Recorregut i mapaDescarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. fins a Ripoll. Prenem la C-26 fins a Sant Joan de les Abadesses. Continuem la ruta per la C-38 fins a Sant Pau de Segúries. Al arribar a la rotonda de l’entrada de la població trenquem a la dreta per la C-153a. Més endavant trobem un indicador de la Vall del Bac. (Al costat del mas El Mariner). Seguim per aquesta estreta crta. uns 8 km i deixem el cotxe a l’esquerra desprès de passar un pont. Concretament al molí de la Coma. Molt a prop de la masia de Can Pagès.
Total 63 km
Introducció:
La vall del Bac és el pas natural que comunica la Garrotxa amb les altes valls del Ter i força utilitzada durant segles; és una vall plena d'història i que havia tingut molta vida. Actualment resta força desconeguda.
Conté un conjunt d’ermites romàniques destacables: Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria sa Cot, Sant Andreu de Porreres i Sant Miquel de la Torre
Situada a la comarca natural de l’Alta Garrotxa, la Vall del Bac amaga racons fantàstics i amb una vegetació i uns paisatges realment espectaculars.
Durant el recorregut es poden observar les comunitats vegetals més comunes de l’Alta Garrotxa: l’alzinar muntanyenc, la roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i els prats humits de muntanya.
És una vall molt estreta, orientada d’est a oest, que amaga edificis d’un gran interès i que fan pensar en la vida aïllada que deuria transcórrer no fa gaires anys.
El bon estat de conservació en què es manté la vall del Bac es deu sobretot al seu aïllament geogràfic. La vall pertany al municipi garrotxí de la Vall de Bianya,
El Talló, juntament amb el Puig Ou, és un cim que pertany a la Vall del Bac molt agraït de pujar, tot i que la seva alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el Pirineu i sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, la serra del Bestracà i en definitiva sobre una bona part de l'Alta Garrotxa.
Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta força assolellat.
Seguim una pista en direcció nord i seguidament travessem una riera amb una resclosa al costat.
Al fons, el Puig OuPassem una tanca i ja veiem la casa del Molí de la Coma a la nostra esquerra. Al fons es veu el Puig Ou.
Anem continuant amunt per aquesta pista tot seguint les marques de color blanc. De tant en tant trobem un rètol amb la indicació de Porreres. Cal anar seguint aquesta indicació.
Un gran roure amb el rètol de PorreresArribem a l'ermita de Sant Andreu de Porreres, romànica d'un sol absis. L'indret és magnífic i tranquil.
Ermita de S. Andreu de Porreres
Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.
L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels terratrèmols, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.
Campanar de cadireta
Interior de l'ermita
Damunt nostre ja veiem el Coll de Triadú i la casa que porta el mateix nom.
Continuem per una pista fins arribar al coll i a la casa del Triadú.
Masia d'El TriadúArribem a El Triadú. Casa magnífica, amb una situació de privilegi però que es troba en un estat deplorable i que si hom no hi posa remei aviat serà només un munt de runes. Ja es veu que aquest devia ser un mas important de la contrada, però avui no és res més que un record d’allò que devia ser en èpoques pretèrites.
A partir d’aquí cal anar en compte i anar seguint les marques blanques i algunes fites que ens indican el camí correcte. El camí sembla que es perd una mica però no hi ha cap dificultat per seguir la bona ruta.
De fet si des del Triadú enfilem cap amunt, també trobarem el camí. Anem seguint per tant les marques i les fites.
Dins una magnífica roureda
Seguim cap a la dreta pels esglaons
Aquesta font, d’una aigua molt fresca, consta d’un gran abeurador. Està situada en un lloc on hi ha molt bestiar pasturant.
Font de ResclusanysDeixem la font i enfilem el coll i davant nostre observem uns prats magnífics, amb tot de cavalls i vaques pasturant.
Prats del Talló
Ara ens caldrà pujar el darrer tram per entre l'herbei, tot i que es recomanable seguir per la dreta per assolir el coll i tot seguit anar resseguit la carena fins arribar al pla de dalt. De fet per aquest darrer tram també trobem un seguit de marques verdes i taronges que ens hi portaran.
El cim i les vessants del Talló són ocupades, sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig.
Enfilem cap al Talló
El cim pròpiament dit és una petita clariana que tot i estar envoltada de boixos permet una bona panoràmica.
Vistes des del cim
Esmorzem dalt el cim i quedem captivats pel ventall de muntanyes que s’obre davant nostre.
El Puig Ou Desprès de gaudir de les magnífiques vistes baixem per el costat de ponent en forta pendent.
Veiem un camí ben fressat i marcat amb monjoies. Caldrà seguir-lo avall amb forta pendent.
Trobem durant la baixada uns quants roures morts i més aviat arrancats del terra, potser degut a un fort vent...
Grans roures al terra Continuem baixant tot passant pel Collet de la Guilla. Entrem dins el bosc i arribem de nou al mas El Triadú.
El TriadúSeguim cap a l’esquerra per arribar, després d’uns quants metres al coll del Triadú.
Coll de Triadú i el Puig OuDavant nostre ja veiem, al fons l’ermita de Sant Andreu de Porreres.
Coll de Triadú. Ermita de Porreres al fonsAra només ens cal anar seguint la pista. Passem pel costat del trencall per on hem anat a l’ermita de S. Andreu de Porreres.
Continuem la baixada cap el Molí de la Coma, resseguint la riera i un cop travessada un parell de vegades arribem finalment al pont on tenim el cotxe..
Salt de la riera Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¼ de 3
Recorregut: 9’2km
Alçada mínima: 654 m
Alçada màxima: 1280 m
Ascensió Acumulada: 622 m
Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.
Sortida realitzada el dia 20 d’Abril de 2011
Informació: madteam.net
Per saber-ne més:
La Vall del Bac dins l’assequible muntanya mitjana, és un petit enclavament força desconegut més enllà de la seva comarca estricta de La Garrotxa; un racó de món on l’excursionista no sovinteja massa.
L’autora del llibre “La Vall del Bac”, (P.A.M.) d’Anna Borbonet, que coneix tots els secrets de la vall, ens n’explica la història i ens en descriu amb minuciositat els itineraris.
2 comentaris:
Carai! Que maca que és l'església romànica de Sant Andreu de Porreres!
Sort que no es troba al pirineu, sinó ja hi tindríem en Cuní voltant per allà!
Feia molt de temps de volia pujar a El Talló. Gràcies al vostre bloc l'hem pogut fer per cap d'any de 2013. Un dia preciós. Gràcies pel bloc.
He trobat una mica dubtosa l'explicació de l'itinerari des de Can Triadú. De fet, ens varem perdre i varem acabar pujant pel dret fins a la carena, sense passar per la font d'Esclusanys. Una abraçada,
Xavier Badia i cardús
Publica un comentari a l'entrada