Montardo (Presa de Cavallers)

Recorregut:

Presa de Cavallers – Planell de Riumalo – Estany Negre – Refugi Ventosa i Calvell – Estany de Travessani - Estany Monges – Coll de Collcrestada – Montardo

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Viatge:
Sortida de Vic. Prenem la C-25 fins a Tàrrega, C-53 fins a Balaguer, C-26 fins a Alfarràs. N-230 fins a Pont de Suert. L-500 fins a Boí.
Total: 282 km.

Aproximació amb cotxe:
Des de Boí enllacem a la crta. L-500 en direcció al balneari de Caldes de Boí. Passem pel costat del balneari i continuem per la crta. Ara es converteix en una estreta i sinuosa, però ben asfaltada, pista de muntanya, que finalitza a la part inferior de la presa de Cavallers, a 1.783 mts. d’alçada, sota mateix de la presa de Cavallers. Hi ha des zones d’aparcament.
Total 8 km.

Introducció:
Entretinguda i molt agraïda excursió a un dels cims emblemàtics de la Vall d’Aran, i l’Alta Ribagorça. Aquest cim, amb els seus 2.833 m d’alçada, es converteix en un extraordinari mirador, amb una àmplia panoràmica de 360º sobre els cims i les valls que l’envolten. Montardo ve de l'aranès Mont Arto, que significa parets esquerdades.

Ascensió clàssica en un magnífic entorn massís granític per un recorregut agrest vorejant diversos llacs. L’opció de pujar-hi per la Vall de Boí, ens permetrà gaudir del conjunt lacustre que hi ha a la seva capçalera, a l’entorn del Refugi Ventosa i Calvell, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes. Aquest itinerari és un dels més agraïts del Pirineu català a causa de l'excepcional bellesa del paisatge. Cim molt freqüentat.

Cal dir que la ruta és una caminada llarga, que supera els 19 km. entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat als 1.050 metres, però que no es fan feixucs, ja que, fins que no s’ha d’assolir el cim, no hi ha trams de pendents molt pronunciats

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 3/4 de 7. El dia es presenta força ventós.

Inici excursió

Situats a l’aparcament seguim el camí indicat pe situar-nos a l’alçada de la presa que no cal travessar, ja que el camí voreja en la seva totalitat aquesta riba de l’estany.

Vorejant l'estany de Cavallers

És una senda planera, però que en algun punt es presenta pedregosa, per tant cal parar compte. La vista, a l’altra banda del llac, sobre el Comaloformo i els Besiberris és cada vegada més encisadora.

Perspectiva presa de Cavallers

A l’arribar al lloc on el Riuet d’Estany Negre aboca les seves aigües al pantà, entrem de fet dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tant, a partir d’aquest instant seguirem unes fites de fusta pintades de groc que anem trobant pel camí.

Anem seguint les fites

Un graonet més amunt ens sorprèn el Pletiu de Riumalo, extensa planúria herbada solcada per les aigües del riu, que es travessa per un pontet si el nostre objectiu fos el Besiberri Nord, però que en aquest cas obviarem, ja que seguirem per la seva riba esquerra.

Pontet de desviació per anar als Besiberris

Més endavant, el camí s’enfila i es passa el riu per un pont de ciment, on comença un llarg tram de giragonses que ens fan guanyar alçada ràpidament. La senda és molt evident, però ens segueixen acompanyant les fites de pedra i fusta.

Casacada del riu Malo

Al cap d’una estona de ziga-zagues, el camí s’endinsa en direcció est, passat el Barranc de les Llastres de la Morta, per acabar en un grau superior del terreny, dominat per les roques de granit.

Imponents roques de granit

És un tram més planer, on el riu sembla perdre força i va dibuixant petits meandres.

Barranc de les Llastres de la Morta

Saltant a estones entre el rocam i altres caminant pel sender, tenim a la nostra dreta un collet, al que no hem d’arribar, ja que ens duria a l’Estany Negre, sinó que ens anirem decantant cap a l’esquerra, guanyant alçada, fins que a l’horitzó veiem la teulada del refugi.

Petit estany

Ara el camí planeja, en un indret conegut com Pas de l’Osso, i poc abans d’iniciar-se el darrer tram de pujada que ens duria al Ventosa i Calvell, situat a 2.215 m. d’alçada, sobre mateix les fosques aigües del llac, que queda enclotat a la dreta, veiem a mà esquerra un rètol que ens indica la direcció a l’Estany de Travessani i al Port de Caldes.

Arribats en aquest indret, fem una parada per descansar i esmorzar. Portem de camí 2h 30’

Una parada per esmorzar

Desprès de recuperar forces, continuem la ruta i seguint de nou les fites, pugem de forma plaent per un terreny herbat, portal d’entrada a un bonic conjunt lacustre que ens acompanyarà fins els peus del Montardo. Un petit estanyol que deixem a l’esquerra dóna pas a l’Estany de Travessani, als peus del pic i les agulles de Travessani.

Llac de Travessani, Besiberris i Pa de Sucre

Més endavant i encara més enganxat al rocam de les agulles, trobem l’Estany Clot. Cal dir, que entre aquests llacs principals, anem trobant altres estanyols que fan que el nostre caminar sigui plaent, ja que el lleu desnivell pràcticament ni es nota.

Petits estanys

Així arribem a un collet on cal parar compte, ja que és una cruïlla de camins, ambdós fitats amb les estaques grogues de fusta. El sender que surt a la dreta va a parar al Port de Caldes, mentre que el de l’esquerra, que hem de seguir, porta al Coll de Crestada o coll d'Oelhacrestada en aranès. Un cop dins d’aquesta senda ja veiem al davant nostre, però encara força allunyada, la silueta del Montardo.

Agulles de Travessani

Salvat de nou un petit coll arribem a l’estany més rellevant de la zona, el de les Monges, al peu mateix del Tuc del seu nom, bonica cubeta d’aigües blaves i tranquil•les, que formen una magnífica estampa visual.

Estany de Monges

L’anem seguint en la seva totalitat per aquesta riba, de forma planera i evident, seguint les fites, encarant-nos finalment per un prat inclinat en direcció al Coll de Crestada (2.475 m), per al que no cal arribar-hi, ja que uns metres per sota seu, ens trobem amb la traça del G.R. 11-18, que hem de seguir, però a mà dreta, en direcció al Port de Caldes, encara que tan sols durant uns metres, ja que quan el sender comença a guanyar alçada, a la nostra esquerra s’inicia un camí, amb evidents fites de pedra, que és el que ens ha de dur fins al cim.

Al fons, l'estany de Monges

Tot i que no hi ha cap rètol que ho indiqui, és un sender tant trepitjat (aquí ja coincideix amb la ruta clàssica de la Restanca) que no té pèrdua, més si tenim en compte la gran quantitat de fites de pedra (les de fusta ja no hi són) que trobem.

Port de Collcrestada

És el tram més dur de l’excursió, ja que el grau d’inclinació s’incrementa, anem pujant en continuades ziga-zagues i guanyem alçada ràpidament. Cal dir, que encara no hem tingut a la vista el pic del Montardo pròpiament dit, sinó que és el pedregós Montardo Petit qui ens acompanya en l’ascensió.

Vista del Montardo i el Collcrestada

De totes maneres, després d’un reguitzell de giragonses, davant nostre sobre un coll, albirant-se ja la silueta a la que ens dirigim i una extensa vista de la Vall d’Aran i els cims que la tanquen pel nord.

Estany de Monges al fons

Aquí comença un tram carener de camí planer i fàcil, que es dirigeix al coll que separa els dos pics de la muntanya, el Coth de Montardo.

Coll del Montardo

El sender de l’esquerra duu de forma ràpida al Montardo Petit (2.781 m), mentre que el de la dreta porta al nostre objectiu, al que s’arriba en un darrer esforç, per un sender costerut.

Desprès de 2h i 45’ des del refugi arribem al cim del Montardo de 2.833 m d’alçada,
Temps total des de l’inici: 5h i 15’

Hem fet cim

Cim del Montardo amb la Marta (autora de la foto)

Aquest cim, estratègicament situat, és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d’Arties(veiem la població d’Arties) i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l’oest el Tuc de Molières, l’Aneto, la Maladeta i el Posets, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l’est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.

Estany de Mar

Besiberris, al fons

Tot i que el dia és molt ventós, dediquem una bona estona a gaudir del paisatge i fer les corresponents fotos. Hi trobem molta gent.

En un lloc arrecerat del fort vent fem una altre most per reposar forces per la baixada.

La tornada la fem pel mateix camí, ja que es tracta d’una ruta lineal.

Camí de retorn cap el coll

Fem una aturada al refugi Ventosa i Calvell. Edifici donat al Centre Excursionista de Catalunya pel patrici Joan Ventosa i Calvell l'any 1954.

Refugi Ventosa i Calvell

Gaudim del seu entorn amb una excepcional panoràmica.

A l'oest s'estén la llarga serra de Tumeneia-Besiberri-Comaloforno, eriçada de puntes i agulles granítiques que, algunes, sobrepassen els 3.000 m d'altitud.

Voltants del refugi

En destaquen el vertiginós Pa de Sucre, la Punta Harlé i la magnífica piràmide pètria del Besiberri.

A migdia, s'alcen les parets de la serra de Comalespada, darrere la qual s'aixeca la Punta Alta, de 3.015 m. A l'esquerra, al capdamunt de la vall de Colieto, tanquen el semicercle els cims de Contraix i la Creu de Colomèrs, separats pel coll de Contraix.

Val la pena baixar fins als propers estanys de Colieto. Sense oblidar l’Estany Negre, enfonsat entre les pedres. Les fosques aigües donen nom a l’estany. La foscor és deguda a la profunditat de l’estany; prop des 40 m. Un dels llacs més profunds del Pirineu.

L'indret constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions.

Gaudim de bonics racons durant la baixada

Sovint cal aturar-nos per contemplar el paisatge

Continuem el darrer tram de la ruta en lleuger descens per un camí molt ben marcat i en alguns trams fins i tot empedrat.

Vista de la presa de Cavallers

Finalment voregem tot l’estany de la presa i arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

Vorejant la riba esquerra arribem al final de la presa

Arribem a la presa de Cavallers a ¼ de 6 de la tarda.

Recorregut: 19’25 km
Alçada mínima: 1.783 m
Alçada màxima: 2.829 m
Ascensió Acumulada: 1.116 m

Una esplèndida excursió, molt agraïda, ja que l’esforç ha estat àmpliament compensat per la bellesa de l’entorn. El Montardo té unes vistes magnífiques, de les que costen d’oblidar.

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

Sortida realitzada el dia 2 d’Agost de 2011

Informació:
Palau Robert
madteam.net
Correo Digital