Santuari de Cabrera (Osona)

9 de Juliol del 2008

Santuari de Cabrera. Pujada per les Marrades i baixada per les Escales.

Sortim de Sant Julià a ¾ de 9. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal encimentada (hi ha senyal indicador) i seguim uns 4 kms. Fins a Sant Julià de Cabrera a 943 m. d’alçada. Total 28 kms.

Comencem l’excursió a 2/4 de 10. Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs. Iniciem l’itinerari sortint de Sant Julià de Cabrera. Un plafó molt detallat, ens informa de la ruta a seguir. Està senyalitzat amb marques grogues. A sobre Sant Julià surt el camí que va planejant fins a ficar-se al bosc; gira lleugerament a l’esquerra i, en començar la pujada, s’ajunta amb el camí de Cal Vidrier que ve per l’esquerra. Després de pujar en zig-zags arribem al Coll de Bram a 1.135 m. Indret estratègic i important cruïlla de camins. Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 kms. procedeix del Pont de les Perxes.

Aquest Coll marca un profund entall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.

Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.

Nosaltres hi accedim per les Marrades, doncs guanya alçària més a poc a poc i és de més bona petja. Té deu tombants. És un camí ample, generalment ombrejat per l’espès bosc de faigs. Aquest camí és una obra humana que data d’alguns segles i en el seu temps va significar un esforç considerable, sobretot en la part superior on calgueren fer grossos murs per tal d’assegurar el pas per tan abrupte faldar.

Pujant per les Marrades

S’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de llevant del Santuari. Estem a 1.294 m.

Tardem uns 45’ en fer la pujada.

El Santuari a 1299 m. presideix el pla del propi nom. Un lloc idíl.lic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil·litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Sobre el penyal hi ha el santuari i una hostatgeria.

En direcció nord anem fins a la taula d’orientació (1.306 m) que hi han instal·lat els “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”. És un mirador excepcional de les muntanyes de la Catalunya nord-oriental, amb 360º de visibilitat. En un dia clar podríem albirar muntanyes molt llunyanes i repassar les del pre Pirineu (Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Moixerò...) i tota la serralada pirinenca occidental amb el Canigó destacat. En direcció nord i a primer terme sobresurten la Serra de Bellmunt, la de Curull i la de Llancers. Darrera seu el Puigsacalm. Aquest mirador està presidit per una gran senyera.

Avui el dia és molt clar i disfrutem contemplant grans vistes panoràmiques.

Panoràmica de Cabrera

El santuari de Santa Maria de Cabrera correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41 i l’ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.

L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.
La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història.

Interior del Santuari

Esmorzem al davant mateix del santuari. És un lloc molt frescal.

La vegetació és molt exuberant

Iniciem la baixada per el camí de les escales o del Grau Nou. El trajecte és emocionant i espectacular però no ofereix cap perill ja que els llocs més compromesos són protegits per una barana de ferro. Com que els graons hi són a centenars hom farà bé d’aturar-se tot sovint i distreure’s contemplant el formós panorama que progresivament es va descobrint.

Baixant per les Escales

Aquest dreturer camí fou obert l’any 1952 a cops de pic i barrinades. Fou una obra de certa importància i escomesa per tal d’evitar les dificultats per arribar a Cabrera en períodes de grans nevades.

Des de baix el Coll sembla impossible que el camí pugui franquejar tan atrevits espadats. I ho fa aprofitant els relleus més favorables.

Vista des del Coll del Bram

Fem la baixada també en uns 45’.

Recorregut total: 5’68 kms.

Arribem a Sant Julià a 2/4 d’una.

Ha estat un matí ben aprofitat.