Roca Llarga - Font de l'Avellanosa (Tavertet)

25 de Novembre de 2009

Recorregut:
L’Avenc – Roca Llarga – Bauma de Cortils – Collet de Rajols – Tombes – La Rambla – Font de L’Avellanosa – L’Avenc

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Santa M. De Corcó-L’Esquirol per la crta. C-153. Entrem al poble de L’Esquirol i ens dirigim cap a Tavertet per la crta. C-5207. A Tavertet seguim cap a l’esquerra en direcció a Rupit per la pista encimentada que va vorejant els cingles de Tavertet uns 3 km fins arribar a L’Avenc. Total 35 km.

Introducció:
Itinerari variat i amb poc desnivell resseguint els cingles de l’Avenc amb grans vistes panoràmiques. Visitar les tombes antropomorfes de l’Avenc i més endavant baixar cap a la font d l’Avellanosa; indret feréstec i cobert d’una espessa vegetació.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Gaudim d’un dia de sol esplèndid.

Arribem a la masia de l’Avenc, que hem pogut veure durant el camí.

L'Avenc

Aquest gran casalot datat del segle XIII, d’estil gòtic, ha estat sotmès a un important procés de restauració, rehabilitació i ampliació. L’Avenc és actualment una casa familiar dedicada al turisme rural i cultural. Respectuosos amb el medi ambient; des del respecte que s’ha tingut per l’edifici original en quant a mètodes i materials tradicionals, l’ús d’energies renovables, i la gestió d’aigua i residus, fins al consum responsable d’aliments.

L’objectiu és intentar minvar el soroll excessiu, els crits, la velocitat, el neguit, els nervis i els cotxes aparcats com si estiguéssim a la ciutat; evitar tot el que ens allunya del que som en essència, tot allò que espanta la pau i incideix en la tranquil·litat del bosc. S’ha construït fins hi tot un gran pàrking soterrat pel clients de la masia.

El Casal de l’Avenc és interessantíssim i digne d’una immancable visita (ben planera des de Tavertet), per gaudir de la vistent construcció i sòlida arquitectura de l’edifici, recentment restaurat.

Masia de l'Avenc

Després de contemplar aquesta masia i situats al costat d’un pal indicador, prenem el camí senyalitzat amb marques grogues que surt per darrera l'Avenc. Creuem la porta metàl·lica i seguim un camí que va guanyant alçada fins arribar a un petit prat.

El camí segueix de pujada cap els cingles enmig de la vegetació. Arribem a uns prats amb vistes on podem veure un pal indicador.

Seguim cap a la dreta i arribem en el centre de la Roca Llarga on hi ha una fita geodèsica.

La Roca Llarga

La Roca Llarga és una roca allargassada que sobresurt uns 20 metres de la carena de forma descarada sobre l’abisme. Estem a 1.186 m. d’alçada, en el segon punt més alt de Tavertet. És un lloc amb unes magnífiques vistes, on, efectivament la vista es perd en l’horitzó infinit. El cim d’aquesta roca és emocionant ja que la roca està penjada del buit sobre els prats del Pla Boixer i obrint-se una panoràmica molt amplia. Veiem el Cadí, el Canigó i altres cims del Pirineu, les Guilleries, el Montseny i en dies molt clars, fins i tot, podem arribar a veure el mar.

Vistes des de la Roca Larga

Seguim el camí i passem per la Bauma de Cortils. Aquesta bauma està sota una enorme penya, de forma plana, i l’espai que queda sota és notable. Hi ha senyals d’haver estat habitada. Al costat de la seva entrada es troba un faig enorme que destaca des de lluny sobre el altres arbres per la seva corpulència: és el faig de Cortils.

Bauma de Cortils

Anem pujant suaument per la carena entre pastures i arribem al Puig de Cortils; cim modest, malgrat ser el punt més elevat del terme de Tavertet a 1.193 m.

Continuem seguint el camí pels prats voltats de faigs i al arribar al Collet de Rajols seguim cap a l’esquerra en lleuger descens enmig d’un bosc força embrollat i perdedor.

Collet de Rajols i pla de les Fosses

Passem pel pla de les Fosses i tot seguit trobem unes roques en la vessant del torrent de l’Abeurador. Damunt les roques hi ha tres tombes antropomorfes o olerdolanes excavades en la mateixa roca. Usades els segles IX i X.

Tombes antropomorfes

Molt a prop de les tombes seguim una pista fins que entra en el torrent de l’Abeurador.

Creuem el torrent i sortim en un extens prat anomenat La Rambla o Artiga de l’Avenc.
Esmorzem en aquest lloc. Avui podem gaudir d’un sol magnífic.

Prats de la Rambla

Continuem el camí pujant suaument per el llarg prat. Prop del final del prat ens desviem cap a l’esquerra on hi veiem unes roques situades al costat mateix de la carena. Són les roques del “fals dolmen”. En aquest lloc tenim un esplèndida vista de les Guilleries, el Montseny i de la masia de l’Avenc.

El fals dolmen

Vistes des de la cinglera

Anem seguint el camí que va davallant per la carena fins que arribem en una fondalada on ens cal baixar cap al torrent de l’Avellanosa.

Baixada cap a l'Avellanosa

Passem enmig d’unes grans roques i arribem a la curiosa font de l’Avellanosa. Situada a la riba esquerra, no lluny del torrent i excavada a la mateixa roca, amagada sota el cingle.

Font de l'Avellanosa

El lloc és molt agradable i salvatge amb unes grans roques despreses de la cinglera que li donen un aspecte enigmàtic. Fa goig de visitar-la, encara que el seu lloc està envaït per arços i romegueres. És un indret digne de ser visitat.

Desprès de visitar aquest bonic racó continuem la ruta tot creuant el torrent i anar baixant per la pista enmig d’una espesa vegetació fins a sortir a la pista encimentada, davant d’un roure monumental.

A partir d’aquí la caminada és planera. Seguim la pista cap a l’esquerra i arribem de nou a la masia de l’Avenc. Punt final de l’excursió d’avui.

Panoràmica des de l'Avenc

Des d’aquí observem la Roca Llarga que sobresurt de la cornisa acinglerada. La visió de la panoràmica que s’abasta és realment impressionant. Avui podem disfrutar d’unes bones vistes.

Recorregut: 7’2 km.
Desnivell: 214 m

De tornada fem una parada al poble de Tavertet. És un municipi de la comarca d'Osona i dins la subcomarca del Collsacabra. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb les Guilleries. És un poble extremadament cuidat, situat a 869 m. d’alçada, amb una arquitectura rural molt acurada.

Tavertet

El nucli urbà conserva conserva 48 cases autòctones bastides entre els segles XVII i XVIII. Va ser declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya l’any 2003.

Hi destaca la seva església romànica de Sant Cristòfol (s. XII-XVII), amb l’absis sobre l’espadat.

Església de S. Cristòfol

Des de darrera de l'església hi ha un gran mirador sobre el cingle Moltorer des d'on es pot guadir d'una magnífica vista de la vall de Sau i les Guilleries.

Tavertet és també un bon punt de partida per realitzar excursions i passejades entra la Vall de Sau, Collsacabra i les Guilleries.

Marxem de Tavertet a 2/4 d’una i arribem a Vic a ¼ de 2.

Matagalls (Coll de Joan)

18 de Novembre de 2009

Recorregut:
Coll de Joan – Coll Pregon – Coll de l’Home Mort – Matagalls – Prat Llis – La Bauma – Font Rupitosa – Font de Llops – Coll de Joan

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal (C-25) fins a la sortida de Coll de Revell. Crta. GI-543 i al arribar al km 17, en una cruïlla prendre a l’esquerra la Crta. GIV-5201 direcció a Santa Fe del Montseny. Al arribar al Coll de Borderiol seguim la pista de la dreta fins al Coll de Joan.
Total 31 km.

Introducció:
Una de les característiques principals del massís del Montseny és la rica varietat de paisatges que presenta. Caminant pel Parc Natural del Montseny podem trobar des de boscos mediterranis fins a castanyedes, fagedes i avetoses.
El coll de Borderiol és el punt de partida per fer l’ascensió més còmoda i fàcil a la Creu de Matagalls. Fins a coll Pregon es puja per una pista forestal que transcorre en bona part per l’interior de la fageda.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 1/4 de 9. Avui el dia es presenta força assolellat. Situats al Coll de Joan a 1.135 m. contemplem la silueta del Matagalls. Passem pel costat de l’oratori dedicat a Sant Francesc i enfilem la pista de l’esquerra, tancada per una cadena.

Coll de Joan i oratori de S. Francesc.

Anem seguint la pista en suau pujada per dins d’una fageda i arribem al coll Sabènia de Baix. Continuem pujant i al cap de poc arribem al coll Sabènia de Dalt.

Entrada dins a fageda

Seguim la pista amunt fent un seguit de ziga-zagues per dins el bosc totalment encatifat de fulles i arribem a una cruïlla. Fins aquí arriba la pista.

La pista tapada per les fulles

Cap a la dreta aniríem a la font dels Mosquits. En un replà hi veiem una poua de glaç.

Vessant nord del Matagalls

El camí continua en forta pujada i arribem a Coll Pregon. Aquest coll és molt ampli i envoltat de faigs. Un pedró basàltic dedicat a Pau Casals al mig del prat ens pot servir per trobar el camí de pujada. Hi conflueixen els camins que pugen de Viladrau, Sant Marçal i Sant Bernat.

Coll Pregon
Seguim en fort ascens per dins la fageda i sortim a la carena a l’indret del collet de l’Home Mort.
Grans vistes sobre el Pla de la Calma. Tenim el Matagalls ven visible.

Collet de l'Home Mort
Anem seguint per la carena i arribem al cim del Matagalls (1.697 m). Avui podem disfrutar de grans vistes panoràmiques. El vent però bufa de valent.

Gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. A banda d’oferir la millor panoràmica del massís, ja que permet veure a la perfecció els altres dos cims més alts, el Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors de Catalunya ja que, en els dies clars, es tenen unes fabuloses vistes des del mar fins al Pirineu

Al fons, el Coll de Joan i el Coll de Borderiol

El massís del Matagalls es dreça a la part central del Montseny, aconseguint una altitud de 1.696 m.

Viladrau i el Collsacabra

Al cim del Matagalls hi ha instal·lada una creu de proporcions destacables. La famosa creu claretiana. Des de fa més de cinquanta anys, el segon diumenge de juliol, al cim del Matagalls, es fa un concorregut aplec amb motiu del qual s’arranja cada cop un nova font. Poques muntanyes hi ha a Catalunya amb tantes fonts.

Creu de Matagalls

Esmorzem sota una roca arrecerats del fort vent que fa.

Fem el descens dirigint-nos cap a un turó gros i arrodonit, el Turó Gros d’en Pujol, seguint per el gran llom de la carena. Anem baixant per el prat herbat dels Ginebrons, sense camí fresat, però sempre a les envistes de Viladrau.

El Turó Gros al davant

Al arribar al collet del Turó Gros, deixem la carena i comencem a baixar per la dreta en diagonal per un tram molt costerut i relliscós degut a la gran quantitat de fulles que hi ha al terra.

Cal anar en compte en la baixada


En ple descens passem pel costat de la Bauma. Petita cavitat formada per un esquei que en cas de mal temps pot aixoplugar unes poques persones.

La Bauma

El camí ple de rocs segueix en fort descens fins arribar a les Rassoles del Pujol. Aquí fa un gir de 180º i poc desprès desemboca a una pista forestal.

Bonics racons dins la fageda


El faig Elefant

Anem seguint per la part obaga dins una bonica fageda i es van succeint diverses fonts.

Primer trobem la font de la Rupitosa. Font sòlida que, esberlant el gran penyal que li fa de mare, brolla vigorosa entre el fosc fullam de les capçades. Bosquerola i esquerpa ha estat arranjada pel CEA Santa Marta l'any 2000 i dedicada als educadors ambientals.

Font Rupitosa

Més endavant la font de Llops. La font, abundosa tot l'any, pren el nom dels últims llops morts al Montseny, ara fa més de cent anys. L'Associació d'Amics del Montseny l'arranjà l'any 1986.

Font de Llops

Aquest tram és molt frondós i solitari. Continuem seguint per aquesta pista i finalment arribem al Coll de Joan.

Arribant al coll, val la pena aturar-se un moment i admirar la visió del paisatge. A l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere nostre, les cingleres del Collsacabra amb el Pirineu al fons.

Recorregut: 10’63 km
Desnivell: 567 m
Ascensió Acumulada: 614 m

Finalitzem l’excursió a 3/4 d’una i arribem a Vic a 1/4 de 2.

La tardor és la millor època per gaudir d’aquest indret, quan els arbres canvien les fulles i els colors del bosc són encisadors.

Qui no hagi transitat per aquests corriols desconeix la poesia del caminar i la inquietud de perdre’s”. Prudenci Bertrana; del llibre, Els bells camins que no menen enlloc