Font de l'Home Mort - Cova de les Encantades

Recorregut:
Queralbs – GR-11 – Font de l’Home Mort – Cova de les Encantades – Pista Vilamanya – Mina Saragossa – Ruta dels Miners – GR-11 – Queralbs

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. A Ribes de Freser en dirigim cap a Queralbs per la GIV-5217. Passem per dins la població i seguim uns 3 km del GR-11 per una pista forestal. Deixem el cotxe al costat d’un pal indicador de la “Font del Coronel”. Total 59 km.

Introducció:
Aquesta sortida pot iniciar-se perfectament dins la població de Queralbs (1.205 m).
Des de la plaça del Raig i travessant el poble cal seguir cap el carrer de la Font de Dalt. Passar per la placeta de cal Joanic i arribem a l’església de Sant Jaume. Sortim del poble i anem seguint el GR-11.

L’excursió d’avui és un itinerari circular molt bonic i variat. En la ruta d’avui, cal tenir en compte la intensa acció minera que tingué el terme de Queralbs des de temps antic, època del funcionament de les cèlebres fargues ripolleses. La Farga de Queralbs, va existir i funcionar fins a principis del segle passat.
Com a testimoni de l’antiga acció minera, són les nombroses boques de mina encara observables en diferents indrets del terme, especialment en la vall d’Estremera.

Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un patrimoni que actualment podem conèixer amb la Ruta de les Mines.

Itinerari:
Iniciem la sortida a 2/4 de 9 davant del rètol on diu: “Font del Coronel”.

Inici excursió

Avui el temps es presenta molt insegur. De fet està plovent lleugerament. Decidim seguir endavant i fer la ruta.
Seguim per la pista forestal que va cap a la casa del Plaus. Observem que hi ha molta humitat per tot arreu. Aquests últims dies ha plogut amb ganes.

Anem seguint la pista

Tot i que pot fer-se alguna drecera seguint el GR, nosaltres seguim per la pista. Més endavant passem per un pont sobre el torrent dels Plaus.
Desprès de passar el pont trobem un indicador de la Mina Pepita. Una mina on s´hi extreia ferro a l’any 1900.
Poc desprès i en un revolt, deixem la pista i el GR s’enfila a la dreta tot passant per un antic camí molt agradable, entre grans matolls de boix i amb un pendent suau. A l’esquerra hi veiem uns camps de pastura.

Deixem la pista i seguim el GR

El temps ha anat millorant i podem anar continuant la ruta amb tranquil·litat.
Més amunt, el camí passa pel costat d’una tanca de pedres per protegir els camps. Veiem a l’esquerra, una mica ensotada la casa dels Plaus. Molt ben situada i amb un teulada de lloses de pisarà. Situada a 1.470m d’alçada.

Masia dels Plaus

Pocs metres desprès de passar per la masia veiem l’indicador, a la dreta, de la font dels Plaus.

Font dels Plaus

Anem seguint el camí en continua pujada fins arribar en un petit coll. Forma un replà amb unes roques inclinades. Des de l’extrem podem apreciar la gran profunditat, sobre el riu de Tosa. Gran vista panoràmica

Contemplem a l’altre costat de la vall la pista que prové de Vilamanya. En un revolt sota unes roques hi veiem el forat de la mina Saragossa.


Al fons hi veiem la mina Saragossa

A partir d'aquí canvia l'aspecte del camí. Ara caminem per uns prats oberts, a la nostre dreta cap a davant veiem unes roques imponents i punxegudes, a la nostre esquerra hi ha la profunda i espectacular gorja per on sentim saltironar alegrement el riu Tosa. Un cop voltem les roques arribem a un petit aixopluc que en cas de necessitat ens pot servir.

Petita cabana al costat del camí

Des de aquesta petita cabana, situada en un revolt, se'ns obre una espectacular vista, amb els cims al fons.

Veiem el fons de la vall

Creuem un petit torrent que baixa de la nostre dreta cap al riu. Continuem el nostre camí.


Passem pel Roc de les Orenetes. Al cap d'una estona el camí ja s'encara cap al començament de la vall i comença a pujar d’una manera evident i mantinguda.

Al fons ja veiem el punt on s'ajunta el camí amb la pista de l’altre costat de la vall.

La vall cada cop és més coberta de bosc i tenim el riu molt a sota del camí.

Anem pujant amb forta pendent, ara fora del bosc, i passem per un tram força estret i penjat amb una barana de filferro al costat del camí.


Arribant a la Font de l'Home Mort

Continuem pujant uns pocs metres més i arribem finalment a l’indret de la Font de l’Home Mort.(1.810 m)

Pont de la Font de l'Home Mort

Fins aquí arriba la pista que prové de Vilamanya.
Aquest lloc és un punt de pas per anar al Coll de les Barraques, Fontalba o també al cim del Puigmal.

La Font de l’Home Mort constitueix un conjunt de mulleres i cascades formades per l’aiguabarreig del riu Tosa i el torrent del Borrut.

Sobre les mulleres i enmig de pedres brolla l’adou de la font.

Font de l'Home Mort

És un lloc molt bonic però força enclotat i per tant amb una vista limitada.

Temps des de la sortida fins a la font: 1h 45’.

Esmorzem prop d’aquest bonic indret amb molt de soroll. Els torrents baixan amb molta aigua.

video
Font de l'Home Mort

Seguim per la dreta del torrent en direcció al Pas del Lladres per dirigir-nos a la Cova de les Encantades.

Pujant cap a la cova

Per accedir-hi cal dirigir-nos cap a unes roques de la dreta del torrent i sota la Costa de les Tutes. Cal dir que costen de trobar a causa de la petitesa de la seva entrada

Tardem uns 35’ des de la Font de l’home Mort. La pujada és amb molta pendent.
Situada a 2.072 m d’altitud. Té un recorregut de 864 i un desnivell de 37 m.

Vista cap a la vall des de la cova

Coordenades de situació: 42° 21′ 42.35″ N, 2° 6′ 53.09″ E

Entrada de la cova

El forat d’entrada no denota la grandiositat del seu interior.

Interior de la cova

Desprès de visitar la cova baixem cap a la Font de l’Home Mort

Voltants de la font


Creuem el torrent per una palanca de fusta i ens situem al final de la pista forestal.

Baixem per aquesta pista que va paral·lela al camí que hem passat durant la pujada. Poc a poc anem perdent alçada.


Deixem enrera la font de l'Home Mort i contemplem la situació de la cova

Com a curiositat podem veure que en tot el llarg de la pista hi ha uns tubs de plàstic per canalitzar l’aigua “captada” de la font. En alguns trams els tubs ja estan totalment soterrats.

Tubs a tot el llarg del camí

Gaudim de grans vistes panoràmiques del Balandrau i de Queralbs.

Camí de pujada al fons, amb el Roc de les Orenetes al davant

Desprès de caminar uns 1900m i en un revolt força tancat veiem els senyals de la Mina Saragossa. Un gran forat enlairat en unes roques i a la dreta de la pista.

Entrada mina Saragossa

Rètol informatiu al costat de la mina

Aquesta mina de ferro i arsènic és la que es troba a major altitud del conjunt de mines de la zona. Per poder baixar el material extret es van necessitar instal·lar un parell de cables aeris i construir una via de vagonetes de quatre quilòmetres i mig de longitud. La ruta ressegueix en gran part el camí que feia el mineral extret.

Poc desprès, un rètol situat a l’esquerra de la pista ens indica la “Camí dels Miners”.

Camí dels miners

Deixem la pista forestal per on baixem per davallar ràpidament en direcció al fons de la vall per un corriol que en forta pendent i amb tot un seguit de giragonses arriba fins al riu.

Creuem el torrent de la Tosa per un pont metàl·lic i a l'altra banda arribem al final de la via de les vagonetes que coincidia amb l'estació inferior del cable aeri que baixava de la mina Saragossa .
Sota una balma hi ha restes de barraques de miners.

Palanca sobre el riu Tosa

Resseguim ara la via de les vagonetes que planeja i s'estreny per l’anomenat “estret del Forn”, entre la paret i la cinglera de forma vertiginosa sobre la vall.

Estació inferior del cable i inici de la via de les vagonetes

Poc a poc la vall es va obrint i el camí es fa més ample. Abans de creuar un torrent per un pont, enllacem amb el camí que hem fet de pujada. Trobem, novament, les senyals del GR i que seguirem fins al poble de Queralbs.


Poc a poc la pista va baixant i aprofitant algunes dreceres entrerem a Queralbs.

Vista des del final de la ruta

Nosaltres acabem la ruta d’avui en l’indicador de la “Font del Coronel” als afores de Queralbs.

Recorregut total: 12’6 km.
Alçada mínima: 1356 m
Alçada màxima:2097 m
Ascensió acumulada: 734 m.

Arribem a Vic a ¾ de 3 de la tarda

Avui i desprès de molts dies de pluja, el bon temps, per fi ens ha acompanyat durant bona part del camí.

Excursió realitzada el dia 13 d’Octubre de 2010

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment una ruta molt maca i que segur que farem.
Nosaltres també tenim un blog que us convidem a visitar.
http://aventuradelsenderismo.wordpress.com/

Que us semblaria si fem un intercanvi d'enllaç dels blog's?

vanesa.

Anònim ha dit...

Hola soc en Pep de Torelló,de tant en tant entro en la te-be pagina, son una passada ma-grada mol la manera tan entonadora d'explicar les excursions,soc una persona ca fins ara no he pogut voltar Gavira,pro ara ca soc garant am baga, i aprofito las te-bas experiències per fer excursions,soc mol mal orador, i en-prou feina se taclaja l'ordinador, però estic boig per la muntanya, mol-tas graciàs per tot el que fas, i ca tinguis mol bonàs excursions.

Josep Mª Camprodon ha dit...

Hola Pep de Torellò

Gràcies per visitar el Blog "Fer Muntanya". Ens alegrem de veure que també hi ha gent amb un gran interés pel món de l'excursionisme i la muntanya.

Salutacions des de Vic

asva ha dit...

Espero que passi el temps de neu alspirineus i poder fer aquesta ecursió.
Aprofito per dir que fa molts dies que no ens podeu cap sortida, espero "amb candaletes" la propera.
Gràcies.
Assumpta.

Jorge ha dit...

Magnífica crónica de la excursión. Estamos deseando que llegue el buen tiempo para hacerla nosotros y poder visitar la cueva.
Felicidades por el blog y gracias por esa valiosa información.

Jorge