La ruta al Wikiloc
Collada de Bracons – Font Tornadissa – Rasos de Manter – Puig dels Llops – Collet de Joanetes – Pas dels Burros – Rasos de Manter – Collada de Bracons.
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem fins a Torelló per continuar cap a Sant Pere de Torelló. A partir d'aquí seguim la crta. de la Vola. Aquesta crta. va de Torelló a Olot. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons; on hi ha , a banda i banda, un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Estem a una alçada de 1.132 m.Total 35 kms.
El Puigsacalm és un cim encisador, en el qual hi trobem tres elements característics i que sens dubte seran presents en qualssevol dels itineraris que realitzem per aquesta muntanya. El primer són els grans boscos, gairebé sempre de faig, el segon els prats d’herba, que encatifen de color verd l’espai obert entre bosc i bosc, i el tercer les desafiants cingleres que es desplomen sobre la Vall d’En Bas. Prenc les paraules de Joan Mª Vives i Teixidó en un escrit titulat " Els camins del Puigsacalm", ( accèsit al Premi Sant Bernat 1985 ), mitjançant les quals descriu perfectament el paissatge que hi trobem, la combinació harmònica dels tres elements esmentats –bosc, prats i cinglera- ens dóna un paisatge equilibrat que hi fa agradable l’estada.
RecorregutIniciem la sortida a la Collada de Bracons.
Per accedir al camí pròpiament dit cal enfilar-se pel rocam que hi ha en el marge nord de la carretera, fins trobar al cap de pocs metres, una fita que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalada amb traces de pintura vermella i blava.
Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc, deixant diferents trencalls, primer a mà dreta (que ens duria fins al puig del Tosell Gros) i desprès a l’esquerra, que no hem d’agafar, sinó que hem de seguir per la senda més evident.
Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts. d’alçada), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca de filferro, oblidant-nos del sender que a l’esquerra baixa a Sant Bartomeu de Covidases, pel bell mig de la fageda, molt més evident que el que s’ha d’agafar. Hi ha un senyal indicador del lloc.
Després d’un primer troç descarnat, el camí es torna planer, i segueix així durant força estona, fins que torna a enfilar-se per les roques, per donar pas a una pista ample i planera, construïda per facilitar les explotacions forestals de la zona, que, després d’un revolt l’esquerra, rep per aquest cantó un camí que puja de Vidrà i que està degudament senyalitzat.
Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora i mitja des de que hem començat la sortida), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida, d’on brolla un raig d’aigua freda que ens ajudarà a refer forces per emprendre la pujada al cim.
Seguim ara en forta pujada per la falda de la muntanya, seguint un camí marcat, ens encarem a la dreta per la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, tota vegada que les muntanyes pirinenques comencen a despuntar, fins arribar als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.389 mts. d’alçada, des d’on es tenen àmplies perspectives de l’entorn.
Aquí trobem una tanca de filat per al bestiar i una fita vertical que ens diu les possibles vies que es poden fer des d’aquest punt del camí. La pujada al Puigsacalm es fa seguint la tanca, fins trobar-nos amb una porta de fusta a la nostra esquerra, que hem de travessar, entrant en una ampla zona de pastures de vaques, que anem seguint fins arribar a un punt, com si fos un petit coll, cal passar, per canviar el vessant de la muntanya, trobant-nos novament amb una fita vertical que ens diu les rutes que podríem fer des d’aquest lloc. És precisament en aquest punt on sortirem després d’haver fet el Camí del Burros. Continuem uns metres més endavant passant per davant d’una rústica farmaciola, ja al peu mateix del Puigsacalm. Aquí hi ha una altre senyal indicador que per l’esquerra ens porta cap a Santa Magdalena, nosaltres seguim aquest camí,
que en una forta baixada on cal anar amb molt de compta supera molt ràpidament un desnivell de gairebé 200 m. fins a sortir al Collet de Joanetes o de Santa Magdalena.
Aquest Coll està situat entre el Puig Corneli i el Puig dels Llops. En aquest punt trobem un senyal indicador del Pas dels Burros en direcció a la dreta.
Aquest camí està marcat amb senyals grogues. Molt aviat arribem en una zona bastant aèrea, però sense cap dificultat. És un pas per una roca bastant estreta amb branques y estaques de ferro.
Anem passat, primer per sota el Puig dels Llops i més endavant pel Puigsacalm. Vist des d’aquest indret es presenta molt majestuós. El camí es fàcil de seguir. Sovint sortim del bosc i disfrutem d’esplèndides vistes sobre la vall i la serra de Llancers a la nostra esquerra.
Puig dels Llops
El PuigsacalmEsmorzem en un lloc arrecerat contemplant les vistes de la Vall d’en Bas, Serra de Llancers i Cabrera.
Amb aquest cep en Lluís hi podrà acompanyar molts bistecsContinuem aquesta ruta i més endavant trobem un pal indicador amb tres opcions; nosaltres continuem en direcció al Puigsacalm. A partir d’aquí el camí va pujant per anar a buscar la vía normal que ve de la Collada de Bracons.
Una corda ens ajudarà per pujar un tram de roca poc difícil.
Finalment i en poc temps arribem a un ampli coll amb el cartell indicador del Camí dels Burros. És en aquest punt on tanquem la variant d’aquesta ruta. Seguim per el camí normal del Puigsacalm.Anem baixant per els Rasos de Manter i arribem a la font Tornadissa. Font abundant i fresquíssima, les parets de la qual estant recobertes de molses; indici que l’aigua sempre, o pràcticament sempre, hi raja. Fem una parada per refrescar-nos i disfrutar d’aquest lloc tan frescal.
Continuem el camí pasant per les extenses faigedes i finalment arribem a la Collada de Bracons. Final de l’excursió del dia d’avui.
Últim obstacle abans d'arribar a la Collada de BraconsAvui hem conegut una nova variant de la serralada del Puigsacalm. Disfrutem d’un dia esplèndid.
Recorregut: 12’76 kms.
Arribada a Vic a les 2.
Descarregar Track de la ruta
8 comentaris:
Amb tots aquests comentaris segur que la setmana que ve t'haurà tocat la loteria o com a mínim tens un virus a l'ordinador.
Adéu.
El tiet té un vitus a l'ordinador, això està clar.
Però Lluís, tu tindràs un virus a la panxa si acompanyes els bistecs amb bolets com els de la fotografia.
Fes una cosa Lluís,
Perquè no acompanyes el cep amb una mica de bistec???
Lluís,
Dimecres que vé jo no portaré esmorzar. Espero que em facis un bon entrepà de cep.
Campro, serà millor que dimecres et portis esmorzar ja que l´entrepà que t´havia fet amb la cama del cep ha marxat tot sol i no l´he pogot atrapar. Llàstima, perquè ja portaba el tall incorporat.
Per desgracia meva i de tota la meva familia el cep va resultar estar corcat en quasi la seva totalitat. Només es va poder aprofitar una part del barret. De totes maneres ahir ja vaig menjar pollastre amb crema de ceps i avui al vespre ens menjarem els bistecs amb el que va quedar de la salsa.
No cal dir que està boníssima i no crec que els efectes del bolet siguin tant retardats.
Miquel, ja he vist el viatge a Paris i les peripècies. Com que hi vaig estar fa uns anys et puc dir que va ser bastant semblant incloent-hi la cua de Versalles i el dinar del primer dia al Mc Donalds. Només ens va faltar cantar pels carrers.
El cep (Boletus edulis, del llatí boletus: bolet) és a la majoria de països europeus el bolet per excel·lència. És molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el que sovint se'l confon.
Esteu segurs que això era un cep i no un siureny? El tros de barret que et vas menjar era de cep o de siureny?
Campro,
el bolet no em va fer cap efecte secundari a no ser que es consideri això el gaudi que vaig tenir al menjar-me'l. El que si que m'ha afectat i fins i tot provocat una mica de mareig ha sigut la dissertació llatinista que m'has fet amb els noms boletístics, ja que la he llegit dos cops per mirar si ho entenia però em marejava cada cop més hi ho he deixar córrer. Per aquesta raó no puc dir què em vaig menjar, només dir que estava boníssim.
Publica un comentari a l'entrada