Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (Font dels Abeuradors)

6 de Maig del 2009

Recorregut:
Font dels Abeuradors – Coll de Llevanyes – El Borrell – Sant Miquel de Solterra – Font Saguarda – Font dels Abeuradors

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Eix Transversal (C-25) en direcció Girona. Sortida 209 Sant Hilari de Sacalm. Agafem la crta. GI-550 i entrem a la població de St. Hilari. Indicador Font del Sastre. Zona industrial girant cap a la dreta. Pista forestal en direcció al Subirà fins arribar al Font dels Abeuradors. Aquí tenim lloc per aparcar el cotxe.
Total 41 km.

Introducció:
Entre avets, alzines, roures, castanyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de Solterra a 1.204 m, també anomenat Puig de les Formigues, permet gaudir d'una imponent vista panoràmica sobre la selva boscosa i la topografia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del Montseny al sud i les cingleres del Collsacabra al nord. És el punt més alt de les Guilleries i també és el sostre de la comarca de la Selva.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. A l‘inici de la ruta (921 m), un cartell amb un mapa informa de tot el recorregut. Tot el camí fins al cim està molt ben indicat amb rètols informatius.
Nosaltres, no obstant, fem una petita variant circular.

Punt d'inici excursió

Enfilem per la pista que hi ha a l'esquerra de la font i de seguida deixem un trencall a la dreta que fa un acusat revolt. Passem enmig de perxades de castanyer i algun bedoll solitari i arribem en un petit coll tot creuant un camí menys marcat i, de seguida, trobem una bifurcació. Cal deixar el trencall de la dreta, que baixa suament i té els senyals de GR, i continuem pel camí més marcat que fa pujada.


Cruïlla de camins i arribem al Coll de Llevanyes, aquest coll és un pas natural, per on passava l’antic camí ral que anava des d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm.

Cal seguir pujant pel mateix camí, que és el més clar, tot girant cap a l'oest. Després de caminar uns 40 min torna a haver-hi una altra bifurcació.

Al fons, el cim de Sant Miquel

Arribats en aquest punt, amb un rètol indicatiu, deixem el camí principal de la ruta indicada i seguim cap a l’esquerra. La pista de la dreta serà la de retorn.

Cruïlla on deixem el camí principal

Aquest tram de pista és molt menys fresat.


Amb una pujada molt suau arribem a la masia abandonada del Borrell. De fet són dues construccions.

El Borrell

Passada la casa, seguim la pista que puja cap a la dreta. Desprès de caminar uns pocs metres veiem uns arbres marcats amb uns senyals de color vermell.


Aquí deixem la pista i per el marge dret seguim un corriol que amb forta pujada i passant pel mig del bosc tot seguint la carena,


arriba a un coll (amb unes fites de pedra) on enllaça amb els diferents itineraris de pujada i que ens deixa al peu del cim on hi ha la creu. En aquest tram no hem trobat cap senyal. El camí a seguir està força fresat.


Podem acabar d’arribar al cim fent una curta i fàcil grimpada o voltar per l’esquerra on hi ha un sender més còmode. Una breu caminada final i arribem a Sant Miquel de Solterra a 1.204 m. El temps de pujada ha estat de 1h 30’

Cim de Sant Miquel de Solterra

Disfrutem d’una gran vista panoràmica de 360º. El dia és esplèndid.

video
Panoràmica S. Miquel de Solterra

El Far i el Canigó al fons

Sant Hilari Sacalm i el Montseny

Al cim de Solterra existeixen tres construccions rellevants:
El castell de Solterra esmentat el 929, el domini del castell restà sota domini del comte de Barcelona, primer mitjançant veguers, i després pels Queralt que, al seu torn, l'administraren a través dels Vilademany. Al s.XIV, finalment, passà als Cabrera.
En desataca la base d’una torre circular

Vestigis de la capella de Sant Miquel de Solterra, esmentada el 1240 i refeta al s. XVII, que estigué dempeus fins l’any 1910 i de la qual només en resten alguns carreus de la base de les parets.

La construcció que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l’any 1957 sobre les restes de la torre del castell de Solterra. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor.

És tradició portar-hi el pessebre per Nadal.

Desprès d’esmorzar i contemplar aquest extens panorama iniciem la tornada seguint el trajecte que està degudament senyalitzat.

Baixem uns 40 m fins al coll i a partir d’aquí seguim cap a la dreta.


Aquest tram de baixada segueix un corriol que travessa un frondós bosc de faigs i castanyers; és molt bonic. Arribem en una pista. A l’esquerra i al peu de la pista hi ha la Font Saguarda.

Font Saguarda

Seguim baixant i arribem a la cruïlla on hem trencat en la pujada per anar al Borrell.

A partir d’aquí només ens cal desfer el camí que hem fet a l’anada.

Arribem a la font dels Abeuradors a la una i a ¾ de 2 ja som a Vic.

Font dels Abeuradors

Total recorregut: 8’6 km
Desnivell: 285 m

La presència constant del bosc i la manca quasi absoluta de prats i conreus és el tret més remarcable d’aquestes contrades. Però aquesta mateixa riquesa silvícola ha provocat que les muntanyes de les Guilleries presentin actualment un dens entreteixit de pistes forestals obertes per extreure’n la fusta.

Orientar-se correctament en el laberint de pistes és difícil, i, especialment en les menys transitades on s’han desenvolupat esbarzers que creixen arran de terra i que dificulten extraordinàriament la marxa a peu.

Si anem ben informats del lloc i preparats podrem gaudir d’un autèntic i meravellós espai natural.

1 comentari:

mirlo ha dit...

Hola, es genial...hi ha he pujat, 6 o 7 cops i no m'aburreix cap vegada, sempre hi trobo alguna cosa diferent, la llum, els colors del bosc...si raja o no aigua a les fonts, només em falta dormir dalt...i em sembla que sera aviat que fa massa temps que ho dic.

Enhorabona per la passejada, i per la resta de les rutes, en tinc algunes "guardes" per fer-les.

Salutacions