Puig de les Bruixes i Comanegra (Bassa de Monars)

17 de Setembre del 2008

Bassa de Monars – Puig de les Bruixes – Carena – Puig del Comanegra

Recorregut i mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Marxem de Vic a 2/4 de 8. Fem l’itinerari següent: C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la dreta el desvio a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta crta. fins el poblet de Rocabruna. Passat uns 2 kms. de Rocabruna veiem un trencall a l’esquerra. Cal enfilar-nos i seguir per questa pista. Fàcilment identificable, hi ha un gran dipòsit a la dreta. Seguim per la pista forestal durant 8 Km de suau ascensió però en força mal estat.

L'Oratori. A partir d'aquí seguint un PR podem anar a Beget.

Passa per L´Oratori, la casa en ruïnes de Can França i superant una tanca metàl.lica arriba fins a la Bassa de Monars on aparquem el cotxe.

Total 80 kms.

Comencem l’excursió a ¼ de 10. Avui el dia es presenta bo però una mica enlleganyat.

La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la vista és molt amplia.

Ens trobem als peus del Comanegra i al davant, al fons, veiem la punxeguda silueta del Puig de les Bruixes, el nostre primer objectiu.

Silueta del Puig de les Bruixes

Seguim la pista forestal, passant per sota d’una antiga tirolina, instal·lada per baixar i pujar material a Monars i arribem al final de la pista. Aquí hi ha dos rètols indicatius. Nosaltres seguim la ruta en direcció al Puig de les Bruixes amb marques grogues i també verdes i vermelles. Hi ha senyals de tots colors.

Comencem a pujar suaument, deixem els prats i mica en mica entrem en un bosc d’avellaners i exemplars de faig. Aquest camí està molt fressat per les vaques; molt abundants en tota aquesta zona.

Sortim del bosc i passem pel costat d’un arbre sec aïllat. Arribem a la carena.

En aquest punt ens adonem que hem equivocat el camí. Volíem fer una ruta circular passant per sota la carena. Calia seguir els senyals blancs i grocs del petit recorregut.

Seguim caminant per la carena per un prat anomenat el Pla de la Serra.

Al fons, el Puig de les Bruixes

Més endavant el camí entra al vessant obac, i entrem en una fageda. Sortim de la fageda, i passant de nou a la carena, anomenada Serra Llarga de Monars, assolim un penyal rocós sense arbres; finalment i amb forta pujada arribem al Pic de les Bruixes (o de Caburlé) de 1.393 m.

Arribada al Puig de les Bruixes

Fins aquí hem tardat 1h 30’

Des del cim gaudim d’una gran vista panoràmica sobre el Vallespir i sobre l’Alta Garrotxa. Sota mateix hi ha Monars, amb Sant Valentí i més enllà Meians.

Aquest cim és un pas estret i llarg.

Puig de les Bruixes amb el Canigó al fons.

El Comanegra vist des del Puig de les Bruixes


Panoràmica Puig de les Bruixes

Esmorzem dalt del cim tot contemplant el paisatge i identificant muntanyes.

De tornada desfem el camí que hem fet a la pujada seguint sempre per la llarga carena fins arribar al Pla de la Serra. Passem per les fagedes que s’extenen a la vessant nord.

Podem seguir com a referència les marques de color verdes i taronges que marquen el camí que puja cap el cim.

Amb el Comanegra com a teló de fons

Just abans de fer el cim hi ha un petit prat. Ara només, per fer el cim, ens cal fer una curta però forta pujada.

Últim tram abans d'arribar al cim del Comanegra

Seguim endavant fins que el camí es perd. No veiem cap marca. El bestiar ha fet molts corriols. Anem pujant en la direcció en que es troba el cim, però en alguns moments es converteix en una ascensió no massa agradable i de pendent considerable. Finalment ens cal superar unes roques i arribem al cim del Comanegra.

El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. El cim està format per dos turons, en un d´ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets.

Gaudeix per una banda d'una vessant arbrada i atapeïda, com són les fresques fagedes de la seva vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d'un desnivell més que apreciable.

Aquest cim mostra una fisonomia atrevida des d’allà on se’l contempli.

Tardem poc més d’una hora en fer el Comanegra des del Puig de les Bruixes.

Als nostres peus ja veiem la bassa de Monars, des d'on hem començat a caminar.

Bassa de Monars

La ruta de baixada ve marcada per senyals verds i vermells, però baixem directament pels prats de sota el Comanegra. Cal dir que sempre tenim la bassa a la nostra vista. Fem la baixada en mitja hora.

Arribats a la pista, saludem una colla de ramaders que anaven carregant el bestiar en dos camions i anem a buscar el cotxe.

Vista del Puig de les Bruixes des de la pista.

Sortim de la Bassa de Monars a 3/4 tocats d’una i arribem a Vic a 2/4 de 3.

Total Recorregut: 8’695 kms.
Desnivell acumulat: 489 m.

Avui hem descobert les muntanyes i les valls de l’Alta Garrotxa. Un paisatge magnífic. Caldrà tornar-hi en una propera excursió.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola. Avui trobo a faltar les fotografies que sempre acompanyen els comentaris.

Jordi ha dit...

Doncs jo trobo que les fotos son excel·lents i veiem perfectament la vista de l'excursió.

Per cert, moltes felicitats per les 5000 visites amb només 6 mesos que fa que tens el comptador.

Jordi

Josep Mª Camprodon ha dit...

Hola,

El que va passar és que primerament vaig penjar el text i poc després les fotos.

Es va donar la casualitat que vas visitar el blog just després de penjar el text.

Gràcies per opinar i col·laborar. D'aquesta manera el blog anirà millorant.

Josep Maria