Pla de la Calma - Sant Cebrià de la Mora - La Figuera

Recorregut:
Pla de Bassau – Sant Cebrià de la Mora – Carena Xica – Ermita de Sant Isidre – La Figuera – Bauma de Can Pere Coix – Corral d’en Perera – Pla del Cafè – Pla de Bassau

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i arribem a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
A partir d’aquí seguim la pista en direcció al Pla de la Calma durant 3’7 km. fins al Pla de Bassau. Total 29 km.

Introducció:

La sortida d’avui ens permet accedir a l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora seguint una ruta circular molt variada. Aquesta fou l’antiga parròquia del poblet de masies (avui dia quasi totes en runes) de la Mora. Pertany al municipi de Tagamanent i està situada a 975 metres d’altitud, des d’aquí es pot veure una bonica panoràmica.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a ¼ de 9 sortint del Pla de Bassau. Deixem seguidament el Camí del Pla de la Calma (GR 5.2) i trenquem a la dreta.

Inici excursió

Seguim per una pista que va fent giragonses i podem retallar el camí fent drecera fins arribar a la masia de la Caseta.

La Caseta

Passem pel costat de la casa i continuem baixant per la pista. Arribem a un collet i veiem l’ermita de Sant Cebrià.

Ermita de St. Cebrià dalt el turó

Deixem la pista i anem baixant seguint pels corriols marcats pels ramats de les ovelles.

Ens trobem davant de l’ermita de Sant Cebrià de la Mora.

L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra està situada sota el pla de la Calma a 975 m d’altitud, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l'antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l'Avençó. El lloc ofereix una extens panorama sobre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat.

Sant Cebrià de la Mora

La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l'església de Sant Cebrià el 1099. L'edificació actual és romànica del segle XII, d'una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació. El 1515 tenia cinc famílies, 10 el 1686 i arribà a un màxim de 12 famílies el 1782.

Interior de l'ermita

Una mica més enllà de l’ermita veiem el Clot, un mas habitat, pertanyent a l’antic poblet de masies de la Mora.

El Clot

Continuem la ruta, en fort descens, passant per la casa del Clot i poc desprès de passar una riera,

Passant per la riera

entrem dins el bosc i anem seguint per la Carena Xica fins a sortir en una clariana on veiem la masia de la Figuera.

Dins la Carena Xica

Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

La Figuera

La Figuera a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats.

En Joan Maragall, va escriure aquest poema, dedicat a la Lola de la Figuera.
Ara les flors ja han passat.
més el record ha restat
entorn meu com una flaire.
I tu de goig que m'has dat
te n' has enrrecordat gaire

Veure més informació sobre l’estada de Joan Maragall a la masia de la Figuera:

http://paper.avui.cat/sup_cultura/detail.php?id=85425

http://alexfigueras.blogspot.com/2008/04/el-pla-de-la-calma-reps-de-poetes.html

La Figuera el 1902, amb Rusiñol davant i Casas (darrere, també amb un bastó). (Diari Avui)

Esmorzem al costat de l’ermita de Sant Isidre, tot contemplant la gran masia de La Figuera.

Sant Isidre

Continuem la ruta seguint en direcció cap a la Carena de la Perera. Passem per davant de la petita masia de la Perera situada en un pla amb grans vistes.

La Parera

Seguim la pista forestal que tenim a l’esquerra. Poc desprès i sota unes roques situades a la dreta de la pista accedim a la Bauma o Balma de Pere Coix.

Sota aquesta roca hi ha la bauma de Pere Coix

Aquesta balma, actualment en un estat molt precari, és una construcció del segle XVII.
L’accès per arribar-hi està molt tapat per la vegetació.

Bauma de Pere Coix

Desprès de visitar aquesta casa troglodita només ens cal d’anar seguint la llarga pista forestal tot passant per davant del Corral d’en Perera i finalment arribar al Pla del Cafè.

Pla del Cafè

Aquest bonic pla està rodejat de prats i amb les runes d’una casa que era una antic hostal, ofereix grans vistes sobre el Matagalls i el massís del Turó de l’Home.

En aquest punt enllacem de nou a la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2) . Seguim la pista en lleuger descens enmig de grans vistes panoràmiques fins arribar al Pla de Bassau. Punt final de l’excursió d’avui.

Pla de Bassau

Recorregut:10’13 km
Ascensió Acumulada: 400 m
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Sortida realitzada el dia 21 d’Abril de 2010