El Far (voltants)

23 de Setembre de 2009

Recorregut:
Santuari del Far – Grau de Cabrafiga – Masia de Puiggalí – Collet de Sant Martí – Grau de Santa Anna - Santuari del Far

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-153 en direcció a Olot fins el Coll de Condreu, al punt quilomètric 38’8, des don una carretera de 4’3 km ens porta al Santuari del Far. Total: 44 km

Introducció:
El cingle del Far, a 1123 metres d’altitud, està coronat pel bell santuari de la Mare de Déu del Far. S'erigeix a l'extrem de llevant dels cingles de Tavertet i pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm, del terme de Susqueda i del bisbat de Vic. De totes les cingleres del Collsacabra, cap no és com aquesta proa on conflueix el Collsacabra amb les Guilleries i la vall d'Hostoles.

Santuari del Far

Els primers documents que es troben sobre el santuari del Far daten del segle XIII tot i que es creu que anteriorment ja existia. Un devot feligrès, en Pere Jaume de Sesqueions el dia 25 d’Agost del 1269 fa un llegat a Santa Maria del Far.

Sembla que al segle XIV va ser el primer santuari del Collsacabra que tenia confraria i sacerdot propis i aplegava devots d'una gran munió de pobles gràcies a la seva situació estratègica: tant del costat de Girona i la vall d'Hostoles com del cantó de Vic.

L’església actual data del segle XVII, ja que la capella primitiva va quedar totalment enderrocada pels terratrèmols que van sacsejar tot el Collsacabra el 1428. És una obra massissa de volta força apuntada, feta de còdols. Els murs i la volta són extremament sobris i aquesta rusticitat li dòna una bellesa i categoria especials. La façana actual, del 1726, també és molt austera.

Interior de l'església

La imatge que s'hi venera, la Mare de Déu del Far, és una de les més belles mostres d'art gòtic del Collsacabra; és d'alabastre policromat de poc més d’un metre d’alçada i data de finals del segle XV, representa la Mare alletant l'Infant.

El santuari compta amb hostatgeria, restaurant i zona de pícnic.

Mereix una visita obligada la panoràmica que es contempla des del santuari. A l'est es veu el golf de l'Estartit amb les illes Medes, el Montgrí , les Gavarres i la vall d'Aro des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Cap al sud domina l'imponent massís del Montseny, les Guilleries i com a punts emblemàtics el Turó de l'Home i la creu de Matagalls. Més enllà, en dies clars, fins i tot les agulles de Montserrat es distingeixen del cel blau. Cal no oblidar-se de Girona, la plana de la Selva i la vall del Ter. A ponent, s'estén la majestuosa cinglera que delimita el Collsacabra de les Guilleries, des del Far fins a Tavertet, amb L'Agullola de Rupit a mig camí .

Vistes des del mirador del Santuari

Quirze Parés i Ganyet en el llibre “La despoblació rural i les masies del Collsacabra”, sintetitza molt be la panoràmica que s’albira des del Far.

"Estem situats en la mateixa punta del Far, a dret fil de la cinglera; la proa d'aquesta gegantesca nau de pedra s'eleva amb una absoluta i nua vertical de més de 300 metres. [...] El panorama, des dels miradors, és del més impressionant que hom pugui imaginar; i quan fa bo, i bon solet, i el vent està en calma, és una pura delícia. Però les tempestes, aquí, són formidables i paoroses” .

La cinglera del Far

Des d'aquí es poden fer nombroses excursions, cap a Rupit vorejant la cinglera, cap a la Salut, cap als pobles de Sant Martí Sacalm, Amer, les Planes d'Hostoles, etc.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment assolellat. Sortim de l’esplanada de l’aparcament i situats d’esquena al Santuari ens dirigim uns pocs metres cap a una tanca situada a l’esquerra. Passem el filat i de seguida comencem a veure els senyals de color blanc que ens portaran fins al grau de Cabrafiga.

Roca pintada (tòtem) al costat del camí

Anem seguin el camí en lleuger descens, primerament per dins el bosc i poc desprès es dirigeix cap el costat de la cinglera.

Anem resseguint el camí amb unes magnífiques vistes dels cingles de Tavertet amb L’Agullola al fons.

Cingles de Tavertet

Més endavant arribem a la Trona; és un sortint de la cinglera que forma com una balconada amb una vista panoràmica extraordinària sobre la vall del Ter, el cantó de Sant Joan de Fàbregues i tota la vall de Fornils.

Vistes des de La Trona

Anem seguint el corriol arran del cingle ben bé pel fil de l'estimball.


Durant el camí i damunt les roques podem observar la gran quantitat de fòssils (nummulits) que hi ha. Són les típiques “llenties” d’aquestes contrades.

Nummulits (llenties)

El camí arriba en un pla i s’acaba la senyalització que arriba fins El Far.
Veiem un corriol que baixa; l’entrada sol estar obstruïda amb branques per protegir el bestiar. Som a l’entrada del Grau de Cabrafiga. Aquest camí ens permet guanyar la cinglera.

Descens pel grau de Cabrafiga

Baixem per l’estret grau en el seu inici i amb forta pendent. Les darreres pluges ha deixat la baixada força malmesa. Seguim uns senyals de color blau. Fem la baixada enmig d’un bosc d’alzines i pedres caigudes de la cinglera.


Tardem uns 25’ en baixar uns 200 m. El camí desemboca en una pista i seguir-la fins arribar a una gran pedra que hi ha al mig del camí.

Al darrera hi veiem el grau

Continuem seguint els senyals blaus i finalment arribem a la pista principal de la vall de Fornils.

Anem seguint aquesta pista cap a l’esquerra. Més endavant passem una tanca metàl·lica.
Durant el camí anem contemplant la cinglera del Far.

Cinglera del Far amb La Trona al centre

Arribem a la casa de Puiggalí, bellament situada al peu de la cinglera. Ofereix una magnífica perspectiva.

Cinglera del Far i masia de Puiggalí
Esmorzem al costat mateix de la casa.

Puiggalí

A ¾ d’11 reprenem el camí. Continuem seguint la pista i poc desprès ja veiem l’església de Sant Martí Sacalm.

S. Martí Sacalm

Som al Coll de Sant Martí. Des d'aquí tenim una magnífica perspectiva del cingle del Far. Deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra. Hi ha un pal senyalitzat amb un rètol indicant el camí del Far (45’)

Vista del Far des del Collet de S. Martí

La pujada al Far la fem per l’anomenat Grau de Santa Anna.

Deixem una pista que baixa per l'esquerra, als 10 minuts, i continuem recte en direcció nord. A la següent bifurcació cal deixar la pista principal, que va cap a la dreta, i prendre un camí ample amb força herba que remunta el cingle entre alzinars seguint uns senyals vermells que apareixeran durant tota la ruta. Passem una tanca per al bestiar que cal tancar.

Camí del grau

Més endavant el sender s'eixampla: aquí cal seguir un corriol indicat amb una ratlla blanca en una roca que puja dins del bosc.

Anem seguint els senyals i per un darrer tram en forta pujada i diverses giragonses sortim a la crta. d’accés al Far.

Grau de Santa Anna

Seguim per aquesta crta. envoltada de roures i faigs i finalment arribem al Santuari del Far.

Sortim del Far a ¾ d’una i a 2/4 de 2 ja som a Vic

Recorregut: 9'78 km
Desnivell: 400 m
Ascensió Acumulada: 409 m

La bellesa del recorregut a peu de cinglera pel camí de la vall de Fornils enmig de les masies abandonades té un encant especial.

La altiva i majestuosa silueta del Far és inconfusible

Cinglera del Far i la vall de Fornils

Vall d'Eina

26 d’Agost de 2009

Recorregut:
Aparcament – Tanca filferro – Pla de l’Orri – Cascada – Turonet – Pla de la Beguda – Coll d’Eina o de Núria

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a ¾ de 7 en direcció a Ripoll i continuar fins a Puigcerdà. Entrada a França per la Guingueta d’Ix. Agafem la crta. N-116. Passem per Sallagosa i el coll Rigat. Una mica més enllà, desprès d’uns 14 km, seguim una desviació a la dreta per la crta. D-20 que ens duu a Eina en 2’5 km. Dintre del poble, girem per la crta. D-33 en direcció a Llo. Al cap de 500 m hi ha un aparcament a l’esquerra, a l’inici del camí de la vall.
Total 110 km

Introducció:
Per l’orientació i la morfologia més aviat estreta, la vall d’Eina té un microclima que i aporta una flora especial, fins i tot amb endemismes, i afavoreix una comunitat molt variada d’insectes. Una passejada per l’engorjada part baixa serà suficient per descobrir les riqueses d’aquest indret.

Recorregut molt agradable per una vall declarada Reserva Natural d’Eina creada el 1993. Conté un patrimoni natural que no té parió a la serralada pirinenca. El període ideal per anar-hi és de maig fins al juliol, quan hi apreciarem les flors més vistoses.

Itinerari:
A l’aparcament hi ha una petita edificació i un cartell d’obra amb les indicacions de la Reserva Natural. El camí està senyalitzat. Rep també el nom de camí de Núria, ja que pel coll d’Eina o de Núria s’arriba al santuari (5h). Els pelegrins que anaven d’Eina a Núria l’han utilitzat força anys.

Inici excursió

Comencem l’excursió a ¾ de 9. Ens robem a 1.600m d’alçada. El dia és esplèndid. Pugem entre prats on veurem ja tota mena de plantes: medicinals, aromàtiques...De seguida som al bosc del Quer, on la pista s’estreny i es transforma en camí de bast enfilant-se decididament i a trossos empedrats.

Tros de camí empedrat

Entrem en una pineda de pi negre. Una mica més amunt, la pista esdevé planera. Per la banda dreta del riu, entrem a la part estreta de la vall, on seguim el curs d’un canal de regatge anomenat Mas Rondola i més endavant passem una tanca de filferro. (40’)

Seguint el curs del riu


La vall plena de vegetació es va estrenyent i augmenta el pendent.

Travassem una segona tanca de filferro. Continuem la pujada per un camí molt marcat. La vall se’ns obre en el primer prat. (1h)


el riu Eina

Arribem al Pla de l’Orri a 2.015 m. Una rica flora d’alta muntanya va poblant tots els racons de l’indret. A l’altra banda del riu i veiem el refugi de l’Orri, en molt mal estat.

Refugi de l'Orri

Desprès de superar un petit turó, el camí torna a ser planer. Passem per una cascada a l’esquerra, sota el camí.

Arribant al Pla de la Beguda

El camí s’enfila per un contrafort rocallós en una breu pujada i més endavant arribem al Pla de la Beguda a 2.340 m. Lloc on la vall s'eixample i dóna pas a la seva coma.

Pla de la Beguda

És una pla molt extens i freqüentat pel bestiar; amb molta herba i aigua abundant. (2h 15’
Aquest és un bon punt per fer-hi una parada. Hem caminat prop de 7 km i guanyat un desnivell de 750 m.

Continuem seguint el camí fins al fons del pla amb una magnífica vista sobre la vall.

Comença la forta pujada

Estem ja sota la carena. Comença una llarga pujada en diagonal que acaba en un petit replà. Estem ja sota la carena.

Prop del Coll d'Eina

Desprès de superar un ressalt, el sender va guanyant alçada en curtes llaçades i en fort pendent fins arribar al Coll d’Eina o de Núria a 2.683 m. (3h 30’)

Vall d'Eina des del Coll d'Eina

Es tracta d’un important pas de muntanya, molt concorregut, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veiem un pal indicador i dues estaques de fusta amb les traces d’un G.R.

Coll d'Eina

Aquest coll abrupte entre els cims d’Eina (2786m) i el de Finestrelles (2829m) presenta un pas espaiós i dilatat. Contemplem la reserva natural d'Eina i la Torre d'Eina allà mateix. Tenim una bona panoràmica del Pic d’Eina.

Fem un esforç més seguint pel pla i podem veure una bona perspectiva de la resta de muntanyes que tanquen l'olla de Núria, encara que el santuari no és visible.

Vista cap a Núria

A ¾ d’una iniciem el camí de baixada desfent el camí que hem fet a l’anada.

Camí de baixada

Baixem el cami amb forta pendent cap els prats de la vall d’Eina i com que el dia ens acompanya podem anar gaudint del paisatge.

Bonics racons

Fem una parada de més d’una hora per dinar al costat d’una cascada.


Continuem baixant per la vall seguint pel costat mateix del riu Eina.



Deixem l’antic refugi de l’Orri.

Enmig del ramat

El camí segueix força planer.


Creuem el canal de reg i en forta baixada arribem en un bonic bosc de bedolls. Finalment passem pel mig de prats i arribem de nou a l’aparcament.


A ¼ de 5 de la tarda donem per acabada l’excursió d’avui. Ens ha fet un dia fantàstic i hem pogut gaudir del paisatge. En tindrem un bon record.

Recorregut: 18’21 km
Desnivell: 1.083 m

Avui hem conegut una vall, pràcticament verge, atrets per una natura molt agraïda, on la millor distracció és perdre el temps observant qualsevol detall del paisatge. Es tracta, doncs, d’un recorregut molt bonic que satisfà plenament.


Captivat per la bellesa d'aquests paratges, Jacint Verdaguer va escriure l'any 1886 en el seu poema èpic Canigó:

"Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra,
al vèurels serrejar per la montanya,
la faldada de flors que á la Cerdanya
aboca al nàxer cada jorn d'abril;
y ab mots d'amor distretes ses orelles,
indignes son d'ohir vostra canturia,
¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria
bastíeu per la Verge un camaril."

Canigó, Cant IV. Lo Pirineu.