Grau de la Donada - Grau de Casadevall

30 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla del Roquer – Grau de la Donada – La Donada – Les Gleies – Grau de Casadevall – Pla de la Cinglera – Pla del Roquer

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta

Introducció:
Aquesta complerta excursió circular, ens permet recórrer en la seva totalitat, per baix i per dalt, dues de les cingleres del municipi de Rupit, gaudint, per una banda, d’unes àmplies vistes sobre la Vall de Sau i les Guilleries i, per altra, de les espectaculars parets verticals que li donen a aquest altiplà del Collsacabra el seu perfil tan característic.

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, amb pluja. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Sant Joan de Fàbregues. En un ampli revolt, just on la pista es divideix i a la dreta tenim Sant Joan de Fàbregues hi ha un pla per deixar el cotxe. Abandonem la carretera que continua cap a Sau i seguim uns pocs metres per una pista a l’esquerra. Deixem el cotxe al Pla del Roquer. Total 37 km.

Recorregut:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. El temps ha millorat i ja s’obren clarianes. Un cop deixat el vehicle anem baixant per la mateixa pista que finalment s’apropa a l’aigua just en el punt on es troba el Salt de Sallent.

Inici excursió

Degut al gran cabal d’aigua que hi passa, ens cal fer força marrada per poder arribar a l’altre costat de la Riera.

Salt de Sallent

Seguim la pista amunt, fins arribar, per la dreta, al mirador d’aquest impressionant estimball, d’uns 120 m d’alçada, en un punt on s’ha condicionat una barana per evitar ensurts. Apart del salt, veurem també un dels perfils més coneguts del Collsacabra, l’Agullola, enorme roca separada de la cinglera, suspesa sobre la Vall de Sau. Aquesta silueta ens acompanyarà durant tota l’excursió d’avui.

L'Agullola

Tornem a la senda principal en un punt on hi ha un pal indicador. Veurem que la pista s’enfila a l’esquerra, però nosaltres seguirem pràcticament en angle recte a la dreta (al terra hi ha una estaca de fusta que marca els itineraris de la contrada), per sobre una petita esplanada herbada que sembla acabar en el buit. Estem a la part superior del Grau de la Donada. En arribar a aquest punt, veurem com el camí davalla arrapat a la pedra en fortes ziga-zagues, i és per aquí per on s’ha de baixar. Cal anar en compte, ja que és un camí molt inclinat, però no és vertiginós, ja que la vegetació tapa l’estimball. Després d’unes quantes giragonses tancades, s’arriba a una cruïlla, on per la dreta surt un caminet que porta a la Gorja del Salt de Sallent.

Nosaltres seguim baixant sempre en fort pendent cap a la vall. Cal parar atenció a les monjoies que anem trobant al llar del camí; queda encara un tram de baixada força llarg i una mica perdedor i amb un bosc molt espès.

Baixant pel grau de la Donada

Poc abans d’arribar al fons de la vall ja veiem la masia de la Donada. Vista de lluny sembla en força bon estat.

Arribem a la casa de La Donada. Un mas molt antic. Documentat des de l’any 968. Format per dues edificacions en molt mal estat de conservació.

La Donada

Aquesta masia està situada en un lloc isolat però alhora privilegiat, rodejada de les cingleres de Rupit i Casadevall i com a teló de fons la silueta de l’Agullola.

Després de visitar tots els voltants de la casa continuem la ruta seguint la pista forestal. Aquesta pista és la principal via d’accés a tota aquesta vall.

De tant en tant, val la pena parar i mirar enrere i amunt, per veure els característics roquissars que formen aquests cingles.

Vista de les cingleres des de la Donada

Desprès de caminar per aquesta pista forestal durant poc més d’una hora, arribem en una cruïlla de pistes. Deixem la principal i seguim per l’esquerra per un camí força dret i arribem al camí d’accés a la masia de Les Gleies. Aquesta masia abandonada està formada per dues construccions.

Les Gleies (veïnat de Fornils)

Separades de la masia hi veiem les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Pere de Les Gleies. Tot aquest antic veïnat de Fornils estava presidit per el castell de Fornils. Queden encara dempeus una bona part dels murs i sobretot la torre.

Restes de l'emita de St. Pere de les Gleies

Ens trobem a la Vall de Fornils. Un petit racó de les Guilleries, oblidat i allunyat del món, d’una bellesa agresta i salvatge. Es troba situada sota dels verticals cingles de Casadevall i del Far i és solcada de nord a sud per la riera de l’Om. Pertany al municipi de Susqueda, de la comarca de la Selva.

Les Gleies

Esmorzem al davant mateix de la masia de les Gleies.

Des d’aquest lloc val la pena contemplar el paisatge que se’ns obre al nostre voltant; per una banda el Cingle de Casadevall i més al lluny la llarga Cinglera del Far, gran balconada sobre la Vall de Fornils. Al davant tenim la paret vertical que forma el Grau de Casadevall, obstacle que hem de salvar.

Iniciem la tornada a les dotze del migdia, sortint pel darrera de la casa de les Gleies. Cal anar en compte en el moment se seguir el camí de pujada, doncs el corriol puja amagat entre el bosc d’alzines. Està força fresat i assenyalat amb monjoies.

Grau de Casadevall

Anem seguint aquest sender, que va fent giragonses enlairant-se de forma decidida, fins arribar a una petita balconada sobre la Cinglera del Far i la vall que s’obre als nostres peus i que deixa a la vista la paret del grau de Casadevall pel que estem pujant.

Uns pocs metres més amunt, ens trobem de sobte que el camí està empedrat, pujant molt decididament en ziga-zagues continuades, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que passarem, per trobar-nos dalt del cingle, en una cruïlla de camins. Haurem salvat, de cop, un desnivell d’uns 200 metres d’alçada.

Cinglera del Far i la Vall de Fornils

Per aquest grau, molt vertiginós, s’arribava al veïnat de Fornils des de Rupit.

La perspectiva visual canvia completament, d’anar enmig del bosc voltat de roques i d’alzines, que en algun moment ens han obligat a ajupir-nos, ens trobem en una planúria, amb pastures, masies disperses i amb una gran vista. La retallada cinglera del Far, les muntanyes de Les Guilleries, la cua del Pantà de Susqueda, el perfil del Massís del Montseny i l’Agullola en primer terme ens ofereixen una excel·lent panoràmica del nostre entorn. Ens trobem a 930 m.

Pantà de Susqueda

Vista des del pla de la cinglera

Situats ja en el pla només ens cal seguir el perfil de la cinglera, sempre haurem d’anar pel camí més proper al precipici. Veurem un pal indicador i una estaca de fusta com la que hem trobat al baixar el Grau de la Donada.

Seguirem a l’esquerra per la pista, que passa una tanca metàl·lica i que en suau davallada ens apropa a la vora dels cingles des d’on tenim unes vistes panoràmiques àmplies. La pista perd traça i passa per uns prats als peus del Mas de Casadevall, tancats per una filada pel bestiar,

Més endavant passem per sobre el pont del torrent del Ripol i d’aquí ens anem dirigint a Can Miquel.

Excel.lents vistes des del pla

Anem vorejant la cingera amb unes excel.lents vistes, fins que la pista es converteix en un camí, que va perdent alçada i amplada. Anirem per un sender evident, amb moltes fites de pedra a la vista, que s’endinsa a l’altiplà fins arribar al torrent del Gravet, que hem de saltar.

Passada la riera, el camí torna a eixamplar-se i en lleugera pujada ens duu a la part superior de la cinglera de Pujolràs, per començar a baixar en direcció al Salt del Sallent.

Passem una nova cruïlla de camins amb el corresponent pal indicador i en poca estona ja veurem per sota nostre el sender per on hem començat la davallada a aquest cingle.


Seguim el camí principal fins arribar al Salt de Sallent. En aquest punt ens cal travessar-lo.

Arribats a l’altre banda fem la curta pujada fins arribar al cotxe; final de la caminada d’avui. Abans de marxar, contemplem a l’altre banda de la vall el recorregut que hem fet, tant per la part superior com inferior dels cingles de Pujolràs i Casadevall i de tota la Vall de Fornils.

Al fons, la Donada

Recorregut: 12 km.
Desnivell: 427 m
Marxem a 3/4de 2 i arribem a Vic a 2/4 de3.

Recorrent aquests camins un no pot deixar de pensar en els que els van bastir, amb quins mitjans ho van fer, durant quants anys van ser importants i es van mantenir amb cura i... en l’oblit en què han caigut a partir de segle XX.