2 de Juliol de 2008
La ruta al Wikiloc
Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.
Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 kms. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem a dalt a Núria a ¼ de 9.
Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 mts. D’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 mts., separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. Tret de les dificultats pròpies del desnivell a salvar, que entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 mts., no comporta cap altra complicació tècnica.
L’inici el trobem just en l’estació del cremallera de Núria. Des de l’andana accedirem al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques. Un cop en aquest planell superior, girarem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veurem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11. Passarem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilarem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida. Podem parar compte amb el camí que veiem a l’esquerra, a l’alçada del pont, ja que és pel que baixarem.
Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder. El camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix. Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts. El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó.
Durant una estona caminarem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll. Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades. Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonarem. L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.
El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.
Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.
Un cop salvat el nostre primer obstacle, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Així, seguirem un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina, força més curt i herbat que el del Noufonts, i que ens mena a una rocosa elevació, rematada, a l’igual que l’anterior, per una fita de pedres.
Òbviament durant aquest tram del camí, el Puigmal i la seva Coma de l’Embut estan sempre visibles, recordant-nos qui és l’amo i senyor de la contrada.
Baixarem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria, que veiem sota nostre i al que s’arriba ràpidament per un camí trepitjat i molt evident. Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veurem un pal indicador i dues estaques de fusta amb les traces d’un G.R., que no surt a la cartografia que hi ha editada de la zona.Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques. El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina. És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.
Poc abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer. El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.
El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.
És una bonica ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.
Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.
Arribem a baix a Núria a la una tocades. Encara tenim temps de visitar el Santuari i anar a refrescar-nos a la font de Sant Gil.
Recorregut excursió: 14 kms.
Tornem amb el cremallera de 2/4 de 2 . A les 3 ja som a Vic.
Informació: http://www.madteam.net/
La ruta al Wikiloc
Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.
Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 kms. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem a dalt a Núria a ¼ de 9.
Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 mts. D’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 mts., separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. Tret de les dificultats pròpies del desnivell a salvar, que entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 mts., no comporta cap altra complicació tècnica.
L’inici el trobem just en l’estació del cremallera de Núria. Des de l’andana accedirem al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques. Un cop en aquest planell superior, girarem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veurem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11. Passarem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilarem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida. Podem parar compte amb el camí que veiem a l’esquerra, a l’alçada del pont, ja que és pel que baixarem.
Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder. El camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix. Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts. El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó.
Durant una estona caminarem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll. Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades. Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonarem. L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.
El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.
Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.
Un cop salvat el nostre primer obstacle, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Així, seguirem un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina, força més curt i herbat que el del Noufonts, i que ens mena a una rocosa elevació, rematada, a l’igual que l’anterior, per una fita de pedres.
Òbviament durant aquest tram del camí, el Puigmal i la seva Coma de l’Embut estan sempre visibles, recordant-nos qui és l’amo i senyor de la contrada.
Baixarem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria, que veiem sota nostre i al que s’arriba ràpidament per un camí trepitjat i molt evident. Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veurem un pal indicador i dues estaques de fusta amb les traces d’un G.R., que no surt a la cartografia que hi ha editada de la zona.Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques. El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina. És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.
Poc abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer. El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.
El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.
És una bonica ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.
Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.
Arribem a baix a Núria a la una tocades. Encara tenim temps de visitar el Santuari i anar a refrescar-nos a la font de Sant Gil.
Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu
vulgué prendre per estada
la Mare del Fill de Déu.
Des d'aquí favors envia
a qui els hi sap demanar:
La Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar.
mig any coberta de neu
vulgué prendre per estada
la Mare del Fill de Déu.
Des d'aquí favors envia
a qui els hi sap demanar:
La Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar.
Recorregut excursió: 14 kms.
Tornem amb el cremallera de 2/4 de 2 . A les 3 ja som a Vic.
Informació: http://www.madteam.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada