Vignemale - Pique Longue (Presa d'Ossoue)

5 d’Agost de 2009

Recorregut:
Presa d’Ossoue – GR-10 – Cascada – Grutes de Bellevue – Glacera d’Ossoue – Sota el cim del Pique Longue – Pique Longue

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Introducció:
Al parlar del Vignemale, es fa obligatori citar l’insigne pireneista, estudiós, escriptor, noble i excèntric pioner Henry Russell (1834-1909).
Aquest extravagant lord irlandès va viure una autèntica passió per aquestes muntanyes. Va fer excavar a les roques del Vignemale set grutes en diverses alçades per passar-hi llargues temporades, una d’aquestes està molt a prop de la Pique Longue (cim més alt del Vignemale)

A més, l’any 1889 se li concedeix el lloguer de 200 Ha. per damunt dels 2.400 m i fins al cim, durant 99 anys per l’import d’un franc anual.

La seva filosofia és el gust, o més aviat amor i passió gairebé il·limitat per la natura. L'espectacle de la muntanya li desvetlla unes sensacions, unes emocions, alegries, moments de joia i felicitat, que són el motor de la seva vida.

Russell va morir a Biarritz l’any 1909, desprès d’haver pujat 33 vegades al cim.

Sens dubte que no va ésser cap casualitat el que Russell va sentir per el Vignemale; és una muntanya de tal bellesa que resulta impossible veure-la sense desitjar ascendir-hi.

La Pique Longue, amb els seus 3.298 m, és el cim més alt del Pirineu Francès, i des de sempre ha estat considerada una de les ascensions més "alpines" que es poden realitzar al Pirineu.

L'ascenció des de Gavarnie, no presenta grans dificultats, tot i que s'ha de superar un fort desnivell, i fer-ho en un dia implica un mínim de condició física. La glacera d'Ossoue està considerada actualment la més gran del Pirineu. La de l'Aneto durant els darrers 10 anys, ha sofert una profunda retracció. El massís del Vignemale agrupa més de 10 tresmils. En un sol dia es pot fer l'ascenció dels que rodegen la glacera (Cerbillona, Montferrat...).

Massís del Vignemale

Aproximació:
Sortim de la població de Luz-Saint Sauveur a les 5 del matí. Prenem la crta. D128 en direcció a Gavarnie passant per Gèdre. A l'arribar a Gavarnie seguim cap la dreta per la zona d’aparcaments dels cotxes i enfilem per la crta. que va al Coll de Tentes (D921). En un revolt molt pronunciat (hi ha un rètol) deixem aquesta crta. i seguim per la pista de la dreta (D128). Aquesta pista de 8 km va seguint per la Vall d’Ossoue. Inicialment molt estreta i asfaltada durant 4 km. Els últims 4 km estan en força mal estat però accessible amb un turisme. Deixem el cotxe al costat de la presa d’Ossoue. Lloc molt concorregut i ple de tendes. Total 25 km

Itinerari:
Ens trobem a 1.828 m d’alçada. A les 6 de la matinada, amb les primeres llums, iniciem la llarga excursió de gairebé 1.500 m de desnivell. El dia es presenta magnífic. Des d’aquí ja veiem el nostre objectiu: la glacera d’Ossoue, amb les cimeres més altes del massís.

Al fons veiem el massis del Vignemale

Seguint pel costat de la presa, surt el sender GR-10, molt ben marcat, que ens caldrà anar seguint fins el trencall del refugi de Baysellance.

Aquest sender va discorrent per el marge dret del llac tot passant per les Oulettes d’Ossoue i fins al fons de la vall per un terreny molt pla. Hem de creuar el riu per un pont de fusta i el camí comença a enfilar-se en ziga-zaga guanyant alçada ràpidament.

Anem deixant el llac enrera

El sender passa per varies congestes de neu.


Al arribar al fons de la vall passem pel costat d’una espectacular cascada. (40’)

Si girem la vista enrere podrem gaudir d’una magnífica panoràmica de tot el cercle de Gavarnie, presidit pel pic de Marboré, fins a la bretxa de Roland i de tota la cara nord del Taillón. Realment meravellós amb els primers raigs de sol.

Bretxa de Roland, Taillon...

La pujada s’accentua i poc a poc amb un bon ritme anem guanyant alçada. A les 2 hores de camí i a uns 2.400 m d’alçada arribem a les coves de Bellevue.

Coves de Bellevue

Des d’aquí ja podem observar la primera part de la glacera d’Ossoue, amb el Monferrat a l’esquerra i el Petit Vignemale a la dreta.


Aprofitem el lloc per esmorzar i recuperar forces.

Poc desprès de passar perles coves, ens trobem amb una bifurcació en el camí. El ramal de la dreta segueix el GR i arriba al refugi de Bayssellance. Nosaltres continuem per el de l’esquerra.

Arribant al peu de la glecera

Anem pujant per l'evident camí fins que poc després ens trobem ja a la base de la glacera d'Ossoue. (2h 40’)

Inici de la glacera

Arribats en aquest lloc, ens posem els grampons. Comencem a pujar per la glacera seguint la traça ben marcada, ja que és un lloc molt concorregut.

Segons quines temporades hi ha esquerdes força grans, especialment a la dreta tot pujant. Aquest any, i degut a la gran quantitat de neu caiguda, no veiem cap esquerda enlloc, i el camí es veu molt segur. L’estat de la neu és força compacta, ideal per a caminar-hi. La pujada es fa llarga, però és còmode i fàcil.

La primera part de la glacera té el pendent molt pronunciat. El camí travessa la morrena de la glacera en forta pujada i s’introdueix en la glacera que es remunta fent una travessia a l’esquerra, per evitar les esquerdes que es veuen a la dreta.

Forta pujada per la glacera

Quan s’observa la Pique Longue en la seva totalitat, el pendent es suavitza.

La segona part de la glacera és més plana. Seguim pel mig de la massa de gel en tota la seva extensió, com un gran desert glaçat en el circ que formen els diversos cims del massís del Vignemale.

El segon tram de la glacera puja més suau. Al fons hi veiem tres grutes més.

Anem progressant cap a les parets del Pique Longue i deixem a la nostre dreta el Petit Vignemale (3.032 m.), la Punta Chausenque (3.204 m.) i el Pitón Carré (3.197 m.), i arribem a la sortida de l’imponent embut del corredor de Gaube, que puja directament des del pla de les Oulettes de Gaube en una vertical de gairebé de 1.000 metres. La sensació de vertigen és forta. Una de les vies mítiques dels Pirineus.

Corredor de Gaube

Piton Carre i Punta Chausenque

Anem seguint per la glacera i en situem al peu de la paret de la Pique Longue. Des d’aquí gaudim d’una excel·lent vista.


Ens traiem els grampons i aprofitem per fer un mos i recuperar forces per l’últim tram de pujada. (4h 30’).

Deixem les motxilles i cap amunt.

D’aquí fins dalt només queden uns 25’ d’una fàcil grimpada per un terreny força descompost, però cal anar amb compte especialment de les pedres que cauen si tenim gent al davant. Nosaltres en el moment de la pujada estem de sort, doncs no hi puja gaire gent. Cal agafar-se bé a les roques i anar buscant el millor pas.

Arribem a la cresta, la seguim durant uns metres i finalment arribem al vèrtex geodèsic que marca els 3.298 metres del cim de la Pique Longue al massís del Vignemale. (5h)

Hem fet cim

Molt a prop del cim hi ha una altra cova excavada per l'excèntric comte Russell

Tenim davant nostre un ampli panorama sobre la gelera i la resta del massís. Podem gaudir d’un dia esplèndid amb sol i d’una temperatura molt agradable.

Panoràmica des del cim. Al fons i veiem la presa d'Ossoue.

Des del cim la panoràmica és immensa. Contemplem la majoria dels grans cims dels Pirineus Centrals. Cap al nord veiem la vall de Gaube. Més enllà el Midi de Bigorre,... Cap a l'est costa distingir la gran quantitat de muntanyes que es poden veure, però sobresurten notablement el característic Midi d'Ossau, el Balaitús o el Gran Facha. Cap a l'oest les valls d'Ossoue i Gavernie, i cap al sud-oest la panoràmica de tot el massís del Mont Perdut és fantàstica: Marboré, Mont Perdut, bretxa de Roland, Taillón,... Cap al sud, la vall de Bujaruelo té uns colors preciosos.

Cordades damunt la glacera

Després d'una bona estona al cim tornem a baixar pel mateix camí, anant amb compte, ja que la baixada és un pèl més delicada que la pujada. Hi ha bones preses per agafar-se i podem baixar amb tota seguretat.

Tornem estar damunt la glacera i ens col·loquem de nou els grampons.

A les 12 h del migdia iniciem la baixada pel mateix lloc. Ens dirigim cap el coll i comencem a baixar pel mig de l’extensa glacera amb unes vistes imponents davant nostre.

Baixant per la glacera

La neu és força tova i podem anar avançant còmodament sense cap perill de relliscar.
La baixada és força llarga. Només cal anar en compte al final de l’últim tram en no relliscar degut al fort pendent i el gel que hi ha.

Aquí cal anar en compte

S’acaba la neu i ens traiem els grampons. Aprofitem aquest moment per tornar a fer un mos i descansar una bona estona.

Un merescut descans

Ara només ens cal anar seguint pel camí ja conegut. Ens resta una llarga i agradable baixada.

Camí de baixada

El camí segueix en fort descens. Disfrutem d’un temps magnífic i podem admirar el paisatge que la foscor del matí ens havia privat.

Anem desfent el camí. Passem per les congestes de neu amb un ramat d’ovelles refrescant-se damunt la neu.


Tornem a contemplar la cascada i desprès de passar pel pont de fusta, arribem a la vall d’Ossoue.

Vall d'Ossoue

Des de la presa d’Ossoue fem una última mirada a tot el camí que hem fet. Són les 4 de la tarda. En total 10 h de camí. Estem contents i satisfets.

El massís del Vignemale no es descriu, es contempla.

Recorregut: 17’17 km
Desnivell: 1.472 m
Ascensió Acumulada: 1536 m
Temps emprat per arribar al cim: 5 h
Temps emprat en la baixada: 4 h.
Durada total excursió: 10 h

Els protagonistes de l'excursió

Una excursió excepcional, ferma, i amb la satisfacció per haver-ho aconseguit; ascendint a una de les muntanyes amb més personalitat dels Pirineus.