Sant Valentí de Salarsa (Beget)

16 de Maig del 2007 (LR)


Beget-Crta. a Oix-Sant Valentí de Salarsa-PR-Beget

Marxem de Vic a 2/4 de 8 del matí. Arribem a Beget a ¾ de 9. Total 77 km.

Ens posem a caminar a les 9. El dia es bastant gris, encara que de moment no sembla que hagi de ploure. Si que ho ha fet la nit passada, doncs tot està molt moll.

Sortim del poble de Beget i anem seguint la carretera en direcció a Oix, veient a la nostra dreta el ruïnós Molí d’en Quelet i un pont que passa el riu. Continuem seguint per la carretera fins a dalt d’una pujada. Aquí hi veiem a mà esquerra una curiosa pedra fosca i plana situada amb una bona vista sobre la vall. Fins aquí hem fet uns 2,5 km. A partir d’aquí deixem la carretera i passem per un tancat a la nostra dreta. Anem pujant fent una llaçada i de forma planera ens anem endinsant en la vall que forma el Collet de la Vila, al redós del Puig Xoriguer, que tenim a la nostra esquerra.

Més endavant, passat un quilòmetre, travessem la riera, en un tram de camí amb pendent i pedregós. A partir d’aquest punt el sender va fent pujada, moderada però continuada, fins que per la nostra dreta, junt a un camí que porta al Mas del Meià, s’incorpora el PR que ve de Beget seguint els senyals grocs i blancs. En pocs metres arribem a un collet des d’on saltem a la Vall de Salarsa, quedant-nos a sota el Mas del Beç. El camí fa baixada, i un cop passada una cadena, veiem al nostre davant, sobre un turó i voltada d’alguns vells roures, l’església de Sant Valentí a 630 mts.d’alçada

L’ermita està situada en un lloc de gran bellesa, enmig d’una roureda. És una obra de la segona meitat del segle XII, d’una sola nau, capçat per un absis llis, i un robust campanar de cadireta, amb dues obertures, al que s’accedeix per una escala de pedra exterior, que permet fer sonar les seves dues campanes. Té afegit en època moderna un porxo que aixopluga la porta d’entrada. El seu interior és molt simple, i bastant deteriorat per una gran esquerda. En un costat exterior veiem que dues bigues de ferro aguanten tota la nau de l’ermita. L’església fou consagrada l’any 1168.

Des d’aquest punt tenim una bona vista de la vall, tancada pel Mont del Llor de 1.125 m, i de les cases pairals d’El Tubert, El Soler; a les que s’hi arriba per una pista de terra, que és la continuació del camí pel que hem vingut. Cal dir que és pot accedir amb vehicle a aquest petit nucli, desde la carretera que duu a Beget, ja que uns dos quilòmetres més enllà d’haver deixat la cruïlla que ve de Camprodon, a mà dreta hi surt un trencall senyalitzat que també porta a la Urbanització Font-Rubí i al veïnat de Bolòs.

Tardem 1h i 20’ desde Beget fins a Sant Valentí de Salarsa.

La tornada la fem seguint el PR marcat amb senyals blanques i grogues fins a Beget.

Pels voltants de Salarsa podem observar roures molt corpulents formant extenses rouredes. Hi collim una farigola molt florida.

Val a dir que aquest camí de tornada és molt bonic i força més feréstec que l’anada. Durant el trajecte ens creuem amb 8 genets que van a peu amb els respectius cavalls. El traçat del camí és molt dolent i estret.

Poc abans d’arribar a Beget passem per la capella del Remei. Aquí s’acaba el PR que ve de Salarsa i que té un recorregut de 4’5 km. La tornada la fem en 1h i 25’ fins a Beget.

Abans de marxar visitem el poble de Beget. Fotos desde el pont i de la magnífica església romànica de Sant Cristòfol, aixecada a la segona meitat del segle XII.

Avui hem caminat gairebé 3 h. i amb un desnivell d’uns 100 m.

La distància total ha estat de: 10’83 km.

Arribem a Vic a les 2.