Recorregut:
Fontalba – Puigmal – Fontalba
Recorregut i mapa (Editorial Alpina)
Aproximació:
Avui sortim de Vic a 3/4 de 8. Anem en direcció a Ripoll per la C-17 i cap a Ribes de Freser per la N-152. A Ribes de Freser, cal continuar en direcció Queralbs per la GIV-5217 i finalment al arribar a la població de Queralbs, cal prendre la pista (11,3 kms) que ens portarà a dalt a Fontalba. Està indicat en un rètol. Total: 75 kms. Dels quals 8 kms. per pista sense asfaltar en força bon estat.
Itinerari:
Iniciem l’excursió a 1/4 de 10. El temps es presenta estable, amb un cel molt net de núvols.
El Puigmal vist des de Fontalba
L’ascensió comença a la Collada de Fontalba a 2.074 m. La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l'any. A la dreta deixem el camí que passant per l’Adou de Fontalba va a Núria.
L'ascensió, tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. No hi ha un sender marcat ja què es pot anar per qualsevol lloc. En tot moment tenim el nostre objetiu a la vista.
Comencem a pujar per la carena suau i herbada i progressivament anem girant cap al nord, flanquejant el vesant de la muntanya, sense camí marcat. Travessem uns reguerots i continuem flanquejant la Solaneta de Fontalba, en direcció N, fins un replà herbat en un esperó de la muntanya i seguint algunes fites que ens porten fins al Cim de la Dou a 2.471 m. Cim molt poc marcat amb un munt de pedres a la carena que separa les valls de Borrut i de Fontalba. Podem evitar-lo anant una mica decantats pel vesant de Fontalba.
Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí.
Al llarg de l'ascensió contemplem un paisatge impressionant
Continuem pujant pel fil de la carena rocallosa de la Serra del Borrut i amb lleuger descens arribem al coll de Fontalba. Ens trobem davant mateix del Puigmal.
Aquí ja trobem fites de pedres y el camí està bastant fresat. Una mica més amunt el camí pren direcció nw i la pujada es fa més accentuada fins arribar a un tros planer.
A mesura que anem pujant van apareixen boires acompanyades d’un fort vent que dificulten molt la visibilitat. Al arribar davant de la carena pedregosa i amb pujada forta que s’enfila fent llaçades per tal de suavitzar la forta inclinació; tot i que el temps no ens acompanya, decidim continuar.
A punt d'entrar dins la boira
El camí està molt ben marcat. En aquest tram comencem a trobar clapes de neu en els llocs arrecerats.
Desprès d’aquesta forta pujada, arribem al replà dalt del cim, a 2.850 m. Sembla que ja hi som però no, encara queda una lleugera pujada. El camí surt entre dos turons arrodonits i pedregosos. El vent ens deixa veure enmig de les boires el cim; continuem per terreny força planer i finalment arribem al cim del Puigmal a 2.910 m.
Cim del Puigmal
Fem la pujada en 1h i 40’.
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya), amb 2.910 m, és el punt culminant de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s’alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria.
És un pic molt ample i arrodonit, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim. La seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són adverses. El pic, forma una gran esplanada que pot concentrar en dies d'estiu més d'un centenar de persones.
Panorama extensíssim que compensarà els esforços de la pujada.
Les vistes són excel·lents: pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.
És un dels pics mítics de l'excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d'estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor"
Al seu cim hi ha una creu de ferro amb l’olla i la campana (símbols de Núria) i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar”
Canigó, cant IV.
Avui a dalt el cim fa molt vent i amb unes boires molt espesses. És una llàstima. No podem disfrutar de cap vista. Fem les fotos de rigor i ràpidament iniciem la baixada des del cim pel mateix camí de pujada.
La boira és molt espesa i no trobem el camí de baixada. Hi ha uns moments d’indecisió fins que finalment trobem les petjades que hem deixat sobre la neu i comencem a baixar, ara sí, decididament.
Vista dels Torreneules i a l'esquerra L'Alberg del Pic de l'Àliga
Contemplem des d’aquí les Roques de Tot lo Mon, els Torreneules, Serra Cavallera, Costa Pubilla, etc.
Camí de Fontalba.
Durant la baixada veiem que les boires que hi han dalt el cim del Puigmal encara no han fet net.
Arribem a baix a Fontalba a la una del migdia.
Desnivell: 836 m.
Recorregut: 11,35 kms
Fem l’última parada a la Font dels Pastors i cap a casa.
Arribem a Vic a 2/4 de 3.
Avui sortim de Vic a 3/4 de 8. Anem en direcció a Ripoll per la C-17 i cap a Ribes de Freser per la N-152. A Ribes de Freser, cal continuar en direcció Queralbs per la GIV-5217 i finalment al arribar a la població de Queralbs, cal prendre la pista (11,3 kms) que ens portarà a dalt a Fontalba. Està indicat en un rètol. Total: 75 kms. Dels quals 8 kms. per pista sense asfaltar en força bon estat.
Itinerari:
Iniciem l’excursió a 1/4 de 10. El temps es presenta estable, amb un cel molt net de núvols.
El Puigmal vist des de FontalbaL’ascensió comença a la Collada de Fontalba a 2.074 m. La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l'any. A la dreta deixem el camí que passant per l’Adou de Fontalba va a Núria.
L'ascensió, tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. No hi ha un sender marcat ja què es pot anar per qualsevol lloc. En tot moment tenim el nostre objetiu a la vista.
Comencem a pujar per la carena suau i herbada i progressivament anem girant cap al nord, flanquejant el vesant de la muntanya, sense camí marcat. Travessem uns reguerots i continuem flanquejant la Solaneta de Fontalba, en direcció N, fins un replà herbat en un esperó de la muntanya i seguint algunes fites que ens porten fins al Cim de la Dou a 2.471 m. Cim molt poc marcat amb un munt de pedres a la carena que separa les valls de Borrut i de Fontalba. Podem evitar-lo anant una mica decantats pel vesant de Fontalba.Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí.
Al llarg de l'ascensió contemplem un paisatge impressionant
Continuem pujant pel fil de la carena rocallosa de la Serra del Borrut i amb lleuger descens arribem al coll de Fontalba. Ens trobem davant mateix del Puigmal.
Aquí ja trobem fites de pedres y el camí està bastant fresat. Una mica més amunt el camí pren direcció nw i la pujada es fa més accentuada fins arribar a un tros planer.A mesura que anem pujant van apareixen boires acompanyades d’un fort vent que dificulten molt la visibilitat. Al arribar davant de la carena pedregosa i amb pujada forta que s’enfila fent llaçades per tal de suavitzar la forta inclinació; tot i que el temps no ens acompanya, decidim continuar.
A punt d'entrar dins la boira
Desprès d’aquesta forta pujada, arribem al replà dalt del cim, a 2.850 m. Sembla que ja hi som però no, encara queda una lleugera pujada. El camí surt entre dos turons arrodonits i pedregosos. El vent ens deixa veure enmig de les boires el cim; continuem per terreny força planer i finalment arribem al cim del Puigmal a 2.910 m.
Cim del PuigmalEl Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya), amb 2.910 m, és el punt culminant de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s’alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria.
És un pic molt ample i arrodonit, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim. La seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són adverses. El pic, forma una gran esplanada que pot concentrar en dies d'estiu més d'un centenar de persones.
Panorama extensíssim que compensarà els esforços de la pujada.
Les vistes són excel·lents: pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.
És un dels pics mítics de l'excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d'estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor"
Al seu cim hi ha una creu de ferro amb l’olla i la campana (símbols de Núria) i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar”
Canigó, cant IV.
Avui a dalt el cim fa molt vent i amb unes boires molt espesses. És una llàstima. No podem disfrutar de cap vista. Fem les fotos de rigor i ràpidament iniciem la baixada des del cim pel mateix camí de pujada.
La boira és molt espesa i no trobem el camí de baixada. Hi ha uns moments d’indecisió fins que finalment trobem les petjades que hem deixat sobre la neu i comencem a baixar, ara sí, decididament.
Iniciem la baixada
Desprès de sortir de la boira tornem a gaudir d’un dia clar i lluminós. És ara el moment d’un merescut esmorzar.
Vista dels Torreneules i a l'esquerra L'Alberg del Pic de l'ÀligaContemplem des d’aquí les Roques de Tot lo Mon, els Torreneules, Serra Cavallera, Costa Pubilla, etc.
Camí de Fontalba.Durant la baixada veiem que les boires que hi han dalt el cim del Puigmal encara no han fet net.
Arribem a baix a Fontalba a la una del migdia.
Desnivell: 836 m.
Recorregut: 11,35 kms
Fem l’última parada a la Font dels Pastors i cap a casa.
Arribem a Vic a 2/4 de 3.
2 comentaris:
Hola,
Ens agradaria fer la mateixa ruta d'aquí uns dies i no sé si per la pista s'hi ha d'anar amb 4x4 o amb qualsevol cotxe s'hi passa. Ho sabeu?
Gràcies!
Hola Xavier,
Gràcies per visitar el Blog.
Respecte a la pista que arriba a Fontalba a 2.000 m d'altitud, és apte per circular-hi un turisme.
L'ùnic inconvenient són els 8 km de pujada per una àmplia pista que cal fer amb precaució en alguns trams.
Salutacions desde Vic.
Publica un comentari a l'entrada