Serra del Cadí (Refugi Prats d'Aguiló)

27 d’Agost de 2008

Refugi Prats d’Aguiló – Pas dels Gosolans – Serra dels Cortils – Serra Cabirolera – Canal del Cristall.

Recorregut

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Sortim de Sant Julià de Vilatorta a ¼ de 7. Fem el següent itinerari: C-17 fins a Ripoll per continuar per la N-260 fins a Planés (passat Planoles). Agafem la crta. que segueix la via del tren passant per Tosses i sortim molt a prop de la Molina. Seguim cap a Alp (Gi-400). Passem per Bellver de Cerdanya (N-260) i Martinet. A Martinet prenem la desviació a Montellà (LV 4055) i poc abans d’arribar-hi, una desviació a la dreta, ens porta per una pista al Refugi de Prats d’Aguiló. Hi ha un senyal indicador.

Total: 122 kms (11 kms últims per pista sense asfaltar)

Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a uns 400 m del refugi.

La imponent serra de Cadí es mostra amb tota la seva bellesa, de la qual davallen, perpendiculars, els seus estreps en forma de serrats, enllaçats pel camí dels Collets. El nom de Cadí s'ha relacionat amb el "catinus" llatí, que vol dir gorges, fondalades o conca d'aigües.

Aquesta és una ruta sense cap dificultat que ens permet pujar a la serralada del Cadí i contemplar gran part de la Cerdanya i part del Berguedà. No cal dir que degut a la morfologia d’aquesta serralada les vistes cap a la Cerdanya son molt aèries mentre que la vessant sud (dirigida cap el Berguedà i el majestuós Pedraforca) mostra un pendent suau el que dona un contrast molt atraient a l’excursió.

Avui el temps es presenta esplèndid malgrat que durant l’ascens per la pista forestal hem trobat moltes boires.

Comencem l’excursió a les 9. Sortim del Refugi de Prat d’Aguiló (2.037 m). El modern refugi substitueix l’antic refugi de Cèsar August Torras que va ser destruït per una allau.
Aquest refugi és una magnífica base d’excursions entre la Cerdanya i el Berguedà i d’ascensions per la zona oriental del Cadí.

El camí s’inicia al costat dels dos arbres que es veuen al darrere del refugi vers migdia, per un corriol ben fressat i senyalitzat com a PR C-124, amb moderada pendent. Deixem a mà dreta el que, pels Collets, ens menaria a Prat de Cadí, que podem albirar a ponent. Passem pel costat de la font i ben aviat per un collet; el pendent s’accentua: anem guanyant alçada en curtes llaçades. Terreny pedregós i força descompost.

Cara Nord del Cadí

Al cap d’una hora, ja som al Pas dels Gosolans (2.410 m), entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Un pal amb un rètol ens indica que hem arribat a aquest punt.

Pas dels Gosolans

Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb Coll de Jou i Coll de Pendís, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, que és un altre dels camins habituals per anar al Cadí.

El Pas dels Gosolans era el lloc per on passaven els segadors que, provinents de Gósol al Berguedà, eren contractats a la Cerdanya com a temporers.

A Gósol, l’ofici de segador encara hi ha qui el recorda per haver-lo viscut. Abans de la Guerra Civil, les colles de temporers que travessaven el Cadí per anar a la Cerdanya eren nombroses. Al poble hi ha el carrer de la Cerdanya, punt de partença per agafar el camí del mateix nom que els duia cap a aquesta comarca veïna. El pintor Pablo Ruiz Picasso, a l’estiu del 1906, després de la seva fructífera estada a Gósol, també el va recórrer.

També era utilitzat per molta gent d’oficis avui ja extingits o que ja han canviat molt (músics del Berguedà que tocaven a les festes de les poblacions de la Cerdanya, trementinaires…) ja que es tracta d’un bon pas per tal de salvar el que sembla a primera vista el mur infranquejable de la serralada del Cadí. També va ser freqüentat d'antic per traginers i contrabandistes.

Avui sols ho fan, per plaer, els excursionistes.

El PR-C-124 ha permès que l’antiga ruta dels segadors, ara, estigui totalment senyalitzada.

A partir d’aquí el camí es difumina i és confús. Podem seguir les traces del G.R. o bé anar obrint llaçades al nostre gust, per arribar a la carena. Alguns senyals del GR 150 posats amb més bona voluntat que traça. Però no cal patir-hi massa: en moderat pendent anem carenejant cap a la nostra dreta, per sobre terreny planer. Passem per la Serra de Cortils.

Arribem al Pas de la Roca Plana (2329 m). Un cop remuntada la fondalada dels Cortils tornem a ser a la carena. Cal anar seguint el cordal carener. A sota veiem el verd del Prat d’Aguiló i el seu refugi. Els paisatges que trobem al llarg de l’ascensió canvien a mida que anem guanyant alçada.

Continuem seguint el GR per sobre d'un turó sense baixar de cota fins a trobar-nos sota la muralla de la Costa Cabirolera.

Pugem per la tartera fins al Pas del Cabirols, no és imprescindible l'ús de les mans però ajuda una mica. Un cop superat el pas només hem de resseguir l'aresta fins al cim.

Pujant al Costa Cabirolera pel Pas del Cabirol

El Pic de Costa Cabirolera (2.603 m) també anomenat Roca Punxenta o Punta Migdia de Lles, presenta un relleu realment fascinant: mentre que el vessant sud té una orografia més suau i accessible, la cara nord presenta un relleu escarpat i abrupte amb profundes canals. Es tracta del punt de la carena que té més aspecte de cim.

A partir d’aquí seguim en forta baixada i avançant per la carena, a través de la Serra Cabirolera arribem al Coll de la Canal del Cristall a 2.524 m. Val la pena desviar-se una mica del G.R. i cercant el cordal carener apropar-se a l’anomena’t Salt del Sastre, ja que les vistes sobre la plana cerdana i els espadats del Cadí, com per exemple la Canal d’Estana, són impressionants.

Canal del Cristall

Per el Coll de la Canal del Cristall transcorre un sender de petit recorregut (P.R. C-121), que puja d’Estana, passant pel preciós Prat de Cadí, que veiem en vertical per sota nostre.

Anem gaudint d’una bona estona de la solitud, del paisatge i del matí assolellat.

Fem uns quants metres de baixada per la impressionant canal amb la rudesa de les seves muralles que va alternant tartera i roca. No és difícil però sí perillosa.

Baixant per la Canal del Cristall

Arribats en aquest lloc decidim emprendre la tornada pel mateix camí.

Un cop al coll tenim, a la nostra dreta, el Puig de la Canal del Cristall, de 2.586 metres, coronat amb una petita creu, mirador perfecte del bon nombre de canals que hi ha en la zona i que es van succeint una darrere l’altra.

Puig de la Canal del Cristall

Les vistes són molt àmplies i podem gaudir d’una perspectiva diferent del Pedraforca.

Al fons apareix el Pedraforca

Baixarem altre cop a un ampli prat que tenim davant nostre per anar a cercar el G.R. Si ens ve de gust, podem apropar-nos a l’estimball per adonar-nos de la verticalitat de les parets del Cadí i del que hem fet fins ara.

Anem seguint per la llarga carena. Més panoràmiques, més vistes i més espectacle natural. Un dels massissos que es fa més present des d’on ens trobem és el Pic de Costa Cabirolera que ara ens mostra en la seva totalitat l’escarpada cara nord, els lloms herbats i les crestes de roca que l’envolten.

Pic del Costa Cabirolera

De sobte el temps empitjora; apareixen espessos núvols que amenacen pluja. Decidim seguir amb més marxa i poder arribar abans de ploure al refugi.

Més endavant passem per el Pas de la Roca Plana. Un cop remuntada la fondalada dels Cortils tornem a ser a la carena de la Serra dels Cortils.

Cal anar seguint el cordal carener fins trobar el senyal que ens indicarà que hem arribat al Pas dels Gosolans.

Des d’aquí ja viem al peu del Cadí els boscos de Bastanist i Montellà, el verd del Prat d’Aguiló i el seu refugi.

Per davallar a Prat d’Aguiló només cal seguir el sender ben marcat i fitat amb marques grogues. Si en algun moment perdem el camí, caldrà sempre anar decantant-se cap a l’est (dreta) prenent com a referència el puig del Comabona o el refugi de Prat d’Aguiló. Tardem 45’ en fer la baixada des del Coll.

Passem per davant del refugi amb pluja i anem directament al cotxe, punt final de l’excursió d’avui.

Arribem a ¾ de 4 de la tarda. La pluja es fa persistent i dinem dins del cotxe.
Recorregut total: 17’44 kms.

A la tornada seguim el mateix camí que hem fet a l’anada.

Tosses

Parem a la font de Tosses i arribem a Sant Julià a ¾ de 7.

Aquesta excursió, que es una completíssima travessa, en cas de poder-la fer amb bona visibilitat, compensa sobradament l’esforç que suposa el seu traçat, tota vegada que les sensacions i les panoràmiques que es van tenint al llarg de la caminada són realment gratificants.

Avui hem gaudit d’un bon dia de muntanya.