Taga (Sant Martí d'Ogassa)

20 de Març del 2009

Recorregut:
Sant Martí d’Ogassa – Font del Freixe – Abeurador – Portella d’Ogassa – Taga

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció a Camprodon i a l'arribar a Sant Joan de les Abadesses seguim el rètol que hi ha al pont; girem cap a l’esquerra en direcció a Ogassa per la ctra. GIV-5211. Travessem Ogassa i el veïnat de Prat Pinter (antiga colònia minera). Uns centenars de metres més amunt la pista (emporlanada) es bifurca. Per l’esquerra anem a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.
Deixem el cotxe al costat de l’església.
Total: 60 kms

Itinerari:
El Taga, situat al nord oest del municipi d’Ogassa, entre les valls del Ter i del Freser és una de les muntanyes més boniques del Prepirineu. Aquest cim de forma cònica i de grans extensions herbades i amb molta personalitat, ens oferirà una gran panoràmica, amb una perspectiva de primera fila de les serralades més altes del Pirineu Oriental.

La pujada des de Sant Martí d'Ogassa, tot i que no és massa llarga, si que disposa de suficient desnivell per considerar-la prou atractiva als ulls dels excursionistes.

Comencem l’excursió d’avui a ¾ de 9 amb un dia esplèndid de sol.

El camí està degudament indicat amb un cartell al costat de l’església. Uns senyals amb marques circulars blanques amb el centre verd ens guiaran fins al cim.

Als pocs metres d’iniciat el recorregut trobarem un filat amb una tanca. El camí puja costerut per mig d’uns boixos, per arribar a la font del Freixe, una deu d’aigua que surt de la roca.

La font del Freixe

La pujada és forta i segueix el recorregut del torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant fins arribar en 30 minuts a la font del Freixe.

Després de passar la font i amb uns abeuradors (30’), la falta d'arbres ens mostra una gran panoràmica de la serra Cavallera.


Durant la pujada les pastures es fan cada vegada més evidents. Poc a poc anem guanyant alçada, així podem contemplar la immensa vista que ens brinda la feixuga pujada.

Continuem pujant fent curtes marrades i arribem a la Portella d’Ogassa (1.799 m). Portem 1h de camí

La Portella d'Ogassa és un punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d'Olla, és una munió de camins en totes direccions.

Portella d'Ogassa amb el Puigmal al fons

A la nostre dreta hi ha el corriol que s'enfila vers la Serra Cavallera i el Puig Estela, nosaltres girem vers l'esquerra.

Portella d'Ogassa. Davant la Serra Cavallera

Comencem a trepitjar neu. Queden encara grans clapes de l’última nevada.

Al fons, El Taga

En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga la direcció a prendre entre els prats. Només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.

Anem pujant l'ample carena per l'indret anomenat la Comarca, després creuem planejant un petit llom i arribem al coll de Comallonga. Seguim amunt per la carena i ja veiem la Creu que ens assenyala el cim del Taga.

Arribem al Taga a 2.040 m. L’espectacle des del cim compensa sobradament l’esforç realitzat.

Cim del Taga

La vista és espectacular. El cim del Taga és el més elevat de la Serra de Conivella i de tota la regió. El seu cim esvelt i la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre els alts cims del Pirineu oriental, des de el Puigmal fins el Canigó, al nord; Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija, a ponent; i totes les serres de la Garrotxa a llevant. Al sud podem contemplar el coll de Jou als nostres peus, que ens separa de la Serra de Sant Amand i tot el rosari de serres que conformen els límits entre el Ripollès i l’Osona. En dies clars el Montseny i Montserrat, posen taló de fons a l’horitzó.

El Pedraforca, al fons

Vall de Ribes, La Molina, etc.

La important Creu que corona el cim, col·locada l’any 1959, quan hi toca el sol és visible des de força lluny.

Esmorzem dalt el cim. Avui podem gaudir d’una vista panoràmica excel·lent i amb un sol esplèndid.

Després de disfrutar durant una bona estona del paisatge, iniciem el descens pel mateix camí.

Serra Cavallera i el Puig Estela

Tardem aproximadament 1h. en fer la baixada.

Desnivell: 700 m
Recorregut: 7’8 kms

Marxem ¼ 1 i arribem a Vic a 2/4 de 2.


Per acabar:
Val la pena fer una passejada per Sant Martí d’Ogassa. És un nucli format per l’església romànica i diversos masos, alguns deshabitats.

L’ermita de Sant Martí d’Ogassa, a 1.340 m d’altitud, està situada sota els contraforts de la serra Cavallera.

Compte amb un ampli campanar quadrat d'espadanya de doble finestral. L'edifici és d'una sola nau, amb el seu absis i amb capelles laterals. Cal notar la conservació de la volta i els grans carreus. La primitiva església, fou consagrada pel bisbe de Vic, Arnulf (993-1010). Desprès fou refeta, i consagrada el 8 de febrer de l’any 1024 per l’abat Oliba, a petició del seu cunyat Joan Oriol, i de nou modificada en el segle XII, per Ponç de Monells, l'abat de Sant Joan de les Abadesses.

Sant Martí d'Ogassa

S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla d'alabastre del segle XIV, la qual és pot veure al Museu Episcopal de Vic. El dia 11 de juliol de 1981, s’hi reposà una reproducció exacta de la imatge, obra de Francesc Fajula.

M. D. Puig de França (s. XIV)

Encara conserva el forrellat romànic, on hi ha incisions de tipus geomètric. També és de la mateixa època el tirador.

Forrellat entrada església

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Amics excursionistes... i quina enveja sana que em feu. Jo fa ja moltíssims anys que vaig pujar al Taga, era la meva època de sortir d'excursió amb els companys dels Lluïsos de Gràcia, de Barcelona. Ens vam patejar tot el Pirineu, i ara no em faria res de tornar a pujar encara que les forces potser em trairien als meus 68 anys. Malgrat tot vosaltres veig que "xuteu" encara molt bé i tampoc se us veu tant jovenets.
Bé, en definitiva he volgut escriure aquestes ratlles per felicitar-vos pel Blog i per les cròniques tan acurades que feu de les vostres excursions, tant és així que algunes me les guardo per intentar refer-les jo mateix algun dia.
Felicitats per la vostra feina ben feta.

Anònim ha dit...

Dels veïns de Sant Martí d’Ogassa, als peus del Taga.
Voldriem dir-vos que des de que hi ha cartells/senyalització, pero sobretot tracks a la xarxa, la vida aquí dalt s’ha tornat un problema: puja massa gent, al parking (que era per als actes religiosos) només hi caben 8 cotxes, els altres cotxes aparquen als llocs de pas i de entrada als camins,als prats, a les cases, pensant que per una estona no passa res. Aquesta estona són llargues hores cada dissabte, diumenge, festiu i constants carreres i esdeveniments esportius, molt lloables, pero molt poc respectuosos amb el medi natural, els ramats i la gent d’aquí.
Tambés és important dir que no pugeu per cap motiu amb gossos de qualsevol mena, doncs per vosaltres són boníssims però al bestiar li comporten problemes greus.
Dit això si no podeu deixar d’anar al Taga per Sant Martí d’Ogassa, no pugeu en cotxe fins aquí, respecteu l’espai de l’església, hi ha gent enterrada al cementiri, i tampoc hi deixeu cap deixalla ni defecació.
Penseu que és un espai protegit... i ho és de qui? O de que?
Amb la esperança que no hi hagin més baralles i hi poguem seguir vivint, perquè si no ens haurem d’anar i aquestes terres s’emboscaran i deixaran de ser el que són: tranquil.les, boniques i netes.
Gràcies per la vostra comprensió.

Anònim ha dit...






El Taga es una montaña de unos 2040 m., en la comarca del Ripollès. Es un clásico del excursionismo, quizás el primer 2000 que pueden hacer niños a partir de los 8/9 años.
Está en el Paraje de Especial Interés Natural de Serra Cavallera, es decir que es una zona protegida.
Por esto hay que tener en cuenta unas cuantas normas IMPORTANTES:
- No hay que hacer la excursión si el aparcamiento al lado de la iglesia está lleno: esto significa que ya hay bastantes personas en la montaña que no puede soportar demasiada carga humana. Hay que pensar que esta excursión también se puede empezar desde Ribes de Freser, Bruguera, Coll de Jou y Pardines...
- Los perros han de estar SIEMPRE atados, ya que hay animales pastando en sus laderas (es un monte de propiedad privada)
- Hay que cerrar SIEMPRE las verjas de paso de los pastores eléctricos o los pastores perderán a sus animales
- Hay que respetar la flora y la fauna locales
- No se pueden hacer fuegos, ni acampar
- Hay que recoger toda la basura, ya que es muy peligrosa para los animales
Los habitantes de este lugar cuidan de estas montañas y os piden encarecidamente de respetar estas normas de convivencia, ya que se está llegando al límite y es imposible soportar que este lugar esté invadido... No queremos aquí la masificación que hay en la costa, lo entendéis ¿verdad?