La ruta al Wikiloc
Coll de Queròs – Vallclara – Coll de Queròs
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem l’Eix (C-25) i el deixem a la sortida de Sant Hilari. En aquesta població seguim per la crta. que va de St. Hilari a Osor (GI-542). Anem seguint per aquesta crta. durant uns 6 kms. i després del rètol del km. 18 cal desviar-nos cap a l’esquerra. Hi ha un rètol on diu: pas particular. Poc després de deixar la carretera enllacem amb el GR178-2 i seguim aquesta pista que ens porta fins el Coll de Querós. Deixem el cotxe en una cruïlla de camins molt aprop del Coll de Queròs.
Total kms. : 41 kms. per crta. més 4 kms per pista forestal en força mal estat. Total 45 kms.
És un itinerari circular que presenta una gran varietat paisatgística. La ruta no presenta cap dificultat ja que caminem per pistes forestals i algun corriol molt evident. Tot i això, la gran quantitat de pistes forestals que hi ha a la zona fa que sigui imprescindible planificar la sortida amb cura i dur un mapa si volem evitar equivocar-nos. Nosaltres hem utilitzat els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i les explicacions del llibre Les Guilleries, l’esplendor d’una natura primitiva. Xavier Junquera i Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2006. Col.lecció guies del Centre Excursionista de Catalunya. Nº 22.
RecorregutComencem l’excursió seguint les marques vermelles i blanques del GR, el bosc passa a ser un bosc de pins de gran altura i arribem al Coll de Querós. Antigament havia estat un important lloc de pas situat en una zona a la que està lligada la història del conegut bandoler Serrallonga. Ara resta gairebé oblidat i només alguns excursionistes, ciclistes i caçadors solen passar per aquí. En aquest punt hi conflueixen 4 camins. Estem a 900 m. d’alçada. Ara ens cal girar a l’esquerra i abandonar el GR. Per seguir la pista que va encarada a les visibles penyes de Cabrerola.
La pista puja ara fent ziga-zagues i anem guanyant vistes sobre el Collsacabra.
Passem pel costat d’unes penyes a la nostra dreta mentre guanyen terreny els castanyers. En un revolt molt pronunciat a l’esquerra s’inicia el corriol que va a Vallclara. Cal a dir que la tornada es farà pel corriol que surt en aquest punt des del costat dret.Seguim per la pista que en ha de portar a Vallclara, passant per la font Samallera. Situada a l’esquerra de la pista. Actualment està seca.
Font SamalleraAl cap de pocs minuts arribem al Coll de la Font Samallera a 1089 m. En aquest coll la pista enllaça amb una que creua perpendicularment, hem de seguir a la dreta fins que en uns metres torna a girar per seguir en direcció est-oest que era la que seguíem en arribar a aquesta nova pista. Ara el camí es fa planer i comença a perdre alçada en endinsar-se per una zona de pins.
Anem seguint per aquesta pista i finalment arribem a l’ample crta. que ens condueix, per la dreta, a Vallclara; on encara es poden veure les restes del que va ser un projecte residencial de fa uns anys (l’única part habitada del nostre recorregut). Tot just a l’arribada hi ha l’hotel batejat amb el nom del bandoler “Don Joan de Serrallonga”, que no va arribar mai a obrir. Actualment Vallclara presenta un estat de total abandonament i deixadesa. Ens trobem a 1.054 m. d’alçada. Fins aquí tardem 1h 30’.
VallclaraDetallo a continuació una informació que he trobat a Wikipèdia i que per cert m’ha sorprès molt:
L’hotel de Vallclara i la seva urbanització. Quan es van començar a fer tots els plànols de la urbanització, era l’ època dels 60. La millor època de Vallclara , va ser els anys 70. La finca on esta construït l’ hotel i la urbanització era d’en Leopolo Planes. Uns senyors es van interessar en poder fer una urbanització i un hotel. El cap d’aquesta promoció era en Don Antonio Guinart Tugores. En Salvador Bosc era el que feia les fotos, la publicitat de l’ hotel i de la urbanització. La casa pairal de Vallclara es va convertir en un restaurant. Per Vallclara i van passar artistes famosos com en Peret, la Trinca, en Manel Serrat i també m’han dit en Julio Iglesias. En el seu millor moment si feien balls i sardanes. Aquest hotel, Don Juan de Serrallonga, actualment s’està restaurant; com es pot veure els vidres de les finestres són nous. Hi ha rumors que l’ hotel ha estat comprat per Internet per una senyora i que es vol tornar a obrir-lo. On hi ha les parets de maons, en les entrades, és perquè abans hi havien hagut vaques, així d’aquesta manera no es podien escapar.
Seguim els senyals indicadors que hi ha i tot passant per darrere de l’hotel anem baixant per la pista fins arribar a l’ermita de Vallclara a 1012 m.
L’ermita dels seus orígens romànics encara es conserva l’absis i el campanar d’espadanya. L’any 1480 el rector de Sant Andreu de Bancells va dur a terme una reedificació que va durar fins l’any 1510. Es va refer durant aquests anys la capella, ampliant-la, cobrint amb la volta actual del presbiteri i la nau central amb embigat, que va ser renovat l’any 1721. Les primeres noticies de Vallclara les trobem a l’any 1166 i continuen molt escadusseres fins a final del segle XIII. Des d‘aleshores la seva historia ja es coneguda. L’any 1435 tenia cura de la capella Marc Desbach, monjo del monestir de Casserres. La documentació dels segles XVI al XVIII ens indica que Vallclara es va convertir en un Santuari i fou centre molt actiu de pietat comarcal, ja que, en la seva capella es reunien en assemblea els homes de Bancells, Querós, i Castenyadell i s’hi feien documents, contractes i prenien juraments oficials.
La imatge romànica de Santa Maria de Vallclara és d’estil gòtic d’alabastre del segle XIV, de considerable valor. Actualment està dipositada al Museu Episcopal de Vic.
Ermita de VallclaraActualment queda la capella del monestir, convertida en una ermita gràcies a la gran restauració portada a terme l’any 1970 quant pràcticament estava en ruïnes. L’any 1994 es va fer una altre nova restauració, donat que es va enderrocar l’embigat de fusta de la nau. Sorprèn el seu campanar situat a un lateral. En l’aplec de Vallclara se celebra una missa el segon diumenge del mes de setembre, cantant els goigs.
Continuem avall i a uns uns 500 metres el camí gira sobtadament cap a la dreta. En aquest punt veiem un corriol, pel costat esquerre, que amb una lleugera baixada s’endinsa en el bosc. És el corriol que porta al Castell d’en Fogueres i finalitza en un punt on podem veure les restes d’una petita construcció de pedra. En aquest punt cal que ens endinsem pel bosc uns metres fins arribar al Castell d’en Fogueres; una talaia natural des de la que podem gaudir de boniques vistes. Aquest “castell” està composat per unes penyes envoltades d’estimballs excepte pel punt on hem arribat.
Cal dir com a curiositat que sota les penyes d'aquest Castell hi ha una de les coves d'en Serrallonga amb un tresor encara per trobar.
Castell d'en Fogueres amb el Collsacabra al fonsEsmorzem en aquest lloc disfrutant d’una gran visibilitat sobretot del Collsacabra al fons i part del pantà de Susqueda. A la dreta contemplem el sot i les penyes de Cabrerola amb la masia al costat i finalment els boscos que envolten Vallclara al nostre darrera.
Penyes de Cabrerola amb la masia al costat dretTornem a la pista que hem deixat per arribar fins aquestes penyes. En aquest punt ens arribem fins a la masia de Cabrerola. El seu actual estat està molt deteriorat; segons sembla fa uns anys havia estat habilitada per a passar-hi els caps de setmana.
Masia de Cabrerola
Passem per abundants boscos de coníferesAquest petit tram era l’antic camí que anava des de Vallclara al coll de Querós. El corriol baixa fent ziga-zagues i en el seu tram final gira bruscament a l’esquerra i caldrà que baixem uns 3 metres agafant-nos a branques i arrels. En aquest últim tram cal anar amb molt de compte. Tot i això segur que el corriol permet un descens més suau en algun punt anterior que nosaltres ens hem passat sense adonar-nos… Al final el corriol surt al punt per on ja hem passat durant el camí d’anada. Només cal tornar a desfer aquest tram de camí fins el Coll de Querós a 900 m.
Finalment seguim els senyals del GR que ens portarà al lloc on hem deixat el cotxe. Punt final de l’excursió d’avui.
Poc després de recórrer uns 300 m, amb el cotxe, ens aturem per visitar l’ermita de Sant Francesc de Carbonell, antiga capella del mas Carbonell, s’esmenta ja al segle XVII com a capella pública i dedicada a Sant Francesc d’Assís. És un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d’espadanya d’un ull d’arc de mig punt.
Ermita de S. Francesc de CarbonellRecorregut total: 11’38 kms.
Arribem a Vic a 1/4 de 2.
Avui hem conegut un nou itinerari per les Guilleries amb un passat històric important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada