veiem al darrera nostre una masia encimbellada a l’altre banda del camí. Portem aproximadament fins aquí uns 3 kms. Seguim per dins el bosc i el camí comença a pujar. La vegetació es va alternant entre pins i faigs.

Tardem 1 h. i 15’ en arribar a dalt de l’ermita de la Cau a 1.327 m. Val a dir que pràcticament no hem parat durant la pujada. Hem guanyat més d’una hora segons el rètol que hi havia a la sortida.

Tenim un sol esplèndid i una vista magnífica. Fem les fotos de rigor i cap a esmorzar.

Passem una bona estona prenen el sol i contemplant tota la boira que hi ha a La Plana.

A ¼ de 12 iniciem la tornada passant per el mateix lloc de l’anada. Tenim temps per anar observant el paisatge i tota la vegetació que ens envolta. El lloc és bonic.

Fem la baixada en el mateix temps que l’anada; 1 h. 15’ .

Recorregut total: 10,43 kms. Avui hem conegut una nova ruta.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.

La Cau (Llaés)

28 de Novembre del 2007 (206)

Llaés – masia i Balma del Teixidor – La Balmassa - ermita de la Cau – Llaés.

Sortim de Vic a 2/4 de 8, en direcció a S. Quirze de Besora per continuar cap a Sta. Mª de Besora. A la sortida del poble en direcció a Vidrà, trobem un desviament a l’esquerra que indica “a Ripoll per Llaés”; seguim aquesta pista encimentada fins a Llaés. Deixem el cotxe al costat de l’antic hostal de Llaés, situat a la pista de la masia del Teixidor. Total 40 kms.

L’excursió d’avui és un recorregut circular extret del llibre “itineraris a peu pel Ripollès” (Guies del C.E.C. nº 20). Autor: Josep Colomer i Fossas.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. El dia es presenta magnífic. Seguim per la pista on hem deixat el cotxe i l’anem seguint fins arribar a la masia del Teixidor. Antiga casa pairal de grans dimensions amb una petita capella. En arribar-hi continuem a la dreta per una pista. Trobem l’indicador per anar a la Balma del Teixidor però en aquesta ocasió no hi anem. Anem seguint la pista i arribem a una tanca enmig de la pista. No la passem. Abans d’arribar-hi, girem a l’esquerra per un corriol que puja pel costat de la tanca enmig de la vegetació espessa de boixos i avellaners.

El camí ens portarà a una pista; la creuem i seguim de dret pel camí que segueix el filat per el bestiar. Poc després passem un portalet i sortim a l’altre costat del filat. Pugem unes feixes i arribem a una balma a la roca. Som a la Balmassa. És una balma de grans dimensions amb restes de diverses cases dintre seu. Després de diversos intents fallits en altres ocasions, per fi avui hem “trobat” la última balma que ens faltava per visitar en aquesta contrada. Fem les fotos de rigor i seguim un camí a la dreta que puja molt fort i esglaonat per guanyar el desnivell del cingle. En arribar a dalt trobem el camí travesser, que seguirem cap a l’esquerra. Passa per sobre el cingle, i puja per un bosc de roures fins arribar a la carena. Camí molt bonic i amb grans vistes. A partir d’aquí continua de pla. Passem per dues basses buides i després d’orientar-nos arribem a una cap de serra, al punt més occidental de la serra de Milany, on hi ha el santuari de la de la M. de D. de la Cau.

Fins aquí tardem 2 h. Esmorzem arrecerats al costat de l’ermita i de cara al Montseny. Avui la vista és esplèndida.

Aquesta ermita es troba situada a 1.327 m. Es creu que existí un santuari més antic que l’actual, edificat entre els anys 1682-86, i que durant els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 quedà derruït. Aquesta ermita, és una església sense campanar i en forma de cabana.

Trobem 2 excursionistes que precisament arriben a la Cau per el camí que nosaltres volem fer a la tornada. Ens orienten i diuen que només cal seguir les restes de sac de plàstic que hi ha col·locats al llarg del camí. També ens indiquen una altre ruta per arribar a La Cau partint de la crta. de Vallfogona. Caldrà fer-la en una propera ocasió.

Iniciem la tornada i tornem a recular per el camí per on hem vingut, però en arribar a les basses, deixem el camí d’anada i en prenem un que baixa fins a un planell sobre el cingle passant pel costat de la tanca de filat espès. Comencem a trobar les restes de sac de plàstic i només cal anar seguint aquests senyals. Abans d’arribar a un revolt i a l’altura d’un roure marcat amb pintura blava, la deixem per l’esquerra, baixem per un corriol i arribem a la masia del Grau a 1.140 m. Ensorrada. Continuem per un camí ample. Abans d’arribar a la torrentera la deixem i baixem pel costat dels prats, paral·lels a la torrentera fins arribar a una pista. Aquesta pista ens portarà a una altra pista que comunica Llaés amb el Teixidor. Després de passar una tanca, girem a la dreta en direcció a Llaés. En poc més d’uns 20 minuts arribem a l’antic hostal sota el turó de Sant Bartomeu de Llaés.

Abans de marxar fem una visita al turó on hi ha l’església de Sant Bartomeu de Llaés i la rectoria, situada on antigament hi havia el castell de Llaés, amb una bonica panoràmica. L’actual rectoria està documentada des del 919.

Fem la tornada en 1h. 30’ . Amb un recorregut total de 10,47 kms.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.

El Bosquetell (Vidrà)

7 de Novembre del 2007 (206)

Coll de Vidrà – Coll d’hi Era de Massa – Font Viva – El Bosquetell – Carena del Bosquetell - Coll de Vidrà.

Avui fem una ruta circular.

Sortim de Vic a 2/4 de 8, amb força boira, en direcció a St. Quirze i cap a Vidrà. Deixem el cotxe al Coll de Vidrà; al davant mateix de la casa del Coll de Vidrà. Hem fet 36 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment net i radiant.

Seguim el GR-3 en direcció a Torelló fins al Coll d’Hi Era de Massa a 1.098 m. Confluència de camins procedents de St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, Torelló per les Gargantes i Vidrà. Es diu que el nom prové de quan els habitants de Besora van matar en aquest indret el dèspota senyor feudal que els feia passar diàriament mals tràngols, perquè “hi era de massa”. D’ençà d’aquells fets ha quedat per sempre aquest curiòs topònim a la serra de Bellmunt.

Seguim ara el PR C-45 i ens introduïm a la baga anomenada Bosc de les Fages. Aquí la natura es llueix i el faig és el principal protagonista. Els faigs s’hi troben molt desenvolupats i dificulten el creixement d’altres espècies. La fageda és un bosc atractiu durant tot l’any, però és ara a la tardor, quan les fulles dels faigs s’assequen i, abans de caure, prenen colors ocres espectaculars. Val la pena avançar sense presses per aquesta contrada tan ombrívola.

Anem seguint les marques d’aquest sender que va davallant cap al torrent de la Font Viva. Un rètol a la dreta ens indica: “Font Viva 5’ “. Davallem per un petit corriol i trobem la popular font, situada a l’espona esquerra del torrent del seu nom. La font està completament seca i per la riera gairebé no hi passa aigua. Estem passant un període de forta secada.

Retornem al camí principal i l’anem seguint fins arribar al lloc on s’estreny i baixem per un corriol. Deixem ara el sender; seguim cap a la dreta i anem baixant fins a creuar la Riera i enfilar-nos per un corriol que ens portarà a la casa del Bosquetell situada a 970 m. Restes deshabitades del que fou una important masia.

Fins aquí hem fet 6,38 kms i tardem 2h.

Esmorzem enfront de la casa, enfilats sobre unes roques i contemplant un ramat de vaques que pasturen. Ara la vegetació és força mediterrània i el sol que hi fa, escalfa amb força duresa.

A la tornada només ens cal seguir la crta. forestal que segueix el GR-3 i va vorejant la carena de Bosquetell. Anem pujant i contemplem els prats que anem trobant a la dreta del camí; i més endavant enllacem amb un tros del camí d’anada que ens porta al Coll de Vidrà.

El recorregut de tornada ha estat de 4,46 kms. I un temps de 1h 10’

Total recorregut: 10,84 kms. I un temps de 3h 30’

A 2/4 de 2 arribem a Vic. Dia esplèndid de sol

Saltor (Bruguera)

31 d’Octubre del 2007 (Opel)

Bruguera – Sant Julià de Saltor

Sortim de Vic a 2/4 de 8 i amb una temperatura de 1º C. Agafem l’antiga N-152 fins a Ribes de Freser. A l’entrada d’aquesta població, al primer trencall a la dreta, trobem l’indicador de Bruguera. Arribem a ¾ de 9. Total 55 kms. Aquí la temperatura és de 7º C. Dia molt assolellat.

Bruguera és un petit nucli urbà agregat al municipi de Ribes de Freser. Situat a 1.150 m d’altitud. Parròquia dedicada a Sant Feliu; el temple és romànic.

Avui fem la ruta de Bruguera a Sant Julià de Saltor.

Sortim de Bruguera a les 9 i prenem el camí en direcció al Serrat Roig, un nucli de tres cases separades del poble. Només ens cal anar seguint una crta. forestal fins arribar a un trencall a l’esquerra on indica: Font Xica. Seguim ara aquest camí estret que va pujant amb forta pendent fins a desembocar, en un coll, a una altra crta. forestal. Anem seguint ara aquesta nova crta. fins a un revolt que gira a la dreta i ens cal deixar la pista per agafar una camí a l’esquerra. El lloc està indicat amb una monjoia. Seguim ara aquest bonic camí fins a desembocar just al davant del Coll de Saltor. Val a dir que tot el camí està marcat amb senyals vermells, encara que molt minsos. També anem mirant el mapa de l’Alpina.

Arribem a Saltor després de caminar 1h 40’ i recorregut 5’28 kms.

Esmorzem al coll mateix de Saltor. Avui tenim un dia esplèndid, sense cap núvol, i podem gaudir de grans vistes panoràmiques: Torreneules, Puigmal, Costa Pubilla, Pedraforca, etc.

Sant Julià de Saltor es troba situat en uns planells molt bonics, a 1350m. d'altitud al peu de Sant Amand, al nord de Ripoll. S'hi arriba per una pista forestal des de Campdevànol.

D'una nau coberta amb volta de canó; va perdre l'absis que fou substituït per un cos més enlairat cobert a dues vessants. Al punt d'unió amb la rectoria hi ha un petit campanar de torre d'un sol pis. El lloc ja és esmentat el 890 . L'edificació primitiva és del s. XI. El lloc havia estat habitat i hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle. Actualment està habitat per una colla de jovent.

De tornada seguim el mateix camí de l’anada. Disfrutem dels bonics colors dels arbres, sobretot dels aurons amb les seves tonalitats (vermelloses- groguenques). Avui és un bon dia per la fotografia.

Fem la tornada amb un temps de 1h 10' i amb un recorregut de 5’48 kms

Arribem a Bruguera a ¾ d’una. Recorregut total: 10’76 kms.

A ¾ de 2 ja som a Vic. Ha estat un dia resplendent.

Be. Abans d’acabar voldria dir que el protagonista d’avui ha estat el “gos d’atura” de color blanc que ens ha acompanyat durant tota l’excursió d’avui.

Sant Benet (Osor)

24 d’octubre del 2007 (LR)

Santuari. M. de Déu del Coll – Sant Benet

Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Agafem l’Eix (C-25) i el deixem a la sortida de Sta. Coloma. Agafem direcció Anglès i després Osor. En aquesta última població cal seguir el Carrer Major tot contemplant el petit pont romànic de Can Vidal i anar seguint amunt fins a trobar un rètol on diu: Santuari del Coll 4 kms”. Abans d’arribar al Stri. fem una parada al coll de Nafré (615 m.) per poder contemplar la vista, però avui el dia està força emboirat i només veiem al fons, el pantà de Susqueda.

Arribem al Stri. del Coll poc abans de les 9 hores. Fem un total de 73 kms.

Ens posem a caminar a les 9. La ruta comença just al final on s’acaba la crta. asfaltada i amb un banc de color verd a la dreta. Aquí trobem els senyals vermells-taronges que anirem seguint fins a S Benet. Anem pujant per dins el bosc i creuem la crta. diverses vegades. Cal dir que els senyals només hi són al principi i al final del recorregut; però s’endevina fàcilment el lloc per on cal seguir. Desprès de 45’ de camí arribem a Sant Benet a una alçada de 1.144 m . La vista queda molt entorpida per la vegetació. Al cim hi ha una creu. Molt a prop hi ha una gran antena on podem disfrutar de més vista. El dia però continua força tapat. Esmorzem al peu mateix de la creu.

La baixada la fem seguint el mateix camí de l’anada. Tardem 30’ fins arribar al Stri. Avui caminem només 1h. 45’ i amb un recorregut total de 6’08 kms.

Aquest Santuari de la M. de D. Del Coll (823 m.) es troba situat en un indret de grans vistes panoràmiques, al bell mig de les Guilleries, solitari entre les valls d’Osor i de Susqueda, a les comarques de Girona i en els límits eclesiàstics del Bisbat de Vic.

La magnífica i sòbria església romànica que trobem avui, amb l’imponent campanar d’espadanya sobre a la porta i l’absis encarat a ponent, fou edificada a finals del segle XII, ara fa més de 800 anys.

Hi podem admirar un vitrall contemporani de l’artista gironí, Domènec Fita, que tanca la porta de migjorn. Ornamenta l’altar una reproducció de l’antic frontal romànic que ara es troba al Museu Episcopal de Vic. Presideix la nau d’aquest temple la imatge de Sta. M. del Coll que és una reproducció lliure d’una de romànica. La original es troba al M.E.V.

Voldria acabar aquest comentari amb un fragment d’uns versos dedicats “A la verge del Coll” de R. Cabanas. Sou d’Osor guardiana i mitjancera, que ens mireu des del Coll, mare de Déu. Nostres cors, dia i nit, per vós bateguen, vulgueu, doncs, escoltar la nostra veu.

De tornada, al arribar al Coll de Nafré, baixem fins a la pressa de Susqueda i passem per el Pasteral, la Cellera de Ter i Anglès. A partir d’aquesta població seguim la mateixa ruta de l’anada. Arribem a Vic a ¾ de 2.

Avui hem conegut un nou indret, tot i que el dia ha estat molt tapat per les boires.

Baumes del Teixidor (Sta. Mª de Besora)

10 d’Octubre del 2007 (206)

Pal indicador de L’Espunyola – Torrent de Massats - Torrent de Milany - Baumes del Teixidor.

Avui també sortim a 2/4 de 8 de Vic, com ja és costum, en direcció a S. Quirze de Besora per continuar cap a Sta. Mª. De Besora. A la sortida del poble en direcció a Vidrà, trobem un desviament a l’esquerra que indica “a Ripoll per Llaés”; seguim aquesta pista encimentada fins a trobar un desviament a la dreta, després d’haver passat el coll de Beví (918 m.). Deixem el cotxe aparcat al costat esquerra de la crta. Fins aquí hem fet 35 km.

Durant el trajecte plou però confiem en que un cop passat aquest front tindrem bon temps. A 2/4 de 9 i fen ús del paraigües ens posem a caminar. Per sort la pluja va minvant i el cel es va aclarint. Pronostiquem que tindrem un bon dia.

L’itinerari a seguir comença en un pal indicador on assenyala la casa de L’Espunyola; arrenca amb forta pujada i ens porta fins a la casa de L’Espunyola. Deixem la casa a l’esquerra, continuem travessant els prats i ens endinsem per la baga travessat els torrents de Massats i després el de Milany; sempre seguint el camí principal.

Un cop travessat el torrent de Milany, l’abandonem, per continuar per un camí fressat a la dreta, que passa per una pollancreda. Seguim vorejant el petit torrent, per entre la vegetació de ribera, i en pocs metres trobem les baumes que ens barren espectacularment el pas. Som a les Baumes del Teixidor. Fins aquí tardem 1h 30’.

Aquesta és la bauma més coneguda i la més gran. L’estat actual està molt degradat. No obstant veiem que han netejat tot el terra i el seu entorn. Potser hi faran o hi han fet alguna actuació...

Després de tirar les fotos de rigor, continuem cap a la bauma dels Fleus que queda just a sobre de l’anterior (bastant més amunt). Com ja és costum i per poder fer drecera, enfilem marges amunt i pel dret però sembla que encara es pitjor, degut al gran esforç que ens cal fer per superar els pendents. Per fi sortim al pla del Burbau (casa en ruïnes) amb un gran remolc-caravana a l’era de la casa. Seguim el camí que ens porta als Fleus.

Tardem 30’ des de la bauma del Teixidor. Portem en total 2h. de camí.

Aquestes baumes van estar habitades des de temps immemorials. Els darrers habitants van marxar a la dècada del 1950.

Esmorzem al costat de la bauma dels Fleus; en un lloc molt assolellat i al davant mateix del Morro del Quer com a teló de fons.

Iniciem la tornada a 2/4 de 12. Fem el mateix camí d’anada.

Tardem 1h. 30’ fins arribar al cotxe. Caminem 3h 30’ i amb un recorregut total de 11’70 km.

Arribem a Vic a ¾ de 2. Avui hem estat de sort amb el temps. Feia força dies que no sortíem i teníem ganes de caminar.

Grau del Perer (Rupit)

26 de Setembre del 2007 (Opel)

Rupit-El Soler- El Perer- Grau del Perer-El Pedró-Rajols-GR-2-Rupit.

Avui fem una ruta circular des de Rupit.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Fins a Rupit hi tenim 33 kms. Ens posem a caminar a 2/4 de 9 i amb un dia molt frescal. Estem ara a 7,5 graus de temperatura. Sortim de la plaça de l’Era Nova de Rupit, on hi ha un bon aparcament. Pugem per la crta. fins al pont dels Tres Ulls. Un cop creuat el pont, girem cap a la dreta i arribem a un pla on hi ha el mirador de Rupit i el trencall del Soler.

Prenem el camí del Soler, masia que deixarem a la nostra esquerra, i seguim el camí que marxa recta. Quan comença a girar a l’esquerra, entrem, travessant un tancat elèctric, en un camí a la dreta que baixa, fins a creuar dos torrents.

Un cop creuat el torrent del Perer deixem el camí i en prenem un a l’esquerra que puja paral.lel al torrent. Més amunt el creua i passa per un pla on hi ha una caseta. Un camí, ja en bon estat, puja d’aquí al Perer. Al arribar al Perer cal seguir pel camí uns 200 metres fins arribar a la pista d’accés a la crta. i la prenem cap a l’esquerra fins al senyal del Grau del Parer. L’ascens al Grau del Perer té una forta pujada i gairebé al final hi ha esgraons de pedra i obra artificials. Arribem a la serra de Coll-ses-Viles i l’anem seguint; arribem al Pedrò, punt culminat de l’excursió d’avui. Ens trobem a 1.195m. Actualment en aquest lloc hi ha una caseta amb varies antenes. Decidim esmorzar-hi tot fruint d’una gran vista panoràmica. El dia és magnífic.

Continuem per la carena i arribem al Puig de Rajols que és el terminal de la serra de Coll-ses-Viles, notable per les extenses vistes. Davallem per el Collet de Rajols i per una camí carreter gairebé no practicable arribem a la casa de Rajols. Ara ja només ens cal anar seguint el GR-2 que ens portarà al poble de Rupit.

Visitem el poble de Rupit passant per el pont penjat sobre la Riera.

Rupit és el típic poble medieval presidit pel castell. Està col·locat en una fondalada, sobre un estrep muntanyós i rodejat quasi totalment per la Riera de Rupit; les muntanyes que el protegeixen estan perfectament conreades en petites feixes.

Els carrers del poble estan enllosats naturalment per una roca dura i lliscosa; el principal va d’un extrem a l’altre del poble; és irregular i quan s’eixampla forma petites placetes plenes d’encant; el seu traçat no es rectilini, sinó que forma raconades ombrívoles, i revolts molt tancats. Les cases són molt antigues, dels segles XVII i XVIII, però bastides amb pedra, sòlides. Moltes han estat refetes respectant escrupolosament l’estil i les línies originals. Les façanes de les nobles i velles cases, d’arquitectura rural, són ornades amb curiosos esgrafiats i meravelloses finestres gòtiques i renaixentistes. Moltes cases tenen ràfecs sortints en les taulades i típiques balconades de fusta. El conjunt del poble és d’una rusticitat plàstica i estètica molt notables.

Després de fer una visita al poble anem cap a l’aparcament a buscar el cotxe. Sortim de Rupit a 2/4 d’una.

Avui hem caminat unes 3,5 hores i amb un recorregut de 10,85 kms.

Arribem a Vic a ¼ de 2.

Dia excel·lent per la fotografia; doncs hi ha una atmosfera molt clara i amb pocs núvols molt ben col·locats.

Matagalls (Osona)

19 de Setembre del 2007 (206)

Excursió al Matagalls

Sortim de Vic a 2/4de 8 en direcció cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Total 28 kms.

Avui desprès de força dies de no poder sortir degut al mal temps, tenim un dia esplèndid. Comencem a caminar a 2/4 de 9. Seguim els senyals indicats per fer la ruta del Matagalls des de Collformic. És la ruta clàssica: Pla de la Barraca, Turó Gros, Coll dels Llops i cim del Matagalls.

Fem la pujada amb molta calma. Durant el camí trobem un ramat d’ovelles nodrint-se en els pasturatges propers al Pla de la Barraca. Al arribar al Coll dels Llops, girem cap a l’esquerra i anem a visitar les fonts de la Rosa i la font Freda. Observem que hi ha molta sequera. Continuem cap el coll i enfilem el tros final que ens porta al cim del Matagalls. En total a fer la pujada tardem 1h. 30’.

El massís del Matagalls es dreça a la part central del Montseny, aconseguint una altitud de 1.696 m. Coronat per la famosa creu claretiana, gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallés Oriental.

El panorama que des d’aquí es domina és excepcional i a més avui tenint en compte que hi bufa un vent molt fort i fred.
Esmorzem arrecerats al darrera de la creu en vistes sobre el poble de Viladrau.

La baixada la fem visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari. Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres; més avall la font de Matagalls i finalment la font dels Bisbes. A partir d’aquí anem a enllaçar amb el camí de pujada. Seguim cap el Turó Gros a 1.528 m .; Pla de la Barraca i finalment arribem a Collformic a 1.145m. Temps emprat en la baixada 1h. 30’

Recorregut : 10,56 kms.

Desnivell: 550 m

Al Matagalls li escau el sobrenom de la muntanya de les fonts. N’hi ha més d’una quarantena, perfectament agençades, les quals són el testimoni perpetu de les idees engendrades en el famós Aplec iniciat l’any 1.950 i celebrat anualmentñ el segon diumenge del mes de juliol.

Voldria recordar la relació que hi tenia Mossèn Cinto Verdaguer amb el Montseny. Aquesta vinculació es ben efectiva en el seu llibre “Aires del Montseny”, publicat l’any 1.902. Diu textualment referint-se al Matagalls i a la seva creu: Mes quan la muntanya es bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés, és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat. Aleshores la nit i el dia deuen jugar a qui l’abriga amb més fines randes de gebre; a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç. Cada de matí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada. Qui la pogues veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.

Balandrau (Tregurà)

22 d’Agost del 2007 (LR)

Ascensió al Balandrau des de Tregurà

Sortim a ¼ de 8 de Sant Julià i a 2/4 de 8 a Vic fem el canvi de cotxe. L’itinerari d’avui és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Vilallonga, Tregurà i seguir uns 10 kms. en direcció a Pardines per crta forestal. Total anada 81 kms.

Durant el trajecte, en Lluís ens comenta que ara el matí està plovent a Tarragona (ho ha consultat per Internet abans de sortir). El temps no és massa bo però sembla que de moment no hi ha por de pluja Tenim marge per pujar fins el cim amb seguretat.

Deixem el cotxe just desprès d’haver passar el torrent de Fontlletera a 2.000 m. aproximadament.

Ens posem a caminar a les 9.

Enfilem el torrent de Fontlletera; l’anem creuant varies vegades i més endavant al cap de poca estona seguim en direcció a la dreta fins a trobar la crta. forestal que puja fins al Coll dels Tres Pics. La pujada es força sostinguda i seguida fins al Coll.

L’arribada al coll és tot un espectacle; ofereix una gran vista panoràmica des del Coll de la Marrana, el Bastiments, La Coma del Freser i a la fondalada hi veiem el refugi de Coma de Vaca. Portem de camí 50’.
Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal mig tapat per les boires. Una vegada sobrepassat el Tres Pics arribem a un petit coll i ja emprenem la pujada final cap el cim del Balandrau que ja tenim a tocar. El dia no acompanya massa. La creu del cim ha desaparegut i com a elements al cim tenim el bloc geodèsic i una placa sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gaudir d’una àmplia panoràmica… la comarca d’Osona mig tapada. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra i ja a tocar el Taga. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo amb la vista gairebe completament. Al nord veiem el Bastiments.
Tardem 30’ des del Coll fins al Balandrau a 2.585 m. Total pujada 1h 20’.

Busquem un lloc arrecerat per esmorzar tot contemplant la vista que va canviant en funció de les boires que hi ha. Notem que la temperatura ha baixat sensiblement. Uns excursionistes comenten que estem a 5 graus. Cal abrigar-se de valent.

Després de gaudir del paisatge decidim tornar per el mateix lloc de pujada.

Durant la baixada contemplem la gran quantitat de caus de marmotes que hi ha.
Sentim els xiulets que fan quan criden. Ni ha moltes per aquesta zona del torrent de Fontlletera. Durant el camí anem alternant amb la boira.

Fem la baixada en 1h 15’. Val a dir que les marmotes ens han distret molt.

Recorregut: 7,64 kms.
Desnivell: 585 m.

Al arribar al cotxe fem la tornada continuant en la mateixa direcció. És a dir cap a Pardines. Observem que la crta. està passable, vist anys enrere i els últims kms. Està encimentada.

Al passar per Ripoll ja tenim la pluja a sobre i segueix fins a Sant Julià.

Total tornada: 71 kms. Arribem a les 2.

Poc podíem esperar avui fer un cim; doncs ahir, segons les previsions, el temps amenaçava pluja. Un matí ben aprofitat.

Puigsacalm (Collada Bracons)

16 d’Agost del 2007 (206)

Puigsacalm desde la Collada de Bracons (1.132 m.)

Sortim de Sant Julià a ¼ de 8 i a 2/4 de 8 a Vic recollim en Lluís. Tot i que avui el dia es presenta molt núvol decidim de sortir. Anem cap a Sant Pere de Torelló i fem la crta. de la Vola. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons. Total 43 kms.

El temps no ha millorat i els cims es veuen tapats. Ens posem a caminar a 2/4 de 9.

Enfilem el rocam que hi ha en el marge nord de la crta. fins a trobar una fita que ens mena al nostre destí.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc.

Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts.), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca.

Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida.

A partir d’aquí apareix decididament la boira i ens impedeix de veure el panorama; continuem ara en forta pujada i sortim enmig del prat de pastura. En aquest punt la vista és pràcticament nul·la i decidim no continuar. Portem poc mes d’una hora de camí.

Esmorzem prop de la Collada de Sant Bartomeu.

Abans d’arribar al cotxe ens cauen quatre gotes. Tenim els paraigües preparats.

A les 11 ja tornem estar al cotxe.

Avui no ha estat un dia encertat en quant al temps. Però almenys hem pogut caminar una estona. Total 7,04 kms. Esperem tornar-hi en una propera ocasió.

Torre del Mir (Espinavell)

9 d’Agost del 2007 (Corsa)

Espinavell-Coll Pregon-Torre del Mir

A ¼ de 8 sortim de Sant Julià i a 2/4 de 8 recollim en Lluís a Vic. L’itinerari que fem amb el cotxe és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Molló i Espinavell. Total 80 km.

Arribem a 2/4 tocats de 9.

Espinavell és un petit poble escalonat, en el vessant esquerra del riu Ritort, a la capçalera de la vall de Molló a 1.250 m. En aquest poble cada any es fa la Tria de Mulats al mes d’Octubre.

Veiem que han fet reformes a l’entrada del poble i sobretot al carrer principal amb un empedrat molt ben posat.

Ens posem a caminar a ¾ de 9. El camí puja amb forta pendent a partir de les antigues escoles. Passa per davant de l’Església de la M. de Déu de les Neus. Aquí hi ha un pal indicador on diu: a Coll Pregon 41’ i 2,2 km. a partir d’aquí cal seguir les senyals grogues i blanques. Enfilem dret amunt fins al final del poble pujant pel carrer principal; passem per davant del dipòsit d’aigua. Som a 1.320 m. Sortim a les afores del poble i per una crta. forestal anem guanyant alçada. Més endavant abandonem aquesta crta. i per una camí estret arribem a Coll Pregon a 1.535 m. La referència més clara és la fita que hi ha just a la línea divisòria que fa de frontera; és la fita nº 515.

Fins aquí hem tardat 40’ i portem 2,6 km.

A Coll Pregon, les vistes sobre el Costabona, les Esquerdes de Rojà i el massís del Canigó són magnífiques. Comencem a gaudir de l’espectacle. Per aquest Coll hi baixa el PR francès que va al balneari de la Preste. Un pal indicador diu que fins a la Torre del Mir hi ha 1h 30’.

Només ens cal d’anar seguint la carena en direcció Est. Hi passa una crta. forestal i una tanca que fa de línea fronterera. Avui gaudim d’un dia esplèndid amb magnífiques vistes.

Passem per el Puig de la Clapa, El Puig Sec i el Puig de les Basses a 1.634 m. Es aquí on veiem al fons la Torre del Mir; continuem encara per la carena fins arribar a la Collada de Prats i en aquest punt baixem per anar a visitar la Torre.

Un cartell indicador diu que només hi ha 5’. Ja hi som. La vista sobre Prats de Molló i de tota la Vall del Tec val realment la pena.

Des de Coll Pregon hem tardat 1h i15’. Total anada fins a la Torre del Mir: 2h.

La ciutat de Prats formava part d’un dispositiu de defensa important com ho demostren les muralles del segle XVII. Accessible a totes les estacions, la Torre del Mir constitueix un remarcable mirador sobre el Vallespir i el massís del Canigó.

La Torre del Mir data del segle XIII. Originàriament nomenada « Torre de Castellar », fou construïda en aquest lloc estratègic per Jaume II de Mallorca, per vigilar amb les seves veïnes, l’antiga frontera entre el regne d’Aragó i França, desprès de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285.

Restaurada al segle XIV sota Pere IV d'Aragó, serà abandonada com la majoria de les torres a senyals quan el Tractat dels Pirineus el 1659 faci retrocedir el traçat de la frontera.

Fou nomenada Torre del Mir al segle XVI, del nom de la masia situada a sota.

La seva posició, a 1540 m d'altitud, li valdrà d'escapar a les destruccions del XVIIè del qual seran l'objecte la majoria de les fortificacions. Aquestes torres són edificis destinats a comunicar informacions d'ordre militar per focs, a la nit, o fums el dia. La Torre del Mir permetia vigilar el coll d'Àres i comunicar amb les torres de Cabrenç, sobre el municipi de Serrallonga, i la Torre de la Guàrdia sobre Prats-De-Molló.

La Torre del Mir és un edifici de plànol circular amb talussos a la base, de 10 m de diàmetre i 9 m d'alçada; construïda en còdols de calcària i d'esquist de manera sumària escairats. Era abans envoltada d'una plataforma circular proveïda d'arqueres; només el mur de socolada d'aquesta plataforma és encara al lloc. Cap al nord-oest, un fossat a estat condicionat per reforçar l'aïllament de la torre en un sector naturalment mal defensat. La porta, del qual el marc a desaparegut, és cap al sud-est , el seu llindar és establert a aproximadament 1,50 m del sòl .
La copa de l'edifici revela tres nivells encorbats en cúpula. La comunicació entre els pisos és assegurada per una escala a vius molt estret, mesurat en l'espessor de la maçoneria. Propietat de l'Estat, Ministeri de l'Agricultura.
Municipi gestor per arrendament emfitèutic

(Veure informació: www.languedoc-roussillon.culture.gouv.fr/fr/ )

Abans molt nombroses, sobretot en el Vallespir, els Albères, els Corbières i els Fenouillèdes, aquestes torres constituïen una xarxa excepcional d'obres de vigilància .

No subsisteix actualment més que una quinzena d'aquestes obres, a més o menys bon estat, que es visualitzen entre l’un i l’altre costat al llarg del traçat de l'antiga frontera.

Esmorzem al costat mateix de la Torre gaudint d’unes esplèndides vistes sobre el Canigó. Fem el camí de tornada passant per la mateixa ruta que l’anada.

Tardem 1h 30’ en fer tot el camí de tornada.

El recorregut total ha estat de 13,68 km.

Al arribar a Espinavell visitem bonics racons d’aquest rústic poble en que el turisme encara no hi ha arribat de ple.

Sortim d’Espinavell a la una menys 20’ i arribem a Sant Julià a les 2.

Avui hem conegut un nou indret i per cert molt bonic.