Forat Micó (La Teularia)

15 de Juliol de 2009

Recorregut:
La Teularia – Rabassola – Camí del Farrés – Espaulella – Salt del Molí – PR-C-47 - Camí de la Vall – Forat Micó – La Teularia

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17. Agafem l’eix Vic-Olot per la C-37. Sortida direcció Sant Pere de Torelló. Crta. BV-5224 fins el km 2’5. Trencall a l’esquerra amb un rètol on diu: La Teularia. Travessem dues vegades el riu Ges i poc després de deixar a ma esquerra una petita construcció sense porta, és el Molí de Pigrau, deixem el cotxe. (2,8 km de pista)
Total 24 km

Itinerari:
Interessant excursió on el riu Ges és probablement un dels elements que més ha influït en la zona i que va deixant espais d’una gran bellesa.

Comencem l’excursió gairebé a les 9, desprès de superar un petits problemes que hem tingut amb el cotxe. El dia es presenta amb un sol esplèndid.

Seguim el traçat del PR-C-47 fins el trencall de Forat Micó. Hi ha un rètol.

Continuem per el camí de la dreta amb forta baixada i travessem el riu Ges. Per cert que baixa amb una àmplia crescuda d’aigua.

Travessant el Ges

Anem seguint la pista i arribem al davant de la casa de La Rabassola.

Rabassola

Passem per la dreta de la casa i enfilem per una pista força dreta i amb força trams empedrats.

Estem passant per el Camí del Farrés. Indret amb boscos molt ombrívols i va seguint en lleuger ascens. Desprès d’uns ¾ de camí, arribem a la casa de l’Espaulella. Una masia abandonada situada damunt d’un petit pla, enmig d’uns prats i visible de lluny.

Masia de l'Espaulella

Continuem el camí passant per la dreta de la casa i en fort descens i desprès de creuar una pista, enfilem a la dreta per un corriol molt bonic que va seguint per dins del bosc i desemboca en el camí de baixada per anar al Salt del Molí. Hi ha un rètol.

Seguim el corriol en forta baixada ens dirigim al Salt del Molí. Ja abans d’arribar-hi sentim el soroll de l’aigua.

Degut a les recents plujes dels dies passats, avui podem gaudir del Salt en tota la seva magnitud.

Amb molta precaució, ja que el terra és molt relliscós, ens apropem a la cascada del Molí del Salt de Salgueda. És un dels salts més importants del riu Ges.

Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.

És també un dels trams més bonics de tot el riu. Indret solitari i de feréstega bellesa

Salt del Molí

Ens quedem a esmorzar en aquest lloc. Molt fresc i reconfortant.

Deixem els senyals del PR. Travessem el riu per unes passeres i ja som a l'altre costat del riu. El camí comença a enfilar-se en forta pujada enmig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador. Seguim en direcció a la Tosca de Degollats i la Vall.

Camí de la Vall

Més endavant deixem el camí principal i seguim de nou el PR.

Entrem al camí del Pas de Degollats. Tram molt estret i de curta extensió,obert en la pròpia cinglera. El camí molt aeri cau aplomat fins al peu del riu. Restaurat i acondicionat amb baranes pels amics de la Vall del Ges.

Anem seguint en forta pendent i arribem en un indret curiós i digne d’una visita. La Tosca de Degollats, arran mateix del camí. L’aigua es despenja formant nombrosos regalims, oferint sobretot ara que hi baixa aigua, un sorprenent efecte.

Tosca de Degollats

Aquesta formació rocosa de material calcari d’un tamany aproximat de 8 m d’altura per 11 m d’amplada ha estat formada durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava d’una fosa situada a la part superior que anà regalimant i anà dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic.

L'indret és fosc i misteriós, no exempt d'una bellesa feréstega.
Continuem el camí i poc desprès travessem el torrent de Canamàs.

Més endavant deixem el corriol i seguint per una pista arribem al trencall de la masia de la Vall, situada al cap d’un turó amb una esplèndida vista.

Masia de La Vall

Deixem el trencall de l’esquerra i anem seguint per la pista en continua baixada fins arribar en una torrentera.

Veiem a considerable alçària el Santuari de Bellmunt. Contemplat des d’aquí sembla més aviat una fortalesa medieval.

Al fons, el Santuari de Bellmunt

Ens trobem als Quintans de la Vall (rètol).

Anem seguint els senyals del PR i entrem a la Baga de la Vall. En una clariana podem contemplar les masies de la Vall i al fons l’Espaulella, dalt d’un turó.

Anem baixant pel camí pel mig de la paret vertical dels cingles de la Socarrada i arribem al bonic indret de Forat Micó. Espectacular congost on s’observa el desgast que el riu Ges ha provocat en la roca calcària de la zona, constituint la separació fisica de les serres de Bellmunt i Curull. Aquest congost és el resultat de milers d’anys d’erosió.

Congost de Forat Micó

Al riu Ges i desemboquen la riera de S. Bartomeu i el torrent de la Salgueda, entre d’altres. Als voltants de Torelló s’ajunten al Ter.

Més endavant veiem la pressa de Forat Micó. Aquí es recull l’aigua que mitjançant una canalització arriba a Vic.

Pressa de Forat Micó

Inicialment es va utilitzar l'aigua del riu Ges, procedent de la presa de Forat Micó, situada entre Sant Pere de Torelló i Vidrà. La concessió del Ges ja era de 35 litres per segon. Al cap de pocs anys, l'any 1968, a causa de l'augment de les necessitats d'aigua, es va posar en marxa l'abastament d'aigua del riu Ter: amb 100 litres per segon s'incrementava notablement la dotació a la ciutat.

A partir d’aquí la pista està encimentada i va vorejant el riu. Passem per la cruïlla que hem deixat a l’anada i seguidament arribem al cotxe. Punt final de la sortida d’avui.

El riu Ges

Recorregut: 9’91 km
Ascensió Acumulada: 384 m
Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.

Magnífica travessa de mitjana muntanya, fita de nombroses visites per els excursionistes. El paisatge continua sent el d’abans amb abundants boscos, compostos majoritàriament per faigs i roures d’una vegetació exuberant, per la gran humitat que hi ha.