Pont de Malafogassa - Sant Andreu de Bancells

24 de Febrer de 2010

Recorregut:
Pont de Malafogassa – El Riber – Can Noguera – Sant Pere de Castanyadell – Can Mont – Sant Andreu de Bancells – Pont de Malafogassa

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C25 (L’eix Vic-Girona) direcció Girona fins a la sortida 195. Ens dirigim cap a Sant Sadurní d’Osormort per la crta. BV-5201. Desprès de passar per Bojons, entre els km 13 i 14, deixem la crta i trenquem a l’esquerra, en un revolt força pronunciat, i seguim per una pista encimentada que tot vorejant la Riera Major ens portarà al càmping del Pont de Malafogassa. Deixem el cotxe al costat del càmping. Total 21 km

Introducció:
Aquesta ruta circular d’avui visita les antigues parròquies de Sant Pere de Castenyadell i Sant Andreu de Bancells dins del terme de Vilanova de Sau amb sortida i arribada des del pont de Malafogassa, al bell mig de Les Guilleries.

La ruta no està senyalitzada i cal conèixer be aquesta zona degut al gran nombre de camins que últimament s’hi han obert principalment per desemboscar. Recomanem seguir el track o proveir-se d’un mapa de la zona per evitar problemes d’orientació.

Tots aquests indrets, solcats per antics camins de difícil accés i aïllament han permès la seva conservació.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9 amb un dia de força fred i vent. Sortim del darrera del càmping del Pont a 450 m d’altitud. Seguim el rètol en direcció cap el Mas del Silenci;

Inici excursió

més endavant i en una cruïlla deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra; creuem la Riera Major tot passant pel davant de la masia del Ribé.

El Ribé

Poc desprès deixem la pista i seguim cap a la dreta i entrem dins el bosc.

Indret on deixem la pista

Anem seguint per aquest camí en pujada fins arribar a la masia de Can Noguera. Aquesta casa encara està en força bon estat de conservació. Situada en una cruïlla de camins.

Can Noguera

Passem pel costat de la casa i seguim cap a l’esquerra. Entrem dins un bosc d’avets molt espès i ple d’arbres caiguts per les últimes nevades. En aquesta zona molt obaga avancem amb força dificultat.


Poc desprès arribem a Sant Pere de Castanyadell.

Sant Pere de Castanyadell

Estem a Sant Pere de Castanyadell, una antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m. alt, a la vall de Castanyadell (tributària per la dreta, de la riera Major), de les Guilleries. Existia ja al 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau. L'església, fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 i retocada al XIX. El seu cens normal era de 10 masies; el 1885 tingué un màxim de 26 famílies.

Destaca sobre la porta el campanar de torre. És quadrangular i està cobert per una teulada a quatre vessants, a les parets unes finestres d’arc de mig punt. Tant els angles com les obertures estan realitzades amb pedra picada de gres vermellós i ben escairat.

Al costat s’hi adossa l’antiga rectoria. Des de 1999, data en que es va restaurar amb molta cura i respectant l'entorn, està obert, la casa rural, el Mas del Silenci.

Tot aquest sector ofereix racons d’una gran placidesa amb la riera de Castanyadell de companyia, una riera encara força neta.

Continuem la ruta entrant de nou dins el bosc passant per el Sot de Llardons. Deixem la pista forestal i enfilem per un corriol que en forta pendent va pujant decididament per el llom de la carena.

Camí amb forta pendent

Tot fent llaçades anem guanyant altitud i les vistes són molt amplies i obertes.

Vistes de St. Pere de Castanyadell i el Montseny al fons

Som a dalt de la carena; el corriol desemboca a una pista forestal que ens portarà a Sant Andreu de Bancells.

Sant Andreu de Bancells

Veiem a l’esquerra Sant Andreu. Passem pel costat de la casa de Can Mont. Una masia encara habitada i molt ben arreglada i cuidada. Situada sobre una balconada amb unes vistes esplèndides. Es troba al costat de Sant Andreu.

Can Mont

Arribem A Sant Andreu de Bancells a ¾ d’11. Han estat 7 km de pujada.

Aquesta antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme, sofreix també un agut procés de despoblament i actualment únicament hi viuen 10 persones.

L'església, situada a 927 m en un magnífic mirador de les baixes Guilleries, és un notable edifici romànic que, malgrat ampliacions laterals i una façana nova, guarda un bell absis amb les típiques ornamentacions de lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Esmentada des del 1101, existia ja molt abans. L’any 1624 van afegir-s’hi dues capelles laterals. Conserva els murs de la nau romànica i l'antic portal de migdia.

Sant Andreu de Bancells

Rellotge situat a la paret de l'església

Prop seu hi ha la rectoria, restaurada modernament com a habitatge temporal. En direcció a Vilanova de Sau hi ha el mas Bancells, que sembla que donà nom a la parròquia.

L’indret ofereix grans vistes panoràmiques sobre la Plana de Vic i el Montseny.

Esmorzem en aquest indret amb molt fred i un fort vent.

Iniciem la tornada seguint la pista forestal en molt bon estat en direcció al mas Bancells tot passant per la Plaça del Bisbe i poc desprès per la font del Rector.

Al arribar en un revolt força pronunciat deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra.
Des d’aqui podem contemplar una gran vista panoràmica.

Aquesta pista s’inicia amb una molt forta baixada. Anem seguint tot el Serrat de la Bandera i en poc més d’una hora arribem de nou a la Riera Major.

Arribant a la Riera Major

Passem pel costat del pont de Malafogassa que creua la riera Major. Aquest pont era i és encara el punt de partença dels camins tradicionals que portaven a Sant Andreu de Bancells, Vallclara i a la vall de Sant Pere de Castanyadell .

Pont de Malafogassa

Construït vers el 1498 pel mestre de cases Pere Falgueres, de S. Andreu de Bancells, és un notable pont gòtic de dues arcades no homogènies encara molt ben conservat i evocador, en un paratge d'una verdor i bellesa insuperables.


Desprès de contemplar aquest bonic pont donem per acabada l’excursió d’avui.

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’93 km
Ascensió acumulada: 549 m

Sant Martí de Querós - Santuari de Montdois

9 de Desembre de 2009

Recorregut:
Pla de Montdois – Casa Nova de Montdois – Carena de la Rectoria – Sant Martí de Querós – Santuari de Montdois – Pla de Montdois

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Olot per la C-153. fins a Rupit. Passem per l'aparcament de Rupit i agafem, a mà dreta, la carretereta encimentada que va en direcció a Vilanova de Sau. Deixem el trencall de Sant Joan de Fàbregues. Seguim aquesta pista uns tres kilòmetres fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un pal indicador. Ens trobem al Coll del Pendís (725 m). Seguim per la pista de terra en direcció a Montdois. Passem pel costat d’un bosc d’eucaliptus i arribem al Pla del Pendís davant un senyal indicador abans d’arribar a Montdois. És aconsellable deixar el cotxe en aquest lloc si no és un TT.
Total 45 km.

Seguim amb el cotxe; abandonem la pista que segueix a Montdois i continuem cap a la dreta, per una pista en molt mal estat. Travessem una pineda molt espessa. Passem pel costat de la casa del Vilar de Querós. Casa en ruïnes però això si té llum. Seguim en forta baixada, ignorant un ramal a l’esquerra i més endavant un altre a la dreta. Anem seguint la pista fins que s’acaba. La baixada és llarga i amb força desnivell. Arribem al final de la pista on hi ha lloc per deixar-hi el cotxe. Val a dir que hem fet uns 4 km amb el cotxe i estalviar-nos 1h. de camí.

Introducció:
“Visitar Querós significa retrocedir en el passat un munt d’anys. És un lloc on el temps resta absolutament aturat. L’itinerari permet seguir un recorregut d’un altre temps. L’atractiu i alhora tortuós i costerut camí que permet accedir a Querós, era la millor via de comunicació que tenia aquest nucli per arribar fins el cor d’una zona de natura encara indòmita”
Xavier Junquera i Segarra en el llibre “El present d’un passat”.

Itinerari:
Ens posem a caminar a ¾ de 9. El dia continua força tapat i amb boira alta. Ens trobem al final de la pista.

Final de la pista. Inici del corriol de baixada a Querós.

Aquí surt el corriol enmig de la vegetació, senyalitzat amb marques vermelles, que tot resseguint la Carena de la Rectoria baixa a Sant Martí de Querós. Ho fa amb una baixada considerable, fent giragonses i perdent altitud en la major part. Cal anar seguint en tot moment les marques i no equivocar el camí. Fa pocs anys van netejar aquest camí; però actualment està força tapat per la vegetació.

Vista del pantà de Susqueda, prop de Querós

Desprès de superar una forta baixada arribem finalment a la parròquia de Sant Martí de Querós (351 m). És un lloc molt bonic pel paisatge, feréstec i salvatge. Ens trobem al cor de les Guilleries en tot l’esplendor d’una naturalesa primitiva. El silenci només es trencat pel soroll de les branques o per el cant d’un ocell.

Vall de Querós submergit dins el pantà de Susqueda

Turó del Mal Sopar

Querós és un poble que actualment ha quedat sota les aigües del pantà de Susqueda.
De l'antic poble de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, per sobre el nivell màxim del pantà i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes.

La parroquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que ha estat objecte recentment d'accions de preservació endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany.

Església de Sant Martí de Querós

L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes.

Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.

Interior de l'església

A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.

L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes.

En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt.

Porta d'accés

El campanar es de torre. Sant Martí de Querós resta abandonat des del 1966.

És una llàstima l'estat de conservació d'aquest edifici, que fins fa una mica més d'un segle encara es conservava en bon estat.

Antiga fotografia amb la rectoria al costat de l'església

Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà.

Turó del Mal Sopar vist des del campanar

Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.

Turó del Mal Sopar i al fons S. Martí de Querós (voltants del1960)

La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.

La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.

El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.

Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries.

Evocar Querós equival a recordar el més cèlebre dels bandolers catalans: Joan Sala, àlies Serrallonga, pubill del mas Serrallonga per casament (1618) amb la pubilla Margarida Tallades o Serrallonga. Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas.

Desprès d’esmorzar i d’haver contemplat l’aspecte salvatge on s’amaga la Vall de Querós, reprenem el camí de tornada. Seguim el mateix camí de baixada. És un antic corriol que en forta pendent, va pujant per dins el bosc fent giragonses, fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe.

De pujada cap a Montdois, enmig de la boira

Al arribar al Pla de Montdois ens desviem cap a la dreta ver visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montois.

L'anomenat Pla de Montdois (amb els antics masos de l'Aulet, les Serres i el Casal) és un extens pla inclinat que va del Riu Pregon (a uns 600 m d'altitud) al cim de Montdois (el Monte Dulios esmentat l'any 968), a 930 m d'altitud, que s'acaba bruscament a l'indret del santuari i baixa en fort pendent fins al llit del Ter (ara ocupat pel pantà de Susqueda), a 300 m d'altitud.

Des de Montdois podem gaudir d’una magnífica panoràmica cap al pantà de Susqueda, els cingles del Collsacabra i el Canigó. Tradicionalment s'hi accedia des de Sau, però el 1976 fou oberta una pista que davalla de Rupit per la cinglera de Fàbregues i el Pendís.

Pla de Montdois i els cingles de Collsacabra al fons

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerès , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

El principal testimoni de la devoció i importància del seu passat és la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

Santuari de la Mare de Déu de Montdois

El santuari de Montdois fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, i es convertí, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes. Les primeres notícies de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu daten del 1263.

L’església actual es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra d'un cambril, una sagristia i altres dependències. Tot ell és testimoni de la gran devoció de la comarca a Montdois, però l’obra era tan ambiciosa, que no es va acabar mai del tot.

Interior de l'església

Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes. Té l'aparença d'una gran masia, amb un petit pòrtic i una precària balconada de pedra (pertany a la parròquia de Rupit), però no té cap element de valor, havent-se perdut (1936) la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar.

Esperem que no s’hagi de completar la inscripció de la seva llinda que diu: LA CARITAT ME A FETA amb unes altres que diguin: I L’ABANDÓ M’HA DEIXAT CAURE.

Marxem de Montdois a 3/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’6 km
Desnivell: 563 m

Les Guilleries, precisament pel seu caràcter muntanyós i boscà, han estat durant molt de temps un espai inhòspit i desconegut. Avui hem recorregut un indret oblidat del nostre país amb un passat que fora bo de donar a conèixer.

Juli Serra (tinent topògraf de l’exèrcit espanyol) l’any 1890 va recórrer aquestes contrades i va escriure les seves reflexions en una obra que recentment ha estat magníficament revisada i reeditada sota el títol “Un viatge per les Guilleries i el Montseny”. Col.lecció Camí Ral, nº. 20. Editor Rafael Dalmau. Eina imprescindible per a conèixer com era la vida fa més de cent anys.

Per tal de poder preservar tot aquest entorn, s’ha creat l’Associació “Amics de Querós” ( http://queros.org/index.htm) amb la finalitat, entre d’altres, de recuperar la memòria històrica dels pobles i paisatges que es troben sota les aigües del pantà de Susqueda.

Esperem que no els desencoratgi l’entusiasme de la seva entrega.

P.D. Llegeixo en el nº 62 (darrer exemplar) de la revista Els Cingles: "L'església de Montdois, tan malmesa, serà objecte de la restauració de la teulada per evitar que continuï el procés d'enfonsament". Enhorabona.

Roques del Rei (Sant Hilari Sacalm)

11 de Març del 2009

Recorregut:
Trencall Sta. Margarida de Vallors – Sta. Margarida de Vallors – El Solà – Pedra dels Evangelis – Roques del Rei – Collet dels Republicans – M. de Déu del Pedró – Campdelarit – Collserrador – Trencall Sta. Margarida de Vallors.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Eix Transversal (C-25) en direcció Girona. Sortida 209 Sant Hilari de Sacalm. Agafem la crta. GI-550 i entrem a la població de St. Hilari. Indicador Font del Sastre. Zona industrial girant cap a la dreta. Pista forestal del Subirà i als 4 kms senyal indicador de Santa Margarida de Vallors. Seguim aquesta pista 1 km. Deixem el cotxe en un encreuament.
Total 40 kms.

Itinerari:
En aquesta excursió d’avui podrem contemplar diversos tipus de paisatge. Vegetació de ribera en el tram que ressegueix el curs de la riera de Vallors. Boscos humits de castanyers i d’avets en el sector de les roques del Rei i moltes alzines sureres en les parts solelles. També podrem admirar magnífics i dilatats panorames, principalment a les Roques del Rei.

Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un temps molt tapat per núvols alts. Estem davant d’una cruïlla amb un rètol que va cap a l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Lloc de sortida

Seguim les marques rectangulars blanques per una pista forestal en suau descens fins a trobar la casa del Montalt. És una gran masia. L'edifici principal és de dues plantes i golfes i vessants a laterals, amb les obertures quadrangulars amb llinda monolítica. Adossades altres construccions. Al costat de la casa hi ha una gran bassa d’aigua.

El Montalt

Anem seguint la pista amb fort descens i arribem a Santa Margarida de Vallors.

Camí de Santa Margarida de Vallors

Fins aquí 3’5 kms.

Santa Margarida de Vallors

Antiga parròquia, esmentada el 939. La vella església romànica es consagrà el 1193, però pràcticament no en queda res, degut a una sèrie de reformes dutes a terme entre el 1680 i el 1743, consistents en la construcció de l'actual façana, l'ampliació de les capelles laterals, la construcció de la sagristia i d'un nou presbiteri i d'un campaneret de torre sobre la façana. Davant hi ha el cementiri.

Actualment té un aspecte d'estil indefinit, amb porta rectangular amb ornaments barrocs, un ull de bou, vessants a laterals a diferent nivell i una torreta-campanar, al capdamunt, amb teulada piramidal de teula vidrada. Fou molt dignament restaurada l’any 1992 i recentment resta en bon estat.

En un pal indicador veiem que l’itinerari que fem segueix en bona part la ruta de les 10 ermites. Fins a l’ermita del Pedró hi ha 7 kms. (1h 30')

Ens tornem a incorporar a la pista forestal i desprès de creuar una riera passem per la casa de Can Solà, en molt mal estat i totalment coberta de vegetació.

Can Solà

Seguim en forta baixada cap el Sot del Solà i arribem a la font d’en Nandu. Al costat mateix a 50 m, hi ha un salt d’aigua en el torrent de Santa Margarida en un racó molt humit i ombrívol. Estem en el punt més baix del recorregut.

Font d'en Nandu

La vegetació canvia contínuament, hi ha trams amb pins i castanyers, castanyers sols, i desprès alzines sureres.

Més endavant i en una corba del camí ens desviem a ma dreta, per poder anar a veure la Pedra dels Evangelis, tornarem enrere per seguir el mateix camí per on anàvem.

Pedra dels Evangelis

La Pedra dels Evangelis és una fita de pedra, d'1'5 metres alt per 0'5 d'ample, amb les inicials ML+MA inscrites a la seva cara plana. Marcava els termes de les parròquies de St. Miquel de Cladells (ara Sta. Coloma de Farners) i de Sta. Margarida de Vallors (ara St. Hilari Sacalm) i, alhora, els límits entre els bisats de Vic i de Girona. La seva cronologia és desconeguda. Situada al costat d’un corriol.

Continuem el camí en forta pendent i ja anem veient les Roques del Rei enlairades damunt d’un turó.

Roques del Rei

Arribem en un collet amb una cruïlla i tot passant per la casa de Cal Rei que per cert està habitada seguim per darrera la casa i voltant el cim arribem a can Cigala.

Cal Rei

Masia en molt mal estat i a més ha de suportar la caiguda recent d’un gros pi al damunt.

Can Cigala

Al costat mateix de la casa hi ha un esplèndid bosc de pins amb un indicador on diu que ens queden 200 metres pel cim de les Roques del Rei.

Enfilem el corriol cap a l’esquerra i passant per dins el bosc arribem al cim de les Roques del Rei. Mirador de primer ordre. És un conjunt de roques granítiques que destaquen per la seva composició i bellesa. Hi ha una creu de ferro plantada el 1901 dedicada al bisbe Salvi Huix. Bonica panoràmica de gran part de les Guilleries i també de la serralada del Montseny. Esmorzem en aquest lloc suportant un vent bastant fort. Avui la vista és bastant apagada i el dia força emboirat.

Dalt les Roques del Rei

Baixem pel mateix camí fins a l'esplanada, i seguint les marques blanques continuem en direcció cap a l’ermita del Pedró.

Un pagès tallant perxes per fer-ne bastons

Passem pel Collet dels Republicans i més endavant per una cruïlla amb un bosc molt atapeït de pins i a la sortida del bosc ja veiem l’ermita del Pedró.

El Pedró (915 m) és el punt més alt de la serra del mateix nom. En aquest turó hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, centre de devoció comarcal, està situada a la vessant nord del turó de Goteres i pertanyia al terme de Santa Margarida de Vallors (ara a Sant Hilari Sacalm). Antiga església romànica, d’una sola nau, amb sagristia a migdia. L'edifici, ja esmentat l'any 1285, fou ampliat el 1521 i el 1650, esborrant tota traça de l'edifici primitiu.

L'any 1971 s'hi féu l'última reconstrucció que no té res a veure amb l’original. A l’altar s’hi venera una imatge de la Verge del Pedró, de 50 cms, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Multitudinari aplec el tercer diumenge de juny.

Ermita M. de D. del Pedró

Fem una aturada en aquest lloc per observar tot l’entorn. Fins aquí està senyalitzat amb marques blanques.

Seguim la pista forestal que va al Pedró. Passem pel costat de la casa de Campdelarit i anem a desembocar a la crta. del Subirà.

Masia de Campdelarit

Seguim un tram per aquesta pista fins a trobar un senyal d’una ruta de BTT a l’esquerra. Entrem dins el bosc i anem seguint per una pista que passa pel costat de la casa de Collserrador.

Masia de Collserrador

El camí segueix en forta baixada per arribar finalment a la cruïlla on hem deixat el cotxe. Final de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¾ de 2.
Desnivell: 324 m
Recorregut: 15’88 kms

Cal dir que durant gran part d’aquest itinerari trobem indicacions dels Amics dels Camins i Corriols Colomencs que són de gran ajuda per a poder seguir el camí adequat, donat que tota aquesta zona està farcida de camins i pistes forestals.

Aquest territori de les Guilleries, és un enorme massís de muntanyes velles i gastades i està cobert d'una diversificada massa forestal que presenta tonalitats úniques en qualsevol estació. Castanyers, alzines, roures, faigs, pollancres i tot tipus de coníferes sembla que es disputin el terreny. Això configura un paisatge atapeït, tranquil i feréstec a la vegada, que, en alguns llocs, es fa intransitable.

No es pot pas dir que les Guilleries hagin estat una zona molt poblada, sinó al contrari. Des de fa algunes dècades la gent de les rodalies s'ha anat concentrant al nucli més important que hi ha a la zona, Sant Hilari Sacalm, símbol i capital de les Guilleries.

La solitud, la grandesa i les boscúries inacabables d’aquests indrets transporten el visitant a un estat de serena tranquil•litat.