Pedraforca (Saldes)

2 d'Agost del 2008

Refugi Lluís Estasen – Bauma de les Orenetes – Coll del Verdet – Cim Pedraforca – Tartera –Refugi.

Sortim de Sant Julià de Vilatorta a les 6 del matí. Agafem L’Eix (C-25) i anem seguint fins a la sortida 141B. En aquest punt enllacem amb l’Eix del Llobregat (C-16) fins el km. 113 i amb un rètol a l’esquerra on diu Saldes. Ara seguim la crta. B-400 i després de passar per la població de Saldes trobarem un indicador a la dreta on diu: Refugi Lluís Estasen i Mirador del Gresolet. Lloc on deixem el cotxe.

Total fins aquí 127 kms.

És un aparcament ple, pels excursionistes i escaladors que fan les seves activitats pel massís del Pedraforca.

Vista del Pedraforca des de l'aparcament.

Agafem el camí -indicat- que puja pel bosc fins al refugi.

El Pedaforca és un dels cims més emblemàtics de Catalunya. La seva original silueta és ben visible des de la ctra. d'accés a Saldes, i ja ens començarà a donar una idea de les seves canals vertiginoses i de la seva descomunal enforcadura, que separa els seus dos pics principals o Pollegons.

Típica silueta del Pedraforca

L'any 1982, la muntanya del Pedraforca va ser declarada paratge natural d’interès nacional pel Parlament de Catalunya per salvaguardar la seva conservació.

El punt de partida de l’ascensió al Pedraforca neix al Refugi Lluís Estasen (a 1640 m).

L’ascensió al Pedraforca esdevé una de les excursions més atractives de la zona. El recorregut per arribar al cim del Pollegó Superior (2497 m) representa les dificultats pròpies d’alta muntanya. A més a més, al darrer tram de grimpada a partir de la canal del Verdet fins el cim, demanen la lògica prudència i requereix posar atenció.

Recorregut

Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Ens trobem ja al peu del refugi. El dia es presenta immillorable. Hi ha força gent que puja al Pedraforca.

Refugi Lluís Estasen

Per darrera del refugi surt el camí que ens portarà al coll del Verdet. Hi ha un pal indicador amb senyals blanques i grogues. És força ampla al principi. Molt aviat (20 min) ens trobem ja amb les primeres mostres de l’abrupta muntanya, es tracta de la canal del Riambau, on els grans blocs de roques esdevindran el primer petit entrebanc del recorregut.

Poc després comencen les fortes pendents, per un camí molt ben definit, però cal estar atents, ja que enmig d’aquesta pujada haurem de deixar el camí que continua cap a Setfonts i agafarem a l’esquerra un petit corriol que s’enfila per unes roques, i que continuant amunt ens durà a la Balma de les Orenetes (50 min)

A partir d’aquí el camí s’enfila força. Aquí tornem a tenir la possibilitat de continuar cap a Setfonts, per tant atens i prenem el camí que s’enfila per l’esquerra.

Aquest tram de recorregut transcorre per un bosc de pi negre, que a mesura que anem guanyant alçada, anirà compartint l’espai amb grans zones de prat alpí i roquissar.

El Cargol.

Un cop superat el fort pendent arribem al coll del Verdet (2 h 30 min.). A partir d’aquest punt cal estar ben atents per grimpar, enmig del roquissar.

Vista Coll del Verdet

Després de la primera grimpada el camí continuarà per l’aresta de la muntanya.

Una mica de baixada per tornar-nos enfilar, així dues vegades, fins arribar al cim. Cal seguir unes marques de pintura de color groc.

Al davant, el cim del Pedraforca.

A dalt el cim a 2.497 m., gaudim d’una suprema visió panoràmica, d'on es pot contemplar mig país. Al N la propera Serra de Cadí-Moixeró i els Pics de la Cerdanya i el Ripollès; a l'est, les serres de Catllaràs, Cavallera, Taga i el Pirineu de Camprodon; al S, els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Bages, i al fons de tot la muntanya de Montserrat; i a l'O, les serres del Port del Comte, Boumort, el Montsec etc.

Després de fer les fotos de rigor; esmorzar reglamentari.

Aquí dalt som aproximadament unes 50 persones. Día magnífic.

La tornada consisteix en baixar del Pollegó Superior fins l’enforcadura per un camí dret, però sense dificultats. Després caldrà baixar per la tartera, en molts indrets plena de grava, que és per on millor es baixa.

Baixant per la tartera

Al capdavall de la tartera, un camí a ma esquerra, molt ben marcat ens porta novament fins el refugi.

Desnivell: 850 m.
Durada excursió: 3h de pujada i 2 de baixada. Total excursió 5 h.

Al arribar a baix al mirador agafem el cotxe i anem a dinar en una de les àrees que hi ha condicionades al peu de la crta. Dinem al costat mateix d’una font en un lloc molt frescal.

Arribem a Sant Julià a 2/4 de 6.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest cap de setmana he pujat al Pedraforca i em sembla:
1) Dificilísim
2) Molt, molt, molt Perillòs, tant la pujada com la baixa per la tartera...

Em anat cuatre persones joves, esportistes, així que no m'imagino com ho poden pasar gent més gran i que no estigui acostumada a fer esport...

Jo recomano que si no ets un mega-aficionat a la muntanya, no hi vagis! és que encara recordo alguns moments de la excursió i no m'explico com ho vaig fer...

En fin...apa, a disfrutar!

liv ha dit...

he de dir que aquesta va ser la primera muntanya que vaig pujar, vàrem pujar per la tartera i em va costar força, ja que no estava gens acostumada.

però vaig arribar al cim al cap de 4 hores i mitja! sí molt em va costar. seré massoca, però hi tornaria a pujar!

per cert, molt bo el blog

Anònim ha dit...

Encara recordo quan hi vaig anar, encara hi somio, els crits dels meus companys morts sota la tartera em desperten cada nit.
Quan em van dir que era la proba definitiva pel SAS les forces especials angleses no m'ho vaig voler creure, jo era només un oficinista, abans de l'amputacio per congelació... ara estic a l'atur ja que sense dits a la mà no puc treballar. Siusplau, no hi aneu doncs nomes us espera la mort.