Falgars d'en Bas (voltants)

4 de Novembre de 2009

Recorregut:
Falgars d’en Bas – Molí de la Faja – Font de la Faja – Coll d’Uran – Sant Miquel de Castellò – Pibernat - Pla de Falgars – Falgars d’en Bas.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la crta. C-153 en direcció a Olot passant per Cantoni i Rupit; just abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe a Falgars.
Fem un total de 43 kms.

Introducció:
Falgars d’en Bas, situat a 950 m, és un poble del municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. Actualment és un petit veïnat situat al voltant de l’explotació ramadera de la masia de la Coromina.

Falgars d'en Bas

L’altiplà de Falgars es troba situat a la zona típica de pastures naturals de mitja muntanya de la Vall d’en Bas.

Al nucli on hi ha l’església hi conflueixen camins des de Joanetes, Hostalets i Osona.
És fàcil acostar-se a Sant Miquel de Falgars o de Castelló, enfilat a l’horitzó, o a Cabrera.

Pla de Falgars

L'església parroquial de Sant Pere de Falgars, romànica, amb absis semicircular i lesenes llombardes típicament romàniques dels segles XI i XII; ampliada al 1536 amb capelles laterals. Pertany al bisbat de Vic.

Sant Pere de Falgars

Al costat de l’església de Sant Pere surt un camí que hi mena. L’altiplà de Falgars esta situat a 954 m. d’alçada

Itinerari:
Ens posem a caminar a 2/4 de 9. De moment el dia es presenta força be. Al costat mateix d’una casa hi ha un indicador de camins. Seguim el camí que va a Cabrera passant pel costat de l’església. Passem una tanca i comencem a pujar per una petita carena deixant un molí de vent a l’esquerra. Veiem a la dreta la casa de la Coma.

La casa de la Coma

El camí està senyalitzat amb monjoies i marques vermelles però poc visibles.

Arribem a un replà de la carena amb una cruïlla de camins. Seguim la pista pedregosa fins arribar a unes roques llises.

La serra de Cabrera

Anem seguint la carena alternant trams de bosc amb altres de clarianes i arribem a un collet. Entre els arbres veiem l’edifici del molí de la Faja.

Deixem un camí a l’esquerra, travessem uns prats i continuem pujant pel mig d’una roureda. Seguim paral·lels pel rierol (riu Fluvià) enmig dels prats i arribem a l’edifici abandonat del moli de la Faja.

Molí de la Faja

La casa del molí és força gran; el seu estat està molt deteriorat. Si no fos per l’encintat de bigues de ferro que hi ha a tot el voltant, l’edifici estaria en ruïnes.
Aquest edifici havia estat l’habitacle més alt del Collsacabra, amb caràcter permanent, situat als 1.115 m. (exceptuant, quan vivien els ermitans de Cabrera).

Està situada a curta distància de les fonts de la Faja i es nodria exclusivament del cabal de les fonts.

Continuem per la pista i poc després, a les rodalies del molí de la Faja, veiem uns petits tolls d’aigua. Es tracta del naixement del Fluvià. Just al costat mateix hi ha un pou per aprofitar l’aigua i una font. Degut a les pluges d’aquestes últims dies el terra torna estar amarat d’aigua i per les rieres i torrents hi baixa aigua.

Fonts de la Faja. Naixement del Fluvià


Seguim el camí en forta pendent i arribem al coll de la Faja; la panoràmica se’ns obre amb les cingleres d’Aiats i Cabrera i amb l’espectacular Puigsacalm en primer terme.

Aquí comença a l’esquerra, una curta però exigent pujada que ens situa al pas de l’Osca de Cabrera. Aquest era l’antic camí al castell de Cabrera, suposadament la seva única comunicació al segle XV.

El camí segueix amunt dins d’una bonica fageda fins arribar al coll d’Uran a 1.196 m

El Puigsacalm al fons

Continuem per aquesta pista amb vistes molt obertes. Entrem a la part obaga i al arribar a una clariana amb una cruïlla de camins, deixem la carena i seguim per la dreta el senyal groc que hi ha en un gran faig.


Ara el camí esdevé un petit corriol que passa pel mig d’una fageda. Està senyalitzat amb senyals de color groc fins a sant Miquel.

Esplèndides fagedes prop de Sant Miquel

Duran el camí trobem un tractor que està netejant el bosc i perdem per uns moments els senyals. Més endavant recuperem les marques i seguim de nou el camí.

En aquest tram, no hi han senyals

Ens trobem als Rasos de Pibernat. Veiem al fons l’ermita de Sant Miquel. Baixem per un grau a troços empedrat que passa per bonics boscos d’extenses fagedes i desemboca al camí que prové de Falgars cap a Sant Miquel.

Ermita de Sant Miquel

Desprès de passar una tanca arribem a Sant Miquel de Falgars o de Castellò. Magnífic mirador abocat a llevant, a 953 m d’altitud. S’hi troben les restes d’un castell medieval. Antiga fortificació dels vescomtes de Bas i avui refugi del GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí).

Esbós històric del castell

Aquest castell ja és documentat al 1.066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric capitost Francesc d Verntallat (1444-1488). La visió en aquest punt de tota la vall, Pirineus i serralades properes és senzillament superba.

L'ermita de Sant Miquel de Castelló és una ermita situada al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas.

L'edifici, d'origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó. S'enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estribacions del nord-est del massís del Collsacabra.

La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. Tenim al davant la muralla del Puigsacalm i les agulles de la serra de Santa Magdalena. La serra de Cabrera. Al fons, els plans i el nucli de Falgars.

Des del 1974 l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG

Sant Miquel de Castelló

Esmorzem en aquesta ermita, ven arrecerats del fort vent que hi bufa.

Situats novament al camí d'accés a l'ermita cal marxar per l'esquerra ja en direcció a Falgars. Seguim el GR-2. Passem de nou la tanca metàl·lica i seguim avall deixant un camí que ascendeix per la dreta. El paisatge s'obre entre algunes arrodonides i grans alzines.

Passem per la font de Pibernat, situada abans d'arribar al mas homònim, que és una bonica construcció amb els corrals i paises separats a l'altra banda de l'edifici principal.

Masia de Pibernat

Actualment està deshabitat i en precari estat de conservació. Travessem el torrent conegut com el Clot de Pibernat.

Masia de Pibernat i Sant Miquel

Travessem per una ampla tanca metàl·lica i més endavant deixem a l’esquerra el mas de la Freixadella, ja amb les cases de Falgars ben properes i finalment arribem al Pla de Falgars i al nucli de Sant Pere de Falgars.

Masia de la Freixadella

De tornada el temps ha anat empitjorant. Fa força fred i molt vent.

Marxem de Falgars a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2 /4 de 2.

Recorregut: 10’2 km
Desnivell: 314 m

A Falgars es té una bona panoràmica de tot l’entorn i constitueix una magnífica balconada, des d’on es domina una panoràmica espectacular.

Panoràmica des de Falgars

Aquest petit poblet està admirablement posat en un planell del Collsacabra i rodejat per l’espectacular cinglera vers la vall d’en Bas

La vista es fon en la grandiositat dels paisatges, mentre passegem pels camins del seu entorn. A Falgars, el temps s’alenteix prou per retornar la pau a l’esperit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Som les persones que viuen al molí de la Faja i voliem informar-vos de que la casa del Molí de la Faja (terme municipal de Falgars d'en Bas) no està abandonada, sino que nosaltres hi vivim. O sigui que la casa més alta del collsacabra torna a ser habitada.

Josep Mª Camprodon ha dit...

Gràcies per visitar el Blog.
Ens alegrem de saber que el Molí de la Faja estigui de nou habitat.
A reveure.