Bastiments (Refugi Ulldeter)

3 de Setembre del 2008

Solei Bonic (aparcament refugi) – Refugi d’Ulldeter – Coll de la Marrana – Pic de Bastiments.

Recorregut

Avui sortim de Sant Julià a ¾ de 7. Agafem la C-17 fins a Ripoll per continuar per la C-26 passant per Camprodon i a partir d’aquí direcció Setcases fins arribar a Vallter 2000 per la GIV-5264.

Total 93 kms.

El Bastiments és un cim molt assequible. També és un cim traïdor, ja que el fort vent que acostuma a fer-hi dificulta l'ascenció i el risc de boira i tempesta és alt.

És un pic d'ascensió relativament fàcil tant a l'estiu com a l'hivern, si es fa en les condicions normals de cada estació. El fet que sigui una ascensió clàssica va ser motiu perquè el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi celebrés el seu 75è aniversari col·locant-hi una creu; tot i que no està al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l'est i a la cota 2875.

L’excursió comença al refugi d’Ulldeter del Ter a 2.220 m.

Per accedir al refugi, anirem per la carretera de Setcases a les pistes d’esquí de Vallter 2000, fins a la corba on hi ha un aparcament per als usuaris del refugi. Hi ha un rètol indicador del refugi d’Ulldeter. El camí que porta des de l’aparcament fins el refugi coincideix amb el GR-11. Fins al refugi són 20 minuts.

Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Des del revolt de la crta., prenem el camí molt fressat, seguint les marques del GR-11 i anem pujant per la riba esquerra del riu Ter que ens queda molt fondo.

Iniciem l'excursió

Primer la pujada és suau i més endavant forta en llaçades, passant per dintre del bosc de pi negre. Més amunt el camí travessa el riu per una palanca de fusta i finalment per una carena entre pins arriba al refugi.

Aquest Xalet-Refugi pertany al C.E.C. És un edifici de pedra amb teulada a dos vessants amb un porxo tancat amb vidriera, a l’extrem d’un replà cobert de prats i pins negres; sota les parets i tarteres del Gra de Fajol, a la riba dreta del riu Ter. Inaugurat el 29 de juny del 1959. En substitueix un altre inaugurat el 1909 i situat a 2.390 m. que era el més antic de la península Ibèrica i que va ser aterrat per la neu. L’actual està una mica més al sud que l'original. Té una capacitat de 80 places. Begudes i menjars.

Refugi d'Ulldeter

Sortim de refugi seguint el GR i no les pistes d’esquí, per un camí que puja pel llom del prat fins a un indret amb aiguamolls. Travessem un planell i arribem a una font que brolla a terra al costat del camí. Superem un sèrie d’ondulacions fins arribar al fons de la coma al peu del Gra de Fajol.

Davant el Coll de la Marrana

Pugem pel camí molt trepitjat i fent unes quantes llaçades arribem al coll de la Marrana a 2.510 m. Tardem 45’

Una forta ventada ens dona la benvinguda.

Coll de la Marrana

Aquest amplíssim coll de gran vista panoràmica situat a 2.510 m separa la vall del Freser, de caient suau, i el circ d’Ulldeter, més abrupte, entre el Gra de Fajol i el Bastiments; és també un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca.

Al fons, el Coll de Tirapits

A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Deixem el GR i comencem a pujar cap al Bastiments seguint l’ample carena que primer té poc pendent i és molt herbada per un camí que es veu fàcilment. El fet que tinguem el cim a la vista fa que no hi hagi cap problema en seguir el camí correcte.

Comencem pujant primer força suau fins arribar a una esplanada on trobem les restes d’un antic pluviòmetre, només queda el suport rovellat, però si més no és curiós.

La pujada es va notant poc a poc fins que arribem a un punt on ja veiem el camí fortament marcat que puja fent ziga-zagues. El vent comença a ser més fort i fred, a mesura que anem guanyant alçada. Més amunt el camí és redreça i es fa més pedregós, fins a convertir-se en una tartera i seguint un camí terrós que puja fort arribem a una creu posada pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Estem a 2.875 m. Des del coll tardem 40’

El fort vent cada vegada es fa més insuportable. En aquesta ocasió no arribem al cim pròpiament dit. Per arribar al cim, cal pujar una mica més seguint la carena rocosa i planera. Vèrtex geodèsic coronat per un piolet.

Aquest cim de 2.883 m. és un dels més alts del Pirineu oriental. La vista que tenim és esplèndida des del Canigó i Costabona, per l'E, al Pic de l'Infern i el Puigmal per l'W. Cap al N les serralades franceses, amb el Carlit destacat; la Cerdanya i la capçalera de la vall del Freser.

Vista de la Vall del Freser

Coll de la Marrana i Gra de Fajol

Decidim esmorzar en unes roques arrecerats del vent i baixar de seguida cap al Coll de la Marrana.

Fem la baixada seguint el mateix camí de l’anada. A l’inici el pendent és força pronunciat. Tot baixant el cel es va tapant, i el que en principi eren uns nuvolets molt bonics i molt fotogènics, més endavant és un potent cumulonimbus.

Tenim una bonica perspectiva del Gra de Fajol, el tenim al nostre abast.

Degut al fort vent no tenim por de pluja. Arribem al Coll de la Marrana, baixem seguint el camí cap a l’esquerra i seguint el GR arribem al refugi.

Des del refugi fem una última mirada al cim del Bastiments.

Baixem seguint el camí pel costat del riu fins arribar a la crta., final de l’excursió d’avui.

Arribem a l’aparcament a ¼ d’una.
Desnivell: 783 m.
Recorregut total excursió: 9’90 kms.

A les 2 de la tarda arribem a Sant Julià.