La Berruga - Serra de Montgrony

Recorregut: 
Trencall santuari – Refugi de les Planelles – Coll Roig – Plans de Monegals – Pla de Feners –  La Berruga- Coll de Pal – Prat de L’Amorriador – Trencall santuari.

 Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc 

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció Puigcerdà per la C-17 fins a Campdevànol. Seguim a l’esquerra en direcció a la Pobla de Lillet per la crta.GI-401. A 3 km passat Gombrèn trobem un trencall a la dreta amb un indicador que seguint una crta. emporlanada arriba fins al Santuari de Montgrony.

Deixem el cotxe en el trencall d’anar al refugi a 500 m abans d’arribar al santuari.
Total: 54 km 

Introducció:
El pic de La Berruga és el més oriental de la Serra de Montgrony. L’itinerari és força atractiu, ja que trobarem fagedes, pinedes abans d’arribar al cim i extensos prats a la carena.

Aquesta serralada d’uns 10 km. de llargada, està perfectament definida entre el cim de L’Emperadora (1.962 m) i el cim de La Berruga (1.785). Entremig dels quals s’aixequen els cims culminants del massís que són el Roc dels Llamps (2.046 m), Pedra Picada o Coma Ermada (2.055 m) i el Puig de Montgrony (1.996 m). Orientada de llevant a ponent; neix entre Ribes de Fresser i Campdevànol i acaba al coll de la Creueta, port entre les viles de Tosses i Castellar de n’Hug.

Al llarg del recorregut podrem gaudir d’àmplies vistes cap el Berguedà amb el Pedraforca en primer pla, al fons la muntanya de Montserrat. Rasos de Tubau. Per l'altra banda de la carena la Vall de Ribes amb els seus bonics pobles com Dòrria, Nevà, Toses, etc. El Puigmal i els cims que envolten Núria.

 

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a ¾ de 9. El dia és presenta totalment net i assolellat.

 
Inici Excursió

Ens desviem per el camí senyalitzat cap el refugi de Planelles. És un edifici de pedra envoltat de vegetació. Consta d’un sol habitacle i amb una llar de foc. Al costat hi ha una font.

Travessem el torrent i seguim la pista forestal en lleuger ascens en direcció a coll Roig.

Desprès de caminar uns 30’ arribem al final de la pista forestal. Ens trobem a coll Roig a 1.520 m d’alçada

  
Coll Roig

Seguim cap a l’esquerra on hi ha una fita quadrada de terme. Aquí s’inicia el camí. Més endavant trobem un rètol de color vermell en una pedra on diu: Monegals.

  
Camí de Monegals

Entrem dins el bosc i anem seguint els senyals de color vermell tot contemplant la diversa vegetació d’aquesta zona.

Poc desprès arribem a les ruïnes de Monegals. Hi podem veure unes restes de grans parets d’un metre d’amplada. L’indret, però, està rodejat de bardisses i no es pot apreciar tota la seva magnitud.

 
Restes de Monegals

Es diu si podria ser un antic mas que la llegenda considera lloc de refugi dels monjos de Ripoll sota la invasió àrab i que va rebre el nom de monacalis.

Continuem el camí per un tram de bosc molt espès.

Camí de Monegals

Arriem arribem als plans de Monegals, són unes antigues feixes que havien estat conreades. El lloc realment és molt bonic. Grans clarianes amb vistes sobre la serra de Mongrony.

Boletaires arribant al Pla de Monegals

Enmig d’aquests prats hi trobem un ramat de cavalls que hi pastura tranquil•lament.

 
Ramats de cavalls

Travessem els prats i seguim per una pista fins arribar al Pla de Feners.

 Pla de Feners

 

A partir del pla seguim per una pista que va pujant suaument fins arribar a un altre pla.

 
 Pista per arribar al pla

El lloc està situat a dalt d’un cingle. Ofereix unes grans vistes. Aprofitem aquest bonic indret per fer-hi una parada per esmorzar.


Grans vistes
 
 

Ens trobem ara en la part més oriental de la Serra de Montgrony. Ens cal deixar la pista i seguir cap a l’esquerra. Podem observar una pintada en un roc.

 
Rasos de Tubau, al fons

Comencem a enfilar-nos decididament en direcció cap a la carena. Anem trobant alguna senyal de color vermell.

El camí sembla que es perdi; però ens cal seguir en direcció cap a la carena.

 Sota La Berruga

Passem finalment per un “corredor” enmig de les roques i arribem al cim de La Berruga.

Aquest no està gens definit donat que forma part de la carena i pràcticament no sobresurt gens.

La Berruga

Si ens acostem a la carena veurem entre els arbres la silueta del Puigmal.

Anem seguint per la carena i arribem en un tallafocs (d’un impacte realment llastimós) que segueix per la carena cap el coll de Pan.

Tallafocs al coll de Pan

Ara podem anar avançant sense cap dificultat.

Arribem al Coll de Pan a 1.764 m. Grans vistes panoràmiques: El Puigmal i tota la zona de Núria, El Balandrau, el Taga i S. Amand.

El Puigmal des de coll de Pan

 
Vall de Ribes

 El Taga


Passem el coll i continuem en direcció cap a Costa Pubilla. Anem seguint per aquests plans fins arribar a un torrent que baixa sec. En aquest lloc si concentra molt bestiar.

Lloc per abeurar el bestiar

Busquem el camí que baixa de Costa Pubilla i seguint sovint unes roderes continuem en fort pendent enmig de prats d’herba.

 
Seguint el camí

Durant la baixada podem gaudir al davant nostre de grans vistes sobre la Serra d’Encija El Pedraforca, Els Rasos de Tubau, Serra del Catllaràs.

Boniques vistes en la baixada


També podem veure Gombrèn al fons i St. Pere de Montgrony.

Passem per el Prat Amorriador i al arribar al final del prat seguim cap a l’esquerra. Ara el camí entra dins el bosc.

Després de baixar una mica deixem un camí a la dreta.

  
Darrer tram de l'excursió

El de l’esquerra ens portarà, seguint el torrent, a la pista on hem començat, prop del refugi de les Planelles. Seguim un tros de pista i arribem finalment al trencall on hem deixat el cotxe.

Marxem a les 2.

Recorregut: 13’31 km
Alçada mínima: 1.360 m
Alçada màxima: 1.827 m
Ascensió Acumulada: 611 m

Sortida realitzada el dia 21 de Setembre de 2011

L’excursió d’avui ha estat força variada. Hem recorregut La Serra de Montgrony per la part més oriental arribant al cim de La Berruga. Molt bones vistes en totes direccions.

És una bona ruta per gaudir del paisatge.

Coll de Jou-Sant Julià de Saltor-Sant Amand

Recorregut:
Coll de Jou – Pista de Ribamala – Collet del Vent – S. Julià de Saltor – Sant Amand o Amanç – Coll de Jou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc


Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Puigcerdà per la C-17. Passem per Ripoll. Continuem ara per la N-260 fins a Ribes de Freser.  A l'entrada de Ribes, en el primer pont del poble, a la dreta creuem el riu, i trobarem l’indicador de Bruguera. Seguim per la crta. uns 5 km fins al poble de Bruguera. Passem per dins el nucli urbà i seguint recte (hi ha un rètol a l’entrada)  continuem cap amunt ara per una pista encimentada fins al Coll de Jou. En aquest lloc deixem el cotxe.
Total: 61 km

Introducció:
La Serra de Sant Amand és una muntanya de característiques ben diferents a les del Taga i Serra Cavallera. És com una fantàstica columna de pedra suspesa entre l’obaga atapeïda de vegetació i la blavor del cel.
Les robustes cingleres que n’emergeixen i que alternen amb les prades vellutades de verdor i els boscos espessos, fan de Sant Amand una mola singular, de visió fascinant, sobretot per la variada policromia i la sorprenent gama de tons i matisos colorístics.

Serra de S. Amand (Coll de Corones)

Itinerari:
Ens trobem al Coll de Jou (1.637 m.) Aquest coll situat entre la Serra de S. Amand i la muntanya del Taga (Serra de Conivella), separa els cursos dels rius Ter i Freser.

Coll de Jou. Inici Excursió

Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Dia esplèndid i sense cap núvol. Des del coll continuem per la pista en direcció a Ogassa. Durant la baixada contemplem una magnífica visió del Taga i més endavant la Serra Cavallera, amb el cim del Puig Estela al fons.

El Taga

La Garrotxa, al fons

 
Refugi St. Jordi

Desprès de recórrer uns 2 km per aquesta pista, prenem un trencall a la dreta i seguim per la pista que va a Ribamala (entre Ripoll i S. Joan de les Abadesses) durant uns 100 m.

Trencall

 Lloc on deixem la pista

En un revolt abandonem la pista i enfilem cap a la dreta per dins el bosc. Poc desprès sortim en una clariana. Comencem de veure monjoies indicant-nos el camí. Cal estar atents, doncs el començament és un xic confús.

Per a on continuem ?

Tornem a entrar dins el bosc i seguim els senyals de color vermell que anem  trobant al llarg del camí. Aquest tram passa  per sota els Cingles de Comalenya; uns llocs molt ombrívols i molt bonics. A mesura que anem avançant es van ajuntant nous camins. De fet estem seguint l’antic camí per anar d’Ogassa a Saltor. Anem trobant senyals de tots colors.

Bonic camí d'Ogassa a Saltor

Sortim del bosc i arribem seguidament al Collet del Vent (1.389 m). Aquest coll situat en una clariana uneix la Serra de Vidabona amb la Serra de S. Amand. Cruïlla de camins important. Senyals del GR i d’Itinerària (grogs).

Collet del Vent

Des del coll anem seguim els senyals grocs. Mentre passem per uns prats observem al damunt nostre la creu del cim de S. Amand.

Serra de S. Amand amb la creu al cim

Entrem de nou dins el bosc passant per una bonica fageda i seguidament arribem al Coll de Canyamars ja a les envistes de Sant Julià de Saltor.

Grans exemplar de faigs

Vista des del Coll de Canyamars


Sant Julià de Saltor (1.393 m), és una antiga parròquia romànica del segle XI. Situada en uns planells molt agradables i al peu de S. Amand.

S. Julià de Saltor

El lloc havia estat força poblat. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.

Les qua­tre edificacions que hi queden estan situades enmig d’una gran clariana sense massa forestal. Al oest, hi tenim el turó de Corones, al nord, la serra de Sant Amand i a l’est, la serra de Vidabona.

Tardem  2h. en arribar a Saltor.

Més informació:
Esmorzem a Saltor tot contemplant la bonica vall.

Vall de Saltor

Continuem la ruta i ens dirigim cap el darrera de les cases, al peu de la muntanya, on trobarem un camí que amb marques vermelles s’enfila cap a S. Amand.

Camí cap a S. Amand


El camí s’enfila amb força pendent fins arribar a un collet, on hi ha un abeurador sota unes roques. Seguim el camí cap a l’esquerra. 


Poc desprès i en un petit pla hi trobem un faig centenari de mesures considerables (faig monumental). 

Faig monumental

Aquest faig l'any 1926 va ser catalogat com el més monumental de la seva espècie a Catalunya. 30 m. d'alçada i un diàmetre de 1,40m i 23 Tm. Actualment la seva estructura està força malmesa degut a les fortes ventades de l’any 2002.

Seguim el camí fins a trobar una tartera encastada entre roques,es el pas anomenat de la Xemeneia on al capdamunt tenim la font del Pi o de Pena. 

 
Indret de la xemeneia
 

 Font de Pena

Enfilem un petit tram entre roques i arribem al Pla de Pena. Pla al cim de la muntanya on possiblement hi havia el castell de Pena.

 Pla de Pena

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s XIV

Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església. 

Grans vistes abans d'arribar al cim

Al cap d'uns 15 minuts arribem al pla de S. Amand on hi ha un altar. I al pic del cim (1854 m) una creu del C.E.R. amb llibre de registres. 

Creu de S. Amand


El cim de S. Amand és conegut com la “balconada del Ripollès”

Vista extraordinària. Des d'aquesta talaia podrem gaudir d'unes vistes de mitja Catalunya. Per l'est fins al Montgrí i la costa, pel sud la plana de Vic amb el Montseny i Montserrat al fons i per Ponent tota la serralada del Port del Comte, la Serra del Cadí i el Pedraforca.

Desprès de contemplar aquesta magnífica panoràmica deixem el cim de Sant Amand seguint en direcció nord fins al pla de Pena. 

Vistes des de la carena

Anem seguint per el pla de la carena. Al arribar en una bifurcació de camins seguim cap a la dreta. Hi han marques vermelles i blaves al llarg del recorregut.

Bonics racons

Baixem per uns graus de pedra i entrem dins la fageda.  Anem baixant pel corriol fins a sortir finalment al Coll de Jou (1.634m).

Dins la fageda 

 El Taga i el Coll de Jou

A ¼ de 2 marxem del Coll de Jou.

Recorregut: 9’6 km
Alçada mínima: 1.348 m
Alçada màxima: 1.852 m
Ascensió Acumulada: 529 m

Sortida realitzada el dia 5 d’Octubre de 2011

Sant Amand tot i no ser un gran cim és un lloc molt bonic i acollidor. Juntament amb el Taga i La Serra Cavallera formen un conjunt paisatgístic envejable, la visita al qual recomanem decididament.

Informació:
   Ruta guiada (Palau Robert)
   Guia del Ripollès (J. Sala Sivillà)