Castell de Milany (El Barretó)

24 de Desembre del 2008

Recorregut:
Coll del Barretó – Coll del Forn – Fageda de Cadernelles – Pista de Milany – Coll de Milany – Castell de Milany – GR-3 – Puig Obiol – Serralada Faig Ramader – Coll del Forn – Coll del Barretó

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Avui sortim a 2/4 de 8 de Vic, en direcció a S. Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí continuem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Passem per el poble de Santa Maria de Besora i en el km. 9, abans del pont de la Riera de Clarella, agafem el desviament a l’esquerra on hi ha un rètol que indica “Milany”; enfilem una pista ben marcada que puja en forta pendent i passem un coll. Després de passar una tanca metàl·lica arribem finalment al Coll del Barretó a 1.214 m.
Aquesta pista, en força bon estat, té un recorregut de 5 kms.
Total 36 kms.

Itinerari:
El Castell de Milany situat a la serra de Milany, que separa els termes municipals de Vallfogona i Vidrà, a 1533 m. d'altitud, és un punt dominant i estratègic amb una vista amplíssima; el Pirineu des de la serra del Cadí fins el Canigó, la plana de Vic les valls del baix Ripollès i la vall de Ribes, el Lluçanès, a la Garrotxa les cingleres de Sant Aniol, Guitarriu i Bassegoda, la serra del Collsacabra, el Montseny i el Far, el Puigsacalm i la serra de Bellmunt.

Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia és immillorable. Hem sortit de Vic amb una temperatura de -3ºC i ara estem a 6ºC. Hi ha una gran inversió tèrmica.

Iniciem l'excursió

Deixem a la dreta la masia del Barretó i l’ermita de Sant Jaume. Ignorem dues pistes a l’esquerra i seguim cap el Coll del Forn.

Continuem la pista i en forta pujada arribem al coll del Forn a 1.300 m. d'alçada; a la dreta trobem una bassa que està completament glaçada,

la voregem i ens enfilem bosc endins seguint un camí per la part obaga de la fageda.


Contemplem a la nostra esquerra el castell enfilat dalt d’un turó.

El Castell de Milany

Més endavant cal creuar la Riera de Milany en un racó que està molt glaçat.

Riera de Milany

Anem seguim per aquest indret durant gairebé ¾ d’hora fins arribar a la pista que travessa cap a Vallfogona. Trenquem cap a la dreta i anem pujant per aquesta pista fins arribar al Coll de Milany.

Coll de Milany amb el castell al fons

Només ens queda desviar-nos cap a l’esquerra i pujant per els esglaons arribem a dalt el Castell de Milany


Tardem 1h. i 30’ fins arribar a Milany.

Castell de Milany, amb el Puigmal al fons

Diferents vistes des del castell de Milany


Al fons, El Canigó

Avui podem gaudir d’una vista panoràmica excel·lent i amb un sol esplèndid.
Esmorzem aquí dalt arrecerats del vent. Hi ha un plafó amb les diferents vistes que s’observen; cap el Pirineus i cap Osona.

Un altre plafó fa un petit esbós històric del Castell de Milany:
Aquest Castell té una importància cabdal en la història de Vidrà: la seva protecció és la garantia, al terme, de la pau i la justícia. Les viles vidraneses, abans de tenir l’aglutinant de la parròquia, naixeren i vivien sota la seva salvaguarda. Situat a la serra del seu nom, que divideix els termes de Vidrà i Vallfogona.

L'indret de Milany, ja ve citat en l'acta de consagració de l'església de Sant Hilari de Vidrà, datada l'any 960

Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà, amb totes les seves parròquies. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, és abundant. En 918 es parla de la serra de Melanno, i en 962 del castro Melango. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú.

El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la funció defensiva i la familia va anar a Vallfogona, a la recerca d’una manera de viure més còmoda i pràctica.

Les poques restes que en queden responen a la reconstrucció del segle XIII.

El Castell de Milany, a una altitud de 1.533 m., havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l’interior de Catalunya. El curiós penyal, integrat principalment per conglomerats, forma un mugró rocós arrodonit d’uns 10 metre d’alçària, vorejat de cinglera i només accessible per la part de llevant mitjançant tortuosa i desfeta graonada. Actualment es troba gairebé esmicolat. No obstant això, encara és ben visible des de la llunyania.

Fem la tornada seguint els senyals del GR-3.

Última vista del castell

Passem per el Pla de la Bronza on encara hi queda força neu, Collet de l’Amorriador i per el Puig de L’Obiol de 1.552 m. Màxima alçària de la Serra de Milany. Aquest pic no destaca gens.

Pla de la Bronza

Puig de l'Obiol, amb un pessebre al costat

Al arribar a la Serra del Faig Ramader deixem el GR i anem fins a l’extrem per contemplar la vista. Veiem a baix la masia del Barretó.

Dalt la Serra del Faig Ramader

El Barretó

Seguim a la dreta unes cintes col·locades en les branques dels arbres i amb una baixada molt

pronunciada i ràpida anem a desembocar en el camí de l’anada molt a prop del Coll del Forn.

Coll del Forn

Anem seguint la pista i finalment arribem al Coll del Barretó. Final de l’excursió d’avui. esplèndid.
La tornada encara que pot ser més llarga passa per uns llocs molt bonics i amb grans vistes panoràmiques.

Marxem a ¾ d’una i a ¾ de 2 ja som a Vic.

Desnivell: 319 m.
Recorregut: 10’3 km.

La visita al Castell de Milany, val la pena per la seva ubicació, pel paisatge del camí (els camins que hem fet no deixen mai de passar entre boscos, sobretot de faigs) i per les magnífiques vistes que l’indret ofereix; però poca cosa queda d’aquell castell que dominava les terres del Vidranès.


Llegenda del Cavaller de Milany:

S'explica que fa molts anys l'amo del castell, situat a dalt de l'actual serra de Milany, de tant atret com se sentia pel poder i el territori que abassegava, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com ell volgués.

L'estrany pacte fou concedit, però ell podria desfer-lo el dia que volgués cremant una soca de roure, tal i com se li havia dit que fes (i que es preocupà d'amagar molt bé), i que era la representació d'ell mateix.

Els anys anaren passat. Els seus contemporanis anaren morint menys ell, el poderós amo del Castell que, si bé no veia arribar l'hora de la mort, si que anava envellint amb els anys i es trobava fatigat i decrèpit. Amb tot, s'aferrava a la vida amb totes les seves forces i es resistia a cremar la tan ben guardada soca.

Amb el temps, les idees, les formes de vida, els costums i la llengua va anar canviant i ell no. Es notava desplaçat davant d'una societat que evolucionava; veia com els seus antics vassalls ara es convertien en persones lliures.

Finalment, cansat pel pes dels anys i de la seva incapacitat per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la soca de l'amagatall que ningú no havia descobert i la ve fer cremar. I mentre la soca de roure es consumia, també ho feia la vida d'aquell home ambiciós que, per voler viure més anys que ningú, va passar la majoria d'aquests vivint en solitud i amargor.

Es diu que després de la seva mort la fortalesa fou batejada amb el nom de "Milany", ja que segons es creu, foren prop de mil anys els que visqué el senyor del castell.

Grau d'Olot (L'Hostalot)

10 de Desembre del 2008

Recorregut:
L’Hostalot – Mina dels Bandolers – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – Torrent del Puig – La Cirera – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – L’Hostalot

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Olot per la C-153 passant per Cantoni i Rupit; poc abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe davant de l’Hostalot on hi ha un senyal indicant el lloc.
Total: 40 kms.

Inici de la ruta

Itinerari:
Avui fem un tram del recorregut de l’antic camí ral de Vic a Olot, dins el sector del Grau, que supera la cinglera que limita l’altiplà del Collsacabra.

L’origen del camí ral s’ha d’anar a buscar a l’època romana, amb una branca de l’Strata Francisca. Aquest camí, a l’edat medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot. Aquest històric camí, molt concorregut durant dècades per persones i animals, ara ja fa anys que està en desús. El declivi va començar a la dècada dels anys quaranta quan, es va construir la carretera que enllaçava Vic i Olot per la Salut.

Per tal de recuperar aquest camí, el dia 1 de juliol del 2006 es va constituir al mas de la Serra al poble de Pruit (Osona) l’entitat “Amics del Camí Ral de Vic a Olot”, que neix amb la ferma voluntat d’unir esforços per treballar envers la rehabilitació i la recuperació històrica i cultural d’aquest camí mil·lenari i reivindicar una via de comunicació que havia estat fonamental en els intercanvis entre les dues comarques.

En l’adreça http://camiral.bloc.cat/ es pot anar seguint les seves actuacions.

Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9. amb un dia gris i envoltats de neu a les parts més altes. El camí ral està senyalitzat amb marques grogues. Ens trobem davant de L’Hostalot (890 m.),

l'Hostalot

antiga casa que havia estat un hostal al peu del camí ral de Vic a Olot; baixem cap el torrent del Grau i passem per el pont de l’Hostalot. Aquest pont és d’origen romànic; està força amagat per la vegetació.

Pont de l'Hostalot

Desprès de passar una porta podem observar que en aquest tram s’hi veuen molts trossos ben empedrats, sencers i ben conservats amb pilones al marge de l’antic camí ral.

Camí ral Vic-Olot

Anem seguint el camí amb lleugera pujada passant per un bosc de roures fins arribar a una clariana que desemboca en un prat. Travessem aquest prat cap a l’esquera i arribem davant de l’Hostal del Grau. Actualment restaurat i dedicat a segona residència. Antic hostal del camí ral. Punt obligat de parada dels traginers abans d’emprendre l’ultima etapa cap Olot. És un gran edifici, quadrat i molt bonic amb vestíbul i arcs porxats a la planta baixa i pis. Magnífica situació.

Antic Hostal del Grau

Al costat mateix de l’Hostal del Grau, comença a baixar el Grau d’Olot. Tot seguit trobem un indicador on diu: Mina dels Bandolers. Deixem el camí i ens desviem cap a la dreta creuant un petit torrent i passant per una roureda seguim per sobre les marrades del grau fins arribar a trobar un filat espinós que acaba en un roure prop de la carena. Tenim la Mina dels Bandolers sota els nostres peus. Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall.

Mina dels Bandolers


Desfem el camí i enllacem de nou cap el camí ral en el tram del grau. Aquest grau que permetia els pas dels carros, conserva encara l’empedrat amb fortes i atrevides rampes. L’indret és misteriós i salvatge. Altes parets de pedres aguanten el camí enmig d’una fageda i d’una vegetació molt tupida.

Grau d'Olot

El camí va baixant fent llaçades. Sota el camí i a l’esquerra veiem un pedró amb una inscripció que diu: Laudetus Nomen Domini, la creu de Sant Jordi i l’any 1731.

El pedró

Aquest indret molt concorregut era conegut, malauradament, pels atacs dels bandolers als vianants.

Continuem baixant i al arribar en un revolt, el camí queda una mica desdibuixat per una esllavissada. Poc desprès passem per la font de les Marrades, situada a la dreta del camí i al peu d’unes roques. Al damunt hi ha un bonic pessebre amb imatges de fusta ben treballades.

Font de les Marrades

Arribem a una clariana, som al Coll del Pixador dels Matxos. Cruïlla de camins. Deixem el cami ral i seguim un camí cap a l’esquerra. En un pi hi ha una “X” de color groc. Anem seguint aquest estret camí en lleuger descens fins arribar a trobar-ne un altre de transversal que el seguim per la dreta. Anem baixant fins que trobem una monjoia. Deixem el camí i trenquem a l’esquerra.

Cal seguir per aquest camí

Baixem per aquest camí en forta pendent enmig d’esglaons de roques i arribem a la Riera del Puig.

Riera del Puig

Uns pocs metres més avall veiem la font de la Cirera. Font a tocar al riu. Hi ha un petit relleu de la Verge i el Nen; amb una roda de molí al davant que fa de taula. És un lloc amb un bonic bosc de ribera i molta vegetació.

Font de la Cirera

Travessem la riera enmig de les grans pedres i deixant la riera a la dreta seguim el camí en direcció Nord, sortim del bosc i arribem a la masia de la Cirera. Gran masia deshabitada però rehabilitada recentment.

Al fons la raconada del Grau d'Olot


Masia de la Cirera

Fins aquí hem tardat 2 hores.

Estem aproximadament a la meitat de la ruta i a 500 m. d’alçada. Esmorzem al costat mateix de la casa tot contemplant la gran vista panoràmica de la Vall d’en Bas, S. Miquel de Castelló, el Puigsacalm, el Canigó.

Vall d'en Bas

Poc abans d’arribar a la casa (lloc per on veníem), girem a la dreta, per una pista que ens torna a portar a la riera; la travessem i passem per el mig d’un camp on al final girem a la dreta per anar a passar per el davant de la casa de El Solans.

camí de tornada

En aquesta casa comença el tram del camí ral de Vic a Olot. Seguim les marques de color groc. A trossos l’empedrat del camí està molt ben conservat i s’enfila fent llaçades. Desprès de passar per una drecera del camí ral, arribem de nou al Coll del Pixador dels Matxos. Aquí deixem el camí principal, que és el que puja, i agafem el de l’esquerra.

Coll del Pixador dels Matxos. Seguim el camí de l'esquerra

Aquest camí que està força desdibuixat per les fulles va planejant primerament i ràpidament comença a enfilar-se per guanyar el grau. Només veiem un parell de senyals de color vermell pintats en uns faigs. Camí molt dret i directe.

Al arribar en un pla i desprès de passar una tanca amb fil ferro espinós girem a la dreta enmig d’una roureda fins a trobar la crta. que va a la casa de l’Hostal del Grau.

lloc on deixem la pista i anem cap a l'esquerra

Seguim un tram per aquesta crta. fins arribar en un rètol on diu: Mina dels Bandolers. El seguim però en sentit contrari, és a dir cap a l’esquerra i enllacem de nou al camí ral, a tocar al pont de l’Hostalot.

El pla d'Aiats i Cabrera

Passem el pont i per davant de la casa de l’Hostalot. Finalment arribem a la crta. de Falgars.

Marxem a ¼ d’una i a ¼ de 2 arribem a Vic.

Total kms: 8’88
Desnivell: 448 m.


Avui ha estat un variat i complet itinerari. Hem pogut gaudir de cingleres, del bonic camí empedrat del Grau, diverses font atapeïdes de vegetació i d’esplèndids panorames en diversos punts de la ruta.

Baumes dels Ferrers (Els Ferrers)

6 de Desembre del 2008

Recorregut:
Masia dels Ferrers – Pista forestal de Milany – Baumes dels Ferrers – Pla de Marenyol – El Barretó – Morro del Quer – Pista forestal – Els Ferrers

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Aproximació:
Avui sortim a 3/4 de 8 de Vic, en direcció a S. Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí continuem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Poc després de passar per el poble de Santa Maria de Besora agafem el desviament a la l’esquerra on hi ha un rètol que indica “a Ripoll per Llaers”; seguir la crta. de Llaers durant 1’5 kms i desviació a la dreta fins arribar a la tanca de la casa dels Ferrers on hi ha un rètol indicatiu que diu: Baumes dels Ferrers. A partir d’aquí la ruta està senyalitzada amb marques blanques i verdes.
Total 35 kms.

Itinerari:
El temps és força bo encara que de moment fa un sol espantadís. La sortida que fem avui forma part del “Sender dels Tres Castells”, que amb sortida del Castell de Montesquiu i arribada al Castell de Milany té un recorregut total de 16 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Estem a 888 m. d’alçada. Passem per la casa dels masovers dels Ferrers i anem seguint per aquesta pista, molt marcada, que és l’antiga crta. que des de Santa Maria de Besora puja cap a Milany.

Iniciem l'excursió

Amb molta vegetació i força giravolts anem guanyant alçada.

Desprès de caminar uns 45’ i al arribar en un revolt força obert i en pendent cal estar atent a les marques verdes i blanques que hi ha en un pi situat a l’esquerra.

Aquí ens cal deixar la pista i trencar per un camí que planeja cap a la dreta. Anem seguint per sota de la cinglera i poc després trobem un camí molt fresat que ens porta a les Baumes dels Ferrers. Hi ha marques en tot aquest tram.

Una balma o bauma (com es pronuncia a la comarca) és essencialment una cavitat natural a la roca derivada de l’erosió, que pot tenir una boca de desenes de metres, tant d’alt com d’ample però amb menys profunditat que una cova.

Aquestes baumes, molt àmplies, segueixen tota la lleixa de la cinglera. Sovint eren habitades per pagesos que tenien pocs recursos i, per això, feien a la bauma la seva llar; aprofitant-ne el sostre i les parets, només havien de procurar-se la paret que feia de tancament i les divisòries interiors. Solien ser camperols que conreaven les terres de les cases veïnes: Els Ferrers, el Teixidor, la Vila, la Serra, etc. Al costat dels habitatges i dins mateix de la bauma, els pagesos hi tenien la cort del bestiar. Al davant, hi solia haver les feixes de conreu.

Hi veiem moltes restes de paret i vàries divisions on demostra clarament que havien estat habitades.

Baumes dels Ferrers

Després de visitar les baumes seguim un corriol que creuant un rec s’enfila cap a dalt el Cingle de les Baumes. Fem un tomb fins al capdamunt del pla per observar la vista sobre Santa Maria de Besora i el castell de Besora.

Dalt la cinglera; al fons Santa Maria de Besora

Seguim per aquest pla a dalt a la cinglera i anem a desembocar a la pista per on pujàvem. Estem dins una roureda amb un gran exemplar isolat que destaca al costat mateix de la pista.

Continuem per la pista i poc desprès entrem al Pla de Marenyol, a 1.180 m. és una extensa zona de pastures i amb grans vistes panoràmiques. Veiem la Serra d’Encija, el Pedraforca, El Cadí, Puigllançada. Passem pel costat d’una cabana enmig dels prats.

Pla de Marenyol, amb el Morro del Quer al fons

Panorama Pla de Marenyol

El camí segueix ara per dins una bella fageda amb uns exemplars grandiosos i sortim al Coll del Barretó a 1.215 m.. En aquest coll hi ha senyals indicadors per anar a diversos llocs.

Magnífica fageda

Al costat mateix hi ha la casa del Barretó situada a 1.208 m. d’altitud. Té adjunta l’ermita romànica de S. Jaume, amb campanar d’espadanya.
Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà. S'aixecà el s. XII; les notícies comencen l'any 1317. Abans s'en deia Sant Jaume de Mont-bac (o de Bonbac). Actuà com a sufragània de Llaés els s. XVI i XVII. És un interessant edifici romànic (s. XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

Ermita de S. Jaume del Barretó

Desprès de visitar l’ermita, esmorzem al Coll del Barretó.

Fins aquí hi ha 5,4 kms. i 2 hores de camí.

Seguim la pista cap a l’esquerra, ara no tan definida, passant per al costat d’uns prats, resseguint la cinglera d’en Cortada, i que ens portarà tot planejant fins a la punta del Morro del Quer a 1.241 m.

Morro del Quer

En aquest punt es parada obligada, i podem gaudir d’una balconada excepcional.
Ens trobem dalt d’un pla vorejat d’una espectacular cinglera i amb unes grans vistes panoràmiques. Pla de Marenyol, Montserrat, El Pedraforca, El Pirineu, Milany, Llaers a baix a la cinglera i a la dreta la raconada de la Bauma dels Fleus.

Vista des del Morro del Quer; Bauma dels Fleus i Milany

Desprès de contemplar tot aquest bonic paisatge iniciem el camí de tornada gaudint d’un sol esplèndid. Només ens cal anar baixant per aquesta crta. que és tot un seguit de corbes, inevitable per anar guanyant el fort pendent. Aquesta baixada es força llarga i monòtona. Passem pel davant del trencall que hem fet en la pujada per anar a les Baumes.

Camí de retorn

Bonics racons


Poc abans d’arribar a la masoveria de la casa dels Ferrers, en una desviació a l’esquerra, fem una parada a la Font dels Ferrers per observar tot l’entorn. En la façana feta bàsicament de pedra, hi ha un quadre on, de ben segur, hi havia una inscripció, que resulta actualment il·legible. Aquesta font fa molt de temps que no hi raja aigua.

Font del Ferrers

Arribem a la casa dels masovers dels Ferrers i veiem la bauma que es veu des d’aquí, al fons sota la cinglera; s’anomena Bauma de Can Burra.

Arribem al final de la ruta

Fem una última parada per contemplar els Ferrers, casa de senyorial presència, en un lloc engorjat; final de la ruta d’avui.

Els Ferrers

Recorregut total: 13’4 kms.
Desnivell acumulat: 343 m.

Arribem a Vic a les 2 tocades.

Avui tornem a visitar El Bisaura, un territori rural i tranquil, del qual destaca el seu entorn natural de gran bellesa paisatgística i important qualitat ambiental; d’indrets feréstecs i paratges sensacionals; amb conreus i prats de pastura; amb cims panoràmics; amb boscos de pi i roure a les vessants assolellades i amb denses fagedes a les bagues més altes; amb rieres rocalloses i salts d’aigua amagats. Es bo dedicar-li una bona estona.