Puig de les Bruixes - Comanegra (Bassa de Monars)

8 de Juliol de 2009

Recorregut:
Bassa de Monars – PR – Puig de les Bruixes – Pla de la Serra – Comanegra – Bassa de Monars.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 1/4 de 8. Fem l’itinerari següent: C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la dreta el trencall a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta crta. fins el poblet de Rocabruna. Passat uns 2 km de Rocabruna veiem un trencall a l’esquerra. Cal enfilar-nos i seguir per questa pista. Fàcilment identificable, hi ha un gran dipòsit a la dreta. Seguim per la pista forestal durant 8 Km de suau ascensió però en força mal estat sobretot els dos últims km. Passa per L´Oratori, la casa en ruïnes de Can França i superant una tanca metàl.lica arriba fins a la Bassa de Monars on aparquem el cotxe.
Total 81 km

Itinerari:
El Comanegra està situat al Nord de la Garrotxa i és fronterer amb el Ripollès i el Vallespir, a la Catalunya Nord.
Aquest cim és un mirador privilegiat de la Garrotxa i els seus cims, així com del Ripollès i del Canigó.

La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la vista és molt amplia, amb el Pirineu al fons.

Bassa de Monars. Inici excursió

Comencem l’excursió a 3/4 de 9. Avui el dia es presenta bo però amb boires molt canviants dalt dels cims.

Al fons, el Puig de les Bruixes

Ens trobem als peus del Comanegra i al davant, al fons, veiem la punxeguda silueta del Puig de les Bruixes, el nostre primer objectiu. Seguim la pista forestal, passant per sota d’una antiga tirolina, instal·lada per baixar i pujar material a Monars i arribem al final de la pista. Aquí hi ha dos rètols indicatius. Nosaltres seguim la ruta en direcció al Puig de les Bruixes amb marques grogues i blanques del PR. Hi ha senyals de tots colors.

El camí va seguint en lleugera pujada i va faldejant fins al Pic de les Bruixes. Anem alternant entre un atapeït bosc de roures i clarianes amb una vegetació molt exuberant. Passem per les Roques de Malforat i contemplem al fons Monars, amb l’ermita de Sant Sebastià.

Monars, al fons

Seguint els senyals dels PR, passem per un abeurador i anem guanyant alçada fins arribar a la base del Pic de les Bruixes. En aquest lloc, cal abandonar el PR i seguir per l’esquerra per enfilar el coll que es veu. Hi ha diverses marques.

Seguim per un camí força dret enmig de l’espessa vegetació fins arribar en un petit prat. Tenim una bonica silueta del cim.

El Puig de les Bruixes al darrera

Després de superar una forta i curta pujada per un terreny molt dret arribem al Pic de les Bruixes (o de Caburlé) de 1.393 m. Aquest cim molt herbat és un pas estret i llarg. La vista del cim és esplèndida; destaca la llarga carena del Comanegra.

Puig de les Bruixes

Des del cim gaudim d’una gran vista panoràmica sobre la Garrotxa i el Vallespir (és el punt més meridional de França).

Fins aquí hem tardat 1h 45’

Esmorzem dalt del cim tot contemplant el paisatge i identificant muntanyes.

El Comanegra vist des del Puig de les Bruixes
El Comanegra en un dia clar (Set. 2008)

De tornada deixem el cim seguint el marcat corriol carener en direcció al Comanegra
seguint sempre per la llarga carena; el corriol està molt marcat i no hi ha problemes per seguir-lo. Passem per el coll de Portell d l’Antic.

Deixem enrera el Puig de les Bruixes

La carena segueix un tram pedregós. Ara ens cal decantar-nos cap a la dreta i endinsar-nos dins una bonica fageda que s’exten a la vessant nord. Anem seguint la Llarga Serra de Monars.

Bonica fageda

Novament anem avançant i sortim a la carena per el Pla de la Serra. Si ens girem podem contemplar la silueta del Puig de les Bruixes.

El camí segueix en suau baixada i seguint sempre per la carena herbada arribem a un petit prat amb àmplies vistes.

Grans vistes panoràmiques abans d'enfilar-nos al Comanegra

Novament entrem dins la fageda. Ens acompanya una espessa boira, cal estar atents en seguir les marques grogues que hi ha. Seguim en fort desnivell i pujant per la carena arribem al cim del Comanegra

El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. Separa les valls del Fluvià i del Tec. El cim està format per dos turons, en un d´ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets.

Cim del Comanegra. Vèrtex geodèsic

Gaudeix per una banda d'una vessant arbrada i atapeïda, com són les fresques fagedes de la seva vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d'un desnivell més que apreciable.

Aquest cim mostra una fisonomia atrevida des d’allà on se’l contempli.

Tardem poc més d’una hora en fer el Comanegra des del Puig de les Bruixes.

Avui no podem disfrutar de les grans vistes panoràmiques que ofereix aquest cim. Les boires molt canviants no deixen veure del tot el paisatge.

Als nostres peus ja veiem la bassa de Monars, des d'on hem començat a caminar.

La ruta de baixada ve marcada per senyals verds i vermells, però baixem directament pels prats de sota el Comanegra. Cal dir que sempre tenim la bassa a la nostra vista.

Frondosa vegetació en la baixada, cami de la Bassa de Monars

Baixem directament pels prats de la falda del Comanegra. No cal seguir els molts senyals que hi ha. Tenim sempre al davant la Bassa de Monars com a referència. Tot el camí està molt fressat per les vaques; molt abundants en tota aquesta zona.


Prats al voltant de la Bassa de Monars

Fem la baixada en uns 25’

Total Recorregut: 8’3 km
Desnivell acumulat: 467 m.

Sortim de la Bassa de Monars a 3/4 tocats d’una i arribem a Vic a 2/4 de 3.

Aquesta excursió ens ha permès gaudir de la solitud d’aquestes muntanyes i dels bells paratges que amaga. La seva situació els converteix en uns miradors privilegiats de la contrada durant el seu magnífic recorregut.

1 comentari:

Anònim ha dit...

També en diuen el Pic de les Bruixes.