Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (Font dels Abeuradors)

6 de Maig del 2009

Recorregut:
Font dels Abeuradors – Coll de Llevanyes – El Borrell – Sant Miquel de Solterra – Font Saguarda – Font dels Abeuradors

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Eix Transversal (C-25) en direcció Girona. Sortida 209 Sant Hilari de Sacalm. Agafem la crta. GI-550 i entrem a la població de St. Hilari. Indicador Font del Sastre. Zona industrial girant cap a la dreta. Pista forestal en direcció al Subirà fins arribar al Font dels Abeuradors. Aquí tenim lloc per aparcar el cotxe.
Total 41 km.

Introducció:
Entre avets, alzines, roures, castanyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de Solterra a 1.204 m, també anomenat Puig de les Formigues, permet gaudir d'una imponent vista panoràmica sobre la selva boscosa i la topografia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del Montseny al sud i les cingleres del Collsacabra al nord. És el punt més alt de les Guilleries i també és el sostre de la comarca de la Selva.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. A l‘inici de la ruta (921 m), un cartell amb un mapa informa de tot el recorregut. Tot el camí fins al cim està molt ben indicat amb rètols informatius.
Nosaltres, no obstant, fem una petita variant circular.

Punt d'inici excursió

Enfilem per la pista que hi ha a l'esquerra de la font i de seguida deixem un trencall a la dreta que fa un acusat revolt. Passem enmig de perxades de castanyer i algun bedoll solitari i arribem en un petit coll tot creuant un camí menys marcat i, de seguida, trobem una bifurcació. Cal deixar el trencall de la dreta, que baixa suament i té els senyals de GR, i continuem pel camí més marcat que fa pujada.


Cruïlla de camins i arribem al Coll de Llevanyes, aquest coll és un pas natural, per on passava l’antic camí ral que anava des d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm.

Cal seguir pujant pel mateix camí, que és el més clar, tot girant cap a l'oest. Després de caminar uns 40 min torna a haver-hi una altra bifurcació.

Al fons, el cim de Sant Miquel

Arribats en aquest punt, amb un rètol indicatiu, deixem el camí principal de la ruta indicada i seguim cap a l’esquerra. La pista de la dreta serà la de retorn.

Cruïlla on deixem el camí principal

Aquest tram de pista és molt menys fresat.


Amb una pujada molt suau arribem a la masia abandonada del Borrell. De fet són dues construccions.

El Borrell

Passada la casa, seguim la pista que puja cap a la dreta. Desprès de caminar uns pocs metres veiem uns arbres marcats amb uns senyals de color vermell.


Aquí deixem la pista i per el marge dret seguim un corriol que amb forta pujada i passant pel mig del bosc tot seguint la carena,


arriba a un coll (amb unes fites de pedra) on enllaça amb els diferents itineraris de pujada i que ens deixa al peu del cim on hi ha la creu. En aquest tram no hem trobat cap senyal. El camí a seguir està força fresat.


Podem acabar d’arribar al cim fent una curta i fàcil grimpada o voltar per l’esquerra on hi ha un sender més còmode. Una breu caminada final i arribem a Sant Miquel de Solterra a 1.204 m. El temps de pujada ha estat de 1h 30’

Cim de Sant Miquel de Solterra

Disfrutem d’una gran vista panoràmica de 360º. El dia és esplèndid.


Panoràmica S. Miquel de Solterra

El Far i el Canigó al fons

Sant Hilari Sacalm i el Montseny

Al cim de Solterra existeixen tres construccions rellevants:
El castell de Solterra esmentat el 929, el domini del castell restà sota domini del comte de Barcelona, primer mitjançant veguers, i després pels Queralt que, al seu torn, l'administraren a través dels Vilademany. Al s.XIV, finalment, passà als Cabrera.
En desataca la base d’una torre circular

Vestigis de la capella de Sant Miquel de Solterra, esmentada el 1240 i refeta al s. XVII, que estigué dempeus fins l’any 1910 i de la qual només en resten alguns carreus de la base de les parets.

La construcció que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l’any 1957 sobre les restes de la torre del castell de Solterra. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor.

És tradició portar-hi el pessebre per Nadal.

Desprès d’esmorzar i contemplar aquest extens panorama iniciem la tornada seguint el trajecte que està degudament senyalitzat.

Baixem uns 40 m fins al coll i a partir d’aquí seguim cap a la dreta.


Aquest tram de baixada segueix un corriol que travessa un frondós bosc de faigs i castanyers; és molt bonic. Arribem en una pista. A l’esquerra i al peu de la pista hi ha la Font Saguarda.

Font Saguarda

Seguim baixant i arribem a la cruïlla on hem trencat en la pujada per anar al Borrell.

A partir d’aquí només ens cal desfer el camí que hem fet a l’anada.

Arribem a la font dels Abeuradors a la una i a ¾ de 2 ja som a Vic.

Font dels Abeuradors

Total recorregut: 8’6 km
Desnivell: 285 m

La presència constant del bosc i la manca quasi absoluta de prats i conreus és el tret més remarcable d’aquestes contrades. Però aquesta mateixa riquesa silvícola ha provocat que les muntanyes de les Guilleries presentin actualment un dens entreteixit de pistes forestals obertes per extreure’n la fusta.

Orientar-se correctament en el laberint de pistes és difícil, i, especialment en les menys transitades on s’han desenvolupat esbarzers que creixen arran de terra i que dificulten extraordinàriament la marxa a peu.

Si anem ben informats del lloc i preparats podrem gaudir d’un autèntic i meravellós espai natural.

Santuari de Montgrony (Gombrèn)

29 d’Abril del 2009

Recorregut:
Gombrèn – Oratori St. Francesc – Coll de Jou – Santuari de Montgrony – Pla de St. Pere – Coll de Pardinella – Coll de la Cirera – Coll Jubilars – Gombrèn

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17 fins a Campdevànol. Trenquem a l’esquerra en direcció a la Pobla de Lillet per la crta.GI-401 fins a Gombrèn.
Total 48 kms

Introducció:
El Santuari de Montgrony o Mogrony és especialment singular, no solament per la seva situació sinó pel bonic temple. Montgrony és també un niu de llegendes lligades als inicis de la reconquesta, fins al punt d’esser anomenat “la Covadonga catalana” i sobretot per la seva vinculació al mític comte Arnau.

Itinerari:
Des de la plaça del poble podem copsar, en una sola ullada, tot l’àmbit geogràfic que constitueix Montgrony: el poble de Gombrèn; les cingleres amb el Santuari de Montgrony i al damunt l’església de Sant Pere de Montgrony. Culmina el paisatge amb el Puig de Montgrony a 1996 m. d’alçada.

Gombrèn i al fons Montgrony

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia és magnífic; amb un sol esplèndid.
El poble de Gombrèn (910 m) encara avui té una fisonomia medieval amb els seus carrers estrets. Passem per el costat de l’església parroquial dedicada a sant Pere. El camí surt del carrer que hi ha al costat dret de l’església; hi ha un pal indicador.

Deixem el poble enrera i anem guanyant alçada ràpidament pel camí empedrat que antigament utilitzaven els peregrins que pujaven a venerar la Verge de Montgrony.

El camí està senyalitzat amb marques grogues i senyalitzat amb cartells.
Passem per can Xicot. Al cap de poc hem de creuar el torrent de Barruell.

Arribem a l’Oratori Sant Francesc, és una petita capella que hi ha al costat del camí.

Oratori de S. Francesc

A partir d’aquí el camí s’enfila decididament cap a l’esquerra;

més endavant deixem un trencall a l’esquerra que ens portaria a la casa del Pomanell. Anem seguim el camí i ben aviat trobem en un roure una petita capella (Roure de la Salve)

Roure de la Salve

El camí és força ombrívol i amb un bosc variat. Conserva encara força trams empedrats.

Arribem al Coll de la Creueta. La pujada es fa una mica més dreta. Anem pujant per unes llargues crestes de roques i arribem al Coll de Jou.

Grans vistes panoràmiques amb el Pedraforca al fons.


Poc a poc veiem apropar-se la gran penya on es troba adossat el Santuari de Montgrony.

Finalment pugem un tram d’escales i trobem la pista asfaltada d'accés al santuari. Seguim cap a la dreta fins arribar a la placeta i després de passar una portalada, el primer que trobem en arribar al santuari és l’hostatgeria de Montgrony, un restaurant amb unes quantes habitacions.


Fins aquí hem tardat 1h 30’ Ens trobem a 1.355 m d’alçada.

El Santuari de Montgrony està format per nombroses edificacions relacionades entre elles:
l‘hostatgeria, les famoses escales, la cova de la Verge, Sant Pere de Montgrony i la font de la Mare de Déu.

Situats a la placeta del Santuari i mitjançant un primer tram de 63 esglaons tallats a la roca viva arribem a la Cova de la Verge. Edificada en part dins una balma de la cinglera.


La capella és de petites dimensions. L’altar és presidit per la Mare de Déu de Montgrony. La imatge actual és una reproducció de l’original malmesa accidentalment per un incendi l’any 1892. Segurament del principi del segle XIII, que es devia venerar a l'església de Sant Pere. Però les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400, època en què ja tenia un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit en 1650-52
La Mare de Déu pertany a les anomenades "verges trobades"

Interior de la capella

Mare de Déu de Montgrony

Continuem pujant i amb 77 esglaons més, arribem al pla de Sant Pere, presidit per l’esgésia romànica de Sant Pere de Montgrony, situada en un vessant de muntanya, de cara migdia, en un indret que permet dominar un gran panorama.

La construcció d’aquesta escala forma part de la llegenda del Comte Arnau; la cançó parla de “mesures mal rasades” i “soldades mal pagades”. El comte no va complir la promesa de pagar els seus vassalls, que treballaven fent l‘escala, una mesura de blat per cada graó.

Darrer tram de les escales

Avui podem gaudir d’un dia magnífic. Esmorzem a dalt el pla i disfrutem de molt bones vistes. Rasos de Tubau, Pedraforca, etc.


L'església de Sant Pere de Montgrony, a 1407 m d’alçada, és documentada des del 899; va ser totalment renovada durant el segle XI i principis del XII. La consagració es va realitzar l'any 1138.

Sant Pere de Montgrony

Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. La porta d'entrada, encara conserva gran part de la forja romànica amb que es va reforçar la porta, a base de tiges i volutes.

Fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patriòtic romàntic que exaltaven Montgrony com a Covadonga catalana. Una última restauració fou realitzada a l'inici dels anys seixanta.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven dues pintures romàniques del frontal de l’altar i al Yale University Museum de New Haven una talla de la Majestat del segle XIII.

Frontals de l'altar: Sant Pau i Sant Pere


Aquest santuari està relacionat també amb la llegenda d’Otger Cataló, ja que aquí a Montgrony se situa el jurament dels Nou Barons de la Fama.
Aquests indrets han donat peu a tot un seguit de llegendes.

La cinglera on s’assenta el santuari és molt concorreguda pels amants de l’escalada. Hi ha una gran quantitat de vies obertes. L’escalada a Montgrony ha creat escola.

Montgrony és també una base molt adequada per a realitzar excursions: L’avenc de Sant Ou, Puig de Sant Pere, Puig de Montgrony, La Cubil, Pedra Picada de 2.055. (cota superior de la serra de Montgrony).

Després de descansar una bona estona a l’ermita de Sant Pere, tot contemplant aquest bonic paisatge, iniciem el descens.

Baixem fins a la plaça del Santuari. Seguim cap a l’esquerra i ens situem sota els cingles de l’hostatgeria. Hi ha un rètol indicatiu. Ruta totalment senyalitzada. Nosaltres li diem la ruta de les “fustetes”.

Senyalització de la ruta de les "fustetes"

El camí voreja els cingles, famosos per les seves vies d'escalada esportiva, per endinsar-se poc després en un bosc espès. Desprès de baixar uns 140 m per un camí sinuós arribem a la font de la Mare de Déu. Està situada a 1250 m.
En aquest lloc, segons la tradició, l’any 804, hi fou trobada la primitiva imatge de la Mare de Déu. L’any 1627 es cobrí la font amb una capelleta. S’hi pot veure una inscripció recordatori i una imatge esculpida en pedra de la Verge. D’un dels pits de la qual brolla l’aigua de la font. Anomenda també com a font de la Mare de Déu de la Llet.

Interior font de la M. de D.

El camí baixa ràpid pel mig del bosc i arribem al Coll de Pardinella a 1.229m. Al mig del coll s’hi troba un dolmen força malmès, (2300 a de C.). Per aquest coll i creuen molts camins per accedir al Santuari.

Dolmen de la Pardinella

El camí segueix per la dreta en forta pendent i va seguint la riera del Forat per un bosc molt espès. Passem per el Coll de la Cirera

Deixem la riera i sortim del bosc. Podem veure a la dreta el camí que hem fet durant la pujada. Contemplem el mas Pomenell i poc desprès arribem al Coll Jubilars.


Només ens cal seguir l’antic camí ramader i arribem al poble de Gombrèn.


Finalment contemplem el Santuari enfilat al fons sota la cinglera i reprenem el camí de tornada cap a casa.

Marxem de Gombrèn a ¼ de 2 i arribem a Vic a les 2 tocades.

Desnivell: 504 m
Recorregut:9’5 km

L’art, la història, la llegenda, l’excursionisme, la gastronomia i unes vistes panoràmiques espectaculars, són els elements que Montgrony ofereix als seus visitants.