Recorregut:
La Molinassa (Aparcament) – Refugi de Vallferrera – Barranc de Sotllo – Plans de Sotllo – Estany de Sotllo – Estany d’Estats – Coma d’Estats – Port de Sotllo – Aresta – Pica d’Estats.
La ruta al Wikiloc
Descarregar Track de la ruta
Introducció:
La Pica d'Estats no és un cim qualsevol per un català, no és una muntanya més, poder trepitjar el punt més alt del teu país converteix aquesta muntanya en emblemàtica. És molt freqüentada la seva ascensió, sobretot a l’estiu quant hi ha poca neu.
La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament occità de l’Arieja; situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l' estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França.
Realitzem l’ascensió per la seva ruta clàssica, la que transcorre per la vessant catalana, de Vallferrera. És un itinerari llarg ( 8 km), a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells (1.376 m).
És per aquest motiu que molta gent decideix dividir l’ascensió en dos dies i dormir als estanys d'Estats o Sotllo a mig camí. Nosaltres fem l’ascensió en una sola jornada.
És la via normal i clàssica per assolir el cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica). Per aquesta raó ja és gairebé obligatòria la seva ascensió, però, a més a més, els indrets emblemàtics dels estanys de Sotllo i d'Estats, així com el port de Sotllo, fan d'aquesta excursió una fita obligatòria de tots els excursionistes.
Aproximació:
Cal situar-nos al poble d'Àreu (13 km des de Llavorsí), indret on s'acaba la carretera i comença una pista, sense asfaltar, i en estat força precari, que, en 11,3 km, arriba al pont de la Molinassa, indret on cal deixar el cotxe. Ens trobem a 1.846 m
Itinerari:
Iniciem l’excursió a ¾ de 7 del matí. El dia es presenta totalment serè.
Ens dirigim cap el refugi de Vallferrera per un camí molt ben senyalitzat. Entrem dins el bosc i desprès de creuar el riu per una pas de fusta arribem al refugi.
Tardem uns 20 minuts. Aquest refugi està situat a 1.940 m.
0,00 h. Refugi de la vall Ferrera, 1940 m. A partir del refugi iniciem l'ascensió i es precisament aquesta primera part una de les més dures. Pugem fent ziga-ziga per guanyar fort desnivell en poca estona. Passem per una petita tartera, on hi ha uns bedolls.
Veurem el refugi als nostres peus i el camí continua però amb pujada més suau.
0,25 h. Trobem una cruïlla de camins, a 2080 m. Deixem el de la dreta, que penetra a la vall d'Areste, per continuar pel de l'esquerra.
0,30 h. Collet, 2140 m. És un indret molt característic, doncs, s'acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest, gairebé sempre planejant, tot i els alts i baixos del camí.
Poc abans de creuar el torrent de Sotllo es trobem un pas on cal posar la màxima atenció. Per això s'ha obert un camí que volta per baix. Ens cal desgrimpar i anar amb molt de compte.
1,05 h. Barranc de Sotllo, 2120 m. Més endavant creuem una palanca i continuem remuntant pel seu costat dret.
1,10 h. Pla de la Socauba, 2140 m. A l'esquerra del camí hi ha la balma del mateix nom, que és un bon aixopluc.
1,20 h. Pla de Canalbona o pletiu de Sotllo, 2190 m. A partir d’aquí, la vall s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Al fons d'aquest pla es veu un bon salt d'aigua que baixa dels estanys de Sotllo i d'Estats.
Prop del riu hi ha un rocam sota el qual hi ha bones clapes d'herba, idònies per acampar.
L'itinerari continua remuntant la vall. Cal posar una mica d'atenció, ja que hi ha dues opcions a partir d'aquest punt. El camí més fressat inicialment segueix relativament baix per enfilar-se després vers l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo. Però, en realitat, el camí més lògic puja més enlairat per la base dels pics de Llats i Lari fins a assolir un petit collet i entrar a la zona de l'estany de Sotllo, gairebé ja a mig estany.
Estany de Sotllo, 2350 m. Bonica vista panoràmica dels pics de Norís i Monteixo amb l'estany en primer terme.
Per l'esquerra baixa el torrent del petit cercle de Sotllo. S'ha de seguir el camí que, poc després, passa al marge esquerre del torrent, per tornar novament al marge dret just a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.
2,40 h. Estany d'Estats, 2471 m. Des d'aquest indret, amb la llum del migdia, es pot obtenir una magnífica fotografia de la pica reflectida en les aigües de l'estany.
El camí passa enlairat i voreja l'estany fins a arribar a uns replans superiors.
Un cop deixem l'estany d'Estats (2.470 m) al darrere afrontem la part més dura del recorregut, la tartera que ens porta fins el port del Sotllo (2.894 m). Són uns 400 metres de fort desnivell en poca distància que s'han d'agafar en calma i anar fent.
Aquesta tartera és la part clau de la pujada a la Pica, aquí si cal es pateix, perquè un cop al Port del Sotllo ja tens molt de guanyat. Passem per un parell de congestes de neu i arribem al coll.
3,50 h. Port de Sotllo. És un pas fronterer situat a l'est del Pic de Sotllo i a l'oest de la Pica d'Estats.
Aquest coll fronterer s’obre cap a França. A l’altre vessant tenim la cometa d'Estats amb l'estanyol de Barz, i al fons, l'elegant cresta del pic Rouge de Bassiès.
Situats al port de Sotllo tenim dues alternatives, pujar per la cresta del Pic Verdaguer, on s'ha de grimpar, o continuar per la vessant francesa. En el nostre cas hi havia molta neu pel vessant francès i no portem grampons; abandonem aquesta opció.
Tombem a la dreta i enfilem la via més directa per pujar a la Pica, la cresta oest. Consisteix en una grimpada de ressalts molts drets. Les màximes dificultats es concentren en la xemeneia que desemboca a pocs metres del Pic Verdaguer, un tram força aeri i descompost.
Alguns trams són realment complicats; en Jaume ens acompanya durant tot el trajecte de la cresta.
Arribats al Pic Verdaguer (3127m), s'acaben les dificultats i, per terreny més còmode, arribem finalment a la Pica d'Estats .
Tardem gairebé 1h en fer la cresta fins a la Pica.
6 h. Pica d'Estats, 3143 m, 8,50 km. Finalment coronem el cim de la Pica d’Estats. Som al sostre del nostre país. Una gran creu corona la Pica. La vista des del cim és espectacular, amb una gran panoràmica: el Monteixo, el Pic Verdaguer, la Punta Gabarró, el Montcalm, el Pic de Sotllo, el Comapedrosa, els estanys d'Estats i Sotllo.
Gaudim d’un dia magnífic, ple de sol. Un bon dia per fer muntanya.
La Pica d’Estats és una muntanya tricèfala, formada per tres cims destacats: La punta Gavarró a llevant, la Pica d’Estats, o cim central i la punta Cinto Verdaguer a ponent.
A 1/4 de dues del migdia iniciem la baixada seguint la mateixa ruta.
Ens cal d’anar en molt de compte amb el terreny inestable de tota la cresta fins al port de Sotllo.
Arribem de nou al Port de Sotllo. Ara només ens resta, una llarga i molt fatigosa baixada fins a La Molinassa.
El camí segueix en fort descens. Disfrutem d’un temps magnífic i podem admirar el bonic paisatge amb més tranquil·litat que durant la pujada.
Desprès d’unes 5 hores de forta i molt llarga baixada arribem finalment a l’aparcament de la Molinassa amb una satisfacció enorme d’haver assolit la “Pica”.
Estem cansats però satisfets d’aquesta profitosa jornada.
Recorregut: 17’18 km
Desnivell: 1.323 m
Ascensió Acumulada: 1430 m
Temps emprat per arribar al cim: 6 h
Temps emprat en la baixada: 5 h.
Durada total excursió: 12 h
Excursió realitzada el dia 27 de Juliol de 2010
Per acabar:
La primera ascensió documentada de la Pica data de l’any 1829 per M. Chausenque, que hi va pujar per l’Arieja. (cantó occità).
La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Va emprendre la penúltima de les campanyes excursionistes que li havien d’inspirar el poema Canigó i partint de Vicdessos a l’Arièja, puja a la Pica d’Estats, amb sabates, maleta i la sotana arramangada. Finalitza aquesta llarga travessa a Andorra.
La contemplació des del cim li feu escriure al seu Quadern de viatge:”Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura...”
La primera pujada per la que és considerada com la via normal, que és la que hem fet nosaltres, data de l’any 1896 i fou realitzada per Lluís Maria Vidal. La Pica és una de les millors talaies del Pirineu, des del seu cim es domina un extens territori en totes les direccions.
Lectures: mapa "Pica d'Estats", ed. Alpina. "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martínez Roca. "Pirineus, 1000 ascensions Val d'Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.
La Molinassa (Aparcament) – Refugi de Vallferrera – Barranc de Sotllo – Plans de Sotllo – Estany de Sotllo – Estany d’Estats – Coma d’Estats – Port de Sotllo – Aresta – Pica d’Estats.
La ruta al Wikiloc
Descarregar Track de la ruta
Introducció:
La Pica d'Estats no és un cim qualsevol per un català, no és una muntanya més, poder trepitjar el punt més alt del teu país converteix aquesta muntanya en emblemàtica. És molt freqüentada la seva ascensió, sobretot a l’estiu quant hi ha poca neu.
La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament occità de l’Arieja; situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l' estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França.
Realitzem l’ascensió per la seva ruta clàssica, la que transcorre per la vessant catalana, de Vallferrera. És un itinerari llarg ( 8 km), a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells (1.376 m).
És per aquest motiu que molta gent decideix dividir l’ascensió en dos dies i dormir als estanys d'Estats o Sotllo a mig camí. Nosaltres fem l’ascensió en una sola jornada.
És la via normal i clàssica per assolir el cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica). Per aquesta raó ja és gairebé obligatòria la seva ascensió, però, a més a més, els indrets emblemàtics dels estanys de Sotllo i d'Estats, així com el port de Sotllo, fan d'aquesta excursió una fita obligatòria de tots els excursionistes.
Aproximació:
Cal situar-nos al poble d'Àreu (13 km des de Llavorsí), indret on s'acaba la carretera i comença una pista, sense asfaltar, i en estat força precari, que, en 11,3 km, arriba al pont de la Molinassa, indret on cal deixar el cotxe. Ens trobem a 1.846 m
Itinerari:
Iniciem l’excursió a ¾ de 7 del matí. El dia es presenta totalment serè.
Inici de l'excursió
Tardem uns 20 minuts. Aquest refugi està situat a 1.940 m.
0,00 h. Refugi de la vall Ferrera, 1940 m. A partir del refugi iniciem l'ascensió i es precisament aquesta primera part una de les més dures. Pugem fent ziga-ziga per guanyar fort desnivell en poca estona. Passem per una petita tartera, on hi ha uns bedolls.
Veurem el refugi als nostres peus i el camí continua però amb pujada més suau.
0,25 h. Trobem una cruïlla de camins, a 2080 m. Deixem el de la dreta, que penetra a la vall d'Areste, per continuar pel de l'esquerra.
0,30 h. Collet, 2140 m. És un indret molt característic, doncs, s'acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest, gairebé sempre planejant, tot i els alts i baixos del camí.
Poc abans de creuar el torrent de Sotllo es trobem un pas on cal posar la màxima atenció. Per això s'ha obert un camí que volta per baix. Ens cal desgrimpar i anar amb molt de compte.
1,05 h. Barranc de Sotllo, 2120 m. Més endavant creuem una palanca i continuem remuntant pel seu costat dret.
1,10 h. Pla de la Socauba, 2140 m. A l'esquerra del camí hi ha la balma del mateix nom, que és un bon aixopluc.
1,20 h. Pla de Canalbona o pletiu de Sotllo, 2190 m. A partir d’aquí, la vall s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Al fons d'aquest pla es veu un bon salt d'aigua que baixa dels estanys de Sotllo i d'Estats.
Prop del riu hi ha un rocam sota el qual hi ha bones clapes d'herba, idònies per acampar.
L'itinerari continua remuntant la vall. Cal posar una mica d'atenció, ja que hi ha dues opcions a partir d'aquest punt. El camí més fressat inicialment segueix relativament baix per enfilar-se després vers l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo. Però, en realitat, el camí més lògic puja més enlairat per la base dels pics de Llats i Lari fins a assolir un petit collet i entrar a la zona de l'estany de Sotllo, gairebé ja a mig estany.
Estany de Sotllo, 2350 m. Bonica vista panoràmica dels pics de Norís i Monteixo amb l'estany en primer terme.
Per l'esquerra baixa el torrent del petit cercle de Sotllo. S'ha de seguir el camí que, poc després, passa al marge esquerre del torrent, per tornar novament al marge dret just a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.
2,40 h. Estany d'Estats, 2471 m. Des d'aquest indret, amb la llum del migdia, es pot obtenir una magnífica fotografia de la pica reflectida en les aigües de l'estany.
El camí passa enlairat i voreja l'estany fins a arribar a uns replans superiors.
Un cop deixem l'estany d'Estats (2.470 m) al darrere afrontem la part més dura del recorregut, la tartera que ens porta fins el port del Sotllo (2.894 m). Són uns 400 metres de fort desnivell en poca distància que s'han d'agafar en calma i anar fent.
Aquesta tartera és la part clau de la pujada a la Pica, aquí si cal es pateix, perquè un cop al Port del Sotllo ja tens molt de guanyat. Passem per un parell de congestes de neu i arribem al coll.
3,50 h. Port de Sotllo. És un pas fronterer situat a l'est del Pic de Sotllo i a l'oest de la Pica d'Estats.
Aquest coll fronterer s’obre cap a França. A l’altre vessant tenim la cometa d'Estats amb l'estanyol de Barz, i al fons, l'elegant cresta del pic Rouge de Bassiès.
Tombem a la dreta i enfilem la via més directa per pujar a la Pica, la cresta oest. Consisteix en una grimpada de ressalts molts drets. Les màximes dificultats es concentren en la xemeneia que desemboca a pocs metres del Pic Verdaguer, un tram força aeri i descompost.
Alguns trams són realment complicats; en Jaume ens acompanya durant tot el trajecte de la cresta.
Arribats al Pic Verdaguer (3127m), s'acaben les dificultats i, per terreny més còmode, arribem finalment a la Pica d'Estats .
Tardem gairebé 1h en fer la cresta fins a la Pica.
6 h. Pica d'Estats, 3143 m, 8,50 km. Finalment coronem el cim de la Pica d’Estats. Som al sostre del nostre país. Una gran creu corona la Pica. La vista des del cim és espectacular, amb una gran panoràmica: el Monteixo, el Pic Verdaguer, la Punta Gabarró, el Montcalm, el Pic de Sotllo, el Comapedrosa, els estanys d'Estats i Sotllo.
Gaudim d’un dia magnífic, ple de sol. Un bon dia per fer muntanya.
La Pica d’Estats és una muntanya tricèfala, formada per tres cims destacats: La punta Gavarró a llevant, la Pica d’Estats, o cim central i la punta Cinto Verdaguer a ponent.
A 1/4 de dues del migdia iniciem la baixada seguint la mateixa ruta.
Ens cal d’anar en molt de compte amb el terreny inestable de tota la cresta fins al port de Sotllo.
Arribem de nou al Port de Sotllo. Ara només ens resta, una llarga i molt fatigosa baixada fins a La Molinassa.
Desprès d’unes 5 hores de forta i molt llarga baixada arribem finalment a l’aparcament de la Molinassa amb una satisfacció enorme d’haver assolit la “Pica”.
Estem cansats però satisfets d’aquesta profitosa jornada.
Recorregut: 17’18 km
Desnivell: 1.323 m
Ascensió Acumulada: 1430 m
Temps emprat per arribar al cim: 6 h
Temps emprat en la baixada: 5 h.
Durada total excursió: 12 h
Excursió realitzada el dia 27 de Juliol de 2010
Per acabar:
La primera ascensió documentada de la Pica data de l’any 1829 per M. Chausenque, que hi va pujar per l’Arieja. (cantó occità).
La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Va emprendre la penúltima de les campanyes excursionistes que li havien d’inspirar el poema Canigó i partint de Vicdessos a l’Arièja, puja a la Pica d’Estats, amb sabates, maleta i la sotana arramangada. Finalitza aquesta llarga travessa a Andorra.
La contemplació des del cim li feu escriure al seu Quadern de viatge:”Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura...”
La primera pujada per la que és considerada com la via normal, que és la que hem fet nosaltres, data de l’any 1896 i fou realitzada per Lluís Maria Vidal. La Pica és una de les millors talaies del Pirineu, des del seu cim es domina un extens territori en totes les direccions.
Lectures: mapa "Pica d'Estats", ed. Alpina. "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martínez Roca. "Pirineus, 1000 ascensions Val d'Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.
4 comentaris:
Moltíssimes felicitats per haver assolit el cim, Josep Mª! Coronar la Pica és tota una fita per a qualsevol amant de la muntanya i pel que ens mostres la jornada va transcórrer perfectament.
M'ha agradat veure el meu mapa de Google Earth amb l'itinerari de l'ascensió, espero que sigui útil a tothom que vulgui animar-se a pujar. Però encara m'agradaria més veure un link al meu bloc sota la imatge, jeje, espero que no et faci res incloure'l ;)
Una cordial salutació des de Salt. Amunt i força!
David
Hola David,
amb molt de gust deixo l'enllaç del teu bloc, a la pàgina dedicada a la Pica. Les fotos són magnífiques!
Salutacions des de Vic!
Gràcies Josep Mª! Sempre que vull sortir a caminar passo abans per aquí, per si tu ja hi has estat abans i així anar ben documentat. Salut! David
Hola! Sabeu si a la Molinassa s'hi pot dormir?
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada