Roques Encantades

27 de Febrer del 2008

Roques Encantades

Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Cantoni passat l’hostal de la Devesa, just abans de creuar el pont del Papalló trenquem per una carretera a l’esquerra. Deixem el cotxe just a l’entrada, al costat mateix de la Riera de l’Om. La boira ens ha acompanyat fins a la sortida de l’Esquirol. Ara tenim un sol esplèndid. Fins aquí hem fet 38 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Molt a prop nostra i tenim un pal indicador de la ruta a seguir. Anem seguint per la part obaga de la riera i en poca estona arribem a dalt el Pla d’Armadans. La vista és molt extensa. Tota aquesta zona està plena de bedolls.

Aquí el bedoll li dona un caire eminentment centreeuropeu

Al arribar al final de l’extens pla, un pal indicador, senyala cap a la dreta per anar a les Roques Encantades. Anem seguint el camí enmig de prats verds que serveixen de pastura. Després de 20 minuts, la zona de prats desapareix i entrem dins el bosc. Trencarem per un altre camí que surt de l’esquerra i s’enfila per un bosc ple de faigs. Tot continuant fins al final, trobarem un seguit de roques que donen nom al bosc de “Les Roques Encantades”.

És un lloc realment curiós que convida a descobrir la fesomia de cada roca. Total fins aquí 5’5 kms.

De tornada seguim el camí de l’anada fins a un indicador on diu: Santuari de la Salut. En qüestió d’uns 20 minuts arribem a la Salut. El dia es va tapant i esmorzem dins la font de la M. de D. Protegits de l’aire que hi fa. El restaurant està tancat per vacances.

Desfem tot el camí de l’anada i a les 12 h. arribem al cotxe.

La meravella del Collsacabra és la seva vegetació i les seves muntanyes, que, lluny de ser monstruoses, són sedants i estan admirablement posades sobre la terra.

L’escriptor Josep Pla, que coneixia molt be aquestes contrades, ho compara a un magnífic espaiós i finíssim parc anglès. La naturalitat del paisatge és constant i constitueix un dels encants del país.

Total recorregut: 9’76 kms. (Els podòmetres ja coincideixen)

Arribem a Vic a ¾ d’una.


Panoràmica de les Roques Encantades

4 comentaris:

Campro ha dit...

Quines fotos més espectaculars!!

pilar ha dit...

És veritat! quines roques tant curioses, si t'hi vas fixant, alguna sembla un cap d'ós, una altre de gos... vaja que he retornat al joc que feiem a l'infància, quan erem al llit, descrobint figures al sostre a les ombres de les vigues.

Astu ha dit...

Coneixes alguna llegenda popular que estigui associada a aquest interesant lloc o rondalla que intenti justificar la presència del munt de rocs enrunats?

Josep Mª Camprodon ha dit...

Hola Astu. Gràcies per visitar el meu Blog.

He trobat informació sobre les "Roques Encantades" a la següent Web: http://www.francescroma.net/petjades/node/183.

En ella s'hi explica la història de l'ermita de La Salut i la llegenda de les roques encantades, que diu que allà el diable hi feia de les seves fins que hi van construir una petita ermita.

Espero que et pugui ser d'utulitat.

Salutacions!