Grau de la Donada - Grau de Casadevall

30 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla del Roquer – Grau de la Donada – La Donada – Les Gleies – Grau de Casadevall – Pla de la Cinglera – Pla del Roquer

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta

Introducció:
Aquesta complerta excursió circular, ens permet recórrer en la seva totalitat, per baix i per dalt, dues de les cingleres del municipi de Rupit, gaudint, per una banda, d’unes àmplies vistes sobre la Vall de Sau i les Guilleries i, per altra, de les espectaculars parets verticals que li donen a aquest altiplà del Collsacabra el seu perfil tan característic.

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, amb pluja. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Sant Joan de Fàbregues. En un ampli revolt, just on la pista es divideix i a la dreta tenim Sant Joan de Fàbregues hi ha un pla per deixar el cotxe. Abandonem la carretera que continua cap a Sau i seguim uns pocs metres per una pista a l’esquerra. Deixem el cotxe al Pla del Roquer. Total 37 km.

Recorregut:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. El temps ha millorat i ja s’obren clarianes. Un cop deixat el vehicle anem baixant per la mateixa pista que finalment s’apropa a l’aigua just en el punt on es troba el Salt de Sallent.

Inici excursió

Degut al gran cabal d’aigua que hi passa, ens cal fer força marrada per poder arribar a l’altre costat de la Riera.

Salt de Sallent

Seguim la pista amunt, fins arribar, per la dreta, al mirador d’aquest impressionant estimball, d’uns 120 m d’alçada, en un punt on s’ha condicionat una barana per evitar ensurts. Apart del salt, veurem també un dels perfils més coneguts del Collsacabra, l’Agullola, enorme roca separada de la cinglera, suspesa sobre la Vall de Sau. Aquesta silueta ens acompanyarà durant tota l’excursió d’avui.

L'Agullola

Tornem a la senda principal en un punt on hi ha un pal indicador. Veurem que la pista s’enfila a l’esquerra, però nosaltres seguirem pràcticament en angle recte a la dreta (al terra hi ha una estaca de fusta que marca els itineraris de la contrada), per sobre una petita esplanada herbada que sembla acabar en el buit. Estem a la part superior del Grau de la Donada. En arribar a aquest punt, veurem com el camí davalla arrapat a la pedra en fortes ziga-zagues, i és per aquí per on s’ha de baixar. Cal anar en compte, ja que és un camí molt inclinat, però no és vertiginós, ja que la vegetació tapa l’estimball. Després d’unes quantes giragonses tancades, s’arriba a una cruïlla, on per la dreta surt un caminet que porta a la Gorja del Salt de Sallent.

Nosaltres seguim baixant sempre en fort pendent cap a la vall. Cal parar atenció a les monjoies que anem trobant al llar del camí; queda encara un tram de baixada força llarg i una mica perdedor i amb un bosc molt espès.

Baixant pel grau de la Donada

Poc abans d’arribar al fons de la vall ja veiem la masia de la Donada. Vista de lluny sembla en força bon estat.

Arribem a la casa de La Donada. Un mas molt antic. Documentat des de l’any 968. Format per dues edificacions en molt mal estat de conservació.

La Donada


Aquesta masia està situada en un lloc isolat però alhora privilegiat, rodejada de les cingleres de Rupit i Casadevall i com a teló de fons la silueta de l’Agullola.

Després de visitar tots els voltants de la casa continuem la ruta seguint la pista forestal. Aquesta pista és la principal via d’accés a tota aquesta vall.

De tant en tant, val la pena parar i mirar enrere i amunt, per veure els característics roquissars que formen aquests cingles.

Vista de les cingleres des de la Donada

Desprès de caminar per aquesta pista forestal durant poc més d’una hora, arribem en una cruïlla de pistes. Deixem la principal i seguim per l’esquerra per un camí força dret i arribem al camí d’accés a la masia de Les Gleies. Aquesta masia abandonada està formada per dues construccions.

Les Gleies (veïnat de Fornils)

Separades de la masia hi veiem les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Pere de Les Gleies. Tot aquest antic veïnat de Fornils estava presidit per el castell de Fornils. Queden encara dempeus una bona part dels murs i sobretot la torre.

Restes de l'emita de St. Pere de les Gleies

Ens trobem a la Vall de Fornils. Un petit racó de les Guilleries, oblidat i allunyat del món, d’una bellesa agresta i salvatge. Es troba situada sota dels verticals cingles de Casadevall i del Far i és solcada de nord a sud per la riera de l’Om. Pertany al municipi de Susqueda, de la comarca de la Selva.

Les Gleies

Esmorzem al davant mateix de la masia de les Gleies.

Des d’aquest lloc val la pena contemplar el paisatge que se’ns obre al nostre voltant; per una banda el Cingle de Casadevall i més al lluny la llarga Cinglera del Far, gran balconada sobre la Vall de Fornils. Al davant tenim la paret vertical que forma el Grau de Casadevall, obstacle que hem de salvar.

Iniciem la tornada a les dotze del migdia, sortint pel darrera de la casa de les Gleies. Cal anar en compte en el moment se seguir el camí de pujada, doncs el corriol puja amagat entre el bosc d’alzines. Està força fresat i assenyalat amb monjoies.

Grau de Casadevall

Anem seguint aquest sender, que va fent giragonses enlairant-se de forma decidida, fins arribar a una petita balconada sobre la Cinglera del Far i la vall que s’obre als nostres peus i que deixa a la vista la paret del grau de Casadevall pel que estem pujant.

Uns pocs metres més amunt, ens trobem de sobte que el camí està empedrat, pujant molt decididament en ziga-zagues continuades, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que passarem, per trobar-nos dalt del cingle, en una cruïlla de camins. Haurem salvat, de cop, un desnivell d’uns 200 metres d’alçada.

Cinglera del Far i la Vall de Fornils

Per aquest grau, molt vertiginós, s’arribava al veïnat de Fornils des de Rupit.

La perspectiva visual canvia completament, d’anar enmig del bosc voltat de roques i d’alzines, que en algun moment ens han obligat a ajupir-nos, ens trobem en una planúria, amb pastures, masies disperses i amb una gran vista. La retallada cinglera del Far, les muntanyes de Les Guilleries, la cua del Pantà de Susqueda, el perfil del Massís del Montseny i l’Agullola en primer terme ens ofereixen una excel·lent panoràmica del nostre entorn. Ens trobem a 930 m.

Pantà de Susqueda

Vista des del pla de la cinglera

Situats ja en el pla només ens cal seguir el perfil de la cinglera, sempre haurem d’anar pel camí més proper al precipici. Veurem un pal indicador i una estaca de fusta com la que hem trobat al baixar el Grau de la Donada.

Seguirem a l’esquerra per la pista, que passa una tanca metàl·lica i que en suau davallada ens apropa a la vora dels cingles des d’on tenim unes vistes panoràmiques àmplies. La pista perd traça i passa per uns prats als peus del Mas de Casadevall, tancats per una filada pel bestiar,

Més endavant passem per sobre el pont del torrent del Ripol i d’aquí ens anem dirigint a Can Miquel.

Excel.lents vistes des del pla

Anem vorejant la cingera amb unes excel.lents vistes, fins que la pista es converteix en un camí, que va perdent alçada i amplada. Anirem per un sender evident, amb moltes fites de pedra a la vista, que s’endinsa a l’altiplà fins arribar al torrent del Gravet, que hem de saltar.

Passada la riera, el camí torna a eixamplar-se i en lleugera pujada ens duu a la part superior de la cinglera de Pujolràs, per començar a baixar en direcció al Salt del Sallent.

Passem una nova cruïlla de camins amb el corresponent pal indicador i en poca estona ja veurem per sota nostre el sender per on hem començat la davallada a aquest cingle.


Seguim el camí principal fins arribar al Salt de Sallent. En aquest punt ens cal travessar-lo.

Arribats a l’altre banda fem la curta pujada fins arribar al cotxe; final de la caminada d’avui. Abans de marxar, contemplem a l’altre banda de la vall el recorregut que hem fet, tant per la part superior com inferior dels cingles de Pujolràs i Casadevall i de tota la Vall de Fornils.

Al fons, la Donada

Recorregut: 12 km.
Desnivell: 427 m
Marxem a 3/4de 2 i arribem a Vic a 2/4 de3.

Recorrent aquests camins un no pot deixar de pensar en els que els van bastir, amb quins mitjans ho van fer, durant quants anys van ser importants i es van mantenir amb cura i... en l’oblit en què han caigut a partir de segle XX.

Santuari de Cabrera - Camí del Pedró

16 de Desembre de 2009

Recorregut:
Sant julià de Cabrera – Coll de Bram – Santuari de Cabrera – Camí del Pedró – Sant Julià de Cabrera.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 8. Avui el fred és molt intens (-5’7 ºC). Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal encimentada (hi ha senyal indicador) i seguim uns 4 km fins a Sant Julià de Cabrera a 925 m. d’alçada. Total 26 km.

Introducció:
Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs.

Itinerari:
Comencem la ruta a ¼ de 9 sortint de Sant Julià de Cabrera.. Fa molt fred i sobretot un fort vent. El dia, però, es presenta assolellat.

Inici excursió

Un plafó molt detallat, ens informa de la ruta a seguir. Està senyalitzat amb marques grogues. A sobre Sant Julià surt el camí que va planejant fins a ficar-se al bosc; gira lleugerament a l’esquerra i, en començar la pujada, s’ajunta amb el camí de Cal Vidrier que ve per l’esquerra.

Forta pujada cap el coll de Bram

Després de pujar en zig-zags arribem al Coll de Bram o Coll de Cabrera a 1.180 m. Indret estratègic i important cruïlla de camins.

Coll de Bram. Camí de les Escales

Aquest coll marca un profund tall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.

Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 km procedeix del Pont de les Perxes.

Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.

Nosaltres hi accedim per les escales, un grup de més de 200 graons que ens permeten salvar còmodament el desnivell i guanyar alçària més ràpidament.

El trajecte és emocionant i espectacular però no ofereix cap perill ja que els llocs més compromesos són protegits per una barana de ferro. Com que els graons hi són a centenars hom farà bé d’aturar-se tot sovint i distreure’s contemplant el formós panorama que progressivament es va descobrint.

Camí de les Escales

Aquest dreturer camí fou obert l’any 1952 a cops de pic i barrinades. Fou una obra de certa importància i escomesa per tal d’evitar les dificultats per arribar a Cabrera en períodes de grans nevades.

Des de baix el coll sembla impossible que el camí pugui franquejar tan atrevits espadats. I ho fa aprofitant els relleus més favorables.


Al final de la graonada es descobreix un petit monòlit dedicat a Sant Bernat.

Arribant a dalt de tot, podem veure ja el Santuari de Cabrera per la part de darrera.

Finalment s’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de migdia del Santuari. Estem a 1.289 m.

Santuari de Cabrera

Un cop a dalt, quedem bocabadats davant l’espectacle que se’ns ofereix.
Disfrutem d’un dia molt clar i amb unes grans vistes panoràmiques. El vent bufa molt fort.

Tardem 50’ en fer la pujada.

Sobre les cingleres del Collsacabra s’aixeca el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Un lloc idíl•lic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil•litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Es un espectacular mirador de tota la Plana de Vic i les Guilleries, terrenys que s’estenen als peus del Santuari.

Santuari de Cabrera

El santuari i l’hostatgeria estan situades dalt del pla de Cabrera, un replà d’uns 300 m de llargària, estret i allargassat, rodejat de cingleres per ambdues bandes.

Damunt el replà de Cabrera

El Santuari a 1294 m. presideix el pla del propi nom. Rodejat de cingleres impressionants, té el punt culminant en el cim o Castell de Cabrera situat a 1.312 m. presidit per una gran senyera.

Avui el dia és molt clar i disfrutem contemplant grans vistes panoràmiques. Pirineus, Pedraforca, Montserrat, Montseny, Puigsacalm, Bellmunt, etc.

El santuari de Santa Maria de Cabrera correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41 i l’ermita era administrada per ermitans de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.

Santuari de Cabrera (Litografia de Salvador Puntí)

L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.

Antiga Verge de Cabrera

La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història.

Esmorzem al davant mateix del santuari; protegits del fort vent que hi fa.

Després d’esmorzar ens dirigim seguint pel pla de Cabrera, per l’estreta llengua de roques i rodejat de cingleres impressionants, en direcció nord fins a la taula d’orientació (1.306 m) que hi han instal•lat els “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”. És un mirador excepcional de les muntanyes de la Catalunya nord-oriental, amb 360º de visibilitat. En un dia clar podríem albirar muntanyes molt llunyanes i repassar les del Pre-Pirineu (Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Moixerò...) i tota la serralada pirinenca occidental amb el Canigó destacat. En direcció nord i a primer terme sobresurten la Serra de Bellmunt, la de Curull i la de Llancers. Darrera seu el Puigsacalm.

Panoràmica del Puigsacalm

Aquest mirador està presidit per una gran senyera. Al costat mateix hi ha un vèrtex geodèsic. És el cim culminat de la Serra de Cabrera.

Des d’aquest punt tenim una vista excepcional del santuari.


Anem seguint per el Pla de Cabrera i passem el Pas de l’Osca, curiós tall obert a la roca ven visible des de Sant Julià de Cabrera.

Pas de l'Osca

Més endavant trobem la font de Cabrera; continuem el camí passant per el llarg Pla del Prat en lleuger descens i enmig d’una plantació d’avets fins arribar a un rètol on indica el camí del Pedró.

Indicador camí del Pedró

Aquest camí força entretingut, va seguint per tota la part obaga i passa gairebé sempre per entremig de faigs i boixos. Personalment trobo que és un camí meravellós. Val molt la pena de passar-hi.

Camí del Pedró

Poc abans d’arribar a Cal Vidrier i en una cruïlla, deixem el camí principal, senyalitzat amb una monjoia i seguim cap a l’esquerra per dins d’un bosc força tapat, però, amb un camí molt evident fins enllaçar amb el camí de pujada a Cabrera.

Serra de Cabrera
A partir d’aquí només ens cal fer uns pocs metres per arribar a Sant Julià de Cabrera, final de ruta del dia d’avui.

Parròquia de Sant Julià de Cabrera

Fem la baixada en poc més d’una hora.

Alçada Mínima: 948 m
Alçada Màxima: 1316 m
Desnivell: 387 m.
Recorregut: 5’67 km.

Arribem a Vic a 3/4 d’una.